dilluns, 31 de desembre de 2007

Bon any !

10 desitjos i 10 dubtes de cara al 2008

Serà l’any que els polítics es decideixin a obrir el sistema electoral i tinguem llistes obertes i circumscripcions a l’abast? O caldrà seguir esperant?

Serà l’any que els partits nacionalistes catalans actuïn conjuntament, amb sentit de país, al parlament espanyol? O caldrà seguir amb les batalletes de sempre?

Serà l’any en que puguem acabar amb l’antiamericanisme infantil de la nostra societat i convertir-nos en una societat adulta? O caldrà seguir aquesta moda que fins tot resulta antiquada?

Serà l’any que ens en plantegem a què ens porta aquest progressisme estèril i pueril del que tant s’ufanen alguns? O caldrà seguir amb la impostura?

Serà l’any que deixem de parlar tant de drets socials i s’adoptin polítiques que realment ho siguin? O caldrà continuar amb pensions de vergonya, de 400 i 500 euros al mes?

Serà l’any que es comencin a plantejar opcions sobiranistes realistes i estimulants? O caldrà seguir venen fum i frustracions?

Serà l’any que els partits polítics nacionalistes catalans comencin a parlar del futur del nostre país i es plantegin vies per treballar conjuntament? O caldrà veure qui enfonsa a qui?

Serà l’any que puguem veure un Barça rampant vers la lliga i la champions?
O haurem de seguir amb aquest Barça desmotivat i gandul?

Serà l’any que s’afronti seriosament la crisi econòmica que s’intueix, o que ja es present? O caldrà seguir fent veure que no passa res?

Serà l’any en que ens plantegem quines infraestructures ens calen i com hi podem fer front? O seguirem plorant i rondinant?

Bon any 2008!

dijous, 27 de desembre de 2007

Notícia bomba

La Secta ha decidit ordenar a tots els seus membres que deixin les administracions públiques i passin a treballar a l’empresa privada.

La notícia ha commocionat als empresaris que no saben com afrontar l’allau que es preveu.

Segons rumors fiables sembla que hi ha una enorme petició de jubilacions anticipades.

S’apropen temps difícils.

28 desembre 2007

dimecres, 26 de desembre de 2007

Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tant pobres com som - .

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Joan Salvat-Papasseit

dissabte, 22 de desembre de 2007

Miscel.lània

Recordeu que el 21 de desembre havia d’arribar el TGV, en espanyol AVE,
a Barcelona? Doncs no. Han tornat a mentir!
Si ens preguntem quan arribarà a la frontera francesa i ens connectarà amb Europa i, per l’altra banda amb València i Alacant, les respostes poden fer angúnia. A la frontera el 2012 o el 2015 i cap a València no hi ha cap previsíó. Si el volem ens l’haurem de pagar de les nostres butxaques.

S’ha publicat el resultat d’una enquesta realitzada a Catalunya pel CEO – Centre d’Estudis d’Opinió – depenent de la Generalitat que dóna pràcticament un 37% de vots a les properes eleccions estatals a la Secta.
Com s’ho han fet per què surtin aquests resultats? Deu ser allò de que hi ha veritats, mentides i enquestes, o també pot ser, que no sapiguem llegir els resultats!

Una notícia que val la pena remarcar. Fa 75 anys, concretament el 21 de desembre de 1932, es varen signar les “Normes d’ortografia valenciana” més conegudes com a Normes de Castelló. A la declaració inicial s’hi diu amb tota claredat “la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble”. Però, com diu Joan Solà al final del seu article a l’AVUI, (dijous, dia 20):“uns poderosos personatges profundament sinistres continuen el genocidi planificat davant la mirada si fa no fa immutable de tots els governs dits democràtics, de Madrid i de casa”

Per acabar, el tema de la bofetada o el clatellot. No sabia que fos legal. Confio que no posin un policia a cada família.Un clatellot ben donat i en el moment oportú, no pot ser útil?

Tothom a la presó

Aquest sembla ser l’esquema de la “justicia española” per acabar amb el que ells anomenen l’entorn d’ETA, ja siguin entitats culturals, socials, etc. En resum és igual.

Després de totes les treves intentades pel govern del “Pinotxo”, totes elles fracassades, ara per ara només els queda l’opció de la presó.

No serà que tot plegat té molt a veure amb les eleccions del proper mes de març? . No serà que tot això ven, i ven molt bé de cara al vot espanyol?

Cal preguntar-se fins on pensen arribar per acabar amb aquest entorn? Potser pensen acabar empresonant als 200.000 votants de les diverses opcions independistes basques?

L’esperança és que si qui instrueix el cas és l’estrella de totes les estrelles del món judicial, o sigui l’ínclit Baltasar Garzón, potser tot acabi en foc d’encenalls, perquè sembla que instruir els casos no és una de les seves habilitats.

Però és clar, si és un dels elements de la campanya electoral, caldrà fer tot el que calgui durant la campanya que està en marxa des de fa temps, encara que finalment tot quedi en un no res.

dimecres, 19 de desembre de 2007

"Sindicats nacionalistes"

Ara resulta que CCOO i UGT són sindicats profundament nacionalistes, però no us espanteu pas, són nacionalistes espanyols.

Defensen aferrissadament la unitat del mercat, naturalment espanyol i es neguen a que es traspassi la inspecció de treball a les autonomies que així ho tinguin estipulat.

Els representants de les dues grans maquinàries sindicals van fer una crida per blindar la unitat de mercat. Caram amb el llenguatge! Quasibé militar.

Va ser simptomàtic que les sucursals catalanes dels esmentats sindicats ni convoquéssin ni fossin presents a la gran manifestació de l’1 de desembre, però hem de convenir que resulta coherent amb la seva forma de pensar.

En realitat s’han convertit amb grans empreses ben subvencionades per les administracions públiques.

La condició de “sindicats majoritaris” els ve donada per llei, concretament per la LOLS – Ley Orgánica de Libertad Sindical” (2-8-1985) – que els va concedir tota una sèrie d’avantatges per aconseguir ser “mayoritarios”. Malament quan la llibertat s’ha de legislar amb lleis orgàniques.

De tot això només se n’ha salvat Euzkadi on els sindicats majoritaris són bascos: entre ELA i LAB tenen més del 50% de representació.

L’estil de “sindicalismo” que s’ha anat imposant és el representat per la senyora Ma. Jesús Paredes, que s’ha enriquit miraculosament fent de sindicalista a banca i ha estat durant molts anys estreta col.laboradora de José Ma. Fidalgo, secretari general de CCOO España, i màxim defensor de la “unidad de destino en lo universal”. Perdó, de la “unidad del mercado español”.

dimarts, 18 de desembre de 2007

Han demanat protecció !

Un dels màxims responsables de la Secta, Miquel Iceta, va demanar protecció per al portaveu adjunt al Parlament, Joan Ferran, i el President del Parlament Ernest Benach l’hi va donar. Després d’ advocar per treure la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio, ara en nom de la llibertat d’expressió demanen protecció. Per no seguir en un tema tan pesat, una recomanació:

Llegiu-vos l’article de Ferran Sáez Mateu a l’AVUI, titolat “L’hegemonia”
(dia 18-12-2007, pàgina 24). És una joia: clar, concret i concís. Si no teniu el diari busqueu-lo per Internet. Val la pena!

dilluns, 17 de desembre de 2007

La ciutat dels prodigis

No ens referim pas a la novel.la d’Eduardo Mendoza sobre la Barcelona de les oportunitats, de l’efervescència anarcosindicalista, o sigui la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX: una ciutat emprenedora, activa,
i amb una gran capacitat creativa a tots els nivells.

Parlem de la ciutat dels prodigis d’avui, del 2007, que evidentment té un sostre més baix i unes perspectives més curtes i plena de contradiccions.

Els turistes hi vénen i queden entusiasmats. Però tenim un dels índexs més
alts de robatoris i la fama de ser una de les ciutats més brutes d’Europa juntament amb Nàpols.

Ara hem sabut que la guàrdia urbana va multar a 174 seguidors de l’Stuttgart per urinar pels carrers. Amb els del Glasgow Rangers no s’hi van atrevir, eren molts. Algú es plantejarà per què a tot el centre de la ciutat no hi ha urinaris públis des que es van eliminar els que hi havia, per exemple a Plaça Catalunya, Plaça Urquinaona, etc.? Sempre poden contestar que ja hi ha els bars …

Sabem també que en el Circ instal.lat al Fòrum se li ha prohibit l’espectacle que feien amb cocodrils. Ara bé, l’espectacle que es fa amb dofins al zoo es “correcte”. O potser és la diferència que hi ha entre empresa privada i empresa pública?

Tenim un alcalde que les diu de l’alçada d’un campanar, com per exemple: “No executaré accions de govern que imposi l’oposició”. Que les imposi perquè té majòria no deu tenir cap importància?

Qui ens protegirà d’aquest tipus d’alcalde ? En aquesta “ciutat dels prodigis” els ciutadans necessitem ser protegits d’aquests “personatges” i necessitem, com el pa que mengem, una oposició activa i forta.

dijous, 13 de desembre de 2007

Que bonic¡

Al final, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, ha decidit que el seu grup, o sigui ERC, donin suport als pressupostos per al 2008.

Les lloances del Batlle, Jordi Hereu, amb frases tan enginyoses com “És possible fer d’oposició i ser responsable amb la ciutat” o “És impossible tirar endavant els projectes si no hi ha acord”, demostren la seva alçada iintel.lectual.

L’actitud d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona s’ha demostrat des del primer dia: a l’oposició, en els temes intrascendents i suport a la secta, en el que és realment important.

Ara bé cal reconèixer que dues de les demandes que ha presentat ERC i li han estat acceptades són “genials”:

1) La formació d’un Consell de Cent del Planeta que reunirà cada dos
anys a representants de 100 ciutats per parlar del canvi climàtic,
de l’estat del planeta, etc. Un Forum 2?

2) La creació d’una oficina de protecció dels animals. Amb l’èxit
que va tenir l’altra oficina creada a iniciativa seva, o sigui
l’oficina contra el mobbing immobiliari ja planyo als animals.
Potser tindran més sort que els humans afectats pel mobbing a
Ciutat Vella.

Senyor Portabella, Groucho Marx era molt més divertit, vostè s’hi
assembla però en trist. Ara entenc perquè aquesta darrera nit a Barcelona
gats i gossos es feien un tip de riure.

dimecres, 12 de desembre de 2007

Què més volen?

Després del “show Joan Ferran” ara surt en Manuel Mas, diputat al Congrés dels Diputats, que també és de la secta i diu que “per motius històrics -la seva creació i desenvolupament- TV3 és una criatura pujoliana”, i afegeix, per més inri, que s’hauria de privatitzar. Brillant! Cal recordar que per als de la secta, TV3 no existiria. Van posar tots els pals a les rodes que van poder i actualment l’estan espanyolitzant tant com poden.

La lluita és dura i la secta juga fort. Volen controlar els mitjans de comunicació de la “Gene”.

Confiem que CIU i ERC estaran a l’alçada i faran el possible per evitar-ho perquè el país necessita que TV3 i Catalunya Ràdio mantinguin, almenys, una certa independència.

I posats a privatitzar que privatitzin TVE.

Insistents ho són, cal que també ho siguem els altres denunciant-los.

No podem deixar que se’n surtin!

dimarts, 11 de desembre de 2007

El tancament de "La Carrasqueta"

Ho han fet, han tancat el repetidor de TV3 de La Carrasqueta i han deixat Alacant sense poder veure TV3.

Hi ha qüestions que haver-les de dir resulta francament pesat perquè són tan òbvies que sobta que calgui anar-les repetint. Per què s’ha de prohibir una TV d’un país amb la mateixa llengua? Quin sentit té en un món globalitzat posar fronteres a la comunicació? I així podríem anar seguint.

