dissabte, 30 d’agost de 2008

Trencar el govern?

Grup de socialistes celebrant que han traspassat les cèlebres línies vermelles d'ERCPuigcercós ho deixa del tot clar: el Govern de Catalunya no es trencarà ni pel finançament i el govern es mantindrà.

Ha tallat de soca-rel qualsevol temptació en aquest sentit, malgrat arrauxaments de l’estil dels de Joan Tardà, el bocamoll especialista d’ERC a llançar missatges cridaners però que no porten enlloc. L’especialitat d’aquest diputat és coneguda per tothom, i per tant ningú li fa gaire cas.

És del tot evident que ERC ara per ara no trencarà el govern. En depenen molts càrrecs i treballadors de base, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

Els membres del Tribunal Constitucional... no seràn aquests, oi?Una altra cosa serà a partir de la tardor de 2009 quan es vagin acostant les eleccions nacionals que serà quan Esquerra començarà a tenir la necessitat de “tensionar” els seus votants i haurà de començar a marcar terreny per mantenir els votants, que bona falta li faran.

Fa la sensació que fins tot s’empassaran la sentència del Tribunal Constitucional encara que aquesta sigui negativa, ja sigui explícitament o implícitament.

A part de tot això, els pactes i els “regals” de la Secta a diverses administracions els tenen ben lligats i controlats. Sort que tenien les mans netes!

divendres, 29 d’agost de 2008

Obama/Solbes

A vore, xiquets, a qui voleu vacil·lar?A vegades les notícies fan parelles estranyes i sorprenents, i aquesta esmentada en el titular ho és a cor que vols.

Les dues cares són relativament conegudes, en Solbes molt més que l’Obama, tant per proximitat física com pel que ens afecta als nostres interessos i al nostre dia a dia.

En Solbes ens apareix com a tancat, arrogant, garrepa i com a vigilant i controlador representant d’un Estat que ens oprimeix, ens maltracta i ens escanya a nivell econòmic.

Com s'ha de fer per poder votar?L’Obama apareix com un polític que il.lusiona, nou, amb renovades esperances i amb un discurs que ara per ara anima a seguir-lo i a estar al seu costat.

Ja sé que no puc votar a les eleccions als Estats Units d’Amèrica, encara que em pregunto per què no, si formem part del seu món, de la seva escala de valors i de tantes altres coses!

Tampoc sóc tan ingenu com per pensar que amb Obama tot seran flors violes però de moment, el seu discurs, les seves formes i la seva persona són atractius. Disfrutem-lo!

dijous, 28 d’agost de 2008

Una recomanació

Recomano el blog “Visions d’un sindicalista”, en la seva entrada titolada “L’error de Convergència, la virtut del PSC” de data 27-08-2008 doncs conté una visió interessant de determinats problemes que comporten algunes actituts de CIU, val la pena llegir-lo, s’hi estigui o no d’acord.

Com es pot entendre?

Que fàcil que és fer servir els punys!La mort del marit de l’alcaldessa d’Esparreguera és d’aquells fets que per la seva manca absoluta de racionalitat, ni que aquesta fos de tipus negatiu, resulta més inquietant.

Que el resultat final, la mort, fos de fet un accident, en el sentit que la caiguda acabés en un mal cop que va produir la mort no priva d’insistir en el fet de la gratuïtat i la banalitat de l’incident.

Quina provocació és per a tres adolescents que els recriminin unes actituds que podien ser barroeres, incíviques o senzillament mal educades? Quina agressió hi ha en unes recriminacions?

Queixa't aquí... aviam què et diuen!No és el primer cop que un es troba en el Metro de Barcelona o en algun tren amb comportaments clarament incívics, fins i tot agressius i violents. L’experiència demostra el difícil que és demanar que no posin els peus en els seients del davant, que no es fumi en el transport públic, que es respectin els seients destinats a persones grans, dones embarassades, etc.

Quantes vegades, si és fa el pas de plantejar-ho, no et trobes amb respostes mal educades i fins i tot agressives?

No cal acabar amb simplismes tals com això abans no passava perquè això no és veritat. No cal donar la responsabilitat a l’escola perquè els comportaments d’aquest estil on s’han de fomentar i de fet es fomenten és a la família, i bàsicament a través de l’exemple que els infants reben del comportament dels seus progenitors.

dimecres, 27 d’agost de 2008

Ni butlla ni hòsties!

El nostre President és tant gris que es fon. El veieu?Aquest home gris i ambiciós que tenim per President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, és deu pensar que ell pot fer el que vulgui. Que pot no responsabilitzar-se de res, que pot mentir descaradament, que pot aparentar no saber res de res. Que en resum pot jugar amb tot i amb tothom i passar absolutament de tot quan li convé.

