Xavier Roig

No és pas la primera vegada que coincideixo amb els criteris dels articles que publica en Xavier Roig a l’AVUI.

Transcric el final del publicat ahir, dia 28 de setembre, sobre la correcció política perquè tracta d’un dels “càncers sociopolítics” més estesos en el nostre país.

“Els catalans en nom d’una pretesa correcció política condicionada per l’herència del franquisme i per un progressisme que, amb referents escassament democràtics, es va fer forta sota el règim de Franco, hem acceptat passivament que quatre poca-soltes sectaris ens diguin a tots quins debats es poden fer, i quins no. Greu renúncia. En democràcia, cap tema ha de ser tabú. Malauradament, per ara, són aquells que han flirtejat amb dictadures els que dominen el mercat “ideològic”. I estableixen prejudicis i posen sota sospita determinats temes que no els agraden. I així és com un país es va encongint fent-se més i més tancat, menys i menys lliure, com el nostre”.

Recomano la lectura de tot l’article

Gràcies per la sinceritat, però...

L’ideòleg de la secta (PSOE-Baix Llobregat) Miquel Iceta ha estat franc i sincer al dir que “l’estatut de 2006 és el nostre horitzó nacional per molt de temps”. No és el primer cop que diu coses així ni de bon tros. El que ha dit ja ho sabíem des de fa temps.

El que no lliga és la seva defensa del catalanisme de la “secta” doncs sap molt bé que de catalanisme com a partit res de res. El catalanisme del qual parla Iceta no és res més que un aiguabarreig que acaba sempre en un regionalisme que porta a l’estació final de “los pueblos y tierras de España”. Ni ens interessa ni ens convé.

El "Delegado" fa balanç

L’espanyolista José Montilla, cap de la secta PSOE-Baix Llobregat, exercint com a President de la Generalitat de Catalunya ha fet balanç anual davant el Parlament de Catalunya.

Alguns mitjans de premsa han dit que no hi havia ambició nacional i això és fals. Hi ha l’ambició nacional, però espanyola. Doncs que són sinó afirmacions tals com que Catalunya ha d’estar satisfeta, que Catalunya s’ha de sentir bé a l’Espanya actual, que no s’ha de cremar res... A vegades arribes a pensar que és ben poc el que es crema.

Pel que fa al contingut: va ser una simple enumeració exhaustiva de tot plegat. Us imagineu una mestressa de casa enumerant tot el que ha fet en un any? No en tindria pas prou amb tres hores. I ben segur que té uns ingressos molt més baixos.

I la resta del govern, què? Com sempre. Complint el que manen els cànons, petites crítiques per quedar bé i tancar files després. Però no us preocupeu que ERC lluita per la independència i IC pel medi ambient.

En un moment concret el Sr. Montilla va parlar de dretes i d’esquerres i de progressisme i conservadorisme. Patètic! Estem en temps d’impostures i per això triomfen tant els impostors. En resum, fins l’any que ve, si algú no hi posa remei.

I comenceu a fer memòria de cara a les eleccions del 2010. No s’hi val a badar que la palla va cara.

Sort que vaig poder acabar el dia amb un excel.lent partit del Barça: 4 a 1, i fruint d’un bon espectacle.

Cremen Reis

Quina sort que es puguin cremar fotos de reis! És una forma d’expressió, una mica bruta, potser...

Ja fa anys es cremaven esglésies, capellans de tant en tant, i els reis perquè no es podia. Eren actes de revolta.

Tenim una monarquia que, recordem-ho, és filla natural del franquisme, malgrat que sembla que es vulgui oblidar. Monarquia dels “Borbons” que no és que hagi caigut mai gaire bé en aquest país. Una monarquia descendent directe de Felip V. Els antecedents no són gaire ufanosos.

I a sobre, ara volen equiparar la “cremà” d’unes fotos amb un acte terrorista. Si us plau una mica de seny! Aquesta monarquia ve del franquisme i no vam tenir cap possibilitat de dir ni si volíem rei, ni si volíem aquest rei.

Potser que la “Justícia” i l’estament judicial no perdin el temps amb aquestes qüestions i es preocupin del seu propi funcionament. Un any per solucionar un tema de deutes personals, dos i tres anys per un contenciós i situacions encara pitjors són les estampes de la justícia actual. No tenen prou feina per fer? Feu-la, i així perjudicareu menys als ciutadans!

Esvorancs invisibles

Dia 11 de setembre de 2007. A la línia 9 del Metro de Barcelona, més ben dit futura línia 9, un fort sotrac sacseja una zona del barri de Sant Andreu. Resultat? Un bon forat produït per un error de la màquina toneladora. Tot s’arranja ben de pressa i fins i tot es construeix un mur per evitar que es vegi. Sí, senyor! Nou pas endavant per evitar responsabilitats, per evaporar realitats... No ha passat res de res. Ni notícies ni res de res. No recordeu el llibre d’Aldous Huxley, “El món feliç”? Doncs si fa no fa...

Per a més informació aneu al Tripartit Watch.