Sabem perfectament l’autoodi d’una part de la societat valenciana i dels seus governants, sabem que hi ha eleccions el proper mes de març i sembla que tot valgui per fer campanya, fins i tot tancar repetidors. Sabem de la “migradesa” de molts governants tant de Catalunya com del País Valencià, però, malgrat tot …

Tampoc podem obviar que a Catalunya tenim en aquests moments, malgrat la presència d’ERC, el govern de la Generalitat més espanyol i més espanyolista des de la transició fins ara.

En tots els anys de govern de CIU els problemes dels repetidors al País Valencià, malgrat les amenaces, s’havien anat solucionant. A través de pactes, de compromisos,
d’acords implícits o explícits, com fos, potser fins i tot amb acords entre CIU i el PP, per què no? Però els resultats havien estat positius.

I ara què? Per una “necessitat” del PSOE, o sigui per donar una llicència i una freqüència a una cadena amiga de la secta, o sigui la Sexta, s’ha complicat el tema i ha estat l’excusa perfecte per al tancament.

Noms dels responsables de tot plegat? Dos vells coneguts, José Montilla i Joan Clos, ambdós Ministres d’Indústria del “gobierno”, causants directes del disbarat, o possiblement per a ells no un disbarat sinó una simple acció de govern, o més senzill encara: es varen limitar a complir ordres.

Ara l’independent Joan Manuel Tresserres, Conseller de Cultura, parla de la reciprocitat que com a idea sembla correcte. Ja veurem com acaba el tema.

Però de moment en Joan Ferran i els de la secta van eliminant “crosta nacionalista”.

dilluns, 10 de desembre de 2007

Històries de TV3

Les pel.lícules famoses sobre ràdio i televisió són, entre d’altres, “Historias de la radio”, sinó recordo malament, amb Tony Leblanc o la magnífica i entranyable “Dies de ràdio” de Woody Allen. Però les històries de TV3 són molt mes tristes i agres i són fruit de la ditxosa secta “PSOE Baix Llobregat” que ho està empastifant tot.

Segons informació de Cimera Extraordinària, totalment creïble, en el Telenotícies Nit del dia 25 de novembre estava previst passar un vídeo sobre el tema de la manifestació de l’1 de desembre, vídeo que ja s’havia passat en el Telenotícies Migdia. Es van rebre diverses trucades per tal d’impedir que l’esmentat vídeo no tornés a sortir, però el realitzador, Joan Carles Perís es mantenia ferm i no cedia

El Telenotícies s’emet a les 21 hores i a les 20’58 li fou comunicat al presentador que “el vídeo de la manifestació havia saltat”. S’havia eliminat la notícia que fou substituïda per la que anava en segon lloc.

La conclusió sembla ben senzilla, oi? No són únicament les declaracions de Joan Ferran, és un estil de fer constant de la secta que ho impregna tot. És pura i simple censura i manipulació dels mitjanos públics per part seva, sense cap tipus de contemplacions.

El més lamentable, i cal denunciar-ho constantment, és que tot plegat només és possible per la complicitat d’ERC. Sense ERC tot això no seria possible. Convé anar-ho recordant perquè les fantasies autocomplaents com el 2014, el sobiranisme, la pluja fina i altres garlandes semblants no poden emmascarar les realitats de l’aposta d’ERC. Aquest President, aquest govern, aquesta censura i aquesta manipulació en són algunes de les conseqüències. Cal i caldrà fer-ne memòria per tal que no tornin a enredar a tanta gent de bona fe com han enredat fins ara.

I el capo de la secta, José Montilla, té els “dallonses” d’anar dient que les declaracions del Sr. Ferran són les seves opinions personals. Sí, Senyor! I les seves i les de la secta! Si us plau, menys cinisme i menys mentides.

L’origen d’aquesta informació la podeu trobar al blog de Cimera Extraordinària.

divendres, 7 de desembre de 2007

Del "Juan Fernando al Chordi"

Aquests de la secta ens tenen atrapats, ens hem de passar el dia parlant d’ells.

Avui deixarem “l’entranyable” en pau i esperarem el seu proper improperi. I no us preocupeu els fans de l’ínclit Ferran, arribarà i potser fins i tot abans de Nadal, encara que depèn de les ordres.

Avui podem parlar d’un altre dels fidels a la secta, i sempre a les ordres del que manin i determinin des del “Baix”.

Parlem del Batlle de Barcelona, Jordi Hereu, que juntament amb els seus regidors i l’inestimable suport de “l’ecopija” dominen la Casa Gran. Aquests “grans demòcrates” es permeten ignorar i incomplir tots aquells acords votats en els plenaris de l’Ajuntament de Barcelona que a ells no els interessen, o sigui tots aquells que compten amb la majoria de l’oposició. Per exemple quan es sumen els vots dels regidors de CIU, ERC i PP.

Que fa el “democràtic” Ajuntament de Barcelona? Simplement no aplica ni compleix aquests acords. Bé, cal reconèixer que també han descobert una altra fórmula: Quan presenten propostes i veuen que no seran aprovades, les retiren i així no les perden. Són genials, han descobert la sopa d’all.

Però a “demòcrates” no hi qui els guanyi. No poden guanyar al Plenari de l’Ajuntament, i què? S’inventen una campanya anomenada “Tu que faries” dirigida a la ciutadania, que en realitat és una campanya de publicitat més. Serà interessant saber quantes d’aquestes respostes hi ha hagut i a quin preu haurà resultat cada resposta.

Senyors Xavier Trias i Jordi Portabella, actuin d’una vegada i deixin aquest excés de bones maneres i de bona educació que els caracteritza, i denunciïn tot això tant públicament com per la via judicial, quan calgui i sigui el cas! Aquests individus de la secta de l’Ajuntament no poden prendre el pèl a la ciutadania amb la impunitat en que ho fan. Senyors de l’oposició, actuin d’una vegada. Ja n’hi ha prou!

dijous, 6 de desembre de 2007

Res és sobrer

En política mai hi ha res que sigui sobrer, i per tant tampoc ho són les declaracions.

Val la pena analitzar algunes de les connotacions implícites o explícites de les darreres manifestacions d’en Joan Farran d’aquests darrers dies.

Cal veure l’entorn:

1) El proper mes de març hi ha eleccions estatals i cal preparar la clientela i un dels capitals bàsics per fer-ho és moure l’espanyolisme i la idea d’España i per tant remoure el “fantasma” del nacionalisme català.

2) També és necessari situar les trinxeres de cara als comicis esmentats i per tant fixar els enemics i en aquesta tasca ha d’haver-hi, sense cap tipus de dubte, per un costat el PP i per l’altre els nacionalistes catalans, es diguin com es diguin

3) La manifestació de l’1 de desembre, a la secta els ha fet mal, molt de mal i si poden ho faran pagar. No tenen escrúpols i els sobra poder en els mitjans de comunicació i gent disposada a mossegar.

4) Cal tenir present que ja fa un cert temps que es va aprovar la llei de l’audiovisual de Catalunya del qual n’haurà de sortir el proper Director de TV3 i Catalunya Ràdio i la secta ha començat a pressionar. Primer bordant i no tingueu cap dubte que la pressió només ha començat.


Caldrà estar molt amatent als esdeveniments i a les declaracions. El clan
dels ”Bozafa” (Bolaño, Zaragoza i Farran) continua ben actiu, a l’aguait
i a les ordres del capo.

Que els partits catalans vigilin. Que no ens col.loquin un altre gol!

dimecres, 5 de desembre de 2007

No ens deixem enredar

Tot aquest enrenou de la “crosta nacionalista” que ha muntat el “gos bordador” d’en Joan Farran no té res d’especial ni d’anormal.

El personatge ja fa anys que fa aquesta funció al Parlament de Catalunya, doncs quan els de la secta eran a l’oposició, sempre el primer a bordar i a mossegar era ell. Si calia, a continuació hi havia algú de la pròpia secta que mirava de posar les coses al seu lloc comportant-se amb més educació i correcció, però l’home obria sempre el foc amb l’únic estil que sabia i que sap, o sigui l’exabrupte, l’insult i l’agressivitat verbal que el caracteritza.


Avui encara quan parlen contra l’oposició al Parlament, el discurs agressiu i barroer del diputat Joan Farran, s’assembla ben bé al del seu correligionari José Montilla, President de la Generalitat per obra i gràcia d’ERC, i per desgràcia de Catalunya.

No sé si al seu poble, a Santa Coloma de Queralt, també el coneixen pel mateix estil, o si allà es mou com una persona normal i educada.

Però, desenganyem-nos, no són personatges estrafolaris, no, són els fruits naturals de la secta “PSOE/Baix Llobregat”, gent que estan rebaixant el debat polític a llenguatge tavernari, sense cap de les gràcies i modismes que podia tenir aquest tipus de parla.

Entre les ànsies de control que tenen, la sed de poder que desprenen i el barroers que són, semblen autèntics “gangs” però no pas de Nova York, sinó del Baix LLobregat, i perdó per la gent honrada i treballadora del Baix Llobregat.

dimarts, 4 de desembre de 2007

La "tríade"

Amb el nom de “tríade” es coneix la màfia xinesa considerada una de les més dures, violentes i impenetrables del món.

Nosaltres a Catalunya també tenim la nostra “tríade” particular que, podríem anomenar el clan dels “Bozafa” formada per Antonio Bolaño, capo dels periodistes de la Presidència de la Generalitat, per José Zaragoza, Secretari d’Organització de la “secta” i Joan Farran, gos bordador i diputat sectari.

Aquesta “tríade”, experta en pressionar, amenaçar i extorsionar si cal, són els que volen extirpar la “crosta nacionalista” de TV3

Aquests individus, que ni actuen ni han actuat mai sols, sinó a les ordres dels “capos de la secta” ara han de fer un pas més. No en tenen prou en haver convertit TV3 en TVEspanya-3 sinó que han de reblar el clau, o sigui han d’amenaçar al màxim per aconseguir la rendició i la submissió de TV3 als designis del PSOE i posar-la totalment a la seva disposició de cara a les eleccions del proper mes de març.

Aquesta “genteta” són adversaris de la llibertat d’expressió, de la llibertat
d’opinió i de les llibertats en general. Només volen el poder i el control, no els interessa res més. Són uns autèntics adversaris de les llibertats, de la democràcia i del país. No ens confonguem i denunciem-ho arreu..

Fem una crida al sector, periodistes i mitjans, a mantenir-se ferms.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Dos dies després

Som a dia 3 de desembre. Han passat dos dies des de dissabte 1-D.

Dos aspectes que es comencen a fer pesats i que cada vegada són més lamentables.

Per un costat l’actitud de TV-3 que potser és el moment d’anomenar com es mereix, o sigui « Telemontilla » tal és el grau de control que s’exerceix des de Presidència, i pitjor encara, el grau de submissió de la cadena. Es vergonyós i lamentable, però ara ja no hi ha ni queixes dels professionals. De què tenen por? On son els col.legis de periodistes ? On son els sindicats de periodistes ? On són els periodistes independents ?

Per altre costat tenim les actituds de la secta « PSOE-Baix Llobregat », però aquestes són molt més assumibles perquè són les normals d’un partit polític espanyol i ben espanyol.

Malgrat tot hi ha un tema que acaba fent «molta gràcia » que és aquest de la gestió. De què «cony » parlen ? Que potser s’han arribat a creure que es pot tenir unes determinades responsabilitats dins de l’Administració Pública i que no han de fer res, o sigui, que no han de treballar ? Senyors, gestionar és el mínim que han de fer. O potser no?

Acabaran fent com aquell funcionari que després de guanyar unes oposicions el primer dia d’anar a la feina es va sorprendre i va exclamar que « a ell ningú no li havia dit que després de guanyar les oposicions s’hagués de treballar »

diumenge, 2 de desembre de 2007

La manifestació

Ahir, 1 de desembre, va ser un gran dia. El poble de Catalunya va dir, finalment, que ja n’hi havia prou.

