dissabte, 21 de juny de 2008

Maria del Mar

Sovint em comenten que tinc una certa propensió a parlar massa de política, fet que realment és veritat, però és que és un camp que sempre m’ha interessat especialment.

Si que és veritat que no cal estar-ne parlant sempre i a tothora i per tant avui en farem una excepció.

Voldria valorar l’èxit de la Maria del Mar Bonet, a Xicago, que no és pas un fet qualsevol, sinó que cal valorar-lo ben positivament.

Triomfar als Estats Units d’Amèrica no és pas gens fàcil, i fer-ho amb els esquemes de qualitat que implica la veu de la Maria del Mar ho fa encara més difícil, però ho està aconseguint i de quina manera!

Ens n’hem de felicitar, per la pròpia cantant en primer lloc, pels cantants d’aquest país, sovint maltractats i menyspreats a casa nostra i també pel propi país perquè ja ens cal de tant en tant una injecció d’autoestima.

divendres, 20 de juny de 2008

Vergonya, Senyors Diputats, vergonya!

L’actitud dels diputats de la Secta (PSOE-Baix Llobregat) al Parlament de Catalunya durant el debat sobre la crisi del transport fou tan lamentable que convé ser recordada.

El diputat de CIU, Josep Rull, en la seva intervenció va mostrar els titulars de dos diaris, LA VANGUARDIA i l’AVUI. Referint-se a aquest darrer digué: “titular d’un diari potent d’abast nacional” i la reacció de la Secta fou una gran riallada. La resposta ben escaient de l’esmentat diputat de CIU fou “És inaudit. Per vostès faran. Aquest és el sectarisme polític que té el PSC” i la reacció fou d’encara més rialles.

El President del Parlament va requerir una actitud més educada quan en realitat si hagués tingut un sentit correcte de l’autoritat els hauria d’haver expulsat de la sala.

Estic convençut que aquesta genteta, si aconseguissin acabar amb el “problema català”, ho celebrarien amb xampany francès, naturalment.

Realment és urgent acabar democràticament amb aquesta gent perquè són ben capaços d’anorrear-ho tot i deixar-ho tot erm. La pregunta a ERC, de com és possible que segueixin amb aquesta gent, és pura retòrica.

dijous, 19 de juny de 2008

La KGB francesa

França sempre llueix d’amistat amb Rússia, no és pas estrany perquè tenen moltes coincidències. Per exemple: l’omnipresència de l’Estat a tot arreu, l’absència d’una sòlida societat civil, etc.

Encara que esmenti a la KGB francesa, de qui vull parlar és de l’Acadèmia Francesa que sempre ha actuat com a valedora del conservadorisme francès més tronat i defensor a ultrança del model jacobí de la República més monàrquica del món.

Ara hi han tornat. Davant d’un ligh reconeixement de l’existència de les “llengües regionals” tant el Senat, però principalment “l’Academie” han reaccionat per protegir a la “pobre llengua francesa” d’aquest atac que pot acabar amb la preeminència del francès.

Representen aquesta “púrria” que ha defensat sempre acabar amb tot allò que no sigui el francès, i tinguem clar, que en altre temps, si això ha implicat com així ha estat, la violència física, no s’hi han pensat pas gens ni mica.

Són i sempre han estat així. Al marge de la grandeur de la France no hi ha món. Així ho creuen i així pretenen imposar-ho.

dimecres, 18 de juny de 2008

Del res al no res

Avui, personalment, ha estat un dia llarg i pesat i a quarts de nou del vespre queden pocs ànims per a escriure res, però...

Breument, i sobre el debat parlamentari referit a la crisi provocada per la vaga del transport de la setmana passada, dues cosetes només.

La manifestació del Conseller Huguet dient que no el rebien, resulta patètica. Qui és “que no el rebia”? Què trucava a la mula Francis?.

