dimecres, 31 de desembre de 2008

Símbol del 2008, i Bon any!

L'any que ve, senyor Mayol, foti aquest tipus d'avet: són d'allò més 'alternatius'L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, reconeix el fracàs dels “avets ecològics”. Diu que “no han estat un èxit”, però això si, qualifica la idea de “ben intencionada” i afirma que “la iniciativa ha costat a les arques municipals 214.000 euros”.

Ara bé, l’alcalde, tot i admetre-ho, no s’ha estat de censurar les crítiques perquè li semblen exagerades certes reaccions, i per justificar-se acaba afirmant que “Barcelona no és l’única ciutat que ha optat per aquesta ornamentació nadalenca”. I què?

Potser caldria recordar-li com de brutes estan certes zones de la ciutat i el fetes malbé que estan moltes voreres, tant del centre de la ciutat com les de molts barris. Entre d’altres...

Recordi's d'en Jaume I. Si, si, aquest de la fotoI finalment recordar-li a l’alcalde de Barcelona i al President de la Generalitat de Catalunya, la vergonya i la incapacitat que han demostrat per no commemorar adequadament els 800 anys del naixement de Jaume I. Sembla que el seu Rei i el seu País són uns altres.

Malgrat que els haurem de seguir aguantant durant el 2009, us desitjo un bon any nou a tothom i que tinguem, entre tots plegats, la força i la fermesa per superar els temps durs que vénen i encarar els canvis que la societat i Catalunya necessiten.

dimarts, 30 de desembre de 2008

Kafkià i manipulador

El fundador de l'empresa AUTEMA, just abans de tenir la pensada de dedicar-se a les autopistesA l’AVUI de 30 de gener, i suposo que la nota surt a tota la premsa, hi ha un comunicat conjunt de l’empresa AUTEMA i del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Concretament apareix a la pàgina 9 i parla de “Tarifes i peatges”. Conté tres paràgrafs:

En el primer es parla de les noves tarifes i peatges que entraran en vigor l’1-1-2009 a l’autopista Sant Cugat del Vallès-Terrassa-Manresa. No s’especifiquen els nous preus.

En el segon es recorda als usuaris que el juliol de 1.999 es van rebaixar els peatges un 45% els dies feiners i que a més segons els trànsits realitzats durant el mes es podien obtenir deduccions addicionals.

En el tercer es diu que es podran obtenir descomptes del 100% en determinats itineraris.

Finalment es facilita una adreça web i un telèfon d’atenció al client. Deu ser perquè l’usuari es pugui informar dels nous preus.

Sobre les noves tarifes, que són realment el fet important, no hi ha cap informació. En canvi la informació sobre les deduccions s’amplifica al màxim. Curiós, oi?

dilluns, 29 de desembre de 2008

Tristes comparacions

Aquest President Macià també l'assumeix, senyor Montilla?Estem una mica farts, farts de sentir bajanades, algunes d’elles ofensives per aquest país, o més ben dit per als ciutadans d’aquest país, com la darrera del President de la Generalitat, José Montilla, autocomparant-se amb el President Macià. Però, qui caram es creu què és?

La simple vergonya de sentir-li a dir l’esmentada bestiesa posa els pèls de punta a qualsevol. Com si no tingués prou feina a muntar, juntament amb el farsant de torn, la gran enganyifa del finançament.

Que es pot esperar d’un personatge així i de tots els seus acompanyants polítics?

Hagués estat un consol que ERC, el partit que va fundar Francesc Macià, o més ben dit els seus dirigents haguessin tingut la consideració de dir alguna cosa.

Possiblement és demanar massa! La decadència nacional d’ERC sembla que no té aturador.

dissabte, 27 de desembre de 2008

La litúrgia de fi d'any

Catalans: amb patinet a tot arreu, que hi ha crisi!Els darrers dies de l’any porten implícitament les bones noves de l’augment de les pensions, de l’augment del salari mínim, i les no tan bones dels augments de preus de productes i serveis, sovint serveis regulats per l’Estat que és qui marca les noves tarifes.

Totes aquestes tarifes augmentaran molt per sobre de l’IPC, per exemple, l’electricitat un 11% i així podríem anar enumerant-ne d’altres.

Si anem a serveis d’ús general com el Metro i els trens de rodalies ens trobarem també amb augments molt per sobre de l’IPC. Sempre s’actua sobre els serveis que més s’utilitzen.