Unes 350.000-400.000 persones van sortir al carrer a manifestar-se. El nombre és una mitjana entre les dades facilitades per la policia (200.000) i les manifestades pels organitzadors (700.000).

Cal destacar :

1 - La presència dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual
Maragall, i dels expresidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol
i Heribert Barrera.

2 - Una notable presència de personalitats de la vida social tals com el
President del FC Barcelona Joan Laporta, el president d’Òmnium
Cultural i d’altres representants de diverses organitzacions.

3 - El món de la cultura i de l’espectacle, com és normal, hi estava menys
representat. Hem de tenir present que aquest submón és molt més
entusiasta quan es manifesta “contra la guerra i principalment contra
EEUU”. Que hi farem, són així.

4 – Pel que fa als partits polítics cal destacar per sobre de tot la gran
presència de CDC – Convergència Democràtica de Catalunya - que
aquesta vegada van aconseguir mobilitzar als seus militants i
simpatitzants. Això s’ha de reconèixer, i resulta encoratjador doncs
demostra que CDC manté la seva força tant a Barcelona com a tot el
territori. ERC també hi va fer una important aportació. Per part
d’Iniciativa la presència fou francament testimonial.

El fet de coincidir CDC i ERC ha estat un estímul per a moltes persones per assistir-hi

Quan caldrà esperar per tal que CDC i ERC tornin anar junts?

divendres, 30 de novembre de 2007

Ha arribat el dia !

Ha trigat, però finalment ja hi som. Demà, dissabte, 1 de desembre -Sant Eloi- – tothom cap a Barcelona, a les 5 de la tarda. L’hora del te per als anglesos, l’hora de les “ corridas de toros” per als espanyols i per què no, per als catalans que els agrada, que n’hi ha, i sempre n’hi ha hagut.

Demà la bona gent de CDC, la bona gent d’ERC, per primera vegada en molt de temps podran anar junts, tenir objectius comuns… A veure si aquest és un punt d’inflexió per a canviar les coses. Caldria aconseguir que a la manifestació no hi hagi baralles, ni crits dels uns contra els altres. Cal donar una bona imatge, imatge d’unitat, imatge de país que pot treballar unit.

Que persones com l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, l’expresident del Parlament, Heribert Barrera, hagin anunciat la seva presència fan que augmentin les bones vibracions de la marxa. Confiem que l’expresident Pascual Maragall també s’hi sumi.

Que el PP no hi assisteixi penso que no té gaire importancia i a més a més és coherent, no hi ha problema. Que la secta “PSOE-Baix Llobregat” tampoc hi sigui demostra què són i qui són.

El paper de CCOO i UGT “los sindicatos”. Que tampoc hi siguin no deixa de ser positiu, simplement ensenyen les vergonyes, senzillament ja fa temps que les ensenyen i es regeixen per ser unes simples empreses ben subvencionades por el “Estado” i per tant submises al “Estado”. I això companys vol dir per sobre de tot España. Que els aprofiti!

Les crítiques d’ “esvalotadors mediàtics” tals com Joan Ferran, com Joan Boada i d’altres criticant la presència de CDC i de Jordi Pujol , no cal ni fer-ne cas. Realment els pica, però i què? Doncs que es gratin!

dijous, 29 de novembre de 2007

Els dijous, "Polònia"

A casa, els dijous, ens ho passem bé amb el programa “Polònia” de TV-3, malgrat que un servidor no tant, però he de reconèixer que té moments realment bons.

Malgrat tot voldria comentar el tractament que reben alguns personatges.

Per exemple, la caricatura d’Artur Mas és obertament grotesca. La del President Maragall està molt ben trobada i en Queco Novell la broda. La del President Montilla també està ben treballada però és que el Sergi Mas sembla realment el seu doble.

Ara bé, tant els guionistas com el director del programa en Toni Soler, en el paper del Sr. Montilla han creat un personatge totalment fals i apartat de la realitat .

El Sr. Montilla, President de la Generalitat de Catalunya i “capo” de la secta “PSOE-Baix Llobregat”, no és ni ha estat mai aquest individu incapaç, despistat, que està en un altre món. Ni de bon tros, Sr. Soler! El Sr. Montilla té molt més a veure amb una persona dura i ambiciosa, amb un gran afany de poder que utilitza i ha utilitzat en benefici propi la seva llarga carrera política. Evidentment hi tenia el seu dret.

Entre les caricatures descarnades que sovint fan d’en Mas i d’en Duran i les acomodaticies d’en Montilla hi ha una gran distància.

I com que tocar segons quins temes pot ser “perjudicial per a la salud” consti que un és ferm partidari de la llibertat de creació i de la llibertat d’opinió.

DISSABTE DIA 1 DE DESEMBRE A LES 17 HORES TOTHOM A LA PLAÇA CATALUNYA DE BARCELONA.

dimecres, 28 de novembre de 2007

Els 21

No formen part dels 4.400 de la sèrie de ciència ficció i OVNIS d’Antena3. Aquests més aviat semblen zombis, o sigui morts vivents, principalment quan són a “las Cortes de Madrid”, perquè ni es fan visibles, ni se’ls veu, ni se’ls nota. Ningú els fa cas de res, tohom espera que facin el que han de fer, o sigui formar part del PSOE a tots els efectes i amb total submissió. Callar i fer ben ostensible la seva submissió.

Aquests 21 són els diputats del PSOE elegits a les demarcacions catalanes quan es fan eleccions “estatals”. Per ells són les úniques eleccions realment importants. Quan actuen a Catalunya, si alguna vegada ho fan, és per recaptar el vot captiu que tenen a moltes poblacions, principalment a les del Baix Llobregat.

Aquests 21 són els mateixos que ahir van donar tot el seu suport a la ministra Magdalena Álvarez.

La “secta” PSOE-Baix Llobregat quan és a Madrid es dissol dins el gran magma del PSOE No és que tingui cap personalitat diferenciada allà, perquè ni la tenen ni la volen, simplement són carn de la mateixa bèstia. Així de clar, així de senzill.

Un darrer apunt sobre la sessió d’ahir a “las Cortes”: Les postures del PNB i del BNG votant a favor del PSOE, són simplement la constatació que cadascú vetlla pels seus interessos i s’ha acabat. En aquest sentit els catalans estem ben sols i sembla que no ens en vulguem adonar.

Reconèixer les situacions és el primer pas per esmenar-les. Lamentable, però ahir els experiments tipus “Galeusca” o “Galeuscat” ,com es diu ara, no van servir de res.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Apunts curiosos

Curiós aquest món i aquest país on vivim, aquesta Catalunya “tripartita”, on un President de la Generalitat, l’españolista José Montilla es permet fer propaganda i política partidista en un acte institucional amb perles tan precioses com quan afirma que “els catalans ja apliquem el dret a decidir quan votem a les eleccions” i que “només un govern del PSOE ens assegura un bon desenvolupament de l’Estatut”.

Curiós país aquest on hi ha uns “sindicatos mayoritarios” que han decidit no anar a la manifestació del proper dissabte, els uns per no perjudicar al PSOE, concretament la UGT, i els altres, CCOO, “perquè això no va amb ells”. Ja fa temps que aquest tipus de sindicats han deixat de ser sindicats i són simples grans empreses espanyoles, a més a més, abastament subvencionades. La resta de sindicats prou feina tenen a mantenir-se i sobreviure.

Curiós país aquest on aquestes organitzacions esmentades i d’altres, entre elles “la secta PSOE/Baix Llobregat” es van mobilitzar per la famosa manifestació “Aturem la guerra”. Bé, cal reconèixer que hi havien els nordamericans pel mig i això vesteix molt. On eren quan el genocidi de Ruanda? On van ser quan la guerra de Bòsnia? I en els conflictes, per dir-ho en alguna forma, de Kosovo, de Txetxènia , del Darfour…?

Curiosa aquesta faramalla de la secta, realment espectacular: Des de la “nena Chacón” passejant per l’Hospitalet i per arreu i venent com a gran valor que la noia sempre destaca: “És amiga de ZP” i a les reiterades visites del ZP que tindrem fins a les properes eleccions. Ara bé, tot té el seu aspecte positiu: Si es compleix la previsió que en Joan Clos anirà de segon a la llista de Barcelona tindrem, almenys, diversió assegurada, i això sempre és d’agrair.


Recordeu: dissabte 1 de desembre, tothom a la Plaça Catalunya de Barcelona, a les 5 de la tarda!

Comencen la campanya

En realitat la campanya per a les eleccions del proper mes de març ja fa dies que ha començat.

Aquest darrer cap de setmana hem tingut el show de la Secta PSOE-Baix Llobregat amb diversos participants, amb els discursos buits habituals, i els continguts sectaris normals.

Certament no podríem esperar reflexions serioses ni anàlisis profundes com vàrem poder sentir dimarts passat al Palau de Congressos de Barcelona a la conferència de l’Artur Mas. Això ja ho sabíem però que el conjunt fos tan mesquí, tan roí i de tan poca alçada no era el que es podia esperar.

Hi ha aspectes que fan somriure perquè no arriben a la rialla franca i neta per manca de gràcia. Que el capo de la secta, l’españolista José Montilla, afirmi que donarà un “suport exigent a Zapatero” n’és un exemple.

N’hi ha d’altres que baixen al terreny de la més pura estupidesa. Que el nap- buf de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, per dissort dels barcelonins digui que “titlla de comèdia el suport de CIU a la manifestació de l’1 de desembre i acusa a la federació de voler manipular la concentració” és simplement l’argument que utilitza algú que no té cap argument ni raó per a exposar, que és incapaç de vertebrar gaires frases seguides coherents, però que en canvi si que té l’obligació d’atacar ja que la secta és molt dura amb els adeptes.

Tot plegat, un motiu mes per ser a la concentració del dissabte.


Recordeu: 1 de desembre a les 17 hores tothom a la Plaça Catalunya de Barcelona. Passeu-ho i escampeu la convocatòria.

dissabte, 24 de novembre de 2007

Preparem-nos per l' 1 de desembre !

Som el cap de setmana abans de Sant Eloi, el manyà i patró dels metal•lúrgics, que coincideix amb la data de la que hauria de ser la gran manifestació dels catalans contra els ineptes que ens governen.

Hem d’aconseguir la força suficient per demostrar que n’estem farts.

Les crides generals ja estan fetes, ara potser cal que el boca a boca funcioni, que els mails s’escampin per tot el país, que els missatges per mòbil amplifiquin la crida i se’n facin ressò. Cal aconseguir que el país vibri, perquè és de les poques vegades en aquests darrers temps que CDC, UDC, ERC i ICV no estan enfrontats. Aprofitem-ho i demostrem que quan volem, podem.

Fem que aquest proper cap de setmana sigui el moment per concretar trobades d’amics i coneguts, de Barcelona i de comarques, aprofitem per a refer relacions, dinem junts, fem bloc, donem-nos suport els uns als altres. En resum, per una vegada fem poble, fem país.

Que cadascú des d’on pugui i com pugui, escampi la convocatòria.

Que el manyà Eloi en ajudi a obrir les portes però tots nosaltres hi hem de col•laborar.

En aquest cas, que ningú s’abstingui. Tothom a Barcelona l’1 de desembre, a les 17 hores, a la Plaça Catalunya.

divendres, 23 de novembre de 2007

Tornem-hi !

Ara és l’informe de la Fundació Bofill el que ens alerta sobre el fracàs escolar, concretament a secundària, i com molts indicadors determinen de fa temps, s’inicia a primària.

Què està passant, què ens està passant?

En aquests moments no és pot dir que els mestres estiguin mal pagats, i si es mira la quantitat de sous “mileuristes” que hi ha en el mercat de treball, encara menys. No es pot mantenir allò de passar més gana que un mestre d’escola.

