dissabte, 7 de juny de 2008

Lamentable

La reacció dels governs català i de l’estat, i en general dels partits polítics catalans, de la resta d’institucions, i per què no dir-ho, de la ufanosa societat civil del país, i també podríem afegir-hi una part dels mitjans de comunicació.

Estem parlant de l’atemptat suïcida contra l’ambaixada de Dinamarca al Pakistan. Van haver-hi morts, destrosses, i sort que en realitat l’ambaixada havia traslladat una gran part dels seus serveis i personal.

Potser seria útil recordar que l’atemptat s’ha produït perquè Dinamarca és un País avançat on es respecta a fons la llibertat de premsa.

Cal donar una resposta coherent, sòlida i desacomplexada des dels països i de les societats que encara pensem que les llibertats han costat molta sang aconseguir-les, i defensar-les és una necessitat per sobreviure com a ciutadans lliures.

I això cal fer-ho amb tota la força possible, amb tota claretat, sense embuts.

I tot això no està renyit amb el respecte a la diferència.

divendres, 6 de juny de 2008

Estimulant

La visió d’en Ramon Tremosa, del desplaçament del centre de gravetat de l’economia mundial de l’Atlàntic a la Mediterrània i per tant la posició clau de Catalunya i el País Valencià en aquest escenari de futur, és francament estimulant.

La importància de l’Eix Mediterrani pot seguir creixent. El fet de tenir uns ports importants i uns entorns industrials notables poden ser realment elements que poden ajudar en aquest futur engrescador.

Cal, malgrat tot, tenir present la manca d’infraestructures, tren d’alta velocitat, una sortida ràpida de mercaderies vers Europa per tren, l’eliminació dels colls d’ampolla del ferrocarril (zones amb una sola via) i d’altres que són una rèmora per aquest avenir prometedor.

La constant acció a la contra dels governs espanyols, siguin del color que siguin, són una amenaça per aquestes expectatives. Fan i faran tot el possible per no consolidar aquest eix perquè senzillament no el volen.

Caldrà que el món de l’empresariat i els treballadors catalans i valencians se n’adonin. Ens hi juguem el futur de tots plegats.

Sembla que hi ha coses que es comencem a veure i s’hi va a treballant.

Malgrat que la tasca serà llarga i dura, el camí és l’encertat.

dijous, 5 de juny de 2008

Espelmes?

S’apuja l’electricitat. A partir de l’1 de juliol està previst un augment de les tarifes entre el 5 i el 6% que sumat a l’augment que es va fer a principis d’any del 3’3% suma un percentatge que va del 8’3 al 9’3%. Això entre l’1 de gener i l’1 de juliol de 2008.

Tot està perfectament justificat, tinguem-ho ben present. El mes de març hi ha havia eleccions generals per escollir diputats a “Las Cortes”, i calia ser considerat amb els interessos i les necessitats dels ciutadans i, sobretot, calia guanyar les eleccions.

Em sembla adient la manifestació de Joan Armengol a l’AVUI, del 5 de juny: “El govern central dóna la batalla per perduda, i com que veu que és igual un pam més que un pam menys, aprofita la conjuntura per actualitzar les tarifes que no s’atrevia a tocar abans de la contesa electoral. A les companyies elèctriques els és igual la pujada, perquè el que no cobrin del consumidor ho rebran de l’Estat. Però Solbes, incapaç de lluitar contra la inflació, accepta que els preus pugin encara més a canvi de treure’s de damunt el dèficit tarifari i sanejar així les sofertes arques de l’Estat”.

Genial! L’Estat estalvia i ho carrega als ciutadans! Haurem d’estalviar posant espelmes?

dimecres, 4 de juny de 2008

L'aigua que fa riure

No és aigua miraculosa d’aquella que fa anys en els partits de futbol portaven en una espècie de bossa de goma i s’aplicava als jugadors lesionats i aquests es recuperaven de seguida.

Aquesta aigua que fa riure és característica de la Catalunya/tripartita.

És l’aigua que el Govern no sap com ha de transportar: si en vaixells, en canonades o potser portar-la en galledes. Ja van començar bé posant estaques a la Cerdanya. Es devien pensar que eren a Transilvània!

El desori és tal, que un Conseller pot desautoritzar un President, el President dir tot el contrari i quedar-se tan tranquil. Un altre Conseller pot passar de tot i fer-se l’orni amb el tema i no passa res.

Hi ha moments que sembla que hi hagi tres Governs perquè cadascú va al seu aire.

Això sí, per acabar fent el que digui el govern espanyol que és qui decideix el que cal fer i el que no. Aquesta deu ser la fita desitjada per la Secta que és qui domina el Govern de Catalunya.

Sort que plou.

Però malgrat el desori, el Conseller Baltasar, tan fatxenda com sempre afirma que “ni dimitiré ni seré cessat”. Sí senyor, tot un demòcrata.

dimarts, 3 de juny de 2008

La rumba de ZP

“Enredant per aquí, enredant per allà...” La recordeu la rumba del Peret? El personatge d’aquesta rumba, ZP, l’assumeix com a cosa pròpia, li agrada, troba que l’hi escau.

Ara resulta que l’estudi sobre les balances fiscals no estarà enllestit en
el termini previst que era de dos mesos.

La promesa del “gran farsant” davant de “Las Cortes” va ser textualment:

“Em puc comprometre que abans de dos mesos el ministeri d’Economia i Hisenda publicarà les balances fiscals per primer cop en aquest país”

La promesa es va fer el 8 d’abril, per tant el termini es compleix el proper 8 de juny, diumenge que ve.

Si segueix a aquest ritme, potser a les properes eleccions generals, a Catalunya, no caldrà ni que es facin, li podem donar d’entrada tots els vots.

Hauran de començar a buscar una altra “niña de Felipe” prenyada o no, amb somriure estúpid i que vengui flors i violes?

Els catalans sembla que hi estem disposats. Estem demostrant que tenim capacitat per empassar-nos això i més!

dilluns, 2 de juny de 2008

Abd al-Rahman Chaves I

L’actual Califa d’ al-Andalus, Manuel Chaves, sembla que té més poder
del que ens podem pensar. Condiciona el govern espanyol en tot el que li sembla: imposa ministres, marca i delimita el finançament, condiciona ambaixadors, etc.

Ara hem sabut que el Califa va vetar que Joan Clos fos l’ambaixador d’Espanya al Marroc perquè donaria privilegis als empresaris catalans en detriment dels interessos econòmics andalusos.


En aquest cas, el Sr. Chaves, ha tingut clar que per defensar els seus interessos i els de la seva “comunidad”, un ambaixador d’Espanya al Marroc que fos català no li convenia. Tan tou i submís al PSOE com ha estat sempre el Sr. Clos!

Si ens ho prenem amb sentit de l’humor podríem dir que Ankara ha guanyat un còmic i Rabat l’ha perdut.