dissabte, 14 de juny de 2008

Aparences

Fa dies que van sortint notícies, comentaris, declaracions i entrevistes on es va incidint directe o indirectament en la necessitat de que es visualitzi el PSC, o sigui la força i la representació dels socialdemòcrates catalans amb entitat pròpia.

Tot això només pot ser entès i justificat de cara al congrés regional del PSOE a Catalunya, entenguis PSC/PSOE (la Secta), que han de fer el proper mes de juliol i tot plegat per tal d’aconseguir mantenir alguna quota de poder reconeguda dins el “partido”.

No hi ha res més des de fa molt de temps, hauríem de dir des de la mort de Josep Pallach ara fa més de trenta anys.

Els socialdemòcrates que no van acceptar la integració a la casa mare del PSOE, van tenir tres opcions: tornar a casa, integrar-se a CIU o anar a petar a ERC.

La major part de la burgesia/progressista barcelonina va optar pel PSOE que els va assegurar unes bones quotes de poder i per molts anys. Fins i tot aquesta gent van acabar xuclats per un PSOE més clar i evident: la Secta del Baix Llobregat.

L’única explicació que tenen tots aquests escarafalls és en clau interna de la Secta. No hi ha res més perquè no pot haver-hi res més.

Les coses són com són. Aparences? Sí, són això, simples aparences.

divendres, 13 de juny de 2008

Hereu I, "el ridícul"

Aquest batlle de Barcelona que ens va encolomar la Secta i van votar molts barcelonins, bàsicament els de “Nou Barris”, cada dia que passa té menys sentit del ridícul.

Ara ha posat en funcionament una campanya institucional de propaganda basada amb l’autoestima titulada “Visc a Barcelona”, “Visca Barcelona”.

Sembla ser que l’enveja de tots els ciutadans del món cada vegada és més gran. Tothom vol venir a constatar aquesta grandesa de Barcelona, aquest benestar, aquesta alegria, en resum que som la conya marinera.

Però quin caram d’autoestima ens vol inculcar aquest inútil? No deu recordar res, ni vol recordar res. Les obres que s’eternitzen, l’afany recaptatori, la manca de plans de futur, les voreres de moltes zones de la ciutat que fan pena,etc., no les hem de veure, no hi són. Ho decreta l’Alcalde.

Governa com un petit dictador: Té la ciutat aturada, sense plans de futur, és incapaç de pactar amb l’oposició malgrat que sovint li és imprescindible, espera amb delit que ERC aclareixi els seus problemes i entri a l’equip de govern de l’Ajuntament per poder tenir mans lliures.

Malgrat tot això i molt més, ara l’Alcalde decreta que els barcelonins estem tots tan satisfets que ens passarem el dia cridant “Visca Barcelona”.

Autoestima? L’estupidesa de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona està arribant a extrems surrealistes.

dijous, 12 de juny de 2008

Groucho guanya a Karl

Graciós de pena.L'intel·lectual.
Ja m’ho semblava. Fa temps que, segons com, servia millor Groucho Marx que Karl Marx per definir l’actualitat política d’aquests confins del “món mundial” que ens ha tocat viure.

Dues notes ho avalen clarament:

L’afirmació de Pío García Escudero, portaveu del PP al Senat, té la seva gràcia: “Deu ser veritat que quan fa un any van començar a encendre’s els llums vermells de la crisi, Zapatero els va confondre amb els llums de Nadal”.

L’altra, expressada per Jordi Vilajoana de CIU, també al Senat, ironitzava sobre la lleugeresa en que ZP juga amb totes les promeses i fixació de dates que deia: “S’imagina que jo li demano un ajornament de dos mesos per fer la declaració de la renda perquè vull afinar-la i matisar-la més?”

No hi ha cap tipus de dubte: Groucho 2, Karl 0.

dimarts, 10 de juny de 2008

La renda. Atenció als esborranys!

Certament l’Agència Tributària millora constantment, i les relacions amb les altres administracions també.

Ara ja es comencen a embargar els imports corresponents a multes i sancions municipals impagades. Ho fa tranquil.lament l’Agència Tributària sense cap comunicació prèvia. Senzillament t’ho embarguen i ja està.

Alerta amb els esborranys que fa “l’Agència”, això si, sense cap responsabilitat perquè aquests “Senyors de l’Agència” tenen prou feina a recaptar com per a responsabilitzar-se de res. I cal anar-hi amb molt de compte perquè la major part de les deduccions no hi consten i per tant és fàcil acabar pagant més del que toca a l’acceptar el resultat dels esborranys.

Tinguem-ho ben present i recordem-ho: els “Recaptadors” ja es van passar anys i panys dient a molts treballadors i pensionistes que no calia fer la renda. Sabeu el per què? Perquè així s’estalviaven de retornar a milers de persones el que les empreses els havien deduït.

Com Robin Hood però a la inversa. Fotre als pobres per a quedar-s’ho l’Estat.

dilluns, 9 de juny de 2008

Perles d'ERC

Passat el “gran dissabte” es veu que el diumenge, a alguns d’aquesta colla d’Esquerra, no els ha provat gaire.

Els vencedors han començat bé, per anar a Sants.

El nou President ara parla d’un canvi tranquil, quan ell i els seus acòlits coneixen prou bé el que entenen per un “canvi tranquil”, o sigui, control de l’aparell, control de l’aparell sobre la militància, mantenir l’estratègia prevista, apaivagar la discrepància i si cal aixafar-la, convertir les votacions en un suport explícit al tripartit, etc.

Un exemple inicial de tot això el tenim en les afirmacions del nou Secretari General, Joan Ridao, a El País: “... el militante quiere tripartito hasta el 2010, después ya se verá...”

No sabíem que dissabte passat, a ERC, es posés a votació precisament el govern tripartit de Catalunya, però el nou Secretari General ho ha decidit. Deu ser que els galons li han pujat al cap i encara no hi està gaire acostumat.

diumenge, 8 de juny de 2008

ERC? Ja us ho fareu!

Ha acabat el primer assalt del pressing-catch a quatre. Hi ha un guanyador per punts, “el cambrer de Ripoll”, un segon a no gaire distància, “el metge de Puigcerdà”, un tercer molt a prop del segon, “el jardiner de Reus” i finalment i en quart lloc “el fantasma de Badalona”.

Ara, seriosament. Si algú es pensa que amb tot l’aparell controlat, amb les “poltrones” de les diverses administracions al seu favor i la tasca del submarí de l’Uriel Bertran, un 37% és una victòria va ben apanyat.

La interpretació de que els resultats són un suport explícit per a l’opció del tripartit està per veure. Caldrà tenir present el diferencial entre els militants del partit i els votants.

Quan ERC es vulgui desmarcar del desastre del tripartit potser ja no hi seran a temps per evitar la previsible trompada electoral. Això sí, hauran aconseguit el gran objectiu d’espanyolitzar encara més la vida política a Catalunya fent cada vegada més forta la Secta.

El més positiu de tot plegat, l’exercici de democràcia interna d’ERC.