I l’afirmació d’aquest lamentable President que hem de suportar, dient que ara no passa com abans que cada vegada que s’obria un Telenotícies es feia amb una manifestació del Govern o del President de la Generalitat, encara és pitjor, perquè denota el tarannà general del Govern. Sí senyor, abans, en el mandat de CIU, certament hi havia ganes i forces per exercir el poder de la Generalitat de Catalunya, i si podia ser, que a més a més, com es diu avui en dia “que es visualitzes”. El problema és que la Secta en té ben bé prou en que es noti el “Gobierno de España” que és el que realment li interessa

dimarts, 17 de juny de 2008

Les línies vermelles d’ERC

Vinyeta publicada a La Vanguardia

Aquestes ja famoses línies vermelles que diuen que marcarà ERC en el govern de la Generalitat i que fan referència segons la premsa a:

- Manteniment de l’actual model lingüístic a les escoles.
- La consecució d’un finançament just.
- Una resposta contundent i unitària davant una eventual sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

són ben poqueta cosa, per no dir res.

L’actual model lingüístic de les escoles és el que preveu la tercera hora de castellà pel curs que ve?

El finançament just? Parlem-ne, en mans de qui està aquest finançament just del qual parla ERC? Dels seus socis de govern a la Generalitat que són a la vegada els qui governen a l’Estat? Val la pena parlar-ne més?

Sobre el tercer punt: què vol dir una resposta contundent i unitària? Una altra gran manifestació per quedar-nos tan tranquils com sempre?

Parodiant, sembla aquella dita dels mexicans referint-se a la seva selecció nacional de futbol: “Jugamos cómo nunca, perdimos como siempre”.

Mans netes, línies vermelles? Seriositat, si us plau!

dilluns, 16 de juny de 2008

El castell de Montjuïc

Aquest lamentable alcalde de Barcelona que patim, i que pel que sembla seguirem patint, ha aprofitat el show d’ahir del “retorn” del Castell a la ciutat per omplir-se de mentides, falsedats i discurs tou de bones intencions.

Aclarim les coses: El castell de Montjuïc ha estat “cedit” almenys tres vegades a l’Ajuntament de Barcelona, la primera d’elles en ple franquisme. La cessió darrera, o sigui la que es va celebrar ahir, no es completa perquè l’exèrcit espanyol s’hi manté.

I potser el més greu de tot és en el que sembla que volen convertir el Castell de Montjuïc. Quant paraules com “pau, conviccions, diàleg, encarar el futur” i d’altres del mateix estil surten de la boqueta de Jordi Hereu n’hi ha per tremolar.

La història i la memòria haurien de ser la base del Castell de Montjuïc i la seva relació amb la ciutat de Barcelona, i aquí caldria parlar clar, molt clar i sense embuts.

L’ única forma de valorar la pau i el diàleg és explicar a consciència la guerra i l’opressió per dures que siguin.

Les flors, violes i romaní valen per fer rams però no per explicar res.

diumenge, 15 de juny de 2008

ERC, punt i seguit

Ja s’ha acabat el Congrés d’ERC, sense enllestir res de res.

Tot queda pendent per a la propera ocasió que pot ser d’aquí a un any.

Què han aclarit? Això ens preguntem molts ciutadans d’aquest país, però no us preocupeu, com deia Bob Dylan “la resposta està en el vent”.

En algunes qüestions si que es pot apreciar que segueixen com sempre: Suport al tripartit i per tant a la menjadora. Amb les coses de menjar no s’hi juga, les coses clares i la xocolata espessa.

De cara al futur, què? Ja es veurà, pot ser que optin pel suïcidi, en són ben lliures, i vulguin exhaurir el mandat de quatre anys del tripartit. Poden acabar integrant-se a la Secta, hi serien ben acollits sempre que es comportessin formalment i disciplinada.

Poden seguir amb la neura de matar el pare, i per tant veure passar el cadàver de CDC, tot i que sembla una opció poc factible.

Podrien posar seny i començar a plantejar-se l’eix nacional... Però què diem?

Ells són d’esquerres i per tant si per ser d’esquerres cal donar el poder a la Secta i per tant seguir ofrenant noves glòries a l’Espanya progressista, es fa i amples.

Això si, amb la “fantasmada” de la independència el 2014. Com cantava la Rita Pavone “paraules, paraules, paraules...”