dissabte, 19 d’abril de 2008

El retorn

Hem pogut llegir aquests dies diverses entrevistes i notícies sobre el retorn de l’Àngel Colom, retorn a Catalunya i retorn a la política activa. Retornar a Catalunya és una opció personal com ho va ser quan en va marxar.

Sobre el retorn a la política activa trobo oportú fer tres observacions:

Que tingui ben present virtuts tals com la modèstia i la feina ben feta. Ningú és imprescindible.

Que tingui en compte els canvis d’aquests darrers anys que no han estat pas ni suaus ni tranquils. Hi ha hagut fractures greus i sòlides, han estat de tipus polític, personals i socials i han deixat una petja profunda i ben arrelada. No ens equivoquem!

n Que defugi tot tipus de messianisme. Ni a nivell personal, ni a nivell de lideratges no ens calen ni profetes ni messies. Ens calen debats seriosos, feina sòlida i a llarg termini i coherència entre els missatges i les actituds personals.

Per aconseguir objectius a llarg termini cal una tasca diària ben pensada i plantejada i òptimament executada.

divendres, 18 d’abril de 2008

Hi ha algú que dimiteixi?

Evidentment sembla que no. El verb dimitir a la Catalunya “tripartita” no està gens de moda.

Després dels desastres del tema de l’aigua, primer amb el transvasament del Segre al Llobregat, perdó, captació segons el “Diccionari de l’Acadèmia Tripartita de la Llengua”, després amb la “portada” d’aigua de l’Ebre, en resum amb tot el desori conegut, acompanyat de mentides a tort i a dret i amb la submissió final al govern de l’Estat, ningú no dimiteix.

A l’Ajuntament de Barcelona, una nova derrota de l’equip de govern, ara amb el tema de la nova muntanya russa del Tibidabo, però ells tan panxos, ho tiren endavant. Aquí, esmentar el mot dimitir fins i tot fa riure. Ningú deixarà cap càrrec sinó és per ordre dels tribunals, o perquè els destitueixin.

És evident que el tripartidisme a Catalunya vol dir implícitament i explícita “passar de la democràcia”, i no diguem de “l’ètica política”.

dijous, 17 d’abril de 2008

Quina desgràcia d'home!

Breument. Aquest “genial” President de la Generalitat que tenim, gràcies a ERC, s’hi ha tornat a lluir, quan li ha etzibat al cap de l’oposició, Artur Mas: “Vostè, també menteix ...”. El Sr. Montilla accepta que menteix i com a bon espanyol deu pensar allò que diuen “que el ladrón piensa que todos son de su condición”.

El Sr Montilla té ben assumit que la mentida forma part de la seva personalitat política. Ja ens ho semblava, però lamentem confirmar-ho.

dimecres, 16 d’abril de 2008

Trampes

Repassar la premsa sempre resulta profitós. Per exemple, a EL PAÍS de 30 de març passat, hi ha un interessant reportatge sobre, per dir-ho suament, formes de fer de la Generalitat “montillesca”.

La Llei de Contractes de les Administracions Públiques estableix que fins a 11.999’99 euros l’adjudicació és directe. De 12.000 a 29.999’99 euros s’han de demanar tres ofertes i a partir de 30.000 euros és a traves de concurs públic.

Doncs molt bé, feta la llei feta la trampa. Els diversos Departaments de la Generalitat, tots d’esquerres ells, es dediquen a establir-los en 11.999’99 euros o bé en 29.999’99 euros i quan els convé segmenten el projecte en dos. Tot a fi de bé, per tal de tenir les mans lliures i tenir menys controls. Tot s’hi val.

Cada dia és més clar que actualment les Administracions no són febles. Avui en dia les Administracions són les fortes i els ciutadans estem esdevenint cada vegada més els “febles”. Estem passant de ciutadans a súbdits i aquest és un greu atemptat a la democràcia, molt més greu del que pot semblar.

dimarts, 15 d’abril de 2008

¡Firmes!

El que s’ha de fer en aquest món per mantenir la “mamella”!

Per un costat la imatge de la Ministra de Defensa, socialista i “catalanista” ella, cridant en un 14 d’abril “¡VIVA ESPAÑA!” i “¡VIVA EL REY! resulta impagable. Era l’aniversari de la proclamació de la República. Només és una coincidència, certament, però quina coincidència!

Per altra banda és francament còmic veure com s’han de menjar el transvasament d’aigua de l’Ebre, els Montilla i els de la Secta en general, i els grans antitransvasaments de sempre, ERC i IC.

Els seus aliats espanyols els ho han imposat i ells, tan cadellets com sempre, ho han hagut d’admetre.

Que trista que és la vida del progre quan no pot anar a la contra.

Però no cal preocupar-se’n gaire, que tot això els permet mantenir les poltrones i viure de l’erari públic. En resum, dels nostres impostos.

dilluns, 14 d’abril de 2008

La Maleni i els 25

Després de tant cerimonial sobre els 25 diputats de la “Secta” a Catalunya, i del pes que tindrien a Madrid com a part de la família del PSOE i encara que sabíem perfectament que tot plegat era i és “puro teatro”, els fets ho demostren clarament.

Ja he comentat el que em semblen els “ministros catalanes”, si fa o no fa no es diferencia gaire de quan Catalunya tenia en ple franquisme aquell ministre tan “entranyable”, Don Pedro Gual Villalbí. El recordeu?

Ara bé el cas de la Magdalena Álvarez que segueix a Fomento és per a Catalunya i per als catalans francament insultant, no tant per la feina que faci o deixi de fer, sinó com a símptoma, un més, de menyspreu.

Els 25 s’ho han menjat tranquil·lament i per què? Perquè com a tals 25 ni existeixen ni han existit mai, són PSOE sense cap tipus de dubte, hi ho són perquè volen ser-ho i estan bé sent-ho.

Tot això malgrat els jocs de paraules, els enganys i els malabarismes dels propagandistes de la “Secta” a Catalunya.

diumenge, 13 d’abril de 2008

Nena, tens un mestre

El diumenge els diaris són feixucs i pesats, i sovint amb poca informació realment interessant.

A la portada del diari de la Secta, o sigui, El Periódico d’avui dia 13 d’abril, hi ha declaracions dels nous “Ministros”, i per tant es poden treure algunes perles curioses.

Per exemple la Ministra de Defensa surt dient: “El meu objectiu és culminar la identificació entre la societat i les Forces Armades”. Hauria de demanar consell a l’actual President de la Caixa de Catalunya, Narcís Serra, experimentat com a “Capo dels militars” durant els primers anys del govern de Felipe González.

Ara que ningú s’apunta al ”Ejército”, que han de legalitzar estrangers, principalment “llatinoamericans”, la “Ministra” vol culminar la identificació. Potser pagant uns bons sous i oferint bona formació ho pot aconseguir. Però això senyora no és identificació, d’això se’n diu “exèrcit professional”

Tornaran a posar el bus de propaganda a la Plaça Catalunya de Barcelona?

Portaran els militars, a més del Saló de la Infància, directament a les escoles? És capaç!