Les úniques viudes negres que poden anar tirant la mar de bé!Continuarem amb la vergonya de les pensions de viudetat, seguirem amb les misèries de les pensions mínimes, que s’haurien d’haver equiparat ja fa temps al SMI (Salari Mínim Interprofessional).

I tot això succeeix en plena crisi econòmica i governant les esquerres a tot arreu: a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Val a dir que això de les esquerres és un fet cada vegada més de tipus estètic.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Dimissó? Destitució?

El pobre Valdero, intentant incrementar el pressupost del seu 'negociat'La dimissió d’Emili Valdero del càrrec que tenia al Departament de Comerç..., dirigit per Josep Huguet, hauria de ser considerat com un fet perfectament normal, però sembla que cal embolicar-ho. En primer lloc el Conseller afirma que l’ha destituït per inepte. L’afectat argumenta que li han disminuït un 50% el pressupost que li corresponia per les tasques que tenia encomanades, critica la submissió d’ERC al PSC/PSOE entre d’altres.

Resulta difícil esbrinar la veritat i les autèntiques raons de la dimissió/destitució.

No hi ha res millor que ser amic d'en Carretero... per perdre la feina!Quan no tens totes les dades per saber el què ha passat, t’has de moure per aproximacions, les més objectives possibles, i n’hi ha dues que donen, almenys, pistes: La primera que l’afectat havia anunciat ja fa temps que s’integrava al corrent intern d’ERC anomenada “Reagrupament” encapçalada per Joan Carretero, i la segona és el caràcter i la forma de fer de Josep Huguet que són prou coneguts, per dir-ho suament, de tipus autoritari. Recordem que ja han plegat sis alts càrrecs de la seva Conselleria.

Que cadascú en tregui les seves conclusions.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Ja hi som!

Ara si que t'ha tocat la 'grossa', nano!Ja no hi ha remei, ja ha arribat! Era d’esperar, ho sabia. La premsa avui ho reflecteix clarament: les fotos de grups de persones amb alegria desenfrenada i obrint ampolles de xampany és la prova més evident. És Nadal i la rifa n’és la constatació més clara. Tant és que toqui on toqui, les imatges sempre són les mateixes. Només varien lleugerament els comentaris: “Catalunya ha estat agraciada amb...”, “només ha tocat una part del cinquè a Catalunya...”, i totes les variacions que vulgueu.

Ja no se'n veuen d'aquests, per la ciutat!Els que ja som grans trobem a faltar les figures de la Guàrdia Urbana quan regulava el trànsit a Barcelona i rebia els regals de la ciutadania. Trobem a faltar les felicitacions “del basurero, del farolero, del cartero, del...”

Resumint, com diu el títol, ja hi som i tocar ballar. Que cadascú ho passi el millor que pugui, i si cal, que ho suporti amb tota tranquil•litat, i pensem que aquestes festes són ben dures per a les persones que estan soles. La “felicitat” general, evidencia més encara, la duresa d’aquesta solitud. Malgrat tot, bones festes!

dilluns, 22 de desembre de 2008

Il.luminats i assassins

El satràpa libi devia estar assedegat de whisky...Al llegir avui a la premsa l’acte de record i homenatge a les víctimes de l’atemptat de Lockerbie em venen les imatges i es reprodueix la indignació d’aquells moments.

Era el 21 de desembre de 1988 i una bomba col•locada dins de l’avió va fer explosió. El resultat fou de 270 morts entre ells 11 veïns de la petita localitat escocesa. L’avió feia la ruta Londres-New York.

La paranoia d’un il•luminat, el “messies-salvador” d’aquells moments, Gadaffi i el seu règim de tipus personal i dictatorial, foren els instigadors polítics de l’atemptat, perpetrat de fet per membres dels serveis secrets libis.

No tots els llibres verds són perjudicials, eh!Recordo encara avui com per determinats ambients es distribuïen exemplars del famós “Llibre verd” que era la bíblia de la revolució líbia. Dubto que ningú arribes a superar els primers fulls.

Com resulta habitual els “salvadors polítics” sempre acaben amb les mans tacades de sang.

Que el personatge hagi acabat sent acceptat per la comunitat internacional només és degut a la geopolítica i possiblement al petroli. Que s’hagi tornat un moderat i un “líder” responsable no l’eximeix de la seva responsabilitat en l’assassinat de 281 persones.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Actituds menyspreables

Futur aspirant a mosso llegint els discursos d'en DinoSauraNo en manquen, sempre n’hi ha i n’hi ha per donar i per vendre. N’hem tingut dues mostres aquests darrers dies.

