dimecres, 6 d’agost de 2008

Ruanda acusa a França

Potser els francesos assajaven un nou pentinat versallesc?L’acusació contra França és en aquest cas per participació directa en un genocidi, i ben clarament, o sigui que està feta amb base documental de 500 pàgines redactades per una comissió independent.

El genocidi contra els tutsis i els hutus moderats desenvolupat durant l’any 1994 al país dels mil turons és una de les barbaritats més bestials de finals del segle XX. Sembla com si els europeus no ens poguéssim acomiadar del segle sense fer el que és característic d’Europa, una massacra més.

La responsabilitat del govern francès de l’època i principalment del seu “president-rei” François Miterrand va resulta clara així que es van anar coneixent els fets. Forces de l’exèrcit francès fins i tot van organitzar l’anomenada “Operació turquesa” per tal de salvar a molts dels criminals de les grans massacres produïdes a Ruanda.

És també el moment de recordar que operacions “vergonyoses” de l’exèrcit francès es produïren en aquells temps a Bòsnia, o un general francès va donar cobertura, per exemple a la matança d’Srebenica.

En Miterrand devia emocionar-se amb els seus amics entrant a París...Eren aquells anys que l’ex-col.laboracionista Miterrand havia de defensar l’Africa francesa de la penetració anglosaxona.

La “grandeur francesa” sempre ha produït monstres, aquest és un fet històric i Miterrand n’ha estat un d’ells.

D’un col.laboracionista amb els alemanys durant la II Guerra Mundial, d’un home que va mentir sobre la seva biografia política, certament no podíem esperar-ne res més que el que va donar de si.

dimarts, 5 d’agost de 2008

Unitat?

La llei d'aquest senyor és la que impera a CatalunyaTot aquest discurs de la unitat dels partits catalans en el tema del finançament cada dia que passa s’assembla més a la llei de l’embut.

Com és possible parlar d’unitat quan resulta que una de les parts dels “unitaris” és part substancial de la banda contrària? El PSC/Baix Llobregat (la Secta) no és res més que el PSOE a Catalunya, simplement és la territorial de Catalunya. Això ho sap tothom, tothom qui vol saber-ho.

Per tant de quina unitat es pot parlar amb una situació com l’actual? Es pot parlar de teatre, es pot parlar de comèdia, es pot parlar de moltes coses, però tinguem clar el nom de cada cosa.

Si s’hagués de parlar d’unitat dels partits polítics només es podria parlar de CDC, UDC, IC i ERC en quan a partits parlamentaris. Una altra cosa seria cercar el suport dels partits extraparlamentaris, sindicats, societat civil, etc.
Però aquesta és una altra història.

Tan fàcil els hi volen posar als espanyols? No cal, francament, perquè coneixen prou bé el tema des de fa molts anys. Recordem-ho, i si us plau, no fem riure. No cal!

dilluns, 4 d’agost de 2008

Conservadors i centralistes

Ja podeu ocupar les pistes d'El Prat, però no les de Barajas, eh!Prou que hem tingut exemples a dojo del paper conservador i centralista dels sindicats, principalment dels sindicats espanyols. Parlem clar, res de nou.

Ara hi ha un altre exemple d’aquest tarannà “progressista” del sindicalisme nacional/espanyol. Aquí el teniu:

“CCOO es mobilitzarà contra l’entrada de capital privat a AENA”. Però ara ve el més gros: “Consensuarà un calendari de mobilitzacions si es produeix qualsevol tipus d’entrada de capital privat o qualsÉs obligatori el robatori de maletes per treballar a l'aeroport d'El Prat?evol transformació que no garanteixi la majoria absoluta de participació pública i el manteniment d’una xarxa única”

Sí senyors! Sobretot mantingueu els privilegis adquirits, i per damunt de tot que no s’acabi el corporativisme que és la vostra forma de controlar, encara que en digueu participar.

La societat hauria de començar a tenir clar que avui en dia un determinat tipus de sindicalisme no és res més que un impediment a la modernitat, al progrés i a la llibertat.

Aquest sindicalisme és actualment una simple visió conservadora de la realitat que només fa que persistir en les formulacions més corporativistes i reaccionàries de la societat.

diumenge, 3 d’agost de 2008

El president de la Secta

L’entrevista de l’AVUI, de 3 d’agost a Isidre Molas, President de la Secta PSOE/Baix Llobregat, és una oportunitat per parlar de la persona encara que ben mirat, poc hi ha a dir.

Aquí treballava Josep Pallach... segons alguns.Ell sempre va ser de la gent d’en Raventós que van lluitar aferrissadament contra qualsevol temptació de socialisme o d’una socialdemocràcia pròpia catalana sense dependències del PSOE espanyol. D’aquell grup van sortir molts dels que es varen permetre atacar i insultar a Josep Pallach amb epítets tan agradables com “lacai del capitalisme”, “agent de la Cia” i d’altres del mateix estil. Mai no s’han disculpat de res perquè era el que havien de fer i ho van fer.

Al cap de molts anys, alguns d’ells, s’han desfet en elogis vers Pallach. Senzillament van fer els típics enaltiments per al polític mort.

El cinisme de tota aquella gent, i més concretament d’aquests que s’autoanomenen catalanistes, ha estat una constant que venia dels darrers anys del franquisme, van seguir durant tota la transició i avui és una part residual de la Secta, grup avui derrotat i submís a l’aparell.