S’intenta donar explicacions, excuses i arguments de diversos tipus i de distintes procedències:

 Rosa Cañadell, del sindicat corporatiu USTEC/STES, diu que no
hi ha hagut preocupació per l’educació. Caldria preguntar per part de qui. I els mestres?

 Walter Garcia Fortes de la FAPAC, o sigui, representant dels
pares afirma “El mercat de treball ofereix moltes més oportunitats d’abandonament dels estudis a Catalunya”. Home! Si per això entenem el que s’ofereix, sous molt per sota del 1.000 euros i tasques sense cap tipus de qualificació professional. Certament que sí, però ...

 Per acabar, el Conseller d’Educació Sr. Ernest Maragall, diu que
“L’informe avala les polítiques, decisions i estratègies que
formulem per al futur de l’educació”. Sí senyor, tot un brindis al
sol.

No seria hora de començar a pensar en com s’han de formar els mestres?
No es pot intentar que els que facin de mestres siguin els “millors”? No és
poden avaluar els mestres?

No es poden adoptar criteris d’exigència i d’autoexigència a les aules?

Els polítics, en general, prediquen “l’excel.lència”. I què?

La resposta realista ja la sabem tots plegats: Escola pública igualitària. La
igualtat s’entén per “baix i no per dalt” i com a complement necessari
sempre hi ha l’escola privada.

L’exemple el tenim amb l’espanyolista Sr. José Montilla, President de la
Generalitat, i teòricament socialista i d’esquerres, duent els fills a l’Escola
al.lemanya. Però tal com diu ell mateix “és una opció personal” però
potser no gaire coherent, oi?

dijous, 22 de novembre de 2007

Ejpaña i Kosovo

El govern espanyol va dient a tot arreu on pot que el tema de Kosovo s’ha de seguir negociant, que la independència unilateral pot ser un problema, que això i allò... En resum, per al govern espanyol la democràcia, la independència d’una nació, encara són un problema. Ho han deixat de ser mai?

La sort que té Kosovo i els kosovars és que Ejpañaa a nivell europeu i mundial no compta per a res. Poden estar satisfets de coincidir amb polítics com els serbis i els russos.

I per sobre i per sota de tot plegat estem en el mateix continent, estem en aquest gran museu de la història que és Europa, estem en aquest “gran” continent que ha estat el més devastador durant anys i anys. No seria el moment de començar a moure’ns en esquemes de llibertats? De llibertats per als pobles, de llibertats per a les persones, de llibertat de moviments, de llibertat i de llibertats, senzillament.

Algú pot creure racionalment que de la llibertat dels kosovars, de la llibertat dels catalans, de la llibertat dels flamencs, de la llibertat de... en depèn Europa, en depèn el món? Au, va! Continuaríem comerciant els uns amb els altres, viatjant d’un costat a l’altra de la vella Europa...

Potser que ens adonem, perquè a vegades semblem rucs, que els impediments, les fronteres, i molts altres aspectes negatius són una creació dels “estats nacionals”, o queda més ben dit en espanyol, “los estados nacionales”.

Això, sí. El “gobierno nacional español” té les seves prioritats nacionals. Les matrícules dels cotxes no poden portar el distintiu autonòmic. Es pot prendre seriosament aquesta gent?

"la conferència"

Vaig ser a la conferència de l’Artur Mas de dimarts dia 20 de novembre, malgrat que a peu dret i a la sala annexa.

En general em va semblar un bon relat, ben travat, ben articulat i ben explicat.

Voldria destacar-ne alguns aspectes que per mi són remarcables:

 La regeneració democràtica. Aquesta és una necessitat peremptòria, si no volem anar vers el populisme o el creixement constant de l’abstencionisme.

 La necessitat de seduir i convèncer, no a Espanya, no, sinó a tots aquells ciutadans de Catalunya que no se senten ni tenen assumida la seva catalanitat.

 L’assumpció del “dret a decidir”, concretant-lo en moments concrets i determinats.

 La necessitat d’excel.lència en tots els camps: l’educació, la feina ben feta, l’assumpció de riscos...

Cal destacar la franquesa d’en Mas al remarcar que tornarà a ser candidat i en canvi el to genys partidista del discurs.

Hi ha altres aspectes, altres qüestions que podran ser debatudes en el temps
però en general tant la música com la lletra sonen francament bé.

Dimitir, destituir ...

Són els infinitius dels verbs corresponents. Ho esmento com a record per si algú ha perdut el sentit del que volen dir.

Que la senyora Isabel Ribas hagi tingut els “dallonses” de dir el que ha dit de l’aigua potable de Barcelona, que després ho desmenteixi, o ho aclareixi, que parlant d’aigua deu ser el més escaient, no té nom.

Primer diu que l’aigua potable de Barcelona pot tenir elements cancerígens, després diu que no, que ha estat mal interpretada, que no volia dir el que ha dit...Però això què és, xauxa?

Seria normal pensar que una “bocamolla inconscient” tindria la gosadia de demanar perdó i dimitir.

Ah! Què és això ? Ja coneixem les causes, el sou, el càrrec, la “responsabilitat”, l’esperit de servei, tot el que vulgueu i més.

Però i el segon verb, o sigui, destituir què? Tampoc funciona, ningú està disposat a fer-ne ús?

Però que “cony” passa, que s’han begut l’enteniment? O simplement és que el nivell de degradació de l’Ajuntament de Barcelona no té aturador ?

I l’oposició ? Ja n’hi ha prou de polítiques correctes i suaus. Denuncieu-la, a on sigui i on es pugui. La Delegada de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona no pot ser una irresponsable, sigui del partit que sigui.

Que plegui, o que la facin plegar, ja!

dilluns, 19 de novembre de 2007

Kosovo

A casa nostra estem massa habituats a sentir el mot “albanokosovar” com a sinònim de lladres silenciosos, d’atracadors violents, i de no sé quantes coses més. Avui en parlarem amb un to més normal, més polític i per tant més homologable.

A Kosovo han fet eleccions i han guanyat els partits que defensen la independència. Era perfectament previsible després de la història dels darrers anys.

Ara s’obre un futur que podria ser prometedor per un poble que ja ha sofert prou, un poble amb uns índexs de pobresa i subdesenvolupament dels pitjors d’Europa que es mereix que els seus habitants puguin començar a veure que les coses milloraran.

En aquest sentit seria bo que les grans potències resolguessin la “carpeta” kosovar i no iniciessin maniobres per alentir i/o dificultar la independència.

Esperem que els kosovars sapiguen resoldre, malgrat la història recent, l’encaix de la minoria sèrbia tot respectant els seus drets i particularitats.

Treballar per la concòrdia sempre és rendible.

"Cohesión de destino en lo universal"

Ahir es va inaugurar el TGV (AVE en espanyol) entre Madrid i Valladolid, a una velocitat no tan alta com sembla indicar el mateix enunciat perquè només va arribar als 167 km per hora.

La “Ministro”, Magdalena Álvarez, que no dimiteix ni la destitueixen faci el que faci, hi va dir la seva: “l’alta velocitat cohesionarà el territori”. Val la pena considerar que aquesta visió és la de Magdalena Álvarez. la del PSOE i la del PP. En això no hi ha diferències.

Tota aquesta “trepa” esmentada tenen clar quan parlen de cohesió el que volen dir. Simplement allò tan castís de “de Madrid al cielo”, o sigui en termes actuals vol dir de Madrid a allà on sigui: Sevilla, La Corunya, Barcelona, València, etc. O sigui convertir-ho tot en barris de Madrid, i treballen en aquest sentit intensivament i sense cap angúnia ni vergonya. Tenen clar el què volen i ho fan.

Mentrestant, nosaltres els catalans, també com sempre, ens barallem per les molles si ens que arriben.

L’eix del Mediterrani, des de la frontera francesa fins a Alacant o més avall si volen, l’eix de l’Ebre per connectar Catalunya amb Euzkadi, per exemple, no estan ni previstos ni pressupostats. Per què? Simplement no entra en els plans
ni del PP ni del PSOE, perquè la seva idea és la de l’España radial des del punt 0 de la capital.

Tindrem la capacitat els catalans, els empresaris catalans, els partits catalans i la tan “sobrevalorada” societat civil de denunciar-ho, de forçar opcions alternatives si cal, en resum de treballar plegats per subvertir una situació i una planificació que pot acabar amb la nostra economia i les nostres possibilitats de creixement?

dijous, 15 de novembre de 2007

Senyor, si, senyor

Aquesta vegada hem de donar la raó a l’espanyolista Sr. Montilla quan ha respost al Sr. Artur Mas dient-li que tenia un problema i que el “problema” es
deia “José Montilla” i el govern d’entesa. Certament, però si només fos el problema de l’Artur Mas tothom podria estar ben tranquil.

El “problema José Montilla” el té el País, el tenim tots els ciutadans d’aquesta Catalunya i d’això ens queixem, d’això patim.

Cal reconèixer que el “problema” bàsicament el va crear la secta “PSOE-Baix Llobregat”, i diguem-ho clar amb l’aquiescència de ZP i els seus, amb la complicitat indispensable d’ERC – Esquerra Republicana de Catalunya – dominada pel “metropagès i per la “morsa”, alies respectivament de Joan Puigcercós i de Josep Lluís Carod- Rovira

Les grans “habilitats” en la gestió ens han portat a una de les pitjors situacions en anys i anys, situació en la que impera el sectarisme com a forma normal d’actuació, la discriminació com a norma per apartar als que no són fidels a la “secta” i la “dictadura” de la mediocríssima burocràcia, bàsicament de mestres i funcionaris. No pas tots, per sort.

Ja ho sap Sr. José Montilla quan vulgui deixar de ser un “problema” ja pot plegar, molts li agrairíem, però sabem que no ho farà pas.

Una cosa positiva tenen els debats al Parlament de Catalunya i és que permeten veure la cara real del Sr. José Montilla, President de la Generalitat, i que no és precisament la despistada però simpàtica del programa “Polònia”, sinó la dura, agressiva i fins i tot mal educada quan es dirigeix a l’oposició.

I l’oposició, per cert, massa educada i tova.

dimecres, 14 de novembre de 2007

Maria Jesús plega. amb els ronyons ben coberts

Tenia assumit que amb la informació publicada ahir en el blog ja n’hi hauria prou, però “collons” amb la senyora, això d’omplir-se la butxaca “defensant els treballadors” dóna per a molt!

Segons informació del diari “PÚBLICO” d’avui dia 14 de novembre la “sindicalista” ha anant acumulant una bona fortuneta i un patrimoni gens menyspreable. Ho transcric textualment:

 Un xalet en una luxosa urbanització a Pozuelo de Alarcón. (245 m2 més 616 m2 de terreny)
 Una casa unifamiliar adossada a Manilva, a la costa de la província de Málaga. (142 m2 i garatge)
 Un habitatge en un dels veïnats més cars de Madrid, en el centre de la capital (122 m2)
 Un pis a Cerceda a la “Sierra madrilenya” (103 m2 a més de tres balcons/terrats i com a annexe una petita parcel.la)
 Dos apartaments en una zona residencial de Dènia, cada un amb la pertinent plaça de garatge (en total 113 m2 més 49 de terrat solàrium, etc.)

Com ho ha adquirit? Doncs en alguns casos en efectiu, en d’altres amb hipoteques a “preu de regal”.

I aquesta “sindicalista” plega, ho deixa. CCOO no ha tingut ni la dignitat d’expulsar-la.

Molts ja sabem de fa temps, que CCOO més que un sindicat és una gran empresa, i com a tal no funciona pas malament però com a sindicat s’ho haurien de fer mirar.

María Jesús Paredes, plega

Potser a molts de vosaltres no us dirà res aquest nom però us asseguro que la senyora, fins ara, màxima responsable de la – COMFIA -Federación Estatal de Banca , Ahorro, Oficinas y Comercio- de CCOO es mereix aquestes línies.

