divendres, 28 de març de 2008

Un Jordi Hereu ben car. Una vergonya!

Caldrà fer memòria. L’any passat l’Ajuntament de Barcelona va realitzar una campanya de propaganda, anomenada de participació.

El nom de la campanya fou “TU QUÈ FARIES?”

Recordeu que el Sr. Jordi Hereu va obtenir a les darreres eleccions municipals una majoria minoritària: 14 regidors d’un total de 41 que formen el consistori.

Davant del resultat i com que no hi estan habituats, havien de pactar, debatre i acordar determinats temes. Això per l’alcalde Hereu era un inconvenient. La democràcia de la Secta no arriba a aquests nivells.

Fetes les corresponents consultes a través del grup municipal de CIU, heus aquí les respostes donades per Carles Martí, regidor socialista del Cap i Casal:

1.014.000.- euros, o sigui, 168.715.404.- de les antigues pessetes.

La participació fou de 26.281 ciutadans. De la participació de les entitats val més no parlar-ne perquè encara hi ha gent de les associacions de jubilats i d’altres que recorden la “insistència i la pressió” per assistir a les reunions que es convocaven des d’instàncies municipals.

La gracieta del Senyor Hereu ens ha costat ben cara als ciutadans.

S’haurà de a recordar quan la Secta torni a posar un “sòmines” d’aquest estil per administrar Barcelona.

dijous, 27 de març de 2008

Bestieses

Aquesta tarda, tarda del dia 27 de març, a la ràdio, reprodueixen unes declaracions del Conseller de Medi Ambient, Sr. Francesc Baltasar,un polític que sempre s’ha autoconsiderat d’esquerres, ecologista i conseqüentment, progressista. En resum, el més florit de la correcció política ens ha recomanat que no féssim ús del diccionari.

La qüestió ve d’aquest transvasament “fantasma” del Segre al Llobregat que el Conseller es nega a anomenar-lo així. Ell li diu captació, no sé, també li podria dir donació, encara que sense permís, també pot anomenar-ho expropiació. Si vol fem un esforç i trobem més sinònims.

En comptes d’assumir els fets, explicar-los i justificar-los adequadament ara resultarà que és un problema de paraules, del què volen dir aquestes paraules.

Si us plau, Sr. Conseller, una mica de seriositat, una mica més de transparència i deixis de “collonades”.

dimecres, 26 de març de 2008

Indiferència

Molt interessant l’entrevista amb la Carme Junyent que publica l’ AVUI del 26 de març.

És una persona que com a lingüista té una magnífica capacitat expositiva que fa que totes les seves intervencions siguin clares i concretes, sense que això li resti ni un bri de rigor i profunditat a les seves tesis.

L’entrevista la recomano, i també moltes de les seves publicacions i llibres.

Se li ha d’agrair la franquesa quan parla de la “salut” del català. Sense alarmismes absurds explica molt bé quins són els nostres riscos i com s’hi hauria de lluitar.

L’encerta de ple quan parla de la indiferència com un dels elements més nocius de la nostra societat pel que fa a la defensa de la llengua. Aquesta indiferència és de tal envergadura que s’està convertint en el perill principal, i pot acabar sent bàsic en el procés de substitució en el qual estem immersos.

dimarts, 25 de març de 2008

Josep Benet

La mort no estalvia la història de ningú encara que hi hagi aquesta tendència general, en els moments immediats posteriors a la defunció, a posar sobre la mortalla tota una sèrie de valoracions i reflexions que situen a la persona per sobre del bé i del mal, i francament em sembla del tot injust fer-ho perquè s’acaba per convertir a la persona en un “no res”, en una persona sense atributs.

Quines són les aportacions de Josep Benet a la història d’aquest país?

Fer de secretari de Maurici Serrahima, escriptor i polític, i aprofitar-se’n sovint en benefici propi.

Utilitzar l’Assemblea de Catalunya per aconseguir un protagonisme que no se l’havia guanyat pas.

Aprofitar tots els seus contactes “catòlics” per al seu ascens en molts dels cenacles de la resistència del país.

Fer de company de viatge del PSUC, quan el “partit” era hegemònic, per “anar fent” amb tota impunitat pels ambients polítics i conspiradors catalans.

És cert que del seu ofici d’historiador, més aviat de rata de biblioteques i arxius, se n’ha pogut treure material per algunes denúncies interessants.

Les seves opinions sobre el President Tarradellas van ser descarnades i ofensives, i sovint malintencionades, i això també cal recordar-ho.

Sóc conscient que pot semblar un text rancuniós, però no ho és en absolut. Simplement és com veig el personatge i com el vaig viure.

Descansi en pau. I demano disculpes a aquelles persones que se sentin ofeses o incòmodes per l’article.

dilluns, 24 de març de 2008

De qui són ela vots?

Fa dies que a determinats mitjans de comunicació i a través de la feina fosca del “trio de la benzina”(Bolaño, Zaragoza i Ferran) s’hi ha afegit el cervellet de la Secta: en Miquel Iceta. Parlen i parlen i parlen de la influència de la Secta (PSOE/Baix Llobregat) en el propi PSOE. Com si no fossin el mateix!

Però es tracta de seguir fent veure que són diferents quan en realitat ningú desconeix de qui són els vots de la Secta a Catalunya. Simplement de qui han estat sempre: del PSOE/Espanya, de Zapatero i de Felipe. La Secta ha recollit aquest vot més el vot anti PP.

Per cert, Catalunya també paga amb escreix haver dimonitzat i criminalitzat el PP, un partit que és tan democràtic com el PSOE.

Si amb tot això pensen que es refan o es refaran de totes les derrotes de la Secta a Catalunya a les eleccions nacionals, tant si són avançades com sinó, van apanyats. Confiem que a les properes nacionals se la tornin a fotre, i que els salvadors de la Secta a Catalunya, o sigui ERC, no tinguin el cinisme de tornar-los a salvar o millor encara: que no tinguin ni els vots suficients per fer-ho.