dissabte, 5 de gener de 2008

El "Ral.li"

Ens l’estalviem, tots aquells que el ditxós Ral.li París-Dakar ens deixava més aviat freds i que no enteníem ni ens interessava per a res el llenguatge esportiu/solidari/exòtic/aventurer d’aquest esdeveniment.

Malgrat tot no deixa de fer gràcia que, tot l’esperit intrèpit que sempre ens han venut sobre aquesta aventura d’unes grans marques mundials i d’uns pilots que suposo deuen tenir altres activitats a part del “París-Dakar”, ara que realment hi ha risc, o podríem dir que simplement ha augmentat aquest risc, es pleguin als designis del top-model de la política francesa el President Sarkozy.

Que potser l’esmentat polític no tenia res a vendre ni a guanyar en aquest afer, com ja va fer a Líbia (armes i centrals nuclears)?

O potser és que l’organitzador de l’esdeveniment era de fet, el govern francès, cosa que tampoc seria tan estranya, i ara li va bé de fer el paper del Bon Pastor de la seguretat africana?

I la tan pregonada solidaritat i guanys diversos que aconseguia portar el Ral.li a terres africanes?

Curiosa aquesta triologia entre aventurers de casa bona, solidaritats comercials descafeïnades, i seguretats/inseguretats sobtades. Molt curiosa.

divendres, 4 de gener de 2008

Correcció? No, simple estupidesa.

Ja fa temps que el tema porta cua, però de tant en tant i per comentaris i situacions que vas coneixent arribes a un punt que n’hi ha per dir: Prou!

Tenim les agrupacions de casetes de pagès i pastors però sense neixement
per no ofendre a no sé a qui ni a què. Simplement ningú sabrà de que “cony” va tot plegat, ni de quina història ve, ni de quina tradició procedeix.

Ara a les pastisseries no hi cigarretes de xocolata que eren habituals per regalar el dia de Reis, perquè ara, és clar, no es pot fumar. Fins quan aguantaran les ampolles de xampany de xocolata ?

Podría anar afegint qüestions semblants però us asseguro que fa pena haver-ne de parlar gaire més, Tot plegat i més ens demostra que tenim una societat disposada a ser sacrificada en nom de la política correcte, del pensament buit,
i del progressisme carca.

Parodiant a Josep Pla que va dir allò “que no hi ha res que s’assembli més a
un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”, podríem dir avui que entre un carca de dretes i un carca d’esquerres la diferència és que el primer sap que ho és i el segon, que es creu que té la raó, només és capaç de crear amnèsia, buidor i pensament tou.

dijous, 3 de gener de 2008

Virtualitat

Tothom sap que l’Agència Tributària Catalana no està en marxa i que el més calent és a l’aigüera. Però sembla que això no té cap importància.

El capo de la Secta, i per desgràcia President de la Generalitat, va ser present a l’acte simbòlic de posada en marxa de l’esmentada Agència.

S’ha de concretar i posar realment en marxa abans del 9 d’agost d’enguany, però no ens preocupem pas, ja s’ha canviat el “cartell” i s’ha fet un acte preelectoral.

I a més a més amb tota la publicitat possible: tota una pàgina a l’AVUI, concretament la 9, comunicant el neixement de la criatura. Cal suposar que l’anunci es deu haver publicat a tota la premsa.

Si l’aplicació de l’Estatut s’ha de fer així, anem bé per anar a Sants.

Aconseguirem un món virtual totalment al marge de la realitat.

Qui deia allò de “fets, no paraules”? Pur sarcasme!

dimecres, 2 de gener de 2008

Tornem-hi !

Un cop ha passat Cap d’Any tornem a una certa normalitat.

Repassant la premsa d’aquests darrers dies, m’han sorprès les declaracions del diputat d’ERC i cap de llista per Barcelona el proper 9 de març, Joan Ridao, que sempre s’ha distingit o així ho semblava, per un cert rigor, dient que: “s’enfrontaran el regionalisme conservador que sempre ha defensat la contribució a la política espanyola contra el catalanisme que vol trencar vincles amb España de manera fraternal i arribar a la independència”

Això del rigor s’esvaeix per si sol perquè el simplisme de les seves afirmacions el deixa en entredit. Aquest senyor no s’ha assebentat de res o tant li fa. Vaja, que ha començat la campanya i aquesta és la primera bestiesa.

Podria mirar el que ells i els seus, o sigui ERC, han fet i estan fent i veure que està fent política espanyola, no ja a España sinó a Catalunya. Això deu ser també per la independència!

O sigui, Sr. Ridao, que l’enfrontament del seu partit serà contra CIU ?.

.

dilluns, 31 de desembre de 2007

Bon any !

10 desitjos i 10 dubtes de cara al 2008

Serà l’any que els polítics es decideixin a obrir el sistema electoral i tinguem llistes obertes i circumscripcions a l’abast? O caldrà seguir esperant?

Serà l’any que els partits nacionalistes catalans actuïn conjuntament, amb sentit de país, al parlament espanyol? O caldrà seguir amb les batalletes de sempre?

Serà l’any en que puguem acabar amb l’antiamericanisme infantil de la nostra societat i convertir-nos en una societat adulta? O caldrà seguir aquesta moda que fins tot resulta antiquada?

Serà l’any que ens en plantegem a què ens porta aquest progressisme estèril i pueril del que tant s’ufanen alguns? O caldrà seguir amb la impostura?

Serà l’any que deixem de parlar tant de drets socials i s’adoptin polítiques que realment ho siguin? O caldrà continuar amb pensions de vergonya, de 400 i 500 euros al mes?

Serà l’any que es comencin a plantejar opcions sobiranistes realistes i estimulants? O caldrà seguir venen fum i frustracions?

Serà l’any que els partits polítics nacionalistes catalans comencin a parlar del futur del nostre país i es plantegin vies per treballar conjuntament? O caldrà veure qui enfonsa a qui?

Serà l’any que puguem veure un Barça rampant vers la lliga i la champions?
O haurem de seguir amb aquest Barça desmotivat i gandul?

Serà l’any que s’afronti seriosament la crisi econòmica que s’intueix, o que ja es present? O caldrà seguir fent veure que no passa res?

Serà l’any en que ens plantegem quines infraestructures ens calen i com hi podem fer front? O seguirem plorant i rondinant?

Bon any 2008!