La primera, la del inefable Joan Boada del Departament d’Interior, que ni es responsabilitza ni es fa càrrec de la carta que es va trametre als mossos d’esquadra fent-los anar a una conferència de Joan Saura. Va arribar a negar que existís fins que La Vanguardia la va publicar. A la seva fama de mal educat ara caldrà afegir-hi la de mentider.

Sent a parlar de Swissair, i la pobre Queta embogeix!Aquí ve l’altra i per partida doble: la de la companyia Swiss Air eliminant el català dels seus vols per la protesta d’un ciutadà espanyol. El més bo de la notícia és que l’home es va sentir ofès i el va molestar que es fes ús del català. No es que no l’atenguessin en la seva llengua, que si que el van atendre, o sigui en castellà, sinó que l’ofensa i el malestar venia de sentir el català malgrat que pel que sembla el va entendre. Aquí no hi res més que odi i menyspreu per l’altre. Costa d’entendre però és així. Com quan et diuen que per què tenim la mania de parlar en català.

Sembla que en aquesta “genteta” ni els més de trenta anys de democràcia els han fet efecte. Segueixen com sempre!

divendres, 19 de desembre de 2008

Una desgràcia més: El Congrés de la Intersindical-CSC

Aquí, a l'igual que a determinats sindicats, també cohesionavenDemà, dia 20 de desembre, la Intersindical-CSC farà el seu congrés ordinari. El fet en si mateix té ben poca importància, tan poca com en té la pròpia organització sindical.

D’ençà del Congrés de l’any 2004, s’han anat “cohesionant”, mot que vol dir en realitat que han anat disminuint dia a dia fins a esdevenir residuals, a l’estil dels “nosaltres sols”.

Començant per les desqualificacions i acabant amb els autoritarismes es va anar apartant a persones concretes, es va seguir expulsant sindicats “desafectes” o que no seguien estrictament les consignes.

A la Intersindical-CSC n'hi ha més d'un amb ganes de fer de 'mal' àrbitre de fútbolEl primer fou el SAC -Sindicat de l’Administració de Catalunya-, organització fundadora de la Intersindical-CSC, i posteriorment, fent-los la vida impossible, aconseguiren la marxa del SIPVS-C -Sindicat Independent de Protecció, Vigilància i Seguretat de Catalunya-.

La Intersindical-CSC que ve de SOC -Solidaritat d’Obrers de Catalunya-, passant per la CSTC-Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya- i per la CSC -Confederació Sindical de Catalunya- va néixer l’any 1990. Era un projecte ampli i liberal, entès en el sentit d’unir grups sindicals i treballar conjuntament amb tot el respecte a l’actuació de cada entitat adherida, sota uns principis de solidaritat i subsidiarietat, dins l’àmbit de Catalunya.

Alguns deuen pensar... el sindicato es mio, mio, mio!Darrerament han canviat els estatuts en el sentit de concretar una organització sindical de tipus centralitzada i tancada en si mateixa, sempre amb la coartada de la cohesió i l’aprofundiment ideològic. Un camí vers el tancament, el purisme teòric, totalment condicionats per les subvencions públiques i cada vegada més depenents d’ERC .

En resum, cada vegada menys sindicat, cada vegada més subvencionats i cada vegada més depenents. És un camí que no té res a veure amb les finalitats inicials de la Intersindical-CSC, ni amb la forma de veure les coses de l’equip impulsor coordinat pel seu Secretari Confederal, des del 1990 fins el 1998, Miquel Porter i Moix.

dijous, 18 de desembre de 2008

Una necessitat

La partitocràcia només té un problema: el nomenament a ditLa democràcia que tenim avui en el nostre país no té una salut de ferro. Tenim una democràcia clarament insuficient. No vull fer-ne un “tractat” però si comentar algun problema.

El primer és el de la “partitocràcia” que fa que tot quedi en mans dels “aparells” dels partits polítics sense cap participació de la militància, i molt menys encara de la ciutadania. El no tenir la possibilitat de fer llistes obertes fa encara més fàcil el control dels “aparells”.

Tot això fa també més difícil la vida democràtica dins dels partits, siguin del color que siguin i sovint la màxima possibilitat del militants és escoltar, i com a molt ser escoltat, sense que això impliqui res més.

Cal aire fresc per ventilar la políticaLa necessitat d’obrir a tots els nivells els partits polítics i les administracions hauria de ser considerada un objectiu social que podria ajudar a fer entrar aire fresc a la vida democràtica, a ventilar despatxos, a fer sortir el debat a la vida pública i al carrer. Fer-ho arribar tothom.

