divendres, 8 de febrer de 2008

Fa molta mandra

Fa realment mandra haver de parlar de l’església, concretament de l’església i la política.

Tinc la sort de fer-ho, no estan ni dins ni fora de l’església perquè n’he pogut restar al marge durant tota la meva vida. Estic convençut de la importància del fet religiós, les evidències ens ho demostren.

No separo l’església espanyola de la catalana perquè per desgràcia hi ha ben poques diferències si és que n’hi ha alguna. No ens enganyem.

Cal reconèixer que l’església té el dret a opinar, com qualsevol organització social, i evidentment en aquelles qüestions que poden ser debatudes per la implicació moral que comporten. Cap problema!

Ara bé que s’impliqui directament a la batalla política en una precampanya i en aspectes que amb tota claredat entren en el més pur debat polític (criteris d’organització de l’estat, autonomies, debats territorials, etc.) no els pertoca.

A més a més, amb tota aquesta participació descarada que estan fent és ben cert que afavoreixen el vot PP a l'Espanya profunda i el vot PSOE per reacció a la resta. Paper ben galdós el que acaben fent.

dijous, 7 de febrer de 2008

El túnel del TGV

Ahir va tornar el tema del TGV (AVE en espanyol) al Parlament per tal de congelar-ne el traçat. La moció ha estat aprovada amb els vots de CIU i ERC.

Sabem que als “demòcrates” de la Secta tot això els és ben bé igual, ells ja han decidit i no estan per aquestes “bestieses” de la democràcia i les votacions.

Com a cada debat parlamentari, sempre hi ha algunes intervencions que són per sucar-hi pa.

En detallarem per la significació que té, la d’aquest “geni” de l’oratòria que tenim per desgràcia com a President de la Generalitat, gràcies a ERC.

La resposta del capo Montilla al cap de l’oposició Artur Mas va ser “aconsellar a Mas que es preocupi més pels problemes interns de CIU en comptes de dedicar-se a la desqualificació global del govern”. No es podia esperar gaire més de la mala llet i de la misèria intel·lectual del personatge. Realment no dóna més de si.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Mentir i instrumentalitzar

Aquestes són les formes d’actuar que tenen el govern espanyol i l’església espanyola en relació al tema d’Euzkadi.

Pel que fa al govern, tota la tasca d’imposar i ordenar “manu militari” l’eliminació política de l’expressió democràtica de l’independentisme basc, parla prou clar sobre el tarannà liberal tant del PSOE com del PP.

El paper de l’església espanyola no en surt tampoc gaire ben parat. Exigir que no es parli amb el que ells anomenen “terroristes” quan se sap que hi ha elements de prou rellevància de l’església que en altres temps han fet de mediadors és un simple acte de cinisme.

Que la cúpula de l’església de les “espanyes” està controlada avui en dia per un cau de carques és prou conegut, però això no els permet mentir i instrumentalitzar la història i tampoc l’actualitat.

Realment, i no és gens sorprenent, a l’església i al govern espanyol els uneix, en els temes de Catalunya i Euzkadi, una autèntica por a la llibertat. Ni els uns ni els altres han tingut mai una relació fluida amb la llibertat.

Hi ha ciutadans catalanistes que es plantegin votar encara partits com el PSOE o el PP?

En un context d’aquest tipus l’abstenció conscient i el vot en blanc són opcions francament negatives.

dimarts, 5 de febrer de 2008

Els ve de nou?

El senyor Jesús Caldera, Ministre de Treball per cert, afirma que no hi ha crisi ni recessió que “no és res més que un ajustament ràpid i concentrat del sector immobiliari”.

L’augment substancial de l’atur el mes de gener, només mereix del ministre les frases esmentades, en resum no passa res de res, tot està controlat. Amb anàlisis d’aquests tipus ja cal que ens preparem, que comencem a estalviar, que tothom faci les previsions escaients perquè el futur no és gaire falaguer.

A més a més les afirmacions que fa el ministre i altres “gurus” governamentals carregant tots els neulers al sector de la construcció, són falsos, o si més no, incomplets, o és que no han plegat o han presentat expedients de regulació empreses auxiliars de l’automòbil i d’altres sectors industrials?

Una nota final: Hem viscut anys i anys en que la creació d’ocupació de baixa qualitat ha estat la tònica general, i per tant avui tots aquests treballadors es trobaran absolutament desemparats davant la conjuntura econòmica que s’apropa. Certament no afectarà al Sr. Caldera!

dilluns, 4 de febrer de 2008

Va degenerant

El tema del vot en blanc, a poc a poc, va de mal borràs.

Primer va ser Heribert Barrera que el va plantejar més que res com a un vot ètic.

A través d’alguns mitjans de la xarxa com per exemple “reset-cat” es va iniciar un debat força interessant.

Posteriorment s’hi ha afegit, per un costat Pasqual Maragall i per l’altre Plataforma per Catalunya, per motius aparentment semblants encara que provinguin d’esquemes ideològics més aviat antagònics.

Maragall no ha aconseguit convèncer els amics de sempre, ni el seu entorn més proper dins del PSOE, ni tampoc a Ciutadans pel Canvi que segueixen sent bàsicament “Ciutadans pel càrrec”. I això del “càrrec” només ho facilita la Secta i no pas Maragall ni els del seu Partit Demòcrata Europeu. Amb les coses de menjar no s’hi juga!

Això Maragall ja ho hauria de saber perquè la seva experiència és prou llarga.

Pel que fa als de Plataforma per Catalunya, simplement saben que no trauran res i queden millor demanant el vot en blanc.

diumenge, 3 de febrer de 2008

1208

És l’any que va néixer a Montpeller Jaume I, dit el Conqueridor, o sigui que enguany es commemoren els 800 anys. Sembla un aniversari rodó, dels que s’haurien de recordar amb tota solemnitat.

Clar, tot això si parlem d’un país normal, amb la suficient autoestima.

Pel que sembla no és així, encara que també és cert que tenen temps per a rectificar i salvar les aparences.

Que tenim la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona en mans de l’espanyolisme, ja ho sabem, que tenim un “autoanomenat” partit independentista, ERC, que serveix de crossa pel domini del PSOE a tot Catalunya, també ens consta, però que no tinguin el senderi d’estructurar un seguit d’actes amb tota la solemnitat i espectacularitat necessària per aquesta celebració, ratlla la infàmia i la presa de pèl.

I l’oposició? I aquí només podem parlar de CIU. Per què no ho plantegen obertament i pública a tots els nivells?

Una pregunta pels de la “crosta nacional espanyola”: És que potser es reserven totes les forces per celebrar els 200 anys del “2 de mayo” de 1808 a Madrid? No seria gens estrany.

Finalment

A Barcelona podem tornar a veure un musical en català, gràcies a la Companyia Dagoll Dagom, o sigui, gràcies a la gent d’en Joan Lluís Bozzo.

Ja era hora que aquest fet que hauria de ser una noticia normal, s’acabi produint, doncs ja comencem a estar tips de musicals traduïts, però no al català sinó a l’espanyol. Exemples? West Side Story, Mamma Mia, Grease, i segur que me’n deixo.

És una prova més del “cosmopolitisme” mal entès d’aquesta Barcelona d’aparador i turisme de xancletes.

Seria molt demanar a la gent del “teatru” de fer un esforç i mirar de fer dues versions dels grans musicals, una per les terres de parla catalana i una altra per Espanya? O potser és que ni tant sols s’ho han plantejat? O també és un tema de subvencions?