Va ser la impulsora de la línia de pactar amb les direccions dels grans bancs i caixes espanyoles, per atendre els “problemes” de les direccions dels bancs i de les caixes, a canvi d’anar aconseguint l’hegemonia de CCOO al sector.

Per aconseguir aquesta hegemonia tot va valdre, excloure a altres forces sindicals de negociacions concretes no va ser mai un problema. Que les víctimes fossin altres forces sindicals, tan democràtiques o més que CCOO, tampoc els va crear cap càrrec de consciència.

A Catalunya, fets tan vergonyosos com excloure de les negociacions en el procés de fusió entre la Caixa de Barcelona i la Caixa de Pensions amb la participació directe de José Luís López Bulla, i evidentment de Manuel García Biel, a sindicats com el SEC – Sindicat d’Estalvi de Catalunya – són fruits d’aquella política. Que l’acord va implicar el suport de la Direcció de “la Caixa” a CCOO és ben evident.

La història sindical del Deutsche Bank amb l’eliminació total del SEG.DB -Sindicat d’Empleats del Grup Deutsche Bank- adherits a la Intersindical-CSC amb tot un seguit d’acomiadaments de representants sindicals i persecució sindical fins a les últimes conseqüències amb el ple suport de CCOO, o sigui parlant clar, amb la forma més destructiva que s’hagi vist mai, l’acord d’actuació d’una secció sindical de CCOO i una Direcció de Personal d’un banc per a exterminar a un altre sindicat no és cap fantasia. Va ser una realitat ben trista i lamentable.

Totes les maniobres de CCOO en aquest sector per a destrossar als possibles competidors, la CGT –Confederació General del Treball- (ex CNT) per exemple i a la pròpia UGT, fins que aquesta no es va sotmetre, té i ha tingut noms i cognoms. Però no us en preocupeu pas, tindran les seves medalles.

Altres compensacions ja les han tingudes:Consells d’Administració, Comissions Executives, etc.

Com us penseu que s’han fet totes les grans reestructuracions de personal de la banca? Sense determinades complicitats sindicals no haurien estat possibles.

dilluns, 12 de novembre de 2007

Reflexions ciutadanes

Avui deixarem la política i les administracions.

Parlarem del “Metro” de Barcelona. Ara ens anuncien cultura per la TV del Metro amb preguntes, enigmes i no se que més.

Unes petites aportacions per a millorar la salut mental dels viatjants del Metro:

1 - Traieu totes les TV de les estacions i dels combois.
2 - Baixeu el volum dels missatges de la companyia, per exemple quan
s’indiquen les estacions i els enllaços, a vegades sembla que cridin.
3 - Informeu del que passa quan el “Metro” s’atura més de 10 minuts
en una estació o el que és pitjor al mig d’un túnel.

Hi ha més temes per a millorar el servei, i per tal de que tothom pugui anar tranquil , els homes llegint la premsa, ja sigui gratuïta, esportiva o generalista, les dones amb les seves novel•les. Tot això és més fàcil i senzill amb menys contaminació acústica, tant a dins dels vagons com a les estacions.

Finalment una pregunta per a profans:

Després de la massiva instal•lació de màquines expedidores de bitllets que pensa fer la companyia amb el personal excedent, doncs moltes, per no dir totes les taquilles de venda de bitllets han estat tancades i sovint es veu al personal sense fer res o ho sembla.

diumenge, 11 de novembre de 2007

"El futur de Catalunya"

Ahir, dissabte dia 10, es celebrà en un hotel de Barcelona una jornada que portava per títol l’enunciat i organitzada per Òmnium Cultural.

Fent un resum ràpid, cal dir que els coneguts i reconeguts professors Josep Termes i Ferran Requejo varen saldar amb solvència les seves respectives intervencions.

La intervenció de l’Alfons Lòpez Tena en nom del Cercle d’Estudis Sobiranistes fou breu, clara, concisa i contundent. La resta de Plataformes, tant “Sobirania i Progrés” com “Pel dret a decidir” a part de ser reiteratives i inconcretes varen fer crides a la voluntad de ser i de decidir. En aquest sentit destacà l’Hèctor López Bofill. Tot plegat voluntarisme que condueix a lectures fantasioses i irreals de la realitat del país i el que és pitjor, del dia a dia dels catalans.

Sort n’hi hagué que les intervencions d’Agustí Colomines, Montserrat Gibernau i Alfons López Tena posaren les coses en el seu lloc. Voldria destacar alguns aspectes d’aquestes darreres intervencions de la sessió del matí:

López Tena: “Catalunya ha de fer el seu camí sola, no pot ni ha d’esperar a la
resta de Països Catalans”.

Gibernau: “Viatjo en els trens de rodalies que són una de les realitats del
País i ben pocs independentistes em trobo”

Colominas: Entre d’altres coses constatà les dificultats del procés per a la
independència. Afirmà que ell no està disposat a una guerra per aconseguir la independència. Una actitud clara i compromesa personalment.

A la tarda hi hagué el torn dels partits polítics, i un servidor no tingué estómac per aguantar-ho.

Per acabar, si totes les voluntats, les ganes, les empentes, etc. no es posen al servei d’estratègies intel.ligents i de persones que saben i coneixen les possibilitats i els mecanismes adients, no farem res de res. I anem en compte de vanagloriar-nos tant de la societat civil perquè hauríem de veure si no caldria anomenar-la “societat civil subvencionada – SCS”.

King Creole

El rei de “Las Españas” està fent oposicions per a esdevenir el King Creole espanyol (rei del barri), encara que evidentment no canta tan bé com l’Elvis ni té el seu moviment de malucs.

Malgrat que la premsa i en general tots els mitjans de comunicació lloen les actituds del monarca, aquestes només poden ser qualificades de fatxendes, maleducades i “barriobajeras”. Tot plegat bastant habitual en el comportament dels borbons.

Hauria fet bé de recordar que els representants a qui va ofendre són representants escollits pels seus pobles, cosa que no ha d’oblidar ja que no és el seu cas. O sigui que com a mínim li recomanaríem una mica de modèstia.

La diplomàcia i les regles de les relacions internacionals comporten un saber estar, i no va ser aquest el cas del monarca espanyol. El normal seria que demanessin excuses immediatament i qui podria fer-ho seria el Cap de Govern, Sr. Zapatero, en nom del Rei.

Pel que sembla es al revés. Es demanen explicacions a Veneçuela i a Nicaragua per les actituds dels seus mandataris.

Sensacional! El rei i el gobierno es deuen creure que els llatinoamericans encara són esclaus del Imperio i del seu Rei.

divendres, 9 de novembre de 2007

Per què no pleguen?

Quina pregunta de fer! Senzillament perquè no volen, i perquè volen continuar mantenint el “xollo”. Així de clar, així de trist.

El PSOE de l’Ajuntament de Barcelona s’ho hauria de fer mirar si tinguessin un mínim de sentit comú i de vergonya. Veient la foto de la darrera reunió del Plenari, entre el “llefiscós” alcalde, el desaprofitat Carles Martí i la “eco-pija” n’hi ha per córrer i no parar fins a terres millor administrades, més endreçades i més netes. Nord enllà.

Fa temps que es queixen en “petit comitè”, que no poden governar, que no els deixen fer res, que tot són problemes, que així no es pot anar enlloc. Això sí, en públic continuen com sempre, governant, fent-ho bé i donant-se “autobombo”, malgrat que és veritat que se’ls veu com esmaperduts, com a estorats, com a vampiritzats, mancats de sang.

Aquests demòcrates són els que estan intentant reformar el reglament orgànic municipal per tal d’evitar que les iniciatives que guanyi l’oposició o que tinguin majoria, siguin vinculants. Aquests demòcrates semblen ben bé partidaris d’aquell tipus de democràcia que sempre havia de portar un adjectiu, ja fos l’“orgànica” del franquisme, ja fos la “popular” dels règims comunistes.

En aquests “funcionaris” els costa molt això d’haver parlar amb els grups de l’oposició, haver de negociar, haver de transaccionar, haver de pactar, haver de cedir. Els comprenem! Són molts anys de fer i desfer sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, amb una impunitat total. Si no en saben que passin a l’oposició.

dijous, 8 de novembre de 2007

Parole, parole, parole ...

L’españolista José Montilla, malauradament President de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat els Premis Blanquerna a Madrid i ha aprofitat per dir-ne unes quantes, i queixar-se dels mals tractes que rep Catalunya i rebem els catalans. En resum ben poqueta cosa, per quedar bé, aconseguir els corresponents titulars i sortir a ràdios i televisió. El comissari Bolaño haurà tingut feina marcant el què han de dir i com ho han de dir a tots els responsables dels mitjans de comunicació.

Res de res, “res de nou senyora baronesa”. Tot està controlat i ben controlat, doncs entre el ZP a España i el “Mudito” a Catalunya s’ho van manegant i van foten a Déu i sa mare. Val la pena aclarir que el mot “el mudito” surt del “fiel escudero”, José Zaragoza, que va comentar el seu dia que havien aconseguit fer President de la Generalitat a “el mudito”.

Solucions? Propostes de solució? Propostes d’esmena? Senyors i senyores, no és això el que els pertoca a ells. A ells els pertoca seguir esprement la mamella i usufructuant les poltrones.

Fins quan ho alimentarà i ho permetrà ERC? I l’oposició, on és?

dimecres, 7 de novembre de 2007

Ceuta i Melilla

Abans eren “plazas de soberanía” que realment no quedava gaire clar que volia dir. Més aviat semblava que implicava que eren més españolas que la pròpia España.

Ara ves per on han estat notícia perquè hi han anat “los reyes de España”, és a dir els amos de la finca. Tot ha estat “felicitat”: s’han passejat envoltats de multituds, quasi bé més manifestants que habitants, s’han pogut exhibir “estanqueres” en quantitat industrial... Cap problema, tot ben planificat i organitzat, fins i tot l’altre rei/dictador o sigui, el del Marroc s’ha comportat. Quatre paraules ben tranquil.les i equilibrades, que la diplomàcia i la situació mundial tampoc donen per gaire més.

Però tinguem-ho clar, són simples restes del colonialisme més tronat que en el cas d’España queda més aviat ridícul i antiquat, però la “patria” els ho exigeix. Què hi voleu fer?

dimarts, 6 de novembre de 2007

El Baix Llobregat i la configuració de la secta

Seu del PSC del Baix Llobregat
Pels qui heu anat seguint el blog potser cal anar explicant algunes cosetes de la secta “PSOE/Baix Llobregat”.

Molts dels polítics actuals procedeixen del Baix Llobregat, alguns d’ells procedents de l’eluvió d’immigrants dels anys 1950/1960, l’exemple més paradigmàtic és el de l’españolista José Montilla, President de la Generalitat.

Aprofitant el tema cal posar cada vegada més en dubte la tan llorejada integració de la immigració del Baix Llobregat, i principalment el paper de molts polítics en aquest procés que en realitat només s’han preocupat anys i anys de mantenir els guetos com a gran viver de vots del PSOE. Si alguna cosa cal agrair és a tots aquells ciutadans i entitats amb el seu esforç han treballat per la integració dels immigrants al País.

Alguns d’aquests personatges varen formar part de partits d’extrema esquerra, amb els “trets democràtics que tant els caracteritzen”, per exemple el mateix José Montilla militant del Partido del Trabajo, partit que amb els paràmetres actuals podria ser qualificat de terrorista.

Per alguns d’aquests temes valdrà la pena comprar i llegir el llibre de David Madí que és a punt de sortir. Pot representar una alenada d’aire fresc en aquest putrefacte pati de la secta.

Per no cansar ningú, recomanaria la lectura de l’article publicat per Pedro Moron de la Fuente al diari AVUI del 6-11-2007 amb el títol “El Baix Llobregat de moda”.