L’atròfia de la democràcia és un risc per a tota la societat, és un risc per a cada un de nosaltres, i això caldria que ho tinguessin clar els polítics i la ciutadania, i sobretot que no oblidéssim que la democràcia s’ha de cuidar i millorar.

I que ningú s’equivoqui: ni advoco ni defenso altres tipus de democràcia, ni la popular, ni la directe, ni altres “conyes marineres”. Però la democràcia representativa pot i ha de ser millorada.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Tots són iguals !

Fins i tot aquest paio és més intel·ligent que els qui proclamen aquesta bestiesaCom més gran em faig més m’irrita sentir aquesta frase que curiosament sempre fa referència als polítics.En primer lloc reflecteix la manca d’autoestima de qui la diu perquè determina clarament quin és el seu pensament ja que s’autoincapacita per valorar la diversitat humana, la diversitat dels comportaments, la diversitat de les actituds i el que resulta més greu la possibilitat de la honradesa, de la honestedat tant de les persones en general, com dels polítics en particular.

Un altre element nociu del “tots són iguals” és la situació d’igualtat en que es posa a tothom: la situació de dubte sobre tot i sobre tothom.

No tots els polítics són així. Això és el que voldrien que creguèssim... els que si que ho són!Per acabar, es tanca el cercle posant en el mateix sac el corrupte i el trampós juntament amb les persones, polítics o no, honrades i honestes.

Una conseqüència col•lateral d’aquesta visió és el per què cal participar a la vida política, a la vida sindical, a la vida social...

Al final aquesta visió desencantada i pessimista, diria que més aviat nihilista, porta a la no participació i a la renúncia a una vida social participativa.

El positiu seria lluitar per un aprofundiment de la democràcia i una millora substancial de la vida democràtica. Però això sembla que no interessa gaire.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Ho sabíem

Nova proposta estètica pel PSC de Montilla: potser així impressionen el PSOE!Després de tots aquests darrers mesos que els mitjans de comunicació afins a la Secta ens han anat entabanant amb el tema del finançament i amb la possibilitat que la “banda dels 25” fes el que havia de fer en favor de Catalunya, finalment, com tothom sabia i amb tota perfecció, han decidit fer el que era normal si tenim present el seu espanyolisme.

La “síndrome d’Estocolm” que tenalla ERC té el seu reflex més clar i trist en la frase del Secretari General, Joan Ridao, quan diu textualment: “que el PSC trobarà altres formes de pressionar al PSOE” i “que no és la fi del món”.

Esquerra només podrà fer ús d'aquesta proposta estèticaI per acabar, les paraules de Joan Puigcercós afirmant: “en tot cas la decisió del PSC no tindrà conseqüències en el govern tripartit”, certifiquen clarament que avui ERC és una empresa de col•locació i manteniment de càrrecs dins de la Generalitat.

Aquest és el resum, trist resum, d’un final anunciat.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Acaba el sainet

El Consell Nacional del PSC a punt de visitar la seu del PSOE, a FerrazLa reunió de l’executiva de la Secta a Catalunya ha acabat com havia d’acabar. Han acordat el vot positiu als pressupostos de l’estat per al 2009. Però això si, exigeixen un acord sobre finançament abans de fi d’any. Res de nou!

Malgrat tot no deixen de ser curioses algunes frases, declaracions o manifestacions d’aquests “infalibles” sectaris de Nicaragua.

Si no hi ha acord d’aquí a final d’any canviaran les relacions entre el PSC i el PSOE, diuen. Què no són el mateix? Potser volen dir que a partir de l’1 de gener quan vagin a Madrid hi aniran amb hàbit i caputxa de penitents. Per aprofitar-ho podrien continuar el pelegrinatge fent el Camí de Santiago.

Aviam si l'Obama en munta alguna de grossa... que si no ens avorrim!Una altra bestiesa de les seves: amenacen amb el “papus” del PP. Cal reconèixer que això a Catalunya encara funciona. En aquest sentit, als de la Secta, els caldria una nova guerra dels USA contra Síria o el Iran. Podrien tornar a ser progressistes, fer “cassolades” i sortir al carrer. A Catalunya tindrien èxit perquè el “papanatisme progressista” encara es porta.

