divendres, 30 de maig de 2008

Finança ... què?

Parlant de finançament les perspectives són ben negres.

Les paraules de Solbes dient que la data del 9 d’agost no és important, “és simplement una data” i si no es compleix no passa res, són una mostra de cinisme. Que li semblaria si els contribuents que hem de pagar la renda fins el 30 de juny d’enguany, diem que ja ho farem més endavant, que total és una data, i podem no complir-la? Què passaria? Seríem sancionats, tindríem els recàrrecs escaients, i si calgués, ens embargarien.

O sigui el govern espanyol pot no fer cas d’una llei orgànica espanyola aprovada a “las Cortes”, perquè l’Estatut ho és, i és evident que no passa res de res.

A la primera reunió per parlar del finançament va venir una comissió de perfil baix com en diuen ara. Es van reunir, varen anar a dinar i es van anar coneixent i tot fent amistats parlaren del Barça i del Madrid. Potser hagués estat millor que vingués el corserge del Ministerio perquè ja se sap que el poder que té un bon conserge, té bones informacions, pot facilitar filtracions, en resum és tot una troballa.

dijous, 29 de maig de 2008

És possible?

Sembla mentida però no ho és. Ahir a la roda de premsa prèvia al començament del play-off de bàsquet entre el Barça i el Tau de Vitòria es va prohibir parlar en català, més ben dit, simplement respondre en català a les preguntes que feien alguns periodistes en català. Qui ho va prohibir? L’ACB -Asociación de Clubs de Baloncesto- o el mateix Barça per ordres de l’ACB?

Les preguntes són diverses:

Que potser aquesta entitat en els seus estatuts prohibeix a les organitzacions adherides i/o fundadores a utilitzar qualsevol idioma diferent de l’espanyol?

Els clubs no són entitats amb personalitat pròpia per utilitzar la llengua que creguin més adient? I a més a més fent una roda de premsa en el seu estadi.

O és que a les competicions que organitza l’ACB “el español es imperativo”?

S’haurà de prohibir als espectadors cridar i donar suport al seu equip si ho fan en català?

L’ACB, potser, és defensora del bàsquet com a “unidad de destino en lo universal”?

Ara, l’ACB, diu que no hi ha problema, que podran parlar en català. Només faltaria! A qui han de demanar permís? Després evidentment parlaran de no polititzar l’esport.

dimecres, 28 de maig de 2008

Un any

Ahir, 27 de maig, va fer un any de les eleccions municipals.

A Barcelona, la gran patacada d’ERC, el descens de vots de la Secta i la pujada insuficient de CIU va fer que es concretés la formació d’un equip municipal en minoria i un batlle afeblit, Jordi Hereu, al no entrar el grup d’Esquerra al govern

L’oposició de CIU. encapçalada per Xavier Trias, ha estat possiblement massa educada i formal, malgrat que al final ha hagut d’acabar posant un “Contenciós-Administratiu” contra un dels molts actes d’autoritarisme de l’Alcalde.

Hem tingut un any amb un Ajuntament incapaç de pactar els grans temes de la Ciutat amb l’oposició, un govern municipal que s’ha passat pel folre acords del plenari que l’obligaven i que malgrat perdre mocions no n’ha fet cap cas.

En resum, tenim un govern paralitzat, sense projecte, sense esma, que sobreviu com pot, tot esperant que el proper Congrés d’ERC acabi d’una forma que faciliti l’entrada de Jordi Portabella i Esquerra a l’equip de govern municipal. Ganes sembla que no n’hi manquen pas al JP perquè sempre que ha calgut ha donat suport a l’actual alcalde i l’hi ha tret les castanyes del foc diverses vegades.

dimarts, 27 de maig de 2008

Una bona notícia i un escàndol

L’acord entre l’Institut Cambó i el Grup 62 per tal difondre entre el gran públic la col·lecció de la “Bernat Metge” és una bona notícia.

La tasca de la col·lecció, iniciada els anys 20 del segle passat, ha esdevingut una de les més prestigioses del món pel que fa a la traducció dels clàssics llatins i grecs a una llengua contemporània.

La previsió de posar a la venda a començaments del 2009 una cinquantena de títols de la col·lecció a preus raonables, concretament es parla de preus entre 10 i 15 euros, és una estratègia encertada. El foment d’una política de subscripcions i vendes a terminis de tota la col·lecció és un complement idoni. És realment una notícia que fa goig.

De l’escàndol d’ahir al Servei de Rodalies, entre les estacions d’Arc de Triomf i Plaça Catalunya de Barcelona, cal demanar urgentment a tots els polítics, al govern i a l’oposició que es plantin i que exigeixin les inversions necessàries amb caràcter ”d’extrema urgència”. De l’avaria i les situacions viscudes, encara tothom en va sortir relativament bé, malgrat els ensurts i angoixes sofertes, però a aquest pas encara acabarem tenint un dia d’aquests una autèntica tragèdia.

dilluns, 26 de maig de 2008

Punt i final

Dissabte vaig anar a veure la Selecció de Catalunya al Camp Nou. Em van convidar i malgrat que no fos pas la meva intenció em vaig trobar al bell mig de la “gran festa argentina”. No critico pas a la colònia argentina, tenen poques ocasions de veure la seva selecció i s’hi van abocar, no van deixar de cridar i cantar tota l’estona i fins i tot un cop acabat el partit. Catalunya va jugar en un ambient totalment argentí perquè el públic de casa va estar en general ben apàtic. Semblava un partit del Barça d’aquesta temporada, i si a més a més un dels jugadors més estimulants del Barça actual, Messi, jugava amb la selecció americana ja està tot dit.

Aquesta vegada no s’hi valia allò de la “gran festa del futbol català” perquè no eren les festes nadalenques, era senzillament un dia de primavera qualsevol.

Això s’ha de replantejar. O competim oficialment al màxim nivell, o al nivell que es pugui creant una nova competició, o ho deixem estar. Però el què fem, fem-ho seriosament.

Mantenir el “partit-festa-costellada” de les festes nadalenques no és cap problema. Durant molts anys el Barça organitzava un partit el matí del dia de Nadal que tenia un to molt agradable i familiar.