dissabte, 5 de juliol de 2008

"Centrats"

En aquest món on som, en que les aparences es volen convertir en realitats, al final resulta difícil veure-hi el que hi ha de real.

Ara resulta que com que ha hi ha el “manifiesto” que prové, de sectors des més enllà de la dreta que representa el PP, sorgeix el típic discurs tou del PSOE defensant les llengües espanyoles. La Secta a Catalunya i el PSOE a Espanya s’han convertit amb els defensors del català. Algú s’ho creu?

Qui imposa la tercera hora de castellà a les escoles catalanes? El govern del PSOE. O no?

La Secta a Catalunya diu que no aplicarà la tercera hora. Fins ara no han fet cap pas al Parlament per concretar res. Diuen que no l’aplicaran el proper curs, diuen que la Llei d’Educació que està fent la Conselleria d’Educació solucionarà el tema. Diuen, diuen i diuen... però la sensació és que el més calent és a l’aigüera.

Això si amb el “manifiesto” el PSOE està en el centre, fent de bo. Deu ser allò de que amb “aquests amics” no ens calen enemics

divendres, 4 de juliol de 2008

Respecte?

Transcric directament: “La comissió d’acció exterior i de la UE del Parlament va aprovar ahir a la tarda una resolució sobre Kosovo que, malgrat que s’havia presentat el febrer de 2007, la dinàmica parlamentària l’havia endarrerit fins avui”, diari AVUI del 4-7-08.

La reacció és d’astorament. Tanta feina tenien? No podien fer alguna sessió extra? Hi havia interès a tractar el tema ?.

La proposta inicial de CIU expressava el “suport a la determinació del Parlament de Kosovo d’abordar el seu estatus definitiu...” i “traslladava al govern de l’Estat l’oportunitat de reconèixer la voluntat del poble kosovar” i moltes altres coses.

Al final CIU va transaccionar amb la Secta i tot ha quedat, no amb el suport a la independència de Kosovo, sinó simplement en el “respecte”. O sigui el Parlament de Catalunya respecta la independència de Kosovo. Trist, molt trist.

dijous, 3 de juliol de 2008

La "cosa"

Ahir, a Les Corts, no al barri barceloní sinó al parlament espanyol, es va celebrar el debat sobre la situació econòmica i com s’ha de afrontar.

El govern espanyol i el seu cap, el sr. Rodríguez Zapatero, es van lluir com sempre amb aquest tema. Primer amb l’habitual show dels eufemismes, que si desacceleració econòmica, frases buides tals com “la situació és difícil i complicada”, “la situació és fruit d’elements aliens a Espanya”, “l’executiu espanyol està fent tot el que pot...”. És evident que qualsevol ciutadà ho explicaria molt millor i més clarament.

Aquest home només ha fet de parlamentari, fa més de 20 anys que n’ és i no té ni punyetera idea d’economia, ni l’ha preocupat mai. Això sí, és tan d’ “esquerres”, que és capaç de dir bajanades tals com que “utilitzarem el marge adquirit per protegir els que es trobin en la pitjor situació”. Mileuristes, pensionistes, aturats, tremoleu i recordeu la promesa del retorn dels 400 euros de l’IRPF que la majoria de vosaltres ni heu vist ni veureu, i això que era “universal”.

El pitjor de tot plegat és que en una situació d’aquest tipus cal crear un cert clima de confiança, confiança per fer front als problemes i a les dificultats i així començar a superar-los.

Com pot inspirar el ZP confiança després del desenvolupament de l’aplicació de la Llei de la Dependència i del “regal” dels 400 euros de l’IRPF?

dimecres, 2 de juliol de 2008

Indigència i espanyolisme

Cada vegada resulta més trist veure les actuacions d’aquesta persona que tenim per President de la Generalitat.

Cada dia tenim la cara més vermella, de la vergonya que ens causa aquesta presidència, per espanyolista i per la indigència mental que desprèn.

El passat dia 30 el personatge va anar al Palau de la Música Catalana per assistir a un concert... Saben de qui i per a què? De la Banda Simfònica del Regiment Immemorial del Rei d’Espanya per a commemorar els 200 anys de la Guerra de la Independència. Que de quina independència parla?
Home, normal, de la independència d’Espanya contra les tropes napoleòniques franceses.

Per indigència, la que expressa el President en el Parlament de Catalunya quan a la darrera sessió sobre l’execució del pressupost de la Generalitat, disposant de més de dos minuts per respondre a la intervenció del Cap de l’oposició, ho soluciona en un minut i sense dir res de substancial. No és que calli, és que la sensació és que no té res a dir, ni té cap necessitat de dir res. Pura indigència.

Diuen que el sol de l’estiu és perillós i pot fer mal, però em sembla que no té gaire importància enfront d’haver de suportar aquest President. Francament no s’hi val amb el que ens està fent passar ERC!

dimarts, 1 de juliol de 2008

Montilla i La Vanguardia

Pensava comentar el contingut de l’article esmentat al títol, però vista la claredat i el contingut del publicat en el blog de Carme Laura Gil ho deixo córrer i recomano a tothom que es llegeixi l’article titulat “Montilla ahir parlà. Per fi”.

És del tot recomanable, clar i sense embuts.

Persones amb capacitat per escriure coses així encara fan confiar en el País, malgrat els miserables com Joan Farran
i d’altres que pul•lulen per aquests mons de Déu.

El nom del blog és “Carme Laura Gil” i l’article és d’ahir, dia 30 de juny de 2008.

dilluns, 30 de juny de 2008

“L’angelet bufador”

L'angelet caigut del PSC... aquest és en Raimon Obiols?
Raimon Obiols, que teòricament representa i encapçala el sector catalanista de la Secta, s’ha retratar a si mateix i al seu partit quan diu que les diferències entre els capitans i el sector catalanista del partit no tenen cap sentit perquè són coses del passat ja superades. Diu que l’èxit d’aquest esquema ens hagués portar a una situació semblant a la basca, i afegeix que per sort no en varen fer cas.

Certament que el Sr. Raimon Obiols no en va fer cas ja que en realitat sempre va optar per un socialisme català/espanyol.

Ell, “l’angelet bufador”, va ser un dels més ferms defensors de la integració del PSC al PSOE, i sense cap tipus de recança va optar en tot moment a favor dels sectors més durs i agressius en la lluita contra Josep Pallach.

El seu dogmatisme no té res a envejar al sector “Baix Llobregat” al qual ell va donar ales. La major traça organitzativa del “clan Montilla-Baix Llobregat” també finalment el va arraconar a ell que havia contribuït a engreixar la bèstia. Encara avui segueix repartint dogmatismes a tort i a dret, encara que l’ única sort és que tothom el coneix i ja no enreda a ningú.

Podria haver-se quedat fent de model per pintar “àngels bufadors”, tan fofos com són, però cal reconèixer que tenen menys mala llet que el que els va fer de model.