Certes mentides, certes falsedats, certes manipulacions s’han d’anar aclarint, encara que sigui a poc a poc, doncs prou de mal han fet.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Ai, Manuela, ai, Manuela ...

Manuela de MadreLa Senyora Manuela de Madre, la reina mare de la Secta, acostuma a tenir bona premsa, encara que això no és gens estrany sent “sociata” i tenint com a company al gran “controlador” del mitjans de comunicació: el Bolaño que fa de Beria actualitzat (Cap de la KGB durant l’estalinisme).

Potser aquesta bona premsa també ve donada per la “fibromialgia” mediàtica de la senyora, ben publicitada al seu dia.

Ara diu textualment que: “La gent ha d’entendre que no votem que Álvarez plegui”. Sra. De Madre, ho entenem perfectament, no es preocupi. Entenem que han de conservar les poltrones, els sous, les prebendes, que prou els hi ha costat aconseguir-les, i no es tracta ara de deixar-les estar, que la vida està molt cara, i no es tracta d’anar de mileuristes. Ho hem entès perfectament!

divendres, 2 de novembre de 2007

Dependència versus independència

Molt interessants les opinions d’Adolf D. Ratzka, llicenciat en sociologia i psicologia, doctor en economia i director de l’Institut de Vida Independent a Suècia i publicades a l’AVUI de divendres dia 2 de novembre.

Diu que la Llei de la Dependència ja té un títol molt indicatiu “dependència”.

Es pregunta quin sentit té que per una persona “engarjolada” en una residència l’estat pugui subvencionar 2.500 euros i si vol viure a casa només en subvencioni 780 euros. Incongruències del “progressisme” espanyol.

Afirma que el que calen són polítiques per a permetre la independència personal i familiar, o sigui, assistents i habitatges habilitats.

La clau per la igualtat és l’assistent personal.

Independència judicial

persones dependentsL’informe “Economic Freedom” que publica The Fraser Institute del Canadà, en el darrer informe, i a l’apartat que es refereix a l’evaluació sobre el grau d’independència judicial, situa España en el lloc 64 d’entre 140.

Les tres fonts d’informació són: l’International Country Risk Guide, el Global Competitiveness Report i l’informe Doing Business del Banc Mundial.

Suposo que ningú s’estranyarà d’aquesta notícia si observa atentament les constants trifulques per col.locar, treure, canviar i substituir a membres de tribunals diversos de l’Estat Español.

La informació facilitada pels organismes indicats no fa res més que reflectir una situació ben real.

Un país ben estrany

Judici de l'11-MEspaña, aquest país que tenim aquí al costat, és ben estrany i encara que ja ho hauríem de tenir assumit encara sorprèn.

La sentència sobre l’11-M sembla ser una sentència força raonada, s’hi estigui d’acord al 100% o no, però el que és segur és que no és pas una ximpleria.

Que a aquestes alçades surtin polítics dient que no s’ha aclarit res, que la veritat no ha sortit, que la conspiració s’ha emmascarat, que hi hagi periodistes i mitjans de comunicació que els segueixin la pauta, o que fins i tot els hi marquin aquesta pauta, sona a despropòsit i cinisme.

I aquests polítics volen ser alternativa creïble. Si us plau, que s’ho facin mirar.

Tot això fa una autèntica pena, perquè una alternativa sòlida i creïble cal en aquesta España tan estranya. Tan lluny que la voldríem i tan a prop i a sobre que la tenim!

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Mal govern (3)

Servei d'Ocupació de Catalunya Generalitat de Catalunya, Departament de Treball – SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya.

Anem al gra. Tema: Cursos de Formació Ocupacional. Centres de formació que han rebut les conseqüències de l’actuació del SOC excepte UGT i CCOO, o centres del Baix Llobregat.

Exemples n’hi ha a dojo. Hi ha una determinada reglamentació pel que fa a com s’han de desenvolupar els cursos i sense que els centres corresponents se’ls informi adequadament es canvien normes concretes. I no passa res perquè l’Administració no assumeix cap responsabilitat però al centre li poden revocar el que vulguin. I quan el centre inicia tot el procés de recursos contra les revocacions al final pot anar al Tribunal Contenciós-administratiu, on al cap de tres anys dictarà sentència.

Poden retenir un pagament (el 75% d’un curs són uns 18.000 euros) i allargar aquesta retenció fins que tinguin la corresponent “excusa” per retenir-ho definitivament a compte dels “deutes” que el centre tingui amb el SOC.

Mentrestant, quants milions d’euros es paguen a UGT i CCO cada any sense cap control? I els cursos es poden haver fet o no.

Quantes persones han perdut els seus patrimonis per culpa d’aquesta nefasta política del SOC de la Generalitat de Catalunya del Sr. Montilla?

Poden concedir tres cursos i no t’asseguren el seu pagament perquè ets “deutor” amb l’Administració. Es poden fer els cursos, si vols, no hi ha problema i pots posar el teu patrimoni al servei de la “màfia” del SOC. I per què no?

I la major part dels afectats contínuem sense anar a fons. Cal anar al Síndic de Greuges, a manifestar-nos si cal, on sigui i com sigui...

La manifestació d'ahir dia 29

Manifestació contra els nyapsPlaça Sant Jaume, 7 de la tarda, un miler de persones. Poca gent, molt poca gent, certament. I què? S’havia de fer i s’ha fet. Decepció evident entre els participants, en els barris la gent parla malament de tot, dels polítics, dels qui fan les obres, del Zapatero, del Montilla i de...

A més a més,i per més inri, a la manifestació s’hi van afegir la quinzena típica de “nens i nenes/bandera”, de la JERC cridant independència i quedant-se tan tranquils, amb caràcter provocador, com si la resta fóssim empastats de dretes. Qui s’han cregut que són aquesta gent?

Els habituals a les manifestacions quan els seus no manaven, no s’hi van acostar pas, doncs el “seu poble” ja té el poder. Caldrà fer tot el que democràticament es pugui, per fotre’ls al carrer abans que no deixin l’Administració buida de fons dineraris i ocupada d’ “enxufats”.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Una visita a les colònies

Quantes coses són capaços d'espatllar aquest parell?El Sr. Zapatero, Jefe del gobierno de España, ha visitat les obres del TGV (AVE en español) a l’Hospitalet de Llobregat. Recordem que una gran part dels problemes s’estan produint a la zona d’implantació de la secta PSOE/Baix Llobregat.

S’ha de cuidar el viver de vots. Els hi van les poltrones el proper mes de març, i les poltrones de España són molt més grosses i sòlides que les de Catalunya.

A més a més calia tranquil•litzar els comandaments de la tropa de la secta al Baix Llobregat, o sigui els alcaldes de la zona, i a aquestes alçades sembla que no s’hi valen mitges tintes, o ve Zapatero o no ve ningú.

Confiem que malgrat els dubtes, i malgrat altres experiències no gaire encoratjadores a les properes eleccions rebin el càstig electoral que es mereixen.

I per favor, no em vinguin amb el rotllo del fantasma del PP. Simplement que no votin o que votin opcions nacionals catalanes. Ja n’hi ha prou de fantasmades i collonades. Ni un vot a la secta, ni un vot al “partido de las españas”

Per acabar: demà, dilluns dia 29 a les 19 hores, 7 del vespre, a la Manifestació a la Plaça Sant Jaume. Ja n’hi ha prou d’incompetents, farsants i prepotents.

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Quina llàstima!

Vicent SanchísEs confirmen els rumors, ara ja és notícia: En Vicent Sanchis deixa la direcció de l’AVUI. Diuen que es mantindrà dins del grup amb alguna altra responsabilitat important.

Tant se val, el fet és que el substitueixen a la direcció del diari. Com a lector de l’AVUI només puc dir que és una molt mala notícia perquè havia aconseguit consolidar un bon producte, amb criteri, amb sentit de país, amb un bon equip de col•laboradors, en definitiva el millor AVUI de tota la seva història.

La professionalitat i el bon fer de Vicent Sanchis posa el llistó molt alt al seu successor, en Xavier Bosch, fins avui mateix magnífic periodista radiofònic, concretament a RAC-1.

A què obeeix el canvi? Vull creure que no hi tenen res a veure les pressions dels “controladors de la secta –PSOE-Baix Llobregat-“. Capaços en són...

M’agradaria, i penso que aquest sentiment seria compartit per molta gent, que Vicent Sanchis fos present en algun nou projecte periodístic o no d’aquest país. Persones com ell no les podem deixar perdre.

divendres, 26 d’octubre de 2007

El Lenin de Manresa

El Lenin de Manresa?Més conegut com a Josep Huguet, Conseller de ... Tant se val de què!

Aquest personatge,de la galeria de fantasmes del País que va de revolucionari, (recordem l’escena del lliurament del ram de roses vermelles al Conseller Castells quan el va substituir per tal que mantingués viva la revolució) és realment tot una figureta del pessebre.

D’ideòleg del PSAN, de qui tothom en té historietes ben tristes per explicar, a propagandista de la Lliga Nord i de la Padania, quan això es portava. En cada cas ell alliçonava a tort i a dret.

De professor de Formació Professional que no és pas cap demèrit, el que passa és que el noi no ho deia, a fer classes a la Universitat d’Estiu de Prada on fins i tot s’adormia ell mateix.

Ara el xicot ha rebut un bon pal en forma d’article a l’AVUI del 26-10-2007, “La reculada de la recerca” de Francesc Xavier Hernàndez que havia estat Responsable de Recerca en el Departament que dirigia el mateix Huguet, on queda ben retratat. L’article és molt recomanable i deixa amb el cul a l’aire al Conseller i la seva gestió. Xavier Hernàndez reconeix la feina ben feta per Andreu Mas Collell malgrat no ser de la seva corda. Aquests tipus de reconeixements són força positius.

La seva ambició només té semblança amb el seu coll que se l’hi ha anat eixamplant en formes que comencen a ser preocupants per la seva salut.
A més a més el personatge no sap dissimular i se li nota perfectament la cara de mala llet quan l’ataquen, quan el critiquen, en resum quan no l’adoren. En realitat no el suporten ni els seus.

El Lenin de Manresa? Potser per la mala llet, sí, pel que fa a la resta no li arriba ni a la sola de la sabata. Angelet!

dijous, 25 d’octubre de 2007

Quina trajectòria nano!

Xavier VendrellDe repartidor de productes en català a Terra Lliure. Després a cobrador del frac per dins d’ERC i acòlits amb càrrec, menjador de calçots impertinent que pels excessos es descontrola i finalment a “gos de presa” al Parlament de Catalunya. Brillant, un camí francament brillant! Estic parlant del diputat Sr. Xavier Vendrell, d’ERC.

Ahir, al defensar la creació de l’Oficina Antifrau, el noi/diputat va derrapar i va començar la lletania d’acusacions adreçant-se a CIU, naturalment: malversació, apropiació indeguda, polítics que s’han fet d’or... Tot això sense aportar cap prova i sense cap base que doni suport a les acusacions.

Hi ha la possibilitat del repartiment de papers: el Conseller Joan Puigcercós fent el paper institucional i el “gosset de presa” bordant. D’aquesta darrera feina el diputat Vendrell n’hauria d’aprendre d’un de molt més expert en aquestes funcions: el diputat de la secta, Sr. Joan Ferran.

També pot haver-hi una altra explicació i és que el Sr. Xavier Vendrell és del Baix Llobregat i amic de molts dels de la secta i per tant coneix bé com les gasten certs elements i ha hagut de fer hores extres per a satisfer els amos i com que sembla que en té més d’un, costa de fer-ho, més del que els “humans” ens pensem.

