divendres, 22 de febrer de 2008

Semblances cinematogràfiques

Per als que hem estat malalts de cine, o més ben dit, per als que el cine ha estat un element fonamental de la nostra educació sentimental i històrica, hi ha un petit joc que sempre ens ve al cap, i és el d’establir semblances entre cinema i política o entre actors i polítics.

Tres exemples:

1) Carme Chacón i Doris Day. Les dues sempre tan optimistes i toves, sempre tan familiars i acaramel•lades, omplen de “felicitat” la pantalla i la vida. No ens les mereixem! Només dues diferències: la Doris Day cantava molt bé i no se li coneixen vel•leïtats polítiques. No m’imagino a la Chacon amb el “què serà, serà...”

2) Joan Ridao i Bette Davis. No pas pel físic, però si pels ulls, i sobretot pels odis/obsessius, i la mala llet. En el cas de l’actriu exemplificat pel seu paper a “La lloba” contra el seu marit a la ficció, l’actor Herbert Marshall, i en el cas del polític català per les seves permanents obsessions amb Artur Mas i CIU que són de manual psiquiàtric.

Per acabar, també CDC sembla una pedrera per Hollywood perquè tant Artur Mas pel que fa al paper del Príncep a Shreck i Jordi Pujol a “La guerra de les galàxies” i a “Desafiament total” han estimulat als productors americans.

A veure si amb jocs i divertiments d’aquests tipus se’ns fa més digerible la campanya electoral.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Intervenció d'Artur Mas al Parlament


Aquesta ha estat la intervenció de l'Artur Mas. Si voleu saber-ne més, de tot plegat, només cal que cliqueu aquest enllaç.

Podria haver-ho fet abans

Fidel Castro, el dictador cubà, es retira o almenys això diu. Confiem que sigui veritat perquè els dictadors no tenen per costum retirar-se, sinó més aviat es moren o els eliminen físicament.

Quasi 50 anys de manar als cubans en són prous com per què n’hagin quedat ben farts. Ara bé, l’autojubilació de Fidel Castro no implica el canvi polític, o sigui l’inici d’un possible camí a la llibertat per a Cuba, sinó la continuació, de moment, de la dinastia Castro amb el germà Raül.

El fet és positiu, ara veurem com segueix tot plegat. Constatarem si la capacitat del poble cubà, el saber fer de l’administració USA, l’actuació de la dissidència i l’actitud de la nomenclatura cubana fan evolucionar la situació. Caldrà veure si predominen les visions positives per sobre les posicions revengistes.

Penso que tot el nostre suport hauria d’anar per una transició pacífica vers la democràcia i que el canvi comportés una millora gradual i sostinguda per augmentar el nivell de vida i la llibertat de tots els cubans.

El successor dels Castro ha de ser el poble cubà.

dimarts, 19 de febrer de 2008

Com s'acabarà?

Hem de tornar a parlar de l’Oficina Antifrau perquè el tema ha reviscolat.

Ara ha sortit el Síndic de Comptes carregant durament contra el projecte de l’Oficina esmentada afirmant que envaeix competències de la Sindicatura. Si ho diuen deu ser veritat, no ho dubto pas.

Però tinguem present que la proposta de l’Oficina Antifrau sorgeix d’ERC, una d’aquestes idees que llencen amb tota la propaganda que poden per tal de situar a CDC a la corda fluixa i a ells al paradís de les grans propostes, o més ben dit als llimbs de les "fantasies" on poden dormir el son dels justos.

Evidentment a la Secta mai li va interessar el tema, i des del primer dia van deixar ben clar que els ajuntaments no es podien tocar de cap de les maneres, que amb les coses de menjar no s’hi juga i que dels comptes dels ajuntaments en viu molta gent. Massa gent com per embolicar la troca.

Ara el Síndic de Comptes, evidentment també de la Secta, surt en defensa del seu càrrec, del seu sou, i per més inri, dels seus, en un ampli sentit. Coherents que són els xicots.

La resposta a la pregunta del títol només té una resposta, i és ben òbvia:

No s’acabarà, tot seguirà igual.

dilluns, 18 de febrer de 2008

El final d'un procés

La concreció de la independència de Kosovo era un fet esperat i acceptat pels grans països de la Unió Europea i pels Estats Units d’Amèrica amb l’oposició de Sèrbia i de Rússia, tradicionals aliades, que tampoc han sorprès a ningú.

La posició d’Espanya? Potser es podia haver esperat una actitud més europea tot aprofitant la valoració, en general positiva, de la majoria dels estats de la vella Europa. Però ni així. L’ancestral Espanya de sempre ha tornar a aparèixer i s’ha situat dins de la seva trajectòria històrica natural no reconeixent Kosovo. Podrien haver estat més intel·ligents i situar-se conjuntament amb els socis europeus a favor del nou estat. No han pogut, les vísceres els ho han impedit.

I la Secta que hi diu? Què ha de dir, no és part integrant del PSOE?

Kosovo és el capítol final de la gran tragèdia balcànica dels anys 90, encetada i impulsada per Milosevic i el seu somni de la Gran Sèrbia que ha acabat amb un gran patiment per a tots els pobles de l’exiugoeslava.

Que aquest final sigui també l’inici de la integració de tots aquests pobles a la Unió Europea, on es mereixen ser-hi ben acollits.

diumenge, 17 de febrer de 2008

Quins collons!

No es pot afirmar que qualitat democràtica vulgui dir, per exemple, respecte per a la llista més votada? No es poden demanar llistes obertes? No es pot demanar que es voti directament a l’alcalde?

Ara estem arribant al més pur estirabot i a la demagògia més populista, simplement per fer quadrar les necessitats i les ganes de mantenir el poder amb les possibles conseqüències dels resultats de les eleccions del 9-M.

Ara resulta que, si els diputats de CIU li són necessaris al PSOE a nivell d’estat, CIU no pot condicionar a que els del PSOE/PSC deixin el govern de la Generalitat i convoquin noves eleccions a Catalunya. Això seria una subordinació. Brillant! No sé, potser davant d’aquesta gran “ofensa” ERC faria una declaració unilateral d’independència. Seria bonic, oi?

Encara ens volen fer empassar que la secta “PSOE-Baix Llobregat” és diferent del PSOE-Espanya. L’ínclit Joan Ridao i ERC és pensen que som imbècils i ens poden enredar i prendre el pèl cada dia i per sempre?

Doncs si la carambola és possible i viable, au, anem vers unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, i ben esperançats, i deixem-nos de cabrioles i de punyetes.

Tanta por fa a alguns unes eleccions democràtiques a Catalunya?

Amics d’ERC: No és una gran festa democràtica això de les eleccions? Doncs celebrem-ho!

I deixem les coses clares. Si ZP necessita a CIU, això cal aprofitar-ho i no només amb noves eleccions, sinó, per exemple, amb l’acompliment de l’Estatut, forçant la construcció de l’eix mediterrani, i l’eix de l’Ebre per a connectar Catalunya amb Euzkadi i tot el Cantàbric i ...