Finalment Miquel Iceta, el cervellet gris de la Secta, ha hagut de sortir a atacar a CIU pel finançament pactat al seu dia amb el PP. S’ha mirat mai els números? Potser no els entén? O simplement menteix?

diumenge, 14 de desembre de 2008

Darrer acte

El finançament acabarà com l'obra d'Àngel Guimerà Terra Baixa: Amb la  mort del llop!El proper dilluns, dia 15 de desembre, al carrer Nicaragua de Barcelona es representarà el darrer acte d’aquesta pesada, llarga i avorrida funció de teatre denominada “El finançament”, protagonitzada per tota la trepa de la Secta sota la direcció de l’avorrit Montilla i amb un cert “protagonisme” de cara a la galeria del notable Castells. També hi tindrà un paper destacat fent de dolent, en Zaragoza, paper que sempre resulta agraït, i com a secundaris,que com sabeu són els que donen qualitat a l’obra, sobresurten actors tan reconeguts com De Madre, Iceta, Obiols i el cor, sempre tan necessari en qualsevol tragèdia o comèdia.

El dur dilema que amoina a Montilla: Espanya o España?El final ja és conegut. Després de tots els embolics, els malentesos, les traïcions, les mentides i les calúmnies, l’obra acaba com era de preveure amb la mort del “finançament” i amb la celebració final per part de tots els actors, cors i públic en general cantant l’Al•leluia de Haendel, i un !Viva España! cridat per Montilla i respost per tota la sala dempeus.

divendres, 12 de desembre de 2008

Les "victòries" de Joan Ferran

Els gossos s'assemblen als amos, oi? Aquí teniu el gos del diputat FerranEl “descrostador” oficial de la Secta, el diputat i portaveu del PSC/PSOE al Parlament de Catalunya, pot començar a estar content amb els resultats de les seves campanyes, dels seus improperis i dels seus insults.

El programa de la Neus Bonet, substituta de l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, ha perdut 70.000 oients. El diputat Joan Ferran ja pot gaudir del seu èxit: Un programa que quan el dirigia i presentava en Bassas era el primer en audiència, ha perdut 70.000 persones que el seguien assíduament.

Els programadors de Catalunya Ràdio planificant la programació mensualLa submissió i la poca personalitat de la substituta és la victòria d’una mediocritat encara més remarcable, la de Joan Ferran, que prové directament de l’actuació de tot un govern presidit pel President de la Generalitat més mediocre des de la instauració de la democràcia.

Tota victòria d’aquest personatge és una derrota per a Catalunya, una derrota per als catalans. Caldria esbrinar si les actituds del personatge són simplement, obediència a qui li paga, simple espanyolisme o el tema té a veure amb el “complex psicològic” de l’auto odi.

dijous, 11 de desembre de 2008

Les properes eleccions

Si Esquerra (abans ERC) vol una candidatura catalanista coherent... aquest és el seu homeEm refereixo a les europees que s’han de fer dins el primer semestre de l’any que ve, i per tant els rumors i les notícies sobre possibles candidats i coalicions es van escampant.

Pel que fa a Catalunya, a Espanya ja s’ho faran, han començat els cants de sirena d’ERC vers CIU amb afirmacions tan boniques com les de fer una candidatura nacionalista o catalanista, com vulgueu. Tinc clar que en aquest cas el que cal és exigir coherència als homes de Puigcercós i que vagin amb qui governen. Mantenir el govern de la Generalitat, i per més escarni, les diputacions de Lleida i Girona amb una ínfima presència electoral i a la vegada voler anar conjuntament amb CIU... Au, home! L’única resposta possible és enviar-los a pastar fang.

Esquerra podia fitxar en Reem-B com a portaveu: s'expressa millor que en Putxinel·li grosSi tant interès hi tenen que facin el que han de fer, i que ja haurien d’haver fet fa temps: sortir del govern de la Generalitat i deixar caure al Sr. Montilla i els seus. No ho volen fer, o no poden, perquè han de mantenir els sous i la feina de moltes persones? Doncs molt bé, és el seu problema.

I si us plau, que CDC no faci el préssec. Tenim un excel•lent candidat i aquest és l’Alfons López Tena. Aprofitem-lo. I això no vol dir que si en posterior comtesses electorals de més importància com les nacionals cal que s’hi presenti, doncs s’hi presenta, i s’ha acabat. Aquest capital polític no es pot menysprear. S’ha de rendibilitzar.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Per què no ho deixen estar?

