dissabte, 22 de setembre de 2007

El “Servei d’Ocupació” de l’Ajuntament de Barcelona

Aquest tambè és alcaldeL’Alcalde de Barcelona, el “llefiscós” Jordi Hereu ha actuat i actua com a bon “mandao” de la secta PSOE-Baix Llobregat i continua fent servir l’Ajuntament com a empresa de col.locació, o més ben dit com a oficina “d’endollaments”.

De l’època de l’histriònic Joan Clos havia quedat gent fora de la menjadora i això a la “secta” no s’ho podien permetre perquè una gran part de la seva força rau en mantenir ben greixada la maquinària de col.locació laboral i professional.

Un exemple paradigmàtic és la Sra. Katy Carreras que a Ciutat Vella encara provoca malsons a molts veïns i que passa a ser “Comissionada” per a… Tant se val! El cas és que té sou i càrrec assignat i podrà anar vivint de la rifeta. Si s’està fent tot això a alts nivells, què es pot està fent a d’altres nivells? Això és una “màfia-bicoca” que deia el meu pare.

Recordem que en temps del franquisme ja s’havien col.locat, en formes semblants, famílies i pobles sencers. Potser els actuals responsables tenen nostàlgia i volen retornar a temps passats.

La necessitat de fotre fora la “secta” de l’Ajuntament de Barcelona cada dia és més urgent sinó volem quedat atrapats en una pseudomàfia que no ens la treurem de sobre en molts i molts anys.

Resulta instructiu i curiós veure la succesió d’Alcaldes de la Barcelona de la transició fins ara: Josep Ma. Socías Humbert, Narcís Serra, Pasqual Maragall,
Joan Clos i Jordi Hereu. El proper ja podria ser la “Mona Chita”.

Duran, durant...

Josep Antoni Duran LleidaJa s’ha acabat el teu desenfrenat protagonisme? Déu n’hi do, t’hi has lluït!

I tot per a què? Has “marcat paquet” i això en aquests temps de vulgaritats es porta molt, però…i després què? Potser et penses que així has pogut fer campanya electoral fora de campanya…Ets ben lliure de creure-t’ho.

El que si has aconseguit és un cert esgotament de molts votants de CDC que si avui es fessin les eleccions no crec pas que et votessin.

Segur que els teus càlculs, doncs el teu estil sempre ha estat d’home calculador, ja preveien aquest final i ara encara disposes de sis mesos per encarar les eleccions.

Sis mesos en política són una eternitat, però també hi ha persones que tenen memòria.

A més a més, actituds com la teva diuen ben poc a favor de la política, perquè finalment de tu només en recordarem l’ambició personal i les ganes de ser “ministro del gobierno español”. Francament, ben poca cosa.

Dentistes de franc per als nens, pisos per als joves, i què més?

habitatge en construccióLa premsa en va plena i potser no caldria ni parlar-ne doncs el tema comença a fer pudor.

El tema dental, deixem-ho córrer, però com és que no hi havien pensat abans?

Respecte als pisos de la “Carmencita” que cal dir que no s’hagi dit? Fins un dels seus, com el diari El País, els ha deixat retratats dient que aquests ajuts ja existien. A Catalunya fins i tot són superiors. Ara igual el “gobierno español” ho aprofita per envair competències, un dels esports nacionals preferits dels governs espanyols.

Després parlen de regenerar la política…Cinisme pur. Que és necessari resulta difícil de rebatre-ho, però que es faci algun pas endavant per fer-ho realitat no s’intueix per enlloc.

Però sobretot seguiu venent fum que encara molt gent en compra.

diumenge, 16 de setembre de 2007

Del "Tio Canya" a Governació

Eduard Suàrez, Anna Simó i Joan PuigcercósReconeguem les coses. El pas no ha estat directe. S’ho ha hagut de treballar. Primer, al Tio Canya, conegut bar de les JERC a Ciutat Vella, després a la Intersindical-CSC on va aprendre, relativament, a fer sindicalisme i tot seguit a fer de Regidor a l’Hospitalet de Llobregat tot substituint a l’Anna Simó perquè la van fer Consellera. A les darreres eleccions municipals no va sortir elegit malgrat anar de cap de llista. Però un mateix fil conductor uneix tot aquest historial: les JERC i en Joan Puigcercós, actual Conseller de Governació.

Estem parlant d’Eduard Suàrez i Rovira, nou Cap de la Secretaria del Conseller de Governació. Funcions? Llegiu atentament el que diu el DOG:
“a) Donar suport al Gabinet en l’exercici de les funcions relatives a les tasques administratives, així com en l’organització de l’agenda d’activitats.
b) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada”.

El senyor Puigcercós no ha dimitit com s’havia rumorejat però prepara les seves “reserves militars” per atacar quan calgui i per tant, “col.loca als seus fidels”.

Quan ens costa tot això als ciutadans? Exactament 5.639’02 euros al mes. Això simplement deuen ser els anomenats danys col.laterals de qualsevol situació bèl.lica, oi?