Els possibles ja els fa, i prou que s’hi esmerça, en fer-se l’invisible, a parlar ben poc, a comprometre’s sempre a mitges i a fer jugar als altres quan a ell no li convé. Gran personatge!

Al President Montilla se l'ha de cridar... si no, no hi sent!Amb tot l’afer Saura, ell sembla que no hi era, però ERC i CIU critiquen l’acord fins i tot amb duresa, però el President fa veure que no s’assabenta de res. Per què hauria d’assabentar-se’n? Pobret, si ell no fa res, no existeix!

Mentida tot plegat! De l’operació que va fer en Joan Saura salvant la compareixença de Zapatero a Les Corts, no és que José Montilla no n’estés al corrent sinó que ell en va ser l’impulsor. Que fos ell directament o una persona interposada és el que menys importància té, però la responsabilitat de la jugada és de tots ells, de la Secta i de qui hi ha al capdavant i que no és ningú altre que José Montilla que per això és el “capo” de la Secta i fidel als designis dels seus amos espanyols.

dimarts, 26 d’agost de 2008

Ni parlar-ne!

Vigilem amb les abraçades de l'ós, que no ens acabin escanyant!Aquests de la Secta, tant en la seva versió catalana com en l’espanyola, són de témer perquè no paren de fer “teiatru” i a més dolent.

Ara surten amb la cantarella, tot referint-se a CIU, de “que coneixen la CIU que és capaç de pensar en Espanya i de corresponsabilitzar-se amb la seva política econòmica, antiterrorista i exterior”. Vaja, el que se’n diu una bona raspallada.

Si us plau! No tornem a caure a la trampa, ni que ens ensabonin amb sabó de coco, ja n’hi ha prou! Si volen, que concretin i que posin els números sobre la taula.

De votar els pressupostos, d’acceptar la bona voluntat i després negociar, cal dir amb tota claredat que res de res.

No s’ha de donar cap tipus de suport, ni ampliacions de termini, ni confiances. Sinó hi ha un finançament just, cal votar contra els pressupostos de l’Estat per al 2009. No hi ha d’haver cap altre tipus de sortida.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Olimpíades

Franco, progressia barcelonina, olimpisme... part de la mateixa impostura!S’han acabat, ja era hora!

M’havia fet la idea de ni parlar-ne, però hi ha alguna perla que no es pot deixar de comentar.

L’exsolter d’or de la societat barcelonina franquista, i després estimat personatge de la Barcelona socialista preolímpica, Juan Antonio Samaranch, seguint, no sé si conscientment o inconscientment, la seva trajectòria va dir: “cal respectar el sistema polític de tots els països”.

Sí senyor, cal ser respectuós encara que s’assassini, encara que es violin tots els drets humans haguts i per haver, és igual. Tot s’hi val. D’això se’n diu “esperit olímpic”. Sí senyor!

On era el feixista, quan les Olimpíades Populars del 36?El seleccionador francès de futbol, Raymond Domènech, va afirmar que l’únic boicot que es podia fer als Jocs Olímpics era no mirar-ne res de res per televisió. Ho he fet, però només ho vaig trencar en el partit de futbol Argentina-Brasil, per pur vici “futbolero”. Ho reconec.

I pensar que a casa, el pare era un entusiasta “Olímpic”! Però no va poder veure ni les de 1992, ni les programades “Olímpiades Populars” previstes per a l’any 1936 en contraposició a les oficials del Berlín nazi!

diumenge, 24 d’agost de 2008

Per què no ho deixa estar, senyor Ridao?

Prendre massa el sol provoca al·lucinacions, senyor Ridao!Sr. Ridao, deixi de dir bajanades, si us plau! A l’AVUI, de 24 agost, hi afirma: “Ridao vol blindar la unitat amb un front pels comptes”.

Diu que la intenció del diputat es traslladar la proposta als Srs. Josep A. Duran i Lleida de CIU i Jordi Guillot d’ICV, i també als diputats de la Secta, Francesc Vallès i Daniel Fernàndez. La proposta es concretaria amb la intenció de “reafirmar la unitat catalana”.

Vengui'ns una altra moto, Ridao, que aquesta no carbura!A l’estiu el sol és un perill real i si no es controla una mica pot acabar fent mal. No sé si el Sr. Ridao l’ha pres massa i l’ha afectat. O potser tot plegat és molt més senzill i s’explica pel fet que els dies a l’estiu es fan molt llargs i cal omplir-los d’alguna forma i cadascú fa el que pot.

I ja n’hi ha prou d’intentar “vendre la moto” dels dos partits diferents, el PSOE i el PSC. Els propis interessats li estan dient clarament, dia sí, dia també que són un sol partit, que són el mateix partit. Que no ho entén? Què no ho vol entendre? O, parlem més clar, no li interessa entendre-ho?

No serà que en realitat vostè és un d’ells, un de la Secta?