dissabte, 8 de setembre de 2007

L'amenaça fantasmal de José Montilla

José MontillaCom a cap de la secta (PSOE-Baix Llobregat) sap perfectament que no tenen cap tipus d’autonomia real del PSOE perquè són simplement el mateix. Ja fa molt de temps que el PSC va deixar d’existir si és que en algun moment va existir realment.
No vengui fum. No parlin d’una possibilitat que ja saben que és totalment una “fantasmada”.
L’espanyolista José Montilla “amenaça” de fer servir els 21 diputats i els 10 senadors que té el PSC-PSOE per a condicionar l’aprovació dels pressupostos estatals quan sap molt bé que no té cap poder sobre aquests diputats i senadors ja que tots ells obeeixen i obeiran al seu autèntic “capo” el “pinotxo” ZP i el corresponent aparell del PSOE a nivell estatal.
Que determinades circumstàncies conjunturals de la política catalana els hi hagin anat perfectament per ocupar pràcticament tot el poder institucional a Catalunya no els dóna cap dret a creure’s el que no són.

dijous, 6 de setembre de 2007

Mal govern (II)

El tema ja ve del primer tripartit i és el de les taxes. De sobte el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va imposar una sèrie de taxes per tot tipus de gestions que normalment s’havien fet sempre de franc. Bé, aclarim-ho. Sense haver de suportar costos addicionals.
Des de canviar un patró d’una fundació, als tràmits més simples de qualsevol associació tot té un preu. I aquest import l’has de dipositar a l’entitat financera de més a prop si vols acabar la tramitació.
El sistema és universal i “igualitari” per a tothom (fundacions, associacions, etc.) No hi ha distincions. Hi ha establert el corresponent barem, s’aplica i ja està.
Ben segur que l’apartat de “Taxes” consta als corresponents pressupostos presentats al Parlament. Només dues observacions:
La manca d’un bon finançament de la Generalitat l’hem d’acabar assumint d’una manera o l’altra els ciutadans, les entitats i associacions de la escanyada societat civil? I tot això en nom de governs que s’autoanomenen de progrés i d’esquerres.
Finalment la pregunta del milió: I l’oposició què hi fa o què hi diu?

dimarts, 4 de setembre de 2007

La ministra Chacón es diverteix?

Encantada com deu estar encara amb el Cap de govern espanyol en diu cada una que déu n’hi do. Dues perles només.
La primera: Incentius fiscals per als lloguers. Sabem que el proper mes de març hi ha eleccions estatals i cal començar a vendre fum. Quina promoció seriosa s’ha fet d’una política general d’habitatges de lloguer? Determinats pedaços acabaran no servin per res i això la senyora Chacón ja ho hauria de saber.
I l’altra és de jutjat de guàrdia: Primer compleix amb la màxima “pijoprogre” dient que els espanyols s’han hipotecat amb més seny que als EEUU i conclou afirmant que per a la majoria de ciutadans espanyols el deute no supera el 30% dels seus ingressos mensuals.
Els espanyols no ho sé, però si la Sra. Chacón ho preguntes als catalans, veuria quanta gent té la sort de viure en pisos de lloguer i quantes hipoteques estan per sota del 30% .
Que apliqui la màxima de que hi ha veritats, mentides i estadístiques no l’honora precisament.
I diuen que serà cap de llista per Barcelona a les esmentades eleccions....
Que Déu ens agafi confessats!
És ben cert que cal i seria realment convenient, regenerar la política i dir veritats. No fer demagògia. Fer propostes honestes i possibles, i si tot això no es pot fer hi ha la via del silenci, molt recomanable quan no hi ha gaires coses a dir.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Plataformes per donar i per vendre

La darrera que hi ha al mercat té dos elements interessants. La primera és que surt d’àmbits propers, i fins i tot de dins dels dos partits, o sigui CDC i ERC que són en resum els qui possibilitarien el canvi de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya, en mans de l’espanyolista José Montilla. A primera vista sembla un pas positiu, però cal tenir present les inèrcies, les poltrones, i els “compromisos” d’ERC a diversos nivells i que el PSOE pot condicionar i molt. A més a més l’ombra d’un Carod que cada dia que passa “socialeja” més... Malgrat tot caldria veure el got mig ple i no pas mig buit.