dissabte, 1 de març de 2008

Grotesc

S’han d’explicar els fets per veure el nivell de la fantasmada.

L’Ajuntament de Barcelona té 14 regidors de la Secta PSOE/Baix Llobregat, 12 de CIU, 7 del PP, 4 d’ERC i 4 d’IC, en total 41.

Al darrer Plenari, el passat 29 de febrer, el grup d’ERC va proposar una moció de reconeixement per la independència de Kosovo. A favor de la moció hi havia els grups d’ERC, CIU i IC, i en contra, la Secta i el PP. Hi havia una regidora de la Secta que estava malalta.

Total que es produïa un empat a 20 regidors i aquest fet implicava que havia de desempatar el vot de qualitat de l’Alcalde. Però no us preocupeu! Un gran benefactor de la democràcia al veure la situació es va absentar i va permetre que la moció no prosperés, i principalment que el Sr. Batlle de la ciutat no s’hagués de mullar. Conclusió: la moció va perdre per un vot.

El regidor Joaquim Mestre d’IC va salvar l’Alcalde. Va marxar abans de la votació. I aquests són els “d’esquerres de debò”? Francament, grotesc.

divendres, 29 de febrer de 2008

"Perles" de la campanya electoral

Pels que tenim tirada per la política seguir una campanya electoral té els seus estímuls: per les bestieses que s’hi diuen i pels eslògans de campanya que a vegades són francament ridículs.

La primera correspon al Conseller de Governació, Joan Puigcercós que en un acte amb estudiants de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, no se li acut res més que dir que “l’enemic més gran de la Catalunya lliure és la Catalunya pura”. Què vol dir? Allò que els va servir per argumentar la Presidència de Montilla. Qui ha dit res de la Catalunya pura en aquestes eleccions, qui en va dir res a les eleccions nacionals? Recordem que els únics que van intentar utilitzar el tema i el mot “xarnego” van ser els de la Secta, per tal de quedar com a víctimes i utilitzar la qüestió a favor seu. Una mica de senderi, si us plau, que no tot s’hi val.

L’anunci de la Secta amb imatge “Tarantino”, el de la pel·lícula “Pulp Fiction”, dient que “si tu no hi vas ells vénen” parla més dels gustos i criteris dels organitzadors de la campanya que de les eleccions. És comprensible que a un personatge com José Zaragoza, cap de la campanya de la Secta li agradi tant la “peli” i la seva estètica, ja que ell mateix quadra perfectament en el paper de “gàngster” del film esmentat.

Aplicant-lo a la realitat, el que potser hauríem de dir és:

“Si nosaltres no hi anem, ells s’ho queden tot”

Si els votants catalanistes no anem a votar, sigui CIU o ERC, ells, el PP i el PSOE (la Secta a Catalunya), s’ho queden tot.

dijous, 28 de febrer de 2008

Fa vergonya

Fa vergonya tenir com a President de la Generalitat una persona inculta, que tot li han d’escriure i que s’equivoca fins i tot amb els noms i els cognoms quan es fa un homenatge a una personalitat destacada.

Fa vergonya que el personatge esmentat hagi d’anar amb una llibreteta amb les frases anotades per després transcriure-les en determinats actes oficials.

Fa vergonya que aquesta persona esmentada digui les bestieses que diu, com per exemple ahir a Bilbao “equiparant el PP, CIU i ERC a l’hora d’atiar les passions identitàries”.

Fa vergonya que aquesta persona sigui incapaç de veure que ell, en un míting, no pot dir qualsevol animalada. Hauria de recordar que és el President de la Generalitat de Catalunya.

De la vergonya que sentim molts catalans per aquest fet ja n’hem parlat i n’haurem de seguir parlant.

De com ha estat possible que hagi arribat a la Presidència, i s’hi mantingui, només ho pot contestar ERC.

dimecres, 27 de febrer de 2008

La campanya electoral i les pensions

Evidentment les pensions no són un tema estel·lar de la campanya electoral. Uns i altres ja van fer promeses fa dies. El PP dient que eliminarien l’IRPF de les pensions, el PSOE fent l’oferta de pagar els “famosos” 400 euros de retorn de la Renda a tothom.

