divendres, 15 d’agost de 2008

M. de D. d'A.

Acte de Raimon Galí i Jordi Pujol, l'any 199115 d’agost, Mare de Déu d’Agost, abans dèiem que a les 7 és fosc. Ara són les 9, coses de la correcció actual, i diuen que és per estalviar. No ho sé però ho diuen!

He acabat de llegir el llibre “Signe de contradicció (4) Aixecament i revolta” de Raimon Galí. Molt interessant i un bon antídot contra el sentiment tou i babau de la Catalunya pacífica, dialogant i correcta.

Començaré tot seguit amb el volum 5 “L’exèrcit de Catalunya”.

Una pregunta que sovint em ronda pel cap: Què s’explica a les escoles sobre els fets que narra i detalla en Raimon Galí?

Pensaments d’estiu que s’acaben fent extensius a la resta de l’any.

dijous, 14 d’agost de 2008

Societat presonera

Ja s'estan preparant grans manifestacions en defensa de Geòrgia, no?No és nou el tema, però malgrat tot val la pena comentar-lo per veure si així, a base d’insistir, hi ha la possibilitat d’anar canviant, encara que sigui a poc a poc, aquest “papanatisme” de la societat catalana, i més concretament de la de Barcelona.

Ara l’ocasió és Geòrgia i l’actuació de l’exèrcit rus en aquesta república del Caucas, actuació per cert que aquesta nostra societat tan solidària i d’esquerres, deu considerar perfectament democràtica i justa.

Un exèrcit imperial ataca una petita nació i a casa nostra no és mou ni Déu. La clàssica solidaritat dels barcelonins no existeix. Potser és que els “solidaris catalans” fan vacances i no estan per romanços. Casum l'olla, perquè no ocupes tu Geòrgia, dimoni malvat?

És pesat això d’haver de moure’s per donar suport a un petit poble com Geòrgia que va donar “un gran pare de la revolució com Josef Stalin”. Quins tombs que fa la història!

Aquesta nostra societat tan progressista i d’esquerres, en realitat no és ni més ni menys hipòcrita que la majoria de les nacions europees. Això sí continuem tenint un rerafons que es manté ferm: l’estupidesa infantil de l’antiamericanisme.

Per desgràcia això és el que tenim!

dimecres, 13 d’agost de 2008

Pau?

L’armistici entre l’Imperi rus i Geòrgia no és cap pau negociada ni res que se li assembli. Ha estat simplement un “impasse” que pot durar el que vulguin els russos.

França no ha fet res més que seguir el seu tarannà històric de la gran “amistat franco-russa” i Rússia ha seguit el joc perquè ja li va bé. Ara haurem de veure si la Unió Europea és quelcom seriós, fet aquest que sembla bastant dubtós.

Fixem-nos que Rússia imposa com a condició que cal redefinir l’estatus actual de les repúbliques secessionistes d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia. Què es vol dir amb tot això? Deixem temps al temps però de moment els russos ja pretenen que en aquestes dues regions no hi hagi forces de l’exèrcit georgià.

L’objectiu quin és? Acabar de “russificar-les” i tot seguit sortir amb allò que tant agrada a serbis i russos de que allà on hi ha un rus o un serbi és terra russa o sèrbia?

Encara pot acabar passant allò tan típic del nostre vell continent: haurem de confiar amb el suport del “papa nord-americà”. Potser sí que serà molt millor que Geòrgia tingui el suport dels Estat Units perquè sinó és així ho tindran molt complicat.

Jo, si fos d’ells, d’Europa no me’n refiaria pas gaire, per no dir gens ni mica.

dimarts, 12 d’agost de 2008

Geoestratègia

Nou emperador, vell criminal!!Retorna aquest concepte que ja tenia oblidat. Teories com la de “l’espai vital” de l’Alemanya nazi i moltes d’altres per l’estil en són filles.

Ara ens la trobem aplicada a Geòrgia per part del nou Imperi rus de Putin i companyia, successor de la URSS, i l’objectiu, no ens enganyem pas, no és cap d’altre que subordinar i neutralitzar a Geòrgia tot pressionant per incorporar-la a la seva òrbita d’influència. I farà tot el possible per aconseguir-lo.Que fàcil que ho tenen, contra exèrcits com el georgià!!

La brutalitat de l’exèrcit rus no ha estat ni per salvar cap poble ni cap comunitat nacional sinó per imposar la seva força bruta, i només una forta pressió internacional salvarà Geòrgia. El nou imperi rus haurà de tenir molt present que malgrat tot el Caucas, que ells pretenen que sigui una propietat de l’Imperi, sempre ha estat una zona problemàtica i conflictiva per Moscou. Confiem que ho segueixi sent i que les democràcies occidentals donin suport a Geòrgia, malgrat el poder del gas i el petroli rus.

Lamentable

Envoltori legal espanyol?L’anomenada llei de la dependència està demostrant quin és el funcionament normal de l’Estat Espanyol. Queda exemplificat en alguns aspectes que resulten consubstancials pel que fa un estil de fer les coses.

Per un costat tenim el costum de fer lleis en quantitat industrial quan en alguns casos, per no dir en molts, hi ha la certesa que no es compliran. Però quina importància té tot això? Es seguiran fent lleis que tampoc es compliran, lleis que seran substituïdes per d’altres que també dormiran el son dels justos...

Per altra banda tenim les lleis que neixen sense la corresponent dotació pressupostària i neixen de fet mortes. N’hi ha en que els legisladors en un atac de cinisme fan les lleis estatals i després les han de proveir les comunitats autònomes, fet aquest que per exemple està passant amb la llei de la dependència.

Aquest fet encara agreuja més el problema de finançament de Catalunya, però com que això ja sembla la cançó de l’estiu d’enguany, acabarà sent tan pesat que cansarà fins i tot al més flemàtic dels ciutadans del nostre pacient país.