Bé, diputat Sr. Xavier Vendrell, esperem que almenys els seus li hagin rigut les gràcies. Per la resta només ens queda dir-li que ha contribuït una mica més a desprestigiar la política. La sort és que cada vegada la gent fot menys cas a energúmens com vostè. Salut company, la revolució segueix endavant! D’aquí quatre dies tots independents i socialistes! Quin tip de riure!

dimecres, 24 d’octubre de 2007

De desastre en desastre

Un dels esvorancs de les obresEl tema de Renfe, dels esvorancs, de l’ADIF, del TGV està arribant a uns extrems esperpèntics, gènere aquest, típicament espanyol.

Ara ja no només hi ha els errors propis de les empreses i tècnics que dirigeixen i fan les obres i les conseqüències negatives per als ciutadans. Fins i tot es carreguen infraestructures dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb tota impunitat. No passa res. Diuen que el govern català posarà una demanda, ja ho veurem.

Estan fent servir a tothora la seguretat com a coartada. Quantes morts de treballadors hi ha hagut en aquestes obres? 15, potser? A qui es sanciona, a qui es fot a la presó? D’autèntica vergonya!

La paciència de la ciutadania és “exemplar”. El fraternal suport dels viatgers el primer dia de funcionament dels autobusos guiant als conductors en el seu camí, és una encoratjadora mostra de solidaritat

Els polítics s’estan impacientant i cerquen fórmules per enfrontar-se a la situació, o almenys fer-ho veure...Hi haurà compareixences arreu. Potser fins i tot el govern farà alguna declaració. Esperem amb delit el dia que comparegui el ZP a “Las Cortes”, a veure si li sentim dir allò de “Apoyaré ... los trenes de Catalunya ...” És capaç.

La sortida de la Generalitat dient que tal com està tot no pot assumir els traspassos de rodalies sona clarament a dimissió de responsabilitats. Que només volen els traspassos fàcils? Governar vol dir, entre d’altres coses, analitzar, negociar amb tota la duresa que calgui, lluitar i aconseguir fer efectiu el millor per a la ciutadania.

Respecte a les peticions de dimissió de la “Ministro Alvárez”... Home, és el mínim, però, i de les destitucions dels responsables que?

Per cert, on és el President de la Generalitat?

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Curiosa TV3

TV3 del futur?Parlant de TV3. Ahir, diumenge dia 21 d’octubre, a les 9 de la nit esperàvem veure les corresponents informacions sobre l’acte reivindicatiu al Palau Sant Jordi pel retorn dels anomenats Papers de Salamanca.

Fan el sumari, molt breu per cert, i s’esmenta l’acte. Comencen les notícies i ens passem pràcticament set minuts en els quals ens parlen del fet més important de tots el mons que es fan i es desfan: les carreres de cotxes, la fórmula-1, fins i tot amb connexions a Astúries. Més tard encara hi tornaran.

Finalment, a les 9 hores 20 minuts, TV3 es digna a facilitar informació sobre l’acte. Uns dos minuts tirant llarg.

Quin és el criteri? Primer l’esport internacional, després la informació internacional i per acabar la informació nacional i local, encara que aquesta sigui rellevant?

divendres, 19 d’octubre de 2007

Boadella ens deixa¡

Albert BoadellaEl ciutadà Albert Boadella deixa l’escena catalana. En el llibre “Adiós Cataluña” comunica que es retira, que aixeca els braços tot rendint-se.

Que lluny són aquells anys daurats on tota la progressia del País et rendia pleitesia i s’omplia la boca amb el teu “Ubú rei”, i les crítiques solvents o no tan solvents et deixaven pels núvols... Temps passats que potser no tornaran. Ens fem grans, noi, i no podem estar cada dia sent el centre del món. Potser pels actors és encara més dur per aquest punt narcisista de la vostra professió.

De quina rendició parla el Sr. Boadella? Has estat mimat durant molt de temps a casa nostra, has pogut fer de gran bufó de la “Corte de las españas” fins que se’n van cansar o tu mateix te’n vas cansar.

Afirmacions com que la societat s’ha lliurat al sectarisme, que tothom s’ha tornat paranoic i d’altres per l’estil, fan pensar en aquells jugadors de futbol que es queixen sempre quan resulta que són ells els infractors.

Sr. Boadella, faci el que li sembli més convenient. Procuri preservar la seva llibertat i la seva creativitat, però si us plau, no es passi la vida fent-se la víctima i acusant a tort i a dret, perquè si continua així la seva paranoia li pot acabar fent mal, i psiquiatres i psicòlegs són cars, molt cars. Relativitzi, Sr. Boadella, relativitzi, que ni vostè és un sant ni els altres som dimonis.

Salut i que tingui un bon avenir, de tot cor. Ah, i això que diu vostè que la secessió és irreversible a veure si l’encerta.

Què li passa a la "eco-progre" major del regne?

Inma MayolLa senyora Imma Mayol d’ICV, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, que ahir presidia la reunió de la Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient va fer tot un numeret quan es va negar a debatre les proposicions dels grups de l’oposició. Els regidors de CIU, ERC i PP van abandonar la reunió, fet aquest que va desconcertar per un moment els del PSOE que no sabien quin paper fer-hi.

És fotut això de no poder fer tot el que es vol, quan es vol i on es vol. Ara tot és una mica més complicat, no gaire, però una mica si i no hi estan avesats.

Imma, Imma, reflexiona, que els temps de les majories absolutes a l’Ajuntament de Barcelona s’han acabat. T’hi hauries d’anar acostumant si vols seguir manant, perdó, servint ..

Una recomanació, mireu-vos el bloc de Pere Vilarrasa sobre la senyora Mayol, és breu i amb sentit de l’humor, fet aquest que sempre és d’agrair.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Papers de Salamanca (2)

Manifestació a Salamanca contra els retorn dels arxius. I continuem igual, si fa no fa.El PP i el PSOE han tombat una moció presentada a les “Cortes españolas” per ERC, IC-IU i CIU pel retorn immediat dels papers de Salamanca.

Tot plegat és perfectament normal i no caldria ni parlar-ne gaire més, però podríem destacar-ne algunes dades:

El vot conjunt de CIU i ERC. Esperem que no sigui una excepció.
El vot de la secta (PSOE Baix Llobregat) ordenadament dins el PSOE.
El vot conjunt PP/PSOE com a demostració de la España unitària.

L’argumentació del govern espanyol que abans s’havia de crear el “Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca” és simple cinisme. Saben molt bé que els papers havien de ser tots aquí ja fa temps.

La proposta de resolució només era una proposta per fixar un calendari fins
a finals d’any per anar retornant els papers.

Finalment la nota cómica: la diputada de la secta al Parlament de Catalunya, Carme Figueras, ha anunciat que assistiran a l’acta del proper dia 21 al Palau Sant Jordi. Què hi aniran a fer?

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Corrupció

Torna a sortir el nom d’Adigsa i el nom de Felip Puig amb acusacions de corrupció i el cobrament de comissions il.legals en els anys que era Conseller d’Obres Públiques. Qui ho treu? El diari El País.

Un angelet anomenat José Zaragoza, un dels capos de la secta “PSOE Baix Llobregat”, ho aprofita i ho amplifica. És una de les seves “funcions”.

Parlem clar. Si hi ha proves i evidències que s’actuï, i amb tota la duresa que calgui.

Josep Maria Sala, ingressant a presó pel cas Filesa. Te'n recordes, Zaragoza?Ara bé que un individu com el Zaragoza, secretari d’organització, que conjuntament amb el prolífic Joan Ferran són els encarregats d’atacar a CDC sigui amb la raó que sigui…, faci de justicier no deixa de ser curiós perquè tots dos són bons alumnes del mestre Josep Ma. Sala que també era secretari d’organització i que condemnat al seu dia pel cas Filesa ha rebut tots els homenatges possibles dins de la secta.

El projecte de l’Oficina antifrau que està preparant la Generalitat sembla que no tocarà ni les diputacions ni els ajuntaments perquè potser molta gent podria prendre mal.

I per acabar, que s’arribi on s’hagi d’arribar, però lliçons de segons qui, ni una.

Ara ja s'emprenyen fins i tot els propis

El Mag Morlán apunt d'arreglar els problemes de Rodalies...
Els trens es segueixen espatllant, res de nou. Segueixen anant com Déu vol, res de nou. Els passatgers van a l’aventura, res de nou.

Port Aventura? Perquè, si tenim un servei de rodalies ben estimulant. Amb prou feines saps quan surts i pel que fa a l’arribada, home, aquí hi ha la gran incògnita i les incògnites són un dels màxims estímuls de qualsevol viatge

Ara ja s’enfaden fins i tot els de la secta “PSOE-Baix Llobregat”. Personalitats com el germanet Manuel Nadal o en Garcia Bragado, un dels eterns de l’Ajuntament de Barcelona, comencen a dir que ja n’hi ha prou.

El problema de fons és que van confondre el Morlan amb el mag Merlín i ves per on resulta que no ho és, i que no fa magia ni pot canviar la realitat. La vida és dura, principalment pels viatgers que han de suportar constantment la manca d’inversions de fa anys, la incapacitat de molts i el cinisme d’alguns, com per exemple la “Ministro Magdalena Álvarez” que té els “dallonses” de dir que les avaries són lògiques.

Però tranquils que el dia de la Rifa de Nadal tindrem el TGV (AVE, en español, Alta Velocidad Española). Són ridiculs fins i tot amb les denominacions.

Tindrem el goig de sentir cantar a los Niños de San Ildefonso amb aquella cantarella tan tradicional i entranyable que ens anunciaran “el AVE, el AVE ha tocado en Barcelona”. Pot ser memorable

Tindrem el Nadal més feliç de tot aquest segle. Només hi faltaria la neu i seria genial tenir un orgasme col.lectiu.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Els papers de Salamanca

Manifestació pel retorn dels papers de SalamancaCal tornar a reivindicar-los? Doncs sí, perquè no ens els tornen.

Resulta que n’han tornat ben pocs. O sigui han fet el que han volgut, i ara surt el Ministre de Cultura,(ministeri que per cert, abans es deia que el més normal és que hagués desaparegut, atès que la major part de les seves competències havien estat traspassades a les “autonomies), dient que si hem estat 70 anys per recuperar-los no ens vindrà pas d’un dia. Sí, senyor, té tota la raó, senyor, com deia l’enyorat Ovidi Montllor.

Ha sortit, com és ben normal, el típic “xulo español” fent el que sempre han fet i segueixen fent: de fatxenda, d’autoritari, de …

El problema som nosaltres que constantment ens queixem, però els nostres polítics van votant tot el que els hi presenten. prometen i no compleixen, es prenen acords i no en foten ni cas, s’aproven resolucions i el més calent és a l’aigüera, però endavant…

Ja sabem que els “amigos del PSOE” han de tenir present les properes eleccions i han de ser més “españoles” que mai i ser durs amb els catalans i bascos.

Amb aquests mentiders i farsants i amb els altres que fan més por que una pedregada, cal que quan ens necessitin siguem exigents fins a l’extenuació i no els deixem passar res de res, sense contemplacions. I si pot ser que els partits catalans, almenys per determinats temes vagin alhora. No hi ha altra fórmula.

Com a conclusió: No seria bo que ens comencéssim a plantejar una altra forma de fer les coses? Menys submisa, menys dòcil, més decidida.

dijous, 11 d’octubre de 2007

"12 d'octubre"

La cabra i el cabróEl President de la Generalitat de Catalunya assistirà a la desfilada que demà es farà a Madrid. Com diu ell, “amb tota normalitat”.

Amb tota normalitat. I tant! Resulta útil fer un breu repàs de la cronologia legal de l’esdeveniment:

23-9-1.892: S’estipula que serà FIESTA NACIONAL
8-5-1.918: Es proclama FIESTA DE LA RAZA
9-1-1.958: Passa a ser DÍA DE LA HISPANIDAD
Any 1.982: Queda com a FIESTA NACIONAL DE ESPAÑA Y DÍA DE LA HISPANIDAD
Any 1.987: S’estableix com a DÍA DE LA FIESTA NACIONAL DE ESPAÑA

Que España hagi de commemorar una conquesta/genocidi no és pas cap honor, però en aquest món a cadascú li toca el que li toca. Que hi farem!