Demagògia tot plegat.

Tant el PP com el PSOE són responsables del manteniment de pensions de misèria. Són responsables de la vergonya de les pensions de viudetat, de la misèria tancada a casa de tantes i tantes dones grans que sobreviuen soles a casa.

Tots dos partits són responsables directes d’unes formes de càlcul de l’IPC que perjudiquen ostensiblement als pensionistes més precaris i als treballadors “mileuristes”.

Seran capaços de plantejar un IPC que es basi en les necessitats més peremptòries i no un IPC generalista? O sigui una forma de càlcul de l’IPC que tingui en compte principalment els articles de primera necessitat?

Algú es plantejarà la necessitat de vincular el concepte de salari mínim al de pensió mínima?

A Catalunya arrosseguem el diferencial de l’IPC, normalment més alt que a la resta de l’Estat

Només enfortint el vot catalanista, tenim alguna opció de tractar i millorar aquests temes. Votar PSOE o PP és mantenir els mateixos problemes, votar en blanc o abstenir-se també acaba sent el mateix.

dimarts, 26 de febrer de 2008

El cara a cara “espanyol”

No em vaig mirar el debat entre ZP i Rajoy. Primer perquè no em va interessar i, en segon lloc, perquè un cara a cara tan marcat, fixat i estipulat fins al més mínim detall amb els temes, els temps i les intervencions prefixades fa autèntica basarda perdre-hi el temps. Tenim cable a casa, i sempre hi ha alguna cosa per veure molt més distreta, i sinó com deia Groucho Marx “que amb la televisió havia agafat gust per la lectura”.

A més per veure a dos espanyols parlant d’Espanya, de "su España", que saps que es rifaran de Catalunya com sempre han fet... Francament, que s’ho mirin els espanyols i que ho disfrutin.

Quina enveja que fan els Estats Units! Tenen la sort que els seus debats són oberts en quan a temàtica i fins i tot a vegades amb possibilitat de preguntes per part del públic. Fins i tot hi ha hagut debats cara a cara entre els dos principals aspirants a la nominació demòcrata o sigui entre Hillary Clinton i Barak Obama.

Hi haurà, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya un cara a cara entre els candidats de CIU i de la Secta PSOE-Baix Llobregat, amb temàtica oberta? Seria interessant veure un acte d’aquest tipus entre un polític i un funcionari/gestor. Dubto que es faci mai, i per tant no tindrem l’oportunitat de poder-ne gaudir.

dilluns, 25 de febrer de 2008

La Catalunya optimista

Entenc perfectament que els eslògans d’una campanya electorals són relatius i que sovint tenen ben poc a veure amb la realitat, però tinguem ben present que si que tenen a veure amb la realitat/ficció que ens volen presentar.

Fixem-nos amb les proclames “optimistes” de la Secta.

1) Lliguem les característiques personals de la candidata, recentment casada i embarassada, amb una imatge ensucrada de Doris Day. Això ho emboliquen amb una imatge de país inexistent perquè Catalunya per ells no existeix: Tot és Espanya i Zapatero.

2) No hi cap proposta per una Catalunya, concreta i determinada, o per un pes específic de Catalunya a Espanya. Només hi ha la imatge d’una Catalunya espanyola, al servei d’Espanya ben submisa i travada a Espanya.

Aquesta és la Catalunya optimista que ens ofereixen la Carme Chacón, en Joan Clos i la Secta. L’inefable Clos la clava quan diu “Ens ha anat prou bé sense grup en el Congrés” referint-se a l’absència de grup propi dels socialistes catalans a “las Cortes”. Simplement és allò de “l’esclau feliç”. Evidentment l’esclau és feliç i dubto que sigui optimista, però segueix sent esclau.