divendres, 7 de desembre de 2007

Del "Juan Fernando al Chordi"

Aquests de la secta ens tenen atrapats, ens hem de passar el dia parlant d’ells.

Avui deixarem “l’entranyable” en pau i esperarem el seu proper improperi. I no us preocupeu els fans de l’ínclit Ferran, arribarà i potser fins i tot abans de Nadal, encara que depèn de les ordres.

Avui podem parlar d’un altre dels fidels a la secta, i sempre a les ordres del que manin i determinin des del “Baix”.

Parlem del Batlle de Barcelona, Jordi Hereu, que juntament amb els seus regidors i l’inestimable suport de “l’ecopija” dominen la Casa Gran. Aquests “grans demòcrates” es permeten ignorar i incomplir tots aquells acords votats en els plenaris de l’Ajuntament de Barcelona que a ells no els interessen, o sigui tots aquells que compten amb la majoria de l’oposició. Per exemple quan es sumen els vots dels regidors de CIU, ERC i PP.

Que fa el “democràtic” Ajuntament de Barcelona? Simplement no aplica ni compleix aquests acords. Bé, cal reconèixer que també han descobert una altra fórmula: Quan presenten propostes i veuen que no seran aprovades, les retiren i així no les perden. Són genials, han descobert la sopa d’all.

Però a “demòcrates” no hi qui els guanyi. No poden guanyar al Plenari de l’Ajuntament, i què? S’inventen una campanya anomenada “Tu que faries” dirigida a la ciutadania, que en realitat és una campanya de publicitat més. Serà interessant saber quantes d’aquestes respostes hi ha hagut i a quin preu haurà resultat cada resposta.

Senyors Xavier Trias i Jordi Portabella, actuin d’una vegada i deixin aquest excés de bones maneres i de bona educació que els caracteritza, i denunciïn tot això tant públicament com per la via judicial, quan calgui i sigui el cas! Aquests individus de la secta de l’Ajuntament no poden prendre el pèl a la ciutadania amb la impunitat en que ho fan. Senyors de l’oposició, actuin d’una vegada. Ja n’hi ha prou!

dijous, 6 de desembre de 2007

Res és sobrer

En política mai hi ha res que sigui sobrer, i per tant tampoc ho són les declaracions.

Val la pena analitzar algunes de les connotacions implícites o explícites de les darreres manifestacions d’en Joan Farran d’aquests darrers dies.

Cal veure l’entorn:

1) El proper mes de març hi ha eleccions estatals i cal preparar la clientela i un dels capitals bàsics per fer-ho és moure l’espanyolisme i la idea d’España i per tant remoure el “fantasma” del nacionalisme català.

2) També és necessari situar les trinxeres de cara als comicis esmentats i per tant fixar els enemics i en aquesta tasca ha d’haver-hi, sense cap tipus de dubte, per un costat el PP i per l’altre els nacionalistes catalans, es diguin com es diguin

3) La manifestació de l’1 de desembre, a la secta els ha fet mal, molt de mal i si poden ho faran pagar. No tenen escrúpols i els sobra poder en els mitjans de comunicació i gent disposada a mossegar.

4) Cal tenir present que ja fa un cert temps que es va aprovar la llei de l’audiovisual de Catalunya del qual n’haurà de sortir el proper Director de TV3 i Catalunya Ràdio i la secta ha començat a pressionar. Primer bordant i no tingueu cap dubte que la pressió només ha començat.


Caldrà estar molt amatent als esdeveniments i a les declaracions. El clan
dels ”Bozafa” (Bolaño, Zaragoza i Farran) continua ben actiu, a l’aguait
i a les ordres del capo.

Que els partits catalans vigilin. Que no ens col.loquin un altre gol!

dimecres, 5 de desembre de 2007

No ens deixem enredar

Tot aquest enrenou de la “crosta nacionalista” que ha muntat el “gos bordador” d’en Joan Farran no té res d’especial ni d’anormal.

El personatge ja fa anys que fa aquesta funció al Parlament de Catalunya, doncs quan els de la secta eran a l’oposició, sempre el primer a bordar i a mossegar era ell. Si calia, a continuació hi havia algú de la pròpia secta que mirava de posar les coses al seu lloc comportant-se amb més educació i correcció, però l’home obria sempre el foc amb l’únic estil que sabia i que sap, o sigui l’exabrupte, l’insult i l’agressivitat verbal que el caracteritza.


Avui encara quan parlen contra l’oposició al Parlament, el discurs agressiu i barroer del diputat Joan Farran, s’assembla ben bé al del seu correligionari José Montilla, President de la Generalitat per obra i gràcia d’ERC, i per desgràcia de Catalunya.

No sé si al seu poble, a Santa Coloma de Queralt, també el coneixen pel mateix estil, o si allà es mou com una persona normal i educada.