Quina mània tenen alguns de voler enviar al PSC als lleons!Amb motiu de la votació al Senat dels pressupostos per l’any 2009, la premsa i en general, tots els mitjans de comunicació, els blogs, etc. tornen amb la repetida història que el PSC no s’ha desmarcat del PSOE a la votació corresponent, encara que segueixi pendent l’acord de finançament.I què?

Cal mantenir aquest galimaties amb un tema que qualsevol persona amb un mínim senderi sap perfectament que el PSOE inclou dins la seva estructura la federació catalana que a efectes de la seva actuació a Catalunya s’autoanomena PSC? Cal que en aquesta comèdia i enganyifa tothom li doni tanta cobertura?

Per tot això quan es parla d’unitat de les forces catalanistes a Catalunya cal concretar de què es parla, perquè sinó ens farem un garbuix que només afavorirà l’espanyolisme més rampant a Catalunya.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Joan Tardà

Propera modalitat olímpica en què excel·liran els esportistes espanyolsNo em ve de gust comentar les declaracions del diputat Tardà perquè ni les considero interessants, ni tenen substància política.

La reacció espanyola de determinats polítics i mitjans de comunicació, com sempre, és desmesurada, histèrica i fora de lloc.

Però convé preguntar-nos: si això ho hagués dit un altre diputat que no fos català, la reacció hauria estat la mateixa?

El “linxament d’un català” és un esport espanyol que no decau mai, sempre està de moda. Ara li ha tocat al diputat d’ERC. Qui serà el proper?

Pel que fa al diputat, té tot el dret a dir el que ha dit. D’això se’n diu llibertat d’expressió. Pel que fa a l’oportunitat o no de les esmentades declaracions, em sembla que és el seu problema, el problema del seu partit. Potser fins i tot els és rendible però aquest és un aspecte que ja el determinaran les eleccions quan toquin. No cal fer-hi més voltes.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Grècia

La crisi és de tanta 'magnitud' que no ho arregla ni l'AlexandreCausa una certa sorpresa veure les imatges dels durs enfrontaments entre manifestants i policies a diverses ciutats gregues. La mort d’un manifestant ha agreujat la situació.

Ni les informacions que es poden captar per la TV ni les que es donen per la ràdio no acaben d’aclarir les claus dels disturbis. De la premsa alguna cosa se’n dedueix encara que no pas gaire.

És possible que elements com la crisi econòmica, la corrupció generalitzada de la classe política, i una certa desesperació de zones que no se n’acaben de sortir d’un subdesenvolupament profund i que ve de molt lluny en el temps, són elements determinants d’aquest estat de crisi latent.

Que es quedin aquesta paia, aviam si ho arregla!A vegades sembla que els fantasmes de la història moderna, tals com la guerra amb Turquia, la guerra civil i la dictadura dels coronels és un pòsit que marca en excés la Grècia actual.

Fa la sensació que Grècia no s’ha acabat d’integrar a la Unió Europea ni en els temps de bonança econòmica.

Potser aquest domini de les dues grans famílies de la política grega que han estat poderoses, i en certa forma continuen representant el “poder”, no faciliten una renovació real de l’escena política de Grècia.

Possiblement la retirada definitiva de tots els “Papandreu i els Karamanlis” i un esquema menys centralista de l’estat, serviria per portar nous aires a aquest escenari.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Constitució i confiança

Mira quins dos franquistes tant entranyables...30 anys de vida d’un text constitucional no és gaire temps però, parlant d’Espanya, Déu n’hi do.

Aquesta constitució fou fruit d’un pacte entre les restes del franquisme i la monarquia, principalment, amb l’acceptació de les forces polítiques que semblaven rupturistes i que finalment feren un paper de tipus reformista.

El que em sembla més llastimós d’aquests trenta anys és el resultat que es palpa actualment. Resumeixo breument:

1 – A qualsevol demòcrata li fa angúnia plantejar-hi seriosament reformes, perquè té el convenciment que empitjoraria.

Aquest parell també són fervents defensors de la Constituzión2 – L’experiència d’un text constitucional que no ha impedit el tancament de diaris.

3 – La constatació que sense haver de modificar-la s’ha pogut il•legalitzar i prohibir partits polítics.

4 – La defensa “tancada” que en fan i n’han fet, en tot moment, els dos grans partits espanyols, PSOE i PP.

Tot això, que podria ser ampliat amb d’altres aspectes, fa difícil que el ciutadà català i el ciutadà basc puguin sentir-se aquesta constitució com a pròpia. Més aviat la sensació és que la constitució segueix sent la coartada per mantenir la presó de pobles que ha estat i segueix sent l’Estat Espanyol.

divendres, 5 de desembre de 2008

Uf...

