dijous, 31 de gener de 2008

Frases

L’Associació de Mestres Rosa Sensat, davant la vaga del professorat del proper dia 14 de febrer, n’ha dit algunes de molt bones, com per exemple:

“No es pronuncia ni a favor ni en contra”. Insta al Departament d’Educació a obrir “un veritable procés de participació”en què “la societat catalana tingui l’oportunitat d’opinar i renovar la confiança en el sistema”.

La Junta Rectora de l’Associació sosté que “la realitat escolar del país és molt positiva, molt especialment a l’escola pública”, i reclama “una visió justa de tots aquells mestres i professors que cada dia la fan avançar” i una visió “optimista, bàsica per impulsar la nova llei per generar la confiança necessària per poder segui avançant”.

Apart que possiblement el o la periodista no s’hi ha lluït gaire amb la crònica, a Rosa Sensat tan crítics en altres èpoques se’ls veu el llautó. És molt més fàcil està a la contra quan no manen els teus.

Seran capaços de fer autocrítica i d’assumir alguns dels desastres de l’ensenyament en aquest país, per cert, potser imputables a les seves "neures" i als seus errors?

dimecres, 30 de gener de 2008

75 anys

Tal dia com avui fa 75 anys, o sigui el 30 de gener de 1.933, era investit canceller d’Al.lemanya, Adolf Hitler.

S’ha escrit molt sobre el personatge, sobre la situació del país, sobre la conjuntura mundial i europea en particular, i de ben segur, que molt més s’escriurà d’ara en endavant.

Recomano, a qui li interessi el tema i la història, tres llibres que penso que en conjunt donen una visió prou interessant sobre el moment, sobre la persona i sobre els precedents:

1 - El món d’ahir, Stefan Zweig
2 - La revolució al.lemanya, Sebastian Haffner - Edicions de 1984. Col.lecció Assaig
3 - Observacions sobre Hitler, Sebastian Haffner - Edicions de 1984. Col.lecció Assaig

L’evidència dels fets queda avui en dia relativament clara, però sense algunes de les anàlisis que es fan en els llibres esmentats, resulta difícil entendre res i encara menys entendre el desenvolupament dels fets i les possibles causes i els perquès que encara avui ens són necessaris.

La lluita per la llibertat, per les llibertats, requereix entendre i analitzar el passat.

dimarts, 29 de gener de 2008

"Fotre mà a la caixa"

Exactament això és el que promet fer el ZP.

Tot s’hi val, serà un xupa xups, serà un caramel, és igual.

Encara som a la precampanya i surt el Pinotxo-ZP oferint 400 euros de retorn de l’IRPF si guanya les eleccions el 9 de març. Fantàstic, qui en dóna més?

D’on sortiran? Quina importància té, si resulta que hi ha superàvit i per tant es pot repartir com “ells” vulguin.

No ens preocupem, quan vinguin vaques magres ja es canviarà la llei i ja ens tocarà pagar als mateixos de sempre i com sempre.

I tot allò de la seguretat jurídica i fiscal? Això és per a tots aquells ciutadans que encara hi creuen, o que simplement no tenen cap altre remei que creure-hi.

Una mesura progressista, sí senyor! 400 euros per a tothom, sigui "mileurista" o no, sigui pensionista o treballador en actiu... No hi ha problema, tots iguals, al marge del nivell de renda que tingui cadascú.

D’això en diuen socialisme, progressisme, esquerra... Simples oportunistes és el que són.

Davant d’això i per tal de moderar-los una mica, només hi ha l’opció de votar partits catalans: CIU o ERC. Ni l’abstenció ni el vot en blanc porten enlloc. Tinguem-ho clar!

dilluns, 28 de gener de 2008

Subhastes als Encants

No se m’ha acut cap altre títol possible per aquesta autèntica vergonya protagonitzada pels dos partits estatals, el PSOE i el PP, aquest cap de setmana.

El ZP i els seus repartint els excedents, ara prometent 400 euros de retorn de l’IRPF. Però que no hi unes lleis que emparen aquest impost i la corresponent relació amb els ciutadans? O és que l’erari públic pot ser utilitzat per necessitats electorals partidistes?

El Rajoy i el PP prometen “l’oro i el moro”. Rebaixaran l’IRPF, crearan “milions” de llocs de treball, eliminaran l’IRPF dels pensionistes i moltes més bajanades.

I encara hi ha persones que continuen propagant el vot en blanc! Que volen donar força a la demagògia espanyolista?

L’únic que uneix aquest dos aparells de propaganda és Espanya i la “espanyolitat”. La resta és demagògia.

Tenir la màxima representativitat possible dels partits catalans no és cap ganga, certament, però esdevé una necessitat.

diumenge, 27 de gener de 2008

La "sectària" de la Secta

Després del lamentable espectacle de l’Athlètic de Bilbao-Barça, de fer un repàs final a la premsa i tot llegint “La Vanguardia” d’avui dia 27, concretament l’article de la Pilar Rahola titulat “Censurando que es gerundio” m’ha fet gràcia el paràgraf on comenta la primera actuació de la senyora Anna Balletbó.

Encara no és consellera del CAC, encara no pot exercir, però tot això és igual. La senyora Anna Balletbó se sent forta i ja pot començar a treballar telefonant a Josep Cuní i increpant-lo per la “contundència” de les preguntes que va fer al senyor Carbonell. O sigui que es converteix en censora tot dient a un professional com ha de fer les preguntes.

Ho tenen clar els periodistes amb criteris independents, si és que encara en queden.

Els que ja tenim uns quants anys, això no ens estranya, perquè ja coneixem i tenim prous referents de la “ínclita” senyora. Aviat la començaran a conèixer les generacions més joves.