Però, desenganyem-nos, no són personatges estrafolaris, no, són els fruits naturals de la secta “PSOE/Baix Llobregat”, gent que estan rebaixant el debat polític a llenguatge tavernari, sense cap de les gràcies i modismes que podia tenir aquest tipus de parla.

Entre les ànsies de control que tenen, la sed de poder que desprenen i el barroers que són, semblen autèntics “gangs” però no pas de Nova York, sinó del Baix LLobregat, i perdó per la gent honrada i treballadora del Baix Llobregat.

dimarts, 4 de desembre de 2007

La "tríade"

Amb el nom de “tríade” es coneix la màfia xinesa considerada una de les més dures, violentes i impenetrables del món.

Nosaltres a Catalunya també tenim la nostra “tríade” particular que, podríem anomenar el clan dels “Bozafa” formada per Antonio Bolaño, capo dels periodistes de la Presidència de la Generalitat, per José Zaragoza, Secretari d’Organització de la “secta” i Joan Farran, gos bordador i diputat sectari.

Aquesta “tríade”, experta en pressionar, amenaçar i extorsionar si cal, són els que volen extirpar la “crosta nacionalista” de TV3

Aquests individus, que ni actuen ni han actuat mai sols, sinó a les ordres dels “capos de la secta” ara han de fer un pas més. No en tenen prou en haver convertit TV3 en TVEspanya-3 sinó que han de reblar el clau, o sigui han d’amenaçar al màxim per aconseguir la rendició i la submissió de TV3 als designis del PSOE i posar-la totalment a la seva disposició de cara a les eleccions del proper mes de març.

Aquesta “genteta” són adversaris de la llibertat d’expressió, de la llibertat
d’opinió i de les llibertats en general. Només volen el poder i el control, no els interessa res més. Són uns autèntics adversaris de les llibertats, de la democràcia i del país. No ens confonguem i denunciem-ho arreu..

Fem una crida al sector, periodistes i mitjans, a mantenir-se ferms.

dilluns, 3 de desembre de 2007

Dos dies després

Som a dia 3 de desembre. Han passat dos dies des de dissabte 1-D.

Dos aspectes que es comencen a fer pesats i que cada vegada són més lamentables.

Per un costat l’actitud de TV-3 que potser és el moment d’anomenar com es mereix, o sigui « Telemontilla » tal és el grau de control que s’exerceix des de Presidència, i pitjor encara, el grau de submissió de la cadena. Es vergonyós i lamentable, però ara ja no hi ha ni queixes dels professionals. De què tenen por? On son els col.legis de periodistes ? On son els sindicats de periodistes ? On són els periodistes independents ?

Per altre costat tenim les actituds de la secta « PSOE-Baix Llobregat », però aquestes són molt més assumibles perquè són les normals d’un partit polític espanyol i ben espanyol.

Malgrat tot hi ha un tema que acaba fent «molta gràcia » que és aquest de la gestió. De què «cony » parlen ? Que potser s’han arribat a creure que es pot tenir unes determinades responsabilitats dins de l’Administració Pública i que no han de fer res, o sigui, que no han de treballar ? Senyors, gestionar és el mínim que han de fer. O potser no?

Acabaran fent com aquell funcionari que després de guanyar unes oposicions el primer dia d’anar a la feina es va sorprendre i va exclamar que « a ell ningú no li havia dit que després de guanyar les oposicions s’hagués de treballar »

diumenge, 2 de desembre de 2007

La manifestació

Ahir, 1 de desembre, va ser un gran dia. El poble de Catalunya va dir, finalment, que ja n’hi havia prou.

Unes 350.000-400.000 persones van sortir al carrer a manifestar-se. El nombre és una mitjana entre les dades facilitades per la policia (200.000) i les manifestades pels organitzadors (700.000).

Cal destacar :

1 - La presència dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual
Maragall, i dels expresidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol
i Heribert Barrera.

2 - Una notable presència de personalitats de la vida social tals com el
President del FC Barcelona Joan Laporta, el president d’Òmnium
Cultural i d’altres representants de diverses organitzacions.

3 - El món de la cultura i de l’espectacle, com és normal, hi estava menys
representat. Hem de tenir present que aquest submón és molt més
entusiasta quan es manifesta “contra la guerra i principalment contra
EEUU”. Que hi farem, són així.

4 – Pel que fa als partits polítics cal destacar per sobre de tot la gran
presència de CDC – Convergència Democràtica de Catalunya - que
aquesta vegada van aconseguir mobilitzar als seus militants i
simpatitzants. Això s’ha de reconèixer, i resulta encoratjador doncs
demostra que CDC manté la seva força tant a Barcelona com a tot el
territori. ERC també hi va fer una important aportació. Per part
d’Iniciativa la presència fou francament testimonial.

El fet de coincidir CDC i ERC ha estat un estímul per a moltes persones per assistir-hi

Quan caldrà esperar per tal que CDC i ERC tornin anar junts?