El pobre Dràcula -també anomenat Vlad- no sap com controlar l'ira del seu deixeble, PutinDiuen que Putin confia en Obama. Potser seria millor que Obama no confiés gaire en Putin

Segur que tant una cosa com l’altra són simples tòpics i no tenen gaires dosis de veritat, i millor que sigui així.

Obama ja veurem que farà, com enfocarà les qüestions i quines possibilitats reals té de variar determinades estratègies que estan molt més consolidades del que tendim a pensar, en general, els europeus.

De Putin i els seus tenim prous referents com per no fer-nos gaires il•lusions. Seguirà pressionant sempre que ho cregui oportú, continuarà amenaçant a tort i a dret i només farà una certa “bondat” quan vegi que no pot anar més enllà, en resum, quan vegi que troba resistència.

Vladimir Putin, fent el resopó, després d'haver-se cruspit un parell de funcionaris europeusHaurem de seguir confiant en els equilibris, i evidentment seria coherent demanar una vegada més que la Unió Europea pugui i vulgui jugar un rol més definit i que es noti.

Sempre ens queda l’altra opció: Podem anar ampliant el gran museu de la història que és avui l’UE i fer-hi venir més turistes. Igual ens hi acabem especialitzant!

dijous, 4 de desembre de 2008

Al.leluia!

Josep-Lluís: canvia la foto d'en Pau Claris per la teva, i ja seràs Conseller en CapAra ja és oficial: El Sr. Carod-Rovira és Vicepresident del Govern. S’ha publicat el decret al DOG –Diari Oficial de la Generalitat-. No hi ha cap dubte.

No ha pogut ser “Vicepresident de la Generalitat” perquè aquest càrrec no existeix a l’ordenament jurídic de la Institució i per això ha calgut crear-lo.

Una pregunta per a qui en sàpiga més: No podia haver estat nomenat Conseller en Cap?

Pepito Maravillas i Pasqualín celebrant que només queden 30 afiliats d'ERC que encara no han demanat el carnet del PSCPotser tampoc té tanta importància el fet en si mateix. En realitat Carod- Rovira ha arribat el més amunt que podia aspirar, i hi ha arribat. Les conseqüències de tot plegat són més aviat llastimoses, però és evident que l’home ha pogut satisfer el seu ego fins allà on ha pogut.

A partir d’ara, si vol continuar “pujant” ho té difícil per no dir pràcticament impossible. S’hauria d’apuntar directament a la Secta i fer-se amb el poder. I això, francament, és difícil, molt difícil.

Brillant final per al Sr. Carod-Rovira servint als seus padrins “socialistes”! Independència el 2014? Sarcasme en estat pur!

dimecres, 3 de desembre de 2008

Un altre demòcrata!

Mare de Déu lliura'ns d'aquests salvapàtriesAquest nostre món, tan globalitzat, continua donant-nos grans exemples de democràcia. Ep! democràcia d’esquerres, no ens confonguéssim.

Ara ens ha surt aquest “gran demòcrata” líder incombustible de la revolució bolivariana, Hugo Chávez, iniciant la campanya per reformar la constitució que li pot facilitar que ell, “el gran líder”, pugui ser reelegit indefinidament. Si senyor, com ha de ser!

Si resulta que és el millor, l’indispensable, el salvador, per què no ha de ser reelegit per sempre?

Chàvez, bonito, emporta't aquests 'monument': el poble de Catalunya te'l dedica amb amorSi el tema no fos tan absurd i tan conegut, encara li acabaríem fent un monument, encara que pensant-ho bé el millor que es pot fer amb un líder messiànic, si s’hi és a temps, és aparcar-lo abans que pugui seguir fent de “salvador de la pàtria”. Si alguna cosa ens sobra són “salvapàtries” i potser ens falten polítics honestos.

Als humans no ens calen salvadors de cap tipus i menys actuant des del camp de la política.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Talment se ne'n foten

Montilla, que no 't'enteres': això era Jaume IA la pàgina 8 de l’AVUI de 2 de desembre es pot llegir en un breu “Del rei Jaume I a l’Euroregió” on es parla d’una reunió a Palma de Mallorca per celebrar els 800 anys del naixement de Jaume I i es remarca “que ho van aprofitar per a la superació dels conflictes entre territoris veïns”... (?)

Mentrestant a Catalunya, tot el poder “socialista” segueix sense haver fet res ni preocupar-se de commemorar aquest vuitè centenari del naixement del monarca. Què pretenen?

