divendres, 14 de març de 2008

"Polònia" i Iran

Havia pensat de comentar les dures declaracions de l’amo de la Secta, i President de la Generalitat, José Montilla, en el Parlament dirigides al cap de l’oposició Artur Mas, però ho deixo.

Aprofito per manifestar la greu distorsió que es fa al programa “Polònia” de TV3 presentant al Senyor Montilla com a persona despistada però simpàtica. Res més lluny de la realitat, Sr. Soler. La duresa i el mal gust vostè l’aplica a Duran, Mas, i a tot el que sigui PP, que això fa molta gràcia i és políticament correcte.

La foto de la pàgina 13 de l’AVUI, del 14 de març, on es veuen quatre persones penjades per ser homosexuals són esborronadores. La foto és del mes de setembre passat a Xiraz, a l’Iran. L’execució fou pública. El tema surt ara, per la possible extradició d’un ciutadà iranià que és gai i és a Londres actualment

Cal denunciar aquests assassinats i fer-ho a tots nivells i a tot arreu, sinó volem tornar a poc a poc a la simple barbàrie. La religió, les religions no poden justificar les salvatjades.

Mala llet

No és dir res de nou parlar de la mala llet del Conseller Josep Huguet. És un fet que sempre l’ha caracteritzat. Des del temps en que estava al PSAN on ja havia mostrat el que seria una de les seves característiques més essencials de la seva personalitat.

Ha estat una constant. Més d’un ha hagut de deixar la Conselleria perquè no es sotmetia als seus criteris i capricis.

Ara el xicot davant la crisi d’ERC es situa i marca terreny, que això de mantenir “un càrrec” és difícil. I amb el que li ha costat!

Ara que la crisi a ERC l’enganxa al mig, ell ja s’ha posicionat: Vol en Puigcercós com a Secretari General i en Carod com a President.

No s’ha esperat gens. Deu haver fet els seus càlculs i actua en conseqüència. Però en el seu cas no es poden excloure canvis de posició si li calen per als seus interessos. No té gaires manies en aquest sentit ni les ha tingudes mai.

Què en podem esperar del “Lenin de Manresa”?

dimecres, 12 de març de 2008

Faci de President

Sr. Benach, vostè és el President del Parlament de Catalunya, no és un assalariat de la Secta, i per tant ha de tenir la dignitat necessària per exercir el càrrec.

Cal explicar-ho:

A la sessió on es va presentar la moció sobre la independència de Kosovo, per l’absència d’alguns diputats de CIU, la federació va perdre la votació corresponent. No es va donar temps per tal que s’integressin a la Cambra els diputats que faltaven. Va forçar la votació en Miquel Iceta.

A la sessió d’avui, quan s’havia de procedir a la votació pertinent, mancaven diputats de la Secta i perdien la votació. S’han posat d’acord el Sr. Benach amb el Vicepresident Higini Clotas que ha trucat per mòbil als diputats de la Secta que eren fora de l’hemicicle, i el Sr. Benach ha esperat el temps suficient per tal que es poguessin incorporar
els diputats que no hi eren.

El respecte de la ciutadania per la política no es guanya amb trampetes, es guanya amb seriositat i amb rigor.

dimarts, 11 de març de 2008

La renovació del catalanisme

L’evidència de la necessitat de la renovació del catalanisme sembla clara.

La conferència d’Artur Mas el passat mes de novembre var ser un pas, un primer pas que calia fer-lo i es va fer.

Ara cal que la renovació del catalanisme es faci des de dins dels partits polítics, més concretament des de CDC, des d’UDC i des d’ERC, que es faci a fons, plantejant estratègies polítiques de futur amb capacitat de crear noves il·lusions i sinèrgies.

No podem seguir mantenint els mateixos esquemes d’aquests darrers trenta anys perquè molts han quedat anquilosats i antiquats.

Aquests replantejaments que han de portat a una renovació s’han de fer amb el convenciment de que calen, de que són imprescindibles i que no es poden obviar per més temps.

Ens cal valentia i decisió per enfocar el futur.

Els congressos previstos per enguany haurien de ser l’ocasió per fer-ho, i per tant cal evitar que els esmentats congressos acabin sent el ring per dirimir qüestions internes i lluitar pel control del partit.

dilluns, 10 de març de 2008

Espanya i por

Aquests són els dos mots que defineixen les eleccions d’ahir 9 de març.

S’ha votat en clau espanyola i la campanya de la Secta a Catalunya només ha parlat del no res: la Catalunya optimista i principalment de la por al papus del PP. I els ha funcionat.

Els nacionalistes, CIU i ERC, hem passat de 18 a 14 diputats.

I pel que fa a CIU ha aguantat, però no és pas un èxit, no ens confonguem.

I francament no cal que s’ofereixin per a res, que governi el PSOE que és el que els pertoca.

Podria dir moltes més coses però prefereixo recomanar el bloc de la Carme Laura Gil perquè l’he trobat molt encertat i punyent.