Que a més a més, el PP i el PSOE, es disputin quin dels dos partits és més espanyol i qui la té i la mostra més llarga ..., ei!, la bandera, des d’ara fins el proper mes de març, resulta lamentable.

En aquest context que l’espanyolista José Montilla participi en els esdeveniments de Madrid és perfectament comprensible i coherent. Res a dir. Que sigui President de la Generalitat de Catalunya en aquests moments no és precisament imputable a ell, sinó als que ho van fer possible. Gràcies!

Per acabar caldrà tornar a repetir allò de que “no hi ha res més semblant a un español de dretes que a un espanyol d’esquerres”.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Botar l'Alcalde

Què faria amb tu... botar-te?Ha arribat el butlletí n 109, d’octubre de 2007, titulat “Barcelona Informació – Ajuntament de Barcelona.

Deu haver arribat a totes les llars barcelonines i segur que aquesta nit tothom està pensant la/es resposta/es.

Realment la pregunta és important. Tu què faries?

Resposta senzilla a l’alcalde Sr. Hereu:

BOTAR-TE, fill meu, BOTAR-TE!

Sí, i amb B de Barcelona per ser coherents i pel sentit que té la paraula.

Quan començarà l’oposició a controlar la propaganda i els costos que paguem amb els nostres impostos?

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Un "funeral" i el català.

Anotni RibasHa mort l’Antoni Ribas, director de cinema, autor entre d’altres de La ciutat cremada, de Las Salvajes del Puente de San Gil, de Victòria...

El normal seria un comentari necrològic breu i ja està. Però no, no n’hi ha prou, sempre cal fer un pas més.

El funeral per l’Antoni Ribas, fet al Tanatori de Les Corts, va tenir un corol•lari ben surrealista: el capellà va fer tota la cerimònia en castellà. Quan el guionista i amic del difunt va afirmar “que sentia vergonya aliena al sentir que algú que havia fet tant pel país fos acomiadat en espanyol” va arrencar un llarg aplaudiment que va fer pujar els colors a l’eclesiàstic.

Ja és prou greu que a vegades et canviïn el nom del difunt, però ara també caldrà anar en compte que no et canviïn la llengua. On és la responsabilitat de l’empresa?

Sabem que ser atès en català a segons quins geriàtrics resulta difícil malgrat pagar bons preus i que t’atenguin en català quan et vénen a cuidar a casa, no cal dir-ho, malgrat que això s’expliqui pel desconeixement de la nostra cultura i una baixa formació professional del personal, que a més a més sovint ha de treballar en negre i a baix preu.

Acabar els darrers anys en català no resulta fàcil. Aviat no ens quedarà ni l’opció del funeral. Sort que molts hem donat el cos.

"Terroristes"

El General Pavía ocupant el Parlament espanyol l'any 1874Ibarretxe ha proposat fer l’any 2008 un referèndum a Euzkadi

El govern espanyol ha fet el que és normal a España, és a dir, dir que no es pot fer, que l’impedirà, que la constitució, etc.

Però no us preocupeu que España és una fàbrica de “terroristes verbals”. Tenim per un costat el Sr. Zaplana, portaveu del PP, afirmant que aquest anunci és com el 23-F. Per l’altre el Sr. Bono, gran eminència del PSOE, i pel que sembla futur President de “Las Cortes” després de les properes eleccions del mes de març de l’any que ve, ha hagut de dir-hi la seva: que si s’ha d’impedir es farà per la força enviant-hi la policia, o ha volgut dir, l’exèrcit? I finalment l’Audiència Nacional, que tan “independent” com sempre, ara ha reactivat la caça de “batasunos”.

Tot això no és res més que crear por, crear pànic, crear inquietud. Quin nom té tot plegat? A aquesta gent només se’ls hi ha plantejar una consulta democràtica.

Aquesta España que tant va de segle XXI, sovint sembla del segle XIX, o sigui l’España de los “ pronunciamientos”.

dijous, 4 d’octubre de 2007

La Justícia i el català

4 d’0ctubre de 2007: Judici per l’assassinat de Josep Ma Isanta, durant les festes de la Patum a Berga l’any 2005.

Un testimoni comença a declarar en català i la jutge l’obliga a fer-ho en castellà perquè segons ella dos dels acusats no l’entenen.

Genial! No hi ha havia la possibilitat de traductor? En el judici de l’11-M a Madrid hi havia traductors. Que és que a Catalunya no hi ha traductors, o són massa cars perquè els pugui suportar l’aparell judicial? No en facilita el propi Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya?

Haurem d’arribar a creure allò que deia el Sr. Pedro Pacheco del Partido Andalucista, que havia estat alcalde de Jerez de la Frontera, de que “la justicia es un cachondeo”. Potser sí que tenia raó...

dimecres, 3 d’octubre de 2007

AENA? De què ens parlen?

Els nous avions del Prat?Ens parlen d’AENA com si fos quelcom neutre, neutral, però les sigles parlen per si soles i parlen amb tota claredat: “AEROPUERTOS NACIONALES”. No cal que us pregunteu d’on? De “España”, naturalment, i gestionen tots els aeroports de “España”. Ai no! Perdó. Han traspassat els Aeroports de Girona i Reus a la Generalitat de Catalunya. Quin escàndol!

Respecte a l’Aeroport del Prat el millor que podríem fer es demanar que li canviïn el nom i posar-li Barajas-2 o fins i tot podria ser “Barajas/Colonias del Nordeste”. Tinc seriosos dubtes sobre quin seria el més adequat.

Sobre AENA no ens enganyem, dir AENA és dir “gobierno español” i aquest opta clarament per Madrid. Només faltaria.

I la classe econòmica dirigent catalana què farà? Què voleu que faci? Sobretot no parlar gaire i donar totes les justificacions que calguin per afirmar que la solució no és dolenta, sinó que fins tot pot acabar sent satisfactòria.

Pel que fa la secta (PSOE-Baix Llobregat)la satisfacció és general perquè ells formen part dels qui han decidit. El seu còmic d’informació, EL PERIODICO, a primera pàgina i amb un títol que sembla que hagi començat la tercera guerra mundial o el Barça hagi guanyat la Champions, la fot pel broc gros tot comunicant que IBERIA perd l’exclusiva del pont aeri Barcelona-Madrid. Sí senyors, aquesta és la notícia! No tenen cap tipus de vergonya.

Entre els dos germans Nadal del Departament d’Obres Públiques i el tercer germà Nadal, Director d’El Periódico, anem bé per anar a Sants.

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Gari Kaspàrov se la juga

Gari Kasparov al Parlament EuropeuSegons la premsa, Kaspàrov es pensa presentar a les eleccions a la Presidència de Rússia encapçalant una gran part de l’oposició.

Bona notícia sens dubte, però ja s’ho ha pensat? Ja sap que se la juga? Que Vladimir Putin no perdona, que ve d’on ve i sap molt bé com es solucionen determinats problemes?

Com a demòcrates hem d’estar ben satisfets de la presentació de Kaspàrov
encara que no sé si realment té gaires possibilitats de reeixir tenint en compte aquesta constant recerca del poble rus d’un “pare protector i autoritari”.

El coneixement i el reconeixement de Kaspàrov a nivell internacional sembla suficient com per evitar certes temptacions dels poders fàctics russos ben acostumats a eliminar dissidents o adversaris per vies de “reconeguda eficàcia i rapidesa”. Que tingui sort, que li farà prou falta.

diumenge, 30 de setembre de 2007

La Catalunya "solidària"

Periodista xinès assassinat a BirmàniaLa lluita i els desitjos de llibertat del poble de Birmània no semblen tenir gaire repercussió entre els partits polítics, sindicats i societat civil catalanes.

Com amb el tema del Darfur hi ha una profunda “sordina”.Costa de reaccionar. A més a més hi un problema en els dos casos que fan complexa la situació: el paper de dolents no el fan els EEUU o sigui els americans, i això per la nostra societat “progressista i estúpida” és fotut, molt fotut

Com si el gran aliat i mantenidor de la Junta Militar birmana que és la Xina no fos també una dictadura. Però és que entre els que manen avui, i amb càrrecs molt importants hi ha exmaoistes, i els deu saber greu posar-se amb segons què i amb segons qui.

I la resta d’organitzacions? Tan submises com sempre a la “correcció política” imperant a casa nostra. Lamentable

dissabte, 29 de setembre de 2007

Xavier Roig

Xavier RoigNo és pas la primera vegada que coincideixo amb els criteris dels articles que publica en Xavier Roig a l’AVUI.

Transcric el final del publicat ahir, dia 28 de setembre, sobre la correcció política perquè tracta d’un dels “càncers sociopolítics” més estesos en el nostre país.

“Els catalans en nom d’una pretesa correcció política condicionada per l’herència del franquisme i per un progressisme que, amb referents escassament democràtics, es va fer forta sota el règim de Franco, hem acceptat passivament que quatre poca-soltes sectaris ens diguin a tots quins debats es poden fer, i quins no. Greu renúncia. En democràcia, cap tema ha de ser tabú. Malauradament, per ara, són aquells que han flirtejat amb dictadures els que dominen el mercat “ideològic”. I estableixen prejudicis i posen sota sospita determinats temes que no els agraden. I així és com un país es va encongint fent-se més i més tancat, menys i menys lliure, com el nostre”.

Recomano la lectura de tot l’article

Gràcies per la sinceritat, però...

Miquel Iceta i José MontillaL’ideòleg de la secta (PSOE-Baix Llobregat) Miquel Iceta ha estat franc i sincer al dir que “l’estatut de 2006 és el nostre horitzó nacional per molt de temps”. No és el primer cop que diu coses així ni de bon tros. El que ha dit ja ho sabíem des de fa temps.

El que no lliga és la seva defensa del catalanisme de la “secta” doncs sap molt bé que de catalanisme com a partit res de res. El catalanisme del qual parla Iceta no és res més que un aiguabarreig que acaba sempre en un regionalisme que porta a l’estació final de “los pueblos y tierras de España”. Ni ens interessa ni ens convé.

dijous, 27 de setembre de 2007

El "Delegado" fa balanç

José MontillaL’espanyolista José Montilla, cap de la secta PSOE-Baix Llobregat, exercint com a President de la Generalitat de Catalunya ha fet balanç anual davant el Parlament de Catalunya.

Alguns mitjans de premsa han dit que no hi havia ambició nacional i això és fals. Hi ha l’ambició nacional, però espanyola. Doncs que són sinó afirmacions tals com que Catalunya ha d’estar satisfeta, que Catalunya s’ha de sentir bé a l’Espanya actual, que no s’ha de cremar res... A vegades arribes a pensar que és ben poc el que es crema.

Pel que fa al contingut: va ser una simple enumeració exhaustiva de tot plegat. Us imagineu una mestressa de casa enumerant tot el que ha fet en un any? No en tindria pas prou amb tres hores. I ben segur que té uns ingressos molt més baixos.

I la resta del govern, què? Com sempre. Complint el que manen els cànons, petites crítiques per quedar bé i tancar files després. Però no us preocupeu que ERC lluita per la independència i IC pel medi ambient.

En un moment concret el Sr. Montilla va parlar de dretes i d’esquerres i de progressisme i conservadorisme. Patètic! Estem en temps d’impostures i per això triomfen tant els impostors. En resum, fins l’any que ve, si algú no hi posa remei.

I comenceu a fer memòria de cara a les eleccions del 2010. No s’hi val a badar que la palla va cara.

Sort que vaig poder acabar el dia amb un excel.lent partit del Barça: 4 a 1, i fruint d’un bon espectacle.