divendres, 2 de novembre de 2007

Dependència versus independència

Molt interessants les opinions d’Adolf D. Ratzka, llicenciat en sociologia i psicologia, doctor en economia i director de l’Institut de Vida Independent a Suècia i publicades a l’AVUI de divendres dia 2 de novembre.

Diu que la Llei de la Dependència ja té un títol molt indicatiu “dependència”.

Es pregunta quin sentit té que per una persona “engarjolada” en una residència l’estat pugui subvencionar 2.500 euros i si vol viure a casa només en subvencioni 780 euros. Incongruències del “progressisme” espanyol.

Afirma que el que calen són polítiques per a permetre la independència personal i familiar, o sigui, assistents i habitatges habilitats.

La clau per la igualtat és l’assistent personal.

Independència judicial

persones dependentsL’informe “Economic Freedom” que publica The Fraser Institute del Canadà, en el darrer informe, i a l’apartat que es refereix a l’evaluació sobre el grau d’independència judicial, situa España en el lloc 64 d’entre 140.

Les tres fonts d’informació són: l’International Country Risk Guide, el Global Competitiveness Report i l’informe Doing Business del Banc Mundial.

Suposo que ningú s’estranyarà d’aquesta notícia si observa atentament les constants trifulques per col.locar, treure, canviar i substituir a membres de tribunals diversos de l’Estat Español.

La informació facilitada pels organismes indicats no fa res més que reflectir una situació ben real.

Un país ben estrany

Judici de l'11-MEspaña, aquest país que tenim aquí al costat, és ben estrany i encara que ja ho hauríem de tenir assumit encara sorprèn.

La sentència sobre l’11-M sembla ser una sentència força raonada, s’hi estigui d’acord al 100% o no, però el que és segur és que no és pas una ximpleria.

Que a aquestes alçades surtin polítics dient que no s’ha aclarit res, que la veritat no ha sortit, que la conspiració s’ha emmascarat, que hi hagi periodistes i mitjans de comunicació que els segueixin la pauta, o que fins i tot els hi marquin aquesta pauta, sona a despropòsit i cinisme.

I aquests polítics volen ser alternativa creïble. Si us plau, que s’ho facin mirar.

Tot això fa una autèntica pena, perquè una alternativa sòlida i creïble cal en aquesta España tan estranya. Tan lluny que la voldríem i tan a prop i a sobre que la tenim!

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Mal govern (3)

Servei d'Ocupació de Catalunya Generalitat de Catalunya, Departament de Treball – SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya.

Anem al gra. Tema: Cursos de Formació Ocupacional. Centres de formació que han rebut les conseqüències de l’actuació del SOC excepte UGT i CCOO, o centres del Baix Llobregat.

Exemples n’hi ha a dojo. Hi ha una determinada reglamentació pel que fa a com s’han de desenvolupar els cursos i sense que els centres corresponents se’ls informi adequadament es canvien normes concretes. I no passa res perquè l’Administració no assumeix cap responsabilitat però al centre li poden revocar el que vulguin. I quan el centre inicia tot el procés de recursos contra les revocacions al final pot anar al Tribunal Contenciós-administratiu, on al cap de tres anys dictarà sentència.

Poden retenir un pagament (el 75% d’un curs són uns 18.000 euros) i allargar aquesta retenció fins que tinguin la corresponent “excusa” per retenir-ho definitivament a compte dels “deutes” que el centre tingui amb el SOC.

Mentrestant, quants milions d’euros es paguen a UGT i CCO cada any sense cap control? I els cursos es poden haver fet o no.

Quantes persones han perdut els seus patrimonis per culpa d’aquesta nefasta política del SOC de la Generalitat de Catalunya del Sr. Montilla?

Poden concedir tres cursos i no t’asseguren el seu pagament perquè ets “deutor” amb l’Administració. Es poden fer els cursos, si vols, no hi ha problema i pots posar el teu patrimoni al servei de la “màfia” del SOC. I per què no?

I la major part dels afectats contínuem sense anar a fons. Cal anar al Síndic de Greuges, a manifestar-nos si cal, on sigui i com sigui...

La manifestació d'ahir dia 29

Manifestació contra els nyapsPlaça Sant Jaume, 7 de la tarda, un miler de persones. Poca gent, molt poca gent, certament. I què? S’havia de fer i s’ha fet. Decepció evident entre els participants, en els barris la gent parla malament de tot, dels polítics, dels qui fan les obres, del Zapatero, del Montilla i de...

A més a més,i per més inri, a la manifestació s’hi van afegir la quinzena típica de “nens i nenes/bandera”, de la JERC cridant independència i quedant-se tan tranquils, amb caràcter provocador, com si la resta fóssim empastats de dretes. Qui s’han cregut que són aquesta gent?

Els habituals a les manifestacions quan els seus no manaven, no s’hi van acostar pas, doncs el “seu poble” ja té el poder. Caldrà fer tot el que democràticament es pugui, per fotre’ls al carrer abans que no deixin l’Administració buida de fons dineraris i ocupada d’ “enxufats”.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Una visita a les colònies

Quantes coses són capaços d'espatllar aquest parell?El Sr. Zapatero, Jefe del gobierno de España, ha visitat les obres del TGV (AVE en español) a l’Hospitalet de Llobregat. Recordem que una gran part dels problemes s’estan produint a la zona d’implantació de la secta PSOE/Baix Llobregat.

S’ha de cuidar el viver de vots. Els hi van les poltrones el proper mes de març, i les poltrones de España són molt més grosses i sòlides que les de Catalunya.

A més a més calia tranquil•litzar els comandaments de la tropa de la secta al Baix Llobregat, o sigui els alcaldes de la zona, i a aquestes alçades sembla que no s’hi valen mitges tintes, o ve Zapatero o no ve ningú.

Confiem que malgrat els dubtes, i malgrat altres experiències no gaire encoratjadores a les properes eleccions rebin el càstig electoral que es mereixen.

I per favor, no em vinguin amb el rotllo del fantasma del PP. Simplement que no votin o que votin opcions nacionals catalanes. Ja n’hi ha prou de fantasmades i collonades. Ni un vot a la secta, ni un vot al “partido de las españas”

Per acabar: demà, dilluns dia 29 a les 19 hores, 7 del vespre, a la Manifestació a la Plaça Sant Jaume. Ja n’hi ha prou d’incompetents, farsants i prepotents.