dissabte, 17 de maig de 2008

1.000 anys

Pel cap baix! Aquesta deu ser la previsió de temps que es fan els de la Secta per comandar el govern d’aquest País. Val a dir que per destruir el País no els caldrà tant de temps, potser amb un màxim de 100 en tindrien prou. Possiblement amb els besnéts “Montillescos” ja farien.

Aquests “nacional-socialistes-espanyolistes” estan ben convençuts que el centre electoral i el centre sociològic de la societat catalana ja el tenen ells en propietat, ningú els hi pot prendre.

Si per això han de muntar tots els números que calgui per donar suport i cobertura a aquesta afirmació, doncs els munten i ja està, que per això tenen el poder, els “centres d’ estudis i opinió” que calgui i si s’han de fer enquestes per demostrar el que volen es fan i es paguen. Bé els paguem nosaltres, els ciutadans, que per això hi som, per pagar!

Es fa un sondeig per saber qui guanyaria les eleccions al Parlament en aquests moments. No saben el resultat? La Secta, naturalment! Seria qüestió de proposar un altre sondeig per saber qui seria el polític més ben valorat per presidir la Generalitat. S’imaginen el resultat?

I amb això tan a la vista, encara es pot veure sermonejant el “beneit” del Raimon Obiols, “el beneit” que només va ser dur i malcarat quan es va enfrontar i insultar a persones com Josep Pallach i Jordi Pujol, fets que evidentment negarà avui en dia.

Companys i amics de CDC, d’UDC i d’ERC, fins quan ho penseu permetre?

divendres, 16 de maig de 2008

En serem capaços?

En aquest nostre país, la Catalunya del segle XXI, es presumeix sovint de tenir una gran i forta societat civil. Penso que l’hem sobrevalorada massa perquè d’aquesta autoanomenada societat civil si traiem la que sobreviu a base de subvencions públiques, ben poca cosa queda que sigui realment societat i civil. Parlem clar i no ens entabanem amb tant d’autobombo.

Ara surt publicat que la Generalitat i un grup d’empresaris catalans estan negociant la creació d’un consorci públic-privat per tal d’optar a la compra de la companyia Spanair.

Entremig hi ha l’empresari Joan Gaspart. Francament no sé si confiar-hi gaire encara que malgrat tot cal donar-los un marge de confiança. Si l’aposta fos seriosa hauria de significar un pas important per a l’aeroport del Prat.

Confiem que es concreti l’operació malgrat la poca confiança que em mereix en aquests moments l’empresariat català.

dijous, 15 de maig de 2008

Aquest govern és un circ

Surten d’una i es posen en una altra. Aquest govern tripartit cada dia que passa posa el llistó més alt per guanyar el premi de les contradiccions i de les incoherències.

Ara quan arriba l’aigua de Tarragona hi tornen, tornen a exhibir aquest govern que més que governar, fa riure de tant i tant i fa emprenyar ben sovint.

El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es va despenjar dient que a partir d’aquest moment ja es podien omplir les piscines, regar i el que calgués. Ha hagut de sortir tot un President de la Generalitat a desmentir-lo, dient que de tot això res de res, que les restriccions es mantenen i que d’alegries res de res.

Quin govern és aquest que en un tema tan seriós es permet tal grau de descoordinació?

Cal confiar que s’acabi abans d’hora i que puguem contribuir a elegir-ne un de més coherent i creïble que de ben segur no ens portarà a la independència però potser ens evitarà vergonyes i maldecaps.

dimecres, 14 de maig de 2008

Una altra hòstia!

Els enganys i les preses de pèl del pinotxo ZP, segueixen. En aquest sentit sembla que vagi amb piles de les que no s’acaben mai.

Malgrat tota la xerrameca preelectoral, va fotent-les d’una a una.

Abans de les eleccions no hi havia crisi, després, la crisi serà dura i llarga. Abans de les eleccions va dir que tornaria 400 euros de l’IRPF a tothom. Després, ningú sap com es tornaran ni com, però queda clar que no serà de forma universal.

Abans de les eleccions, tot estava controlat, els preus inclosos. Després, o sigui ara, ens anuncien que l’electricitat augmentarà un 11’30%, perquè el govern deixa d’assumir el dèficit de l’energia que fins ara anava a càrrec dels pressupostos i es repercuteix a càrrec de la butxaca dels ciutadans. Estalvi per a l’Estat i bufetada per als ciutadans. Genial, sí senyor, farsant i maltractador de ciutadans.

