dissabte, 5 d’abril de 2008

L'atur

Perdó, la plena ocupació, perquè als polítics els agrada més parlar de la plena ocupació. El ministre de treball, en funcions, com tots els ministres en aquests moments fa unes declaracions ben curioses. Veiem-ho: “No tenia cap dubte que la plena ocupació s’assolirà més aviat d’hora que tard”. “Aquest objectiu és podria endarrerir” i va vaticinar “pujades transitòries de la desocupació que no seran un drama”.

Hi ha paraules i frases que parlen per si mateixes. Senyor ministre, una situació d’atur pot ser i sovint és un drama, no és una “simple situació transitòria de la desocupació”.

Els problemes i el temps per trobar feina no tenen avui cap similitud, per exemple, amb l’any passat.

L’atur ha pujat i seguirà pujant, i això suposa molts drames personals, superables o no, però aquesta és una altra qüestió.

Per vostè segur que la situació d’atur no serà un drama. Per a un ministre no ho ha estat mai.

Per cert abans de les eleccions, ni l’atur, ni la crisi econòmica, ni la sequera no eren cap problema, simplement no existien. Vostès els havien eliminat dels seus discursos i mítings.

dimecres, 2 d’abril de 2008

25 de 169

Ja ho sabíem. No ens ve de nou que els 25 diputats de la Secta (PSOE/Baix Llobregat) hagin votat en bloc i ben encabits dins del PSOE a José Bono com a President de “Las Cortes”. És perfectament normal, són el mateix, malgrat les elucubracions mentals i les mentides del seu cervellet, Miquel Iceta.

Ara el que fa llàstima i pena és que la “premsa amiga i controlada” de la Secta perdi el temps valorant suposades estratègies i pactes de CIU que després no queden mai confirmades. Però del que es tracta és de mentir, calumniar i sobre tot de deformar la realitat en funció dels seus interessos.

Potser no caldria ni parlar-ne, però davant de les seves constants afirmacions sectàries cal estar alerta i denunciar-les.

dimarts, 1 d’abril de 2008

Foc amic

El saben aquell del “foc amic”? Sembla un acudit de l’Eugenio però no ho és. Com a foc amic s’interpreten aquelles accions bèl·liques que provoquen víctimes a les forces del propi exèrcit.

En el tema de l’aigua i la sequera s’està produint el mateix fet. Evidentment en sentit figurat.

El tripartit, el “desgovern de Catalunya”, també conegut com a govern de la Secta, o govern dominat per la Secta socialista, té un Conseller de Medi Ambient que preveu fer un transvasament del Segre al Llobregat. Els seus, ICV, ja l’han criticat. ERC també, i evidentment CIU ha fet el mateix des de l’oposició.

De qüestions serioses com el transvasament del Roina se’n surten dient que és una idea de CIU i com a tal “nociva”. S’ha produït malgrat tot un cert avançament perquè el Conseller Baltasar no descarta parlar-ne.

Però ara el “foc amic” li ve del camp de la Secta: des del PSOE d’Aragó, des de la central del PSOE a les “españas” i des del Gobierno de España dient-ho ben clar.

Els transvasaments només els pot decidir Espanya i el govern d’Aragó també ho deixa clar: El Segre és afluent de l’Ebre i l’Ebre passa per Aragó, i per tant no es toca.

Amb amics així no ens calen enemics. L’enemic ja el tenim a casa. Gràcies a ERC, que el va instal·lar i ben instal·lat. Cal anar-ho recordant.

Salvador Escamilla

Ha mort un catalanista, si per catalanista entenem aquell que lluita
defensa i treballa pel català i per Catalunya.

Cal destacar de tota la trajectòria vital de l’Escamilla que va treballar per al País fent allò que ell sabia fer, i fent-ho bé, que és també una forma de fer país.

Una altra cosa que destacaria és que ho va fer sempre des d’una perspectiva oberta al món, posant veu a grans estàndards mundials com West Side Story, Mary Poppins i d’altres.

De la seva catalanitat en va fer sempre i en tot moment el seu model de treball, sense escarafalls, però amb seguretat i convenciment, sense dubtes en aquest sentit. Ho tenia clar i l’exercia en la seva professió.

I és bo de recordar que estem parlant dels anys 60 i que no formava part de la “gauche divine” precisament. Era molt més seriós, responsable i conseqüent.

diumenge, 30 de març de 2008

Fidel i "llepaculs"

De la fidelitat d’en Xavier Vendrell al “líder” d’ERC Joan Puigcercós no en tinc cap tipus de dubte. El terme líder no m’ha agradat mai, i tampoc hi crec gaire però en els que actualment se n’autoanomenen encara menys.

L’article d’ahir dissabte, dia 29, a l’AVUI, escrit teòricament per en Xavier Vendrell té la virtut de retratar tant a qui l’escriu com al subjecte del qual parla a l’escrit, o sigui del “Putxi”. L’article és “infumable”.

L’entusiasme que el noi exhibeix pel seu amo és comprensible perquè és en realitat qui determina el sou i qui el fa efectiu cada mes. És el “líder” desitjat. Que hi farem! El país es ple de persones submises i fidels, per desgràcia.

Transcric el final del paràgraf perquè conté tota la misèria del text.

“Perquè també és important el qui, i l’únic qui que pot reil.lusionar els electors d’Esquerra i garantir-los la valentia necessària i el rigor imprescindible és Joan Puigcercós. I així serà, perquè això ho vol la majoria”

Aquest inculte funciona és el Secretari d’Organització d’ERC. Com s’ho faran tots els altres que aspiren a dirigir ERC? Creuen possible el joc net amb un invidu així com a Secretari d’Organització del partit?