dissabte, 27 d’octubre de 2007

Quina llàstima!

Vicent SanchísEs confirmen els rumors, ara ja és notícia: En Vicent Sanchis deixa la direcció de l’AVUI. Diuen que es mantindrà dins del grup amb alguna altra responsabilitat important.

Tant se val, el fet és que el substitueixen a la direcció del diari. Com a lector de l’AVUI només puc dir que és una molt mala notícia perquè havia aconseguit consolidar un bon producte, amb criteri, amb sentit de país, amb un bon equip de col•laboradors, en definitiva el millor AVUI de tota la seva història.

La professionalitat i el bon fer de Vicent Sanchis posa el llistó molt alt al seu successor, en Xavier Bosch, fins avui mateix magnífic periodista radiofònic, concretament a RAC-1.

A què obeeix el canvi? Vull creure que no hi tenen res a veure les pressions dels “controladors de la secta –PSOE-Baix Llobregat-“. Capaços en són...

M’agradaria, i penso que aquest sentiment seria compartit per molta gent, que Vicent Sanchis fos present en algun nou projecte periodístic o no d’aquest país. Persones com ell no les podem deixar perdre.

divendres, 26 d’octubre de 2007

El Lenin de Manresa

El Lenin de Manresa?Més conegut com a Josep Huguet, Conseller de ... Tant se val de què!

Aquest personatge,de la galeria de fantasmes del País que va de revolucionari, (recordem l’escena del lliurament del ram de roses vermelles al Conseller Castells quan el va substituir per tal que mantingués viva la revolució) és realment tot una figureta del pessebre.

D’ideòleg del PSAN, de qui tothom en té historietes ben tristes per explicar, a propagandista de la Lliga Nord i de la Padania, quan això es portava. En cada cas ell alliçonava a tort i a dret.

De professor de Formació Professional que no és pas cap demèrit, el que passa és que el noi no ho deia, a fer classes a la Universitat d’Estiu de Prada on fins i tot s’adormia ell mateix.

Ara el xicot ha rebut un bon pal en forma d’article a l’AVUI del 26-10-2007, “La reculada de la recerca” de Francesc Xavier Hernàndez que havia estat Responsable de Recerca en el Departament que dirigia el mateix Huguet, on queda ben retratat. L’article és molt recomanable i deixa amb el cul a l’aire al Conseller i la seva gestió. Xavier Hernàndez reconeix la feina ben feta per Andreu Mas Collell malgrat no ser de la seva corda. Aquests tipus de reconeixements són força positius.

La seva ambició només té semblança amb el seu coll que se l’hi ha anat eixamplant en formes que comencen a ser preocupants per la seva salut.
A més a més el personatge no sap dissimular i se li nota perfectament la cara de mala llet quan l’ataquen, quan el critiquen, en resum quan no l’adoren. En realitat no el suporten ni els seus.

El Lenin de Manresa? Potser per la mala llet, sí, pel que fa a la resta no li arriba ni a la sola de la sabata. Angelet!

dijous, 25 d’octubre de 2007

Quina trajectòria nano!

Xavier VendrellDe repartidor de productes en català a Terra Lliure. Després a cobrador del frac per dins d’ERC i acòlits amb càrrec, menjador de calçots impertinent que pels excessos es descontrola i finalment a “gos de presa” al Parlament de Catalunya. Brillant, un camí francament brillant! Estic parlant del diputat Sr. Xavier Vendrell, d’ERC.

Ahir, al defensar la creació de l’Oficina Antifrau, el noi/diputat va derrapar i va començar la lletania d’acusacions adreçant-se a CIU, naturalment: malversació, apropiació indeguda, polítics que s’han fet d’or... Tot això sense aportar cap prova i sense cap base que doni suport a les acusacions.

Hi ha la possibilitat del repartiment de papers: el Conseller Joan Puigcercós fent el paper institucional i el “gosset de presa” bordant. D’aquesta darrera feina el diputat Vendrell n’hauria d’aprendre d’un de molt més expert en aquestes funcions: el diputat de la secta, Sr. Joan Ferran.

També pot haver-hi una altra explicació i és que el Sr. Xavier Vendrell és del Baix Llobregat i amic de molts dels de la secta i per tant coneix bé com les gasten certs elements i ha hagut de fer hores extres per a satisfer els amos i com que sembla que en té més d’un, costa de fer-ho, més del que els “humans” ens pensem.

Bé, diputat Sr. Xavier Vendrell, esperem que almenys els seus li hagin rigut les gràcies. Per la resta només ens queda dir-li que ha contribuït una mica més a desprestigiar la política. La sort és que cada vegada la gent fot menys cas a energúmens com vostè. Salut company, la revolució segueix endavant! D’aquí quatre dies tots independents i socialistes! Quin tip de riure!

dimecres, 24 d’octubre de 2007

De desastre en desastre

Un dels esvorancs de les obresEl tema de Renfe, dels esvorancs, de l’ADIF, del TGV està arribant a uns extrems esperpèntics, gènere aquest, típicament espanyol.

Ara ja no només hi ha els errors propis de les empreses i tècnics que dirigeixen i fan les obres i les conseqüències negatives per als ciutadans. Fins i tot es carreguen infraestructures dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb tota impunitat. No passa res. Diuen que el govern català posarà una demanda, ja ho veurem.

Estan fent servir a tothora la seguretat com a coartada. Quantes morts de treballadors hi ha hagut en aquestes obres? 15, potser? A qui es sanciona, a qui es fot a la presó? D’autèntica vergonya!

La paciència de la ciutadania és “exemplar”. El fraternal suport dels viatgers el primer dia de funcionament dels autobusos guiant als conductors en el seu camí, és una encoratjadora mostra de solidaritat

Els polítics s’estan impacientant i cerquen fórmules per enfrontar-se a la situació, o almenys fer-ho veure...Hi haurà compareixences arreu. Potser fins i tot el govern farà alguna declaració. Esperem amb delit el dia que comparegui el ZP a “Las Cortes”, a veure si li sentim dir allò de “Apoyaré ... los trenes de Catalunya ...” És capaç.

La sortida de la Generalitat dient que tal com està tot no pot assumir els traspassos de rodalies sona clarament a dimissió de responsabilitats. Que només volen els traspassos fàcils? Governar vol dir, entre d’altres coses, analitzar, negociar amb tota la duresa que calgui, lluitar i aconseguir fer efectiu el millor per a la ciutadania.

Respecte a les peticions de dimissió de la “Ministro Alvárez”... Home, és el mínim, però, i de les destitucions dels responsables que?

Per cert, on és el President de la Generalitat?

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Curiosa TV3

TV3 del futur?Parlant de TV3. Ahir, diumenge dia 21 d’octubre, a les 9 de la nit esperàvem veure les corresponents informacions sobre l’acte reivindicatiu al Palau Sant Jordi pel retorn dels anomenats Papers de Salamanca.

Fan el sumari, molt breu per cert, i s’esmenta l’acte. Comencen les notícies i ens passem pràcticament set minuts en els quals ens parlen del fet més important de tots el mons que es fan i es desfan: les carreres de cotxes, la fórmula-1, fins i tot amb connexions a Astúries. Més tard encara hi tornaran.

Finalment, a les 9 hores 20 minuts, TV3 es digna a facilitar informació sobre l’acte. Uns dos minuts tirant llarg.

Quin és el criteri? Primer l’esport internacional, després la informació internacional i per acabar la informació nacional i local, encara que aquesta sigui rellevant?