Encara ens pot fotre una mica més, aquesta vegada als catalans en particular, a través del finançament. José Luís, ho estem esperant que fa temps que no ens fuetegen prou. Au va, que som masoquites i ho trobem a faltar!

dimarts, 13 de maig de 2008

Pobre Birmània!

El cicló Nargis, a Birmània, ha significat una gran tragèdia per als habitants d’aquest dissortat país, desgràcia aquesta originada per les forces de la naturalesa, amb milers i milers de víctimes. En realitat el nombre sembla quasi impossible de quantificar, es parla de 250.000 persones entre morts i desapareguts, però tot plegat són estimacions.

A la devastació causada pel cicló s’hi d’afegir la criminal actitud de l’exèrcit birmà que té tancat el país amb pany i forrellat, perquè la primera prioritat d’aquesta colla de rapinyaires/humans és el control i el manteniment del poder a qualsevol preu, i si tot això ha de comportar més patiment per a la població així serà. Fa molts anys que tenen el país a les seves mans i no el deixaran anar ara per una “simple catàstrofe humana”.

I no podem oblidar el paper de la Xina que actua des de fa anys com a aliada prioritària de la junta militar birmana.

Aquests militars/rapinyaires no volen cap tipus d’ajuda per als ciutadans birmans si ells no la controlen, si ells no la distribueixen. Poc els deu preocupar el patiment de la població si ells no en poden treure benefici. L’ajuda internacional segueix bloquejada en gran part degut a aquesta actitud inhumana dels militars.

Les forces de la naturalesa provoquen desgràcies, les forces armades en aquest cas les agreugen.

dilluns, 12 de maig de 2008

Ja tenim culpables!

Resulta curiosa aquesta mania de les administracions de justificar-se o més ben dit d’autojustificar-se a través d’informes que demanen elles mateixes.

Parlant d’aquest informe demanat pel govern, que ha costat més de 24.000 euros, per esbrinar les causes de la desafecció política són francament divertides algunes conclusions, tals com la de que “els mitjans de comunicació distorsionen, banalitzen i negativitzen la política; que caldria formar els periodistes que parlen d’aquestes matèries...”. Continuen, però francament no cal perquè resulta prou trist i perillós i el paràgraf esmentat és prou simptomàtic.

Vegem-ne algunes possibles conseqüències:

1 . Passar el mort als mitjans de comunicació, o sigui la típica fórmula
de matar el missatger.

2 . Ara resulta que cal formar als periodistes. Potser volen o pretenen
introduir una nova assignatura als estudis de periodisme, la
FENTC “Formació de l’Esperit Nacional Tripartit de Catalunya”

A qui, caram, han encarregat aquest informe? Seria francament interessant de saber-ho per felicitar a l’autor o autors per haver aconseguit cobrar tant per tan poqueta cosa, i potser sort en tenim de no conèixer l’informe sencer!

diumenge, 11 de maig de 2008

Frank Rijkaard

Avui és el darrer partit en el Camp Nou del Barça sota la batuta de Frank Rijkaard, aquest entrenador que ha donat al club dues lligues i una “Champions”. No vaig al Camp però espero que el públic tingui un bon detall
amb ell en forma de reconeixement. (Aquest text està expressament escrit abans del partit).

És evident que aquesta temporada el Barça ha fet més aviat el ridícul, que possiblement no hi ha hagut prou autoritat en el vestuari, que hi ha jugadors que no han demostrat gaire professionalitat per no dir gens, i que fins i tot en algun cas, fa la impressió que se n’han enfotut de tot plegat

És ben cert també que la directiva ha tingut una actitud desconcertant i no ha encomanat precisament tranquil·litat ni a l’equip ni al seu entrenador.

En el moment del comiat, més aviat injust de l’entrenador, caldria tenir la serenitat necessària per reconèixer-li la feina feta, els títols aconseguits, i sobretot el fet d’haver tingut aquests darrers anys una excel·lent persona que ha demostrat en tot moment un saber fer i un saber estar ben per sobre de la mitjana dels entrenadors de futbol dels grans equips del món.

De ben segur que et trobarem a faltar. Gràcies i bona sort Frank!