dissabte, 22 de març de 2008

"Corrents" a Convergència

Encara que sembla que les aigües a CDC baixen tranquil.les no sé si això és ben bé així.

Segons publica la premsa, ara ha sortit un nou corrent que promou el conseller nacional Joan Fonollosa que aposta per la independència i la radicalitat democràtica.

No estaria gens malament que aquests corrents interns es concretessin, tinguessin amplitud i fossin eines per al debat precongressual, i per triar i elegir quadres i nous dirigents del partit. No ens ha de fer por.

El Congrés de l’estiu ha d’enfortir la “casa gran”. El Congrés ha de servir per eixamplar el partit, per fer-lo més viu, i sobretot per debatre. El Congrés ha d’arribar a tothom i arreu i no pot ser fruit de quatre despatxos i d’alguns notables.

No podem continuar dient que no tenim problemes i que tot va bé perquè apart de no ser veritat, pot ser suïcida. Les recents eleccions no han estat precisament un èxit, les pèrdues de vots es mantenen, elecció rere elecció. Continuen havent-hi amplis sectors en els quals no hi penetrem.

Ens cal debat, obertura i conèixer cares noves i velles, i que ens diguin què pensen i què volen fer. Per què no?

divendres, 21 de març de 2008

Germanes

Dijous a la nit, anada al teatre amb un ple total, que sempre resulta agradable. El públic força correcte, amb alguna sortida infantil d’aquestes de riure quan no ve al cas

L’obra, una comèdia sobre les relacions entre tres germanes i una mare. Funciona prou bé, que ja és important, però res més que això.

Pel que fa a les interpretacions, correctes en general, tot destacant sense cap tipus de dubte el paper de la mare que broda el paper fent-ne tota una exhibició.

Pel que fa al títol de l’obra no sé si no hagués estat més coherent “Hermanas” que no pas “Germanes” doncs el castellà sembla la corretja de transmissió real de l’obra.

Quan no es pot

Quan la gent de dretes camuflada d’esquerres no pot canviar la realitat, que en el fons tampoc no es que ho pretenguin però ho volen fer veure, què fa?

Doncs senzillament utilitzar el llenguatge, la llengua, per vendre duros a quatre pessetes.

Exemples: Dos personatges polítics, els Consellers de la Generalitat de Catalunya, senyors Joaquim Nadal i Francesc Baltasar, d’Obres Públiques i de Medi Ambient, respectivament.

Tema: L’aigua. Concretament el transvasament d’aigua del Segre al Llobregat. Com que no han oblidat que el mot transvasament està maleït des dels temps de l’Ebre, i no parlem ja del Roina que és una proposta de CIU i per tant ha de ser invalidada per principis, ara, cervells brillants de la “dreta/esquerra/progre” com els anomenats han convertit un transvasament en una captació.

Llenço la proposta perquè els concedeixin el proper Premi d’Honor de la Llegua Catalana. S’ho mereixen.

I són d’esquerres! “Vergonya, cavallers, vergonya” com deia Jaume I.

dijous, 20 de març de 2008

Agafat pels pèls, Sr. Coca

L’articlet del Sr. Coca a l’AVUI del 19-3 titulat “Catalunya injusta” té ben poca substància, es podria obviar, sinó fos per la mala bava de l’articulista al convertir una anècdota en una espècie de crim de lesa humanitat.

La senyora Ferrusola va dir que no li agrada que el President de la Generalitat es digui José. Pel Sr. Coca això pràcticament és nazisme, i això li fa por.

Miri ,Sr. Coca , cadascú és lliure de tenir les seves pròpies pors, molts les teníem al seu dia quan els seus correligionaris comunistes tenien moltes quotes de poder que per sort no es van ampliar.

No troba molt més perjudicial, per exemple, el poder omnipresent del “socialisme montillenc/Baix Llobregat” a totes les administracions de Catalunya -que per cert no ha tingut mai CIU- o és que ja li va bé?

No li nego l’opció, però si us plau no crei més fantasmes, que la por ja ha condicionat prou els darrers resultats electorals.

dimecres, 19 de març de 2008

Joan Carretero

Aquests darrers dies he pogut veure i sentir Joan Carretero. S’ha explicat, ha dit el què vol fer i com vol fer-ho.

És evident que té un discurs clar i concret i unes expectatives. Voldria destacar-ne algunes que per mi són importants.

En primer lloc l’eix nacional, fet aquest transcendental doncs marca uns horitzons molt diferents dels actuals d’ERC.

Fa de la política un afer transitori, no professional. Potser això és difícil avui en dia però justament per això cal destacar-ho.

La forma de plantejar el discurs en tots els seus aspectes: unes formes clares i senzilles, en resum, entenedores, fugint de determinades fórmules “correctes”.

Es van entendre perfectament les al.lusions a l’aparell actual d’ERC o sigui als “Putxi-boys”. Els “escamots” controlats per Joan Puigcercós i el seu entorn són ben coneguts i temuts.

Des d’aquí cal desitjar-li sort a Joan Carretero perquè n’hi caldrà.

dimarts, 18 de març de 2008

La Xina i el Tibet

Fa anys de la invasió del Tibet per part de la Xina, prop de 50 anys.

Ara, any olímpic/xinès, sectors tibetans tant de l’exili com de l’interior,
han intentat aprofitar-ho per denunciar la repressió contra la cultura i la societat tibetana.

La resposta ha estat la repressió i l’amenaça. L’altra mesura que estan duent a terme de fa temps és la pura i simple substitució de la població tibetana per la xinesa.

Ahir al vespre, davant del Consolat de Xina a Barcelona, a l’Avinguda del Tibidabo, unes 500 persones ens vàrem concentrar per protestar contra la situació al Tibet tot demanant la seva llibertat i el posicionament dels països occidentals a favor del Tibet.

Entre els diversos crits se’n va sentir un de molt curiós : “on són les esquerres”.

Sobtava veure dones tibetanes plorant a llàgrima viva, dues es van desmaiar i tot. Malgrat tot, la persona que dirigia l’acte va fer una crida a la no violència.

Confiem que els partits catalans i el govern de Catalunya trametin les protestes corresponents.

Política de transparència

Les esquerres sempre fan exhibició de la política de transparència de les administracions que dominen.

La qüestió de l’aigua n’és un exemple clar.

Des del municipi de Prats, a la Cerdanya s’està realitzant un minitransvassament que sembla ser que baixa pel tunel del Cadi fins al Llobregat.

A l’esmentat Prats no en tenien cap comunicació. Només van observar que s’hi havien col.locat una sèrie de marques i fites.

Ara CIU ha demanat al Parlament una sessió per parlar de la política de l’aigua. A veure que se’n podrà treure de tot l’entrellat.

La qüestió de l’aigua és de vital importància per al país, i per tant seria bo una informació a la ciutadania, clara i concreta.

Les mitges veritats, les mentides i la desinformació no solucionen res. Només creen confusió.