divendres, 9 de maig de 2008

Franki

L’afer de la bandera “espanyola” i conseqüentment la condemna de presó d’aquest xicot és una bestiesa, i per diverses raons que val la pena enumerar:

1 – Ni tan sols està demostrat el fet.
2 – L’Ajuntament de Terrassa va córrer a fer d’acusació.
3 – Quin sentit té la condemna ?

Si és que hi ha una llei de símbols “espanyols” està per sobre de qualsevol criteri de justícia ?

Francament aquí els “antisistema” semblen ser més aviat els qui governen i la maquinària judicial que els acompanya, i quan dic antisistema em refereixo clarament a les deficiències democràtiques d’un sistema que empresona pel que ells interpreten com a “delictes d’opinió” i no tenen cap vergonya a deixar ben tranquils a estafadors i delinqüents de “coll blanc i corbata”, que han ensorrat tantes economies familiars.

Si parlem de democràcia, cal preguntar-se qui són els antisistema.

Justícia en diuen de tot plegat.

Crosta franquista és el que hi ha enquistat a diversos nivells de la societat i de l’ administració espanyola.

dijous, 8 de maig de 2008

Enveja

Aquest és el mot escaient per expressar el que un sent quan veu notícies com les referents als laboristes anglesos en relació al possible referèndum sobre la independència d’Escòcia.

Simplement han afirmat que desitgen que es convoqui el referèndum perquè estan convençuts que el resultat serà mantenir els vincles amb Anglaterra. Però fixem-nos-hi, no els fa cap por el tema. Es parla civilitzadament.

Situem-nos a casa nostra, a Catalunya, fet aquest que ens tornarà a la més crua i dura realitat, i no cal fer-hi gaires voltes.

El Sr. Zaragoza, un dels capos de la Secta, ho té clar: La sentència del Tribunal Constitucional espanyol, sobre l’Estatut d’autonomia, votat i aprovat pel poble de Catalunya, s’haurà d’acatar i prou. Demòcrata que és l’home!

Després alguns encara són capaços de dir que tots els polítics són iguals i que la democràcia formal és una entelèquia. Només cal veure les diferències

dimecres, 7 de maig de 2008

L'engany, la mentida i la presa de pèl

Abans de les darreres eleccions estatals, a Catalunya, es van afartar d’alliçonar-nos que si nosaltres (els votants) no hi anàvem, ells (el PP) tornarien. Gran eslògan del Capo de la propaganda i la mentida de la Secta, José Zaragoza, el Goebels del Baix llobregat.

Ara, passats quatre dies, dia a dia anem constatant la corrua de falsedats posades en circulació per aquesta colla d’energúmens.

Un paradigma, i no us preocupeu pas, que no serà el darrer, simplement en serà un més: Tothom deu recordar el cinisme de la promesa del retorn de 400 euros. Sempre i en tot moment va quedar clar que la mesura era universal.

Ara, i segons el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, queda clar que només en seran beneficiaris aquells treballadors i/o pensionistes que tinguin una retribució prou alta que impliqui unes deduccions de l’IRPF que permetin la rebaixa.

Genial, sí senyor! El “partido” fot precisament als seus votants. Ja hi haurà temps per rectificar i crear nous emmirallaments, oi?

No sé si algú s’adona de la bestiesa que és criminalitzar a un partit polític, sigui el que sigui, quan possiblement una de les poques sortides que tenim els ciutadans és l’alternativa. L’altra és acceptar la dita de que “se’ns pixen a sobre i la premsa diu que plou”.

dimarts, 6 de maig de 2008

Finançament

El gran farsant, perdó, el gran farsant d’esquerres, el del barret de copa i el conillet blanc, té preparat un altre número de “magia potagia”.

Serà un nou episodi d’aquesta sucosa funció anomenada finançament. Diners per aquí, diners per allà i els veurem com van i vénen, més aviat els veurem com hi van, a Madrid, a l’Agència Tributària via declaracions de la renda, i si us plau, que no ens vinguin amb el conte de la lletera que si les devolucions pugen tant, que si ja n’han retornat quant. Que no som imbècils malgrat que sovint ho semblem: Quan et retornen, vol dir que t’ho han deduït abans, o sigui que ho has pagat abans d’hora i ells han treballat amb els teus diners. Recordem allò de que “qui remena oli els dits se n’ unta”.