Com sempre. Es tracta d’amagar tant com es pugui qualsevol commemoració que recordi que aquí hi ha un país que ve de lluny, de molt lluny i que podria continuar existint per molt anys. Mentre no aconseguim treure’ns la “cangrena” espanyolista que ens domina no podrem caminar lliurament.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Serà possible?

Responsable de CDC per a la immigracióTot llegint el diari, l’AVUI de l’1 de desembre, Sant Eloi, a la pàgina 10, m’ha interessat la informació sobre la immigració.

No deixa de ser una sorpresa trobar-hi “vells coneguts” tals com l’Àngel Colom per part de CDC i en Josep Ma Sala per la Secta (PSC/PSOE).

L’activisme d’en Colom en tots els camps on ha intervingut no és pas nou, encerts i fracassos l’han acompanyat en la seva trajectòria. Cal confiar que en aquesta tasca tan necessària sàpiga trobar les col•laboracions i els equips més adequats per aconseguir els objectius que es proposi i que necessita Catalunya.

Carronyaire del PSC per a la immigracióPer part de la Secta fa ben poca gràcia que una persona com Josep Ma Sala, condemnat al seu dia per tripijocs ben poc edificants, sigui l’home responsable d’aquest camp que necessita persones honestes, amb sentit de país (Catalunya) i amb idees clares sobre el què cal fer per integrar als nous vinguts. No volem creure que el seu sentit de la integració segueixi els esquemes de la “Feria de Abril”, però, vés a saber...

Dues actituds

Hi ha clients que no saben que empescar-se per no pagar!Els brutals atemptats a Bombai, que cal condemnar sense cap tipus de dubte, van comportar conseqüències col•laterals que han demostrat algunes coses que convé destacar.

En primer lloc, i amb la mateixa tònica ja prou coneguda, s’ha constatat la inoperància de la UE –Unió Europea- en el cas de la delegació que estava a la ciutat. Ni la UE com a tal, ni França que ostentava la Presidència de torn no han estat a l’alçada. No és res de nou, però Europa i més concretament la UE segueixen donant mostres d’incompetència i de manca de decisió.

Instantània de la Presidenta de la Comunidad de Madrid sortint 'tranquilament' de BombaiLes explicacions de l’eurodiputat Ignasi Guardans són ben clarificadores de la situació. El diputat va tenir el bon sentit de preocupar-se per tota la delegació i no va marxar fins que tothom va tenir solucionada la situació. En segon lloc l’”espantada” de la presidenta de la comunitat de Madrid. La senyora, en un principi, ho va voler presentar com una heroïcitat però al final ha quedat com el que realment va ser: una fugida en tota regla. Allò que al seu país en diuen “¡Sálvese quien pueda!”.

Senzillament, són dues actituds diferents, i ben diferents!

dissabte, 29 de novembre de 2008

50 anys de SOLIDARITAT D'OBRERS DE CATALUNYA

Vista parcial del sopar de 50 anys de commemoració del neixament de SOCAhir a la nit, una quarantena de persones, ens vàrem reunir tot sopant per commemorar els 50 anys de la fundació de SOC –Solidaritat d’Obrers de Catalunya-, el primer sindicat català després de l’aixecament franquista i la conseqüent guerra civil.

Jaume Terribas, primer Secretari General de SOCAmb la presència del primer Secretari General de SOC, Jaume Terribas i el de diversos militants dels anys 60 i 70 del segle passat, es desenvoluparen uns quants parlaments sobre aquesta història del sindicalisme català, història pendent encara per ser explicada i escrita i que hauria de ser-ho a través dels seus militants .Encara hi som a temps i hauríem de fer-ho.

Recordàrem els absents, entre ells, Xavier Casassas, Antoni Navarro i Joan Lluís Mauri, tots ells morts ja fa temps.

Logotip de SOCDe SOC en va sorgir la CSTC –Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya-, posteriorment la CSC –Confederació Sindical de Catalunya- i finalment la Intersindical-CSC.

Des d’aquí aprofito per demanar als actuals dirigents de la Intersindical-CSC que desfacin l’error o malentès que estan propagant de fa temps sobre els inicis de SOC. És cert que durant un breu període el nom fou SOCC – Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya- però això no té res a veure amb la laïcitat de l’organització, perquè sempre va ser laica i només hi va haver un canvi de nom.

És molt recomanable que es faci aquesta rectificació, perquè no volem creure que pretenguin allò de que “una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat”.