dissabte, 22 de desembre de 2007

Miscel.lània

Recordeu que el 21 de desembre havia d’arribar el TGV, en espanyol AVE,
a Barcelona? Doncs no. Han tornat a mentir!
Si ens preguntem quan arribarà a la frontera francesa i ens connectarà amb Europa i, per l’altra banda amb València i Alacant, les respostes poden fer angúnia. A la frontera el 2012 o el 2015 i cap a València no hi ha cap previsíó. Si el volem ens l’haurem de pagar de les nostres butxaques.

S’ha publicat el resultat d’una enquesta realitzada a Catalunya pel CEO – Centre d’Estudis d’Opinió – depenent de la Generalitat que dóna pràcticament un 37% de vots a les properes eleccions estatals a la Secta.
Com s’ho han fet per què surtin aquests resultats? Deu ser allò de que hi ha veritats, mentides i enquestes, o també pot ser, que no sapiguem llegir els resultats!

Una notícia que val la pena remarcar. Fa 75 anys, concretament el 21 de desembre de 1932, es varen signar les “Normes d’ortografia valenciana” més conegudes com a Normes de Castelló. A la declaració inicial s’hi diu amb tota claredat “la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble”. Però, com diu Joan Solà al final del seu article a l’AVUI, (dijous, dia 20):“uns poderosos personatges profundament sinistres continuen el genocidi planificat davant la mirada si fa no fa immutable de tots els governs dits democràtics, de Madrid i de casa”

Per acabar, el tema de la bofetada o el clatellot. No sabia que fos legal. Confio que no posin un policia a cada família.Un clatellot ben donat i en el moment oportú, no pot ser útil?

Tothom a la presó

Aquest sembla ser l’esquema de la “justicia española” per acabar amb el que ells anomenen l’entorn d’ETA, ja siguin entitats culturals, socials, etc. En resum és igual.

Després de totes les treves intentades pel govern del “Pinotxo”, totes elles fracassades, ara per ara només els queda l’opció de la presó.

No serà que tot plegat té molt a veure amb les eleccions del proper mes de març? . No serà que tot això ven, i ven molt bé de cara al vot espanyol?

Cal preguntar-se fins on pensen arribar per acabar amb aquest entorn? Potser pensen acabar empresonant als 200.000 votants de les diverses opcions independistes basques?

L’esperança és que si qui instrueix el cas és l’estrella de totes les estrelles del món judicial, o sigui l’ínclit Baltasar Garzón, potser tot acabi en foc d’encenalls, perquè sembla que instruir els casos no és una de les seves habilitats.

Però és clar, si és un dels elements de la campanya electoral, caldrà fer tot el que calgui durant la campanya que està en marxa des de fa temps, encara que finalment tot quedi en un no res.

dimecres, 19 de desembre de 2007

"Sindicats nacionalistes"

Ara resulta que CCOO i UGT són sindicats profundament nacionalistes, però no us espanteu pas, són nacionalistes espanyols.

Defensen aferrissadament la unitat del mercat, naturalment espanyol i es neguen a que es traspassi la inspecció de treball a les autonomies que així ho tinguin estipulat.

Els representants de les dues grans maquinàries sindicals van fer una crida per blindar la unitat de mercat. Caram amb el llenguatge! Quasibé militar.

Va ser simptomàtic que les sucursals catalanes dels esmentats sindicats ni convoquéssin ni fossin presents a la gran manifestació de l’1 de desembre, però hem de convenir que resulta coherent amb la seva forma de pensar.

En realitat s’han convertit amb grans empreses ben subvencionades per les administracions públiques.

La condició de “sindicats majoritaris” els ve donada per llei, concretament per la LOLS – Ley Orgánica de Libertad Sindical” (2-8-1985) – que els va concedir tota una sèrie d’avantatges per aconseguir ser “mayoritarios”. Malament quan la llibertat s’ha de legislar amb lleis orgàniques.

De tot això només se n’ha salvat Euzkadi on els sindicats majoritaris són bascos: entre ELA i LAB tenen més del 50% de representació.

L’estil de “sindicalismo” que s’ha anat imposant és el representat per la senyora Ma. Jesús Paredes, que s’ha enriquit miraculosament fent de sindicalista a banca i ha estat durant molts anys estreta col.laboradora de José Ma. Fidalgo, secretari general de CCOO España, i màxim defensor de la “unidad de destino en lo universal”. Perdó, de la “unidad del mercado español”.

dimarts, 18 de desembre de 2007

Han demanat protecció !

Un dels màxims responsables de la Secta, Miquel Iceta, va demanar protecció per al portaveu adjunt al Parlament, Joan Ferran, i el President del Parlament Ernest Benach l’hi va donar. Després d’ advocar per treure la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio, ara en nom de la llibertat d’expressió demanen protecció. Per no seguir en un tema tan pesat, una recomanació:

Llegiu-vos l’article de Ferran Sáez Mateu a l’AVUI, titolat “L’hegemonia”
(dia 18-12-2007, pàgina 24). És una joia: clar, concret i concís. Si no teniu el diari busqueu-lo per Internet. Val la pena!

dilluns, 17 de desembre de 2007

La ciutat dels prodigis

No ens referim pas a la novel.la d’Eduardo Mendoza sobre la Barcelona de les oportunitats, de l’efervescència anarcosindicalista, o sigui la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX: una ciutat emprenedora, activa,
i amb una gran capacitat creativa a tots els nivells.

Parlem de la ciutat dels prodigis d’avui, del 2007, que evidentment té un sostre més baix i unes perspectives més curtes i plena de contradiccions.

Els turistes hi vénen i queden entusiasmats. Però tenim un dels índexs més
alts de robatoris i la fama de ser una de les ciutats més brutes d’Europa juntament amb Nàpols.

Ara hem sabut que la guàrdia urbana va multar a 174 seguidors de l’Stuttgart per urinar pels carrers. Amb els del Glasgow Rangers no s’hi van atrevir, eren molts. Algú es plantejarà per què a tot el centre de la ciutat no hi ha urinaris públis des que es van eliminar els que hi havia, per exemple a Plaça Catalunya, Plaça Urquinaona, etc.? Sempre poden contestar que ja hi ha els bars …

Sabem també que en el Circ instal.lat al Fòrum se li ha prohibit l’espectacle que feien amb cocodrils. Ara bé, l’espectacle que es fa amb dofins al zoo es “correcte”. O potser és la diferència que hi ha entre empresa privada i empresa pública?

Tenim un alcalde que les diu de l’alçada d’un campanar, com per exemple: “No executaré accions de govern que imposi l’oposició”. Que les imposi perquè té majòria no deu tenir cap importància?

Qui ens protegirà d’aquest tipus d’alcalde ? En aquesta “ciutat dels prodigis” els ciutadans necessitem ser protegits d’aquests “personatges” i necessitem, com el pa que mengem, una oposició activa i forta.