divendres, 2 de maig de 2008

Una altra "garzonada"

El jutge superestrella Baltasar Garzón hi torna. Feia molts dies que per sort no es parlava d’ell i això, en un home que viu constantment i de forma malaltissa de la imatge pública, era greu.

La necessitat d’actuar “públicament” ha pogut més que la serenitat, el bon judici i el bé públic. En resum, ha pogut més la necessitat de tornar a sortir als mitjans i tornar a veure les molt suades imatges del superjutge entrant o sortint de l’edifici de l’Audiència Nacional.

Quina és l’oportunitat? La detenció de l’alcaldessa d’Arrasate (Mondragón) per no haver condemnat el darrer atemptat d’ETA.

Però qui caram és el jutge per judicar una qüestió d’opinió política, d’opinió institucional? Hi ha una obligació jurídica que determini el que ha de fer un alcalde en un cas com aquest?

Una altra cosa és que la senyora alcaldessa pugui ser destituïda pel consistori, que no és el cas o que la població de forma massiva demani la seva destitució, que tampoc és el cas.

Però no us preocupeu que a Espanya hi ha un jutge que fa de “justicier”. Ja el coneixeu.

Ara bé cal dir que ha tingut suports i variats. PP, PSOE amb la llei de partits per exemple i “l’acomplexament” d’altres forces polítiques.

Potser seria hora de començar a dir prou!

dimecres, 30 d’abril de 2008

Ja era hora!

Finalment Xavier Trias i el grup de CIU a l’Ajuntament de Barcelona ha presentat un recurs contenciós administratiu que impugna el projecte de la nova muntanya russa al Parc d’Atraccions del Tibidabo. Ja s’hauria d’haver presentat fa temps per motius diversos que són prou coneguts.

La resposta de Carles Martí afirmant que “Trias crema els ponts i fent això no hi guanya ningú: ni ell, ni la institució, ni la ciutat, ni els ciutadans” és francament trista i lamentable.

Potser simplement hi guanya la democràcia i hi perden vostès, els de la Secta al Cap i Casal. Però són vostès els qui han estat fent inviable la negociació, el diàleg, en resum, l’acció política necessària quan no es disposa de les majories de les que han disposat anys i panys i que els ha permès fer la ciutat que han volgut, com han volgut i sense cap participació ciutadana.

Francament sinó saben governar tenen una eixida. Cal que els diguem quina és? Dimiteixin, pleguin, les portes estan obertes, tant per sortir com per entrar.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Mags i pirates

Aquesta crisi econòmica que estem patint abastament encara avui és amagada o suavitzada pels governs. Només accepten paraules tan innovadores com desacceleració quan tothom sap que fets com el constant augment de preus de productes alimentaris, la precarietat dels llocs de treball, el manteniment de baixos nivells salarials, l’augment de les taxes d’atur no són estadístiques ni dades macroeconòmiques. Ja fa dies i dies que són fets que afecten a persones concretes que formen part de la preocupació de moltes famílies.

Diuen que parlar-ne agreuja la crisi. Bestieses! Parlar dels problemes és el primer moviment per solucionar-los o per plantejar-los adequadament.

Hi ha uns ministres que ho han amagat tant com han pogut. Hi ha un cap de govern que segueix fent de mag de fira, enredant per aquí, enredant per allà, traient el conillet i amagant-lo quan li convé.

En aquests cas quan parlen de creació de nous llocs de treball, de llocs de treball amb valor afegit, encara haurem de creure que ens inciten a fer de pirates a Somàlia. Amb els milions que sembla que han pagat pel rescat encara acabarà sent una feina de prestigi, ben pagada i sense gaire risc.

dilluns, 28 d’abril de 2008

"Judicalitzar"

És evident que “judicalitzar” la vida política a qualsevol àmbit públic no és pas bo.

Ara bé, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona l’actitud de l’equip de govern, encapçalat pel batlle Jordi Hereu, ho estant fent irreversible.

No és possible després d’un any de mandat que segueixin no fent cas a les decisions preses per la majoria dels regidors. No és pot fer cas omís de tot allò que no els convé. No s’hi val a passar-se pel “forro” tot allò que prové de l’oposició ni que tinguin majoria. Tot això no són foteses. És un assalt amb tota regla a les normes de la democràcia.

Tenen la ciutat aturada amb una gran part dels temes pendents sense resoldre, però segueixen amb la prepotència i el menyspreu que els caracteritza.

Cal fer tot el que es pugui per obligar a aquesta gent a posar seny, i si per això cal anar a la via judicial s’hi va.

Sabem que el cap de l’oposició, Xavier Trias, és tot un “senyor de Barcelona”, educat, formal i amb sentit de l’humor, però francament potser ha arribat el moment de començar a ensenyar les dents.

diumenge, 27 d’abril de 2008

Ja la tenim!

Som a la primavera i conseqüentment la Rosa ha arribat. Concretament la Rosa Cullell ha arribat a la direcció de la CCMA -Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals-.

No tinc gaires coneixements sobre la vàlua o no de la senyora esmentada. Del seu pas per “la Caixa” no en conec res d’especialment destacat, encara que és veritat que això no vol dir res. Com a directora del Liceu tampoc en sé gairebé res, doncs no en sóc pas un habitual. De quant va ser a Edicions 62, francament tothom sap que hi va ser en funció dels interessos de “la Caixa”.

El que em sorprèn és que des de fa temps era la “desitjada” del tripartit políticosocial del país i dels mitjans públics i privats que els donen suport.

Algunes preguntes que evidentment ningú contestarà: Era l’única candidata? No hi ha havia ningú més? S’han plantejat altres noms? Com és que només ha tingut cobertura mediàtica la Sra. Cullell? CIU ha estat sempre a la contra o també ha presentat candidats?

Com que no hi haurà respostes queden com a simples dubtes.