divendres, 23 de maig de 2008

I semblava una persona seriosa!

El Sr. Pedro Solbes té l’aparença de seriós i responsable, però pel que es veu només deu ser aparença, o potser, simplement, el problema és que si estàs en un govern presidit per un farsant poca cosa tens a fer-hi.

Ara ens ha sortit dient que la promesa del retorn del 400 euros, que sembla clar que no serà pas universal, farà esgotar el superàvit públic. No havíem quedat que era tan elevat aquest superàvit? Per acabar-ho d’adobar manifesta que no es podran adoptar tota una sèrie de mesures per lluitar contra la crisi. Abans de les eleccions no hi havia crisi ni s’intuïa. No és així Sr. Solbes? Seguint aquests raonaments encara resultarà que els responsables de tot plegat serem els qui cobrarem aquests 200 euros el proper mes de juny i els 33’33 des de juliol fins a desembre.

I per altra banda l’home, parlant del finançament, diu que no pensa complir més d’un 60% del que marca l’Estatut. No diuen que l’Estatut de Catalunya és una llei orgànica i que com a tal llei s’ha de complir? El sarcasme i el cinisme d’aquestes declaracions en un país normal haurien de portar a la destitució del ministre, però hem de tenir present que compleix les ordres de l’amo.

dijous, 22 de maig de 2008

Avui canviem

Ja en parlarem més endavant... Del frau de la Llei de dependència.
De l’altre gran frau, el finançament,
i d’altres fraus i enganys que patim dia
a dia els ciutadans d’aquest país.

Vull comentar breument la final de la Champions d’ahir. El Chelsea i el Manchester United ens van oferir un bon espectacle futbolístic amb els ingredients que donen entitat a aquest esport: Emoció, bon joc, intensitat, duresa i incertesa fins el final del partit amb prórroga i penals inclosos.

La victòria final del Manchester possiblement fou injusta perquè a la segona part, el Chelsea, va fer mèrits suficients per emportar-se la copa i va estavellar dues pilotes als pals. Vaig recordar la final de la Copa d’Europa a Berna jugada entre el Barça i la Benfica en que també, els pals, ens van malmetre la que hagués estat la primera Copa d’Europa per al FC Barcelona.

Després d’haver patit enguany l’atonia de la major part dels jugadors del Barça i en alguns casos, les penques d’uns quants d’aquests jugadors, va resultar francament encoratjador veure com van lluitar fins a l’extenuació tots els jugadors que van estar sobre la gespa. Van oferir un magnífic espectacle.

dimecres, 21 de maig de 2008

ZP ven armes a dojo

Aquest gran embadocador del ZP cada dia que passa és més patètic i més quan se’l pot comparar amb alguna de les realitats del govern que presideix.

Avui, Espanya, és la vuitena potència mundial pel que fa a la venda i exportació d’armes. Abans havia estat entre el 12 i el 16 lloc del rànquing. Aquest fet, per raons de seguretat, els parlamentaris espanyols no poden conèixer ni les destinacions ni les quantitats exactes. Que tot aquest comerç vagi a països de fora de la Unió Europea és una simple constatació, agreujada amb el fet que la major part d’aquest comerç va a nacions amb conflictes d’ordre intern i que acostumen a ser països del tercer món.

Progressisme, Aliança de Civilitzacions, “bonisme”... Tot plegat no són res més que els “embolcalls ètics” d’uns polítics farsants i cínics que per no tenir no tenen ni la honradesa de reconèixer els fets.

Després tenen “els dallonses” de fer discursos de caire esquerranós i progressista destinats a ciutadans incauts, inconscients o simplement que no volen saber res de res, però que en tenen prou sentint-se “d’esquerres” quan al cap i a la fi acaben sent tan responsables o còmplices d’aquestes polítiques com dels que manen.

dimarts, 20 de maig de 2008

Incoherències? Contradiccions? Banalitats!

Dos exemples com a mostra:

Primer: La canonada que ha de portar l’aigua de l’Ebre a Barcelona torna a estar de moda perquè ara es planteja si s’ha de fer o no. Sembla que plou, ha plogut i que continuarà plovent. Fins i tot es planteja que quan la canonada estigui feta es podrà tornar a treure. Serà una d’aquelles coses que fa anys en dèiem de “quita y pon”.

Segon: S’ha mort un membre del Tribunal Constitucional que pel que sembla era de tipus “conservador” i contrari a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Tot això obre un ventall de possibilitats i de problemes per al pobre Estatut que està pendent de sentència.

Si ens hem de creure les dues notícies haurem d’arribar a la conclusió que estem ben apanyats: una canonada que es pot treure i posar d’un dia per l’altre i un infart que condiciona la sort de l’Estatut. Tot plegat té unes connotacions ben banals pel que fa al món de les administracions i de la política.

dilluns, 19 de maig de 2008

Hi han tornat

A les Terres de l’Ebre hi han tornat. S’han tornat a manifestar tan massivament com quan ho van fer contra el PHN -Plan Hidrológico Nacional- del PP. Ara ha estat contra el transvasament d’aigua de l’Ebre a les comarques barcelonines.

Hi ha anat molta gent. Podríem dir que com l’altra vegada una gran majoria de ciutadans de les comarques del sud de Catalunya s’han mobilitzat.

Ha sortit, com ja és habitual, aquesta sensació que tenen els ciutadans d’aquestes terres de ser maltractats per aquesta Catalunya que va de sobrada i prepotent, d’aquesta Catalunya metropolitana que només fa que engaltar a aquest Sud del País les infraestructures problemàtiques de les quals en són exemples paradigmàtics les nuclears d’Ascó i Vandellós, i d’altres intents que, encara que no s’han concretat, estan en fase d’estudi o preparació.

Aquesta sensació és clarament perillosa, i pot ser utilitzada en un futur per a desestabilitzar aquelles terres i el País en general.

Cal tenir molt present aquestes mobilitzacions i pensar en plans de desenvolupament per a les Terres de l’Ebre que trenquin amb aquest sentiment de marginalitat dels seus ciutadans.

diumenge, 18 de maig de 2008

S'acosta el temps de les decisions a ERC

Cada vegada està més a prop el congrés d’ERC i les votacions per elegir President i Secretari General.

Cada candidatura ha presentat els seus candidats. Cadascú ha utilitzat els seus suports en profit propi, ben legítim per cert. Evidentment els candidats de l’aparell ho han tingut tot molt més fàcil i també aquest fet, desgraciadament, és comprensible, tal com estan els partits polítics a casa nostra.

Malgrat que no ho sembli tothom acaba fent discursos molt semblants: Respectaran els pactes o com a màxim replantejaran certs aspectes però només de cara a la nova legislatura o sigui a finals del 2010.

Pel que fa a les candidatures el continuisme dels carotians i dels homes d’en Puigcercós sembla evident. Pel que fa a la gent de l’Uriel Bertran, home de sempre de l’aparell i ambiciós des de molt jovenet, els dubtes sobre si és o no un submarí de l’aparell, fa que hi ha hagi més dubtes que certeses sobre la seva candidatura. L’única opció que sembla una alternativa real és el Reagrupament del Dr. Carretero perquè són els únics que malgrat que hi ha qüestions que no són del tot clares s’albiren algunes alternatives reals a la situació actual.

El que ningú diu és el que pensa fer davant dels resultats que es produeixin. Pensar que tot continuarà igual, apart de ser una ingenuïtat, no s’adiu gens ni amb la història d’ERC ni amb el seu estil de resoldre les confrontacions i els debats interns