Pagarem com sempre a Madrid i puntualment, i quan ens calgui cobrar quelcom des de la Generalitat de Catalunya ens posarem la “careta” de la paciència, del ciutadà tanoca i esperarem, esperarem, això si, sense defallir que som un poble sofert i sacrificat.

ZP pretén endarrerir el nou finançament fins a l’any 2010. Total són dos anys i que és això per un polític destinat a fer Aliances de Civilitzacions tot anant de “bonista” pel món mundial? Això si, a Catalunya deu pensar que pot fer el que vulgui després dels 25 diputats de les darreres eleccions: té barra lliure i de franc.

dilluns, 5 de maig de 2008

Maig del 68

Cada nou comentari sobre el Maig del 1968 fot més de mal humor al veure la banalitat en que es tracta el tema.

En primer lloc, que caram vol dir Maig del 68? Això va ser un gran foc d’encenalls. Per què no ho englobem amb la lluita “pacifista” de les universitats d’EEUU amb la “la tardor calenta” a Itàlia, amb els fets de Berlín i altres ciutats alemanyes?

Dels moviments generals del 68, ni tot resulta tan autocomplaent i anecdòtic com es pretén, ni tot es pot presentar com una revolta de flors i violes.

Del 68 en resulten visions que impliquen fets ben desgraciats i violents, prou coneguts com per merèixer anàlisis més aprofundides i a la vegada
descobrir-ne conseqüències, algunes de les quals encara avui són vigents.

Només a títol de recordatori. Deixant de banda el que hi havia sota les llambordes, que eren clavegueres, no pas platges... avui patim el llenguatge correcte, el progressisme d’aparador, l’esquerranisme de disseny, la simulació del llenguatge, l’autocomplaença de molts “fills de papà” que després de fer de revolucionaris burgesos s’han “apoltronat” ben bé. I tot això ho patim perquè molts dels que manen i han manat vénen del 68.

Recordem les Brigades Roges italianes i l’assassinat d’Aldo Moro, la Fracció de l’exèrcit Roig a Alemanya i Acció Directe a França amb els seus sistemes de lluita tan “democràtics” i tan violents.

Alguns afirmen que de les revoltes dels 60 en va sortir un canvi de costums. No ho sé, potser sí, però una pregunta: No va acabar sent més aviat el final d’una certa cultura europea i l’eclosió a tot Europa de la cultura i els costums anglosaxons, o més ben dit de la cultura anglesa i nord-americana?

Sense el tema Vietnam què hauria passat?

Quina va ser la reacció de les esquerres després de la invasió de Txecoeslovàquia per part de l’exèrcit rus?

Dóna per parlar-ne més, molt més, però jo ho deixo aquí.

diumenge, 4 de maig de 2008

Els “Plans B”

Ja fa temps que la política s’està convertint en un simple tema de llenguatge, en una qüestió de paraules, de frases fetes, d’eslògans, això si, sense defugir la correcció.

Fa molta gràcia sentir a dir que tothom té a punt el seu Pla B per quan el Tribunal Constitucional espanyol es carregui o rebaixi l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Tant CDC, com UDC, com ERC diuen tenir-lo preparat. A la Secta no els cal perquè simplement es sotmetran al que digui el “partido”, el PSOE, que és el que realment són i el PP de Catalunya forma part dels qui presentaren el recurs.

Com a conclusió, si CDC, UDC i ERC són els únics interessats en aquest famós “Pla B” el normal seria pensar que ja n’hauran parlat i que pot haver-hi un acord substancial per plantejar el que calgui unitàriament. Respecte a Iniciativa per Catalunya, hi són?

O pot ser les coses són molt més senzilles i tot plegat no és res més que fum? O pitjor encara, es retallarà sensiblement sense que es noti gaire i així tot pugui acabar com un foc d’encenalls?