dissabte, 6 d’octubre de 2007

Un "funeral" i el català.

Anotni RibasHa mort l’Antoni Ribas, director de cinema, autor entre d’altres de La ciutat cremada, de Las Salvajes del Puente de San Gil, de Victòria...

El normal seria un comentari necrològic breu i ja està. Però no, no n’hi ha prou, sempre cal fer un pas més.

El funeral per l’Antoni Ribas, fet al Tanatori de Les Corts, va tenir un corol•lari ben surrealista: el capellà va fer tota la cerimònia en castellà. Quan el guionista i amic del difunt va afirmar “que sentia vergonya aliena al sentir que algú que havia fet tant pel país fos acomiadat en espanyol” va arrencar un llarg aplaudiment que va fer pujar els colors a l’eclesiàstic.

Ja és prou greu que a vegades et canviïn el nom del difunt, però ara també caldrà anar en compte que no et canviïn la llengua. On és la responsabilitat de l’empresa?

Sabem que ser atès en català a segons quins geriàtrics resulta difícil malgrat pagar bons preus i que t’atenguin en català quan et vénen a cuidar a casa, no cal dir-ho, malgrat que això s’expliqui pel desconeixement de la nostra cultura i una baixa formació professional del personal, que a més a més sovint ha de treballar en negre i a baix preu.

Acabar els darrers anys en català no resulta fàcil. Aviat no ens quedarà ni l’opció del funeral. Sort que molts hem donat el cos.

"Terroristes"

El General Pavía ocupant el Parlament espanyol l'any 1874Ibarretxe ha proposat fer l’any 2008 un referèndum a Euzkadi

El govern espanyol ha fet el que és normal a España, és a dir, dir que no es pot fer, que l’impedirà, que la constitució, etc.

Però no us preocupeu que España és una fàbrica de “terroristes verbals”. Tenim per un costat el Sr. Zaplana, portaveu del PP, afirmant que aquest anunci és com el 23-F. Per l’altre el Sr. Bono, gran eminència del PSOE, i pel que sembla futur President de “Las Cortes” després de les properes eleccions del mes de març de l’any que ve, ha hagut de dir-hi la seva: que si s’ha d’impedir es farà per la força enviant-hi la policia, o ha volgut dir, l’exèrcit? I finalment l’Audiència Nacional, que tan “independent” com sempre, ara ha reactivat la caça de “batasunos”.

Tot això no és res més que crear por, crear pànic, crear inquietud. Quin nom té tot plegat? A aquesta gent només se’ls hi ha plantejar una consulta democràtica.

Aquesta España que tant va de segle XXI, sovint sembla del segle XIX, o sigui l’España de los “ pronunciamientos”.

dijous, 4 d’octubre de 2007

La Justícia i el català

4 d’0ctubre de 2007: Judici per l’assassinat de Josep Ma Isanta, durant les festes de la Patum a Berga l’any 2005.

Un testimoni comença a declarar en català i la jutge l’obliga a fer-ho en castellà perquè segons ella dos dels acusats no l’entenen.

Genial! No hi ha havia la possibilitat de traductor? En el judici de l’11-M a Madrid hi havia traductors. Que és que a Catalunya no hi ha traductors, o són massa cars perquè els pugui suportar l’aparell judicial? No en facilita el propi Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya?

Haurem d’arribar a creure allò que deia el Sr. Pedro Pacheco del Partido Andalucista, que havia estat alcalde de Jerez de la Frontera, de que “la justicia es un cachondeo”. Potser sí que tenia raó...

dimecres, 3 d’octubre de 2007

AENA? De què ens parlen?

Els nous avions del Prat?Ens parlen d’AENA com si fos quelcom neutre, neutral, però les sigles parlen per si soles i parlen amb tota claredat: “AEROPUERTOS NACIONALES”. No cal que us pregunteu d’on? De “España”, naturalment, i gestionen tots els aeroports de “España”. Ai no! Perdó. Han traspassat els Aeroports de Girona i Reus a la Generalitat de Catalunya. Quin escàndol!

Respecte a l’Aeroport del Prat el millor que podríem fer es demanar que li canviïn el nom i posar-li Barajas-2 o fins i tot podria ser “Barajas/Colonias del Nordeste”. Tinc seriosos dubtes sobre quin seria el més adequat.

Sobre AENA no ens enganyem, dir AENA és dir “gobierno español” i aquest opta clarament per Madrid. Només faltaria.

I la classe econòmica dirigent catalana què farà? Què voleu que faci? Sobretot no parlar gaire i donar totes les justificacions que calguin per afirmar que la solució no és dolenta, sinó que fins tot pot acabar sent satisfactòria.

Pel que fa la secta (PSOE-Baix Llobregat)la satisfacció és general perquè ells formen part dels qui han decidit. El seu còmic d’informació, EL PERIODICO, a primera pàgina i amb un títol que sembla que hagi començat la tercera guerra mundial o el Barça hagi guanyat la Champions, la fot pel broc gros tot comunicant que IBERIA perd l’exclusiva del pont aeri Barcelona-Madrid. Sí senyors, aquesta és la notícia! No tenen cap tipus de vergonya.

Entre els dos germans Nadal del Departament d’Obres Públiques i el tercer germà Nadal, Director d’El Periódico, anem bé per anar a Sants.

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Gari Kaspàrov se la juga

Gari Kasparov al Parlament EuropeuSegons la premsa, Kaspàrov es pensa presentar a les eleccions a la Presidència de Rússia encapçalant una gran part de l’oposició.

Bona notícia sens dubte, però ja s’ho ha pensat? Ja sap que se la juga? Que Vladimir Putin no perdona, que ve d’on ve i sap molt bé com es solucionen determinats problemes?

Com a demòcrates hem d’estar ben satisfets de la presentació de Kaspàrov
encara que no sé si realment té gaires possibilitats de reeixir tenint en compte aquesta constant recerca del poble rus d’un “pare protector i autoritari”.

El coneixement i el reconeixement de Kaspàrov a nivell internacional sembla suficient com per evitar certes temptacions dels poders fàctics russos ben acostumats a eliminar dissidents o adversaris per vies de “reconeguda eficàcia i rapidesa”. Que tingui sort, que li farà prou falta.

diumenge, 30 de setembre de 2007

La Catalunya "solidària"

Periodista xinès assassinat a BirmàniaLa lluita i els desitjos de llibertat del poble de Birmània no semblen tenir gaire repercussió entre els partits polítics, sindicats i societat civil catalanes.

Com amb el tema del Darfur hi ha una profunda “sordina”.Costa de reaccionar. A més a més hi un problema en els dos casos que fan complexa la situació: el paper de dolents no el fan els EEUU o sigui els americans, i això per la nostra societat “progressista i estúpida” és fotut, molt fotut

Com si el gran aliat i mantenidor de la Junta Militar birmana que és la Xina no fos també una dictadura. Però és que entre els que manen avui, i amb càrrecs molt importants hi ha exmaoistes, i els deu saber greu posar-se amb segons què i amb segons qui.

I la resta d’organitzacions? Tan submises com sempre a la “correcció política” imperant a casa nostra. Lamentable