dissabte, 27 de setembre de 2008

Bon teatre

El nou Teatre Goya comença amb molt bon peu!Ahir a la nit vam anar amb la Teresa i la cunyada Roser al teatre a veure “Els nois d’història”.

La primera bona sensació va ser trobar-nos el Teatre Goya de Barcelona magníficament renovat i a més ple de gom a gom que és com fa il·lusió veure un teatre.

L’obra francament bona amb un text magnífic i en general una bona interpretació malgrat algun problema de dicció d’algun actor.

És una d’aquestes obres del teatre anglès amb un text sòlid, ben dialogat i amb un tema de fons d’interès, en aquest cas sobre l’educació i l’ensenyament.

Del tot recomanable per gaudir de bon teatre, cosa no gaire fàcil de trobar. Aprofiteu-la si podeu.

Són dues hores i mitja per fruir.

divendres, 26 de setembre de 2008

La Cambra

Sala de reunió de la Cambra on van estudiar la darrera proposta de finançament.Els senyors de la Cambra de Comerç de Barcelona ara han sortit amb la “bona nova” de rebaixar substancialment les necessitats del nou finançament de Catalunya, deixant-ho pràcticament a la meitat del que deien fins ara.

El President de la Generalitat parla de la crisi que condiciona el finançament, ara la Cambra de comerç i qui serà el següent?

Amb el nou finançament, aquesta serà la nova política d'habitatge 'social' de la Generalitat. Som-hi!Segur que la poderosa màquina socialista està treballant a preu fet per tal d’acceptar les escorrialles i poder-ho vendre com el “millor possible”. Vendre la misèria i atorgar-se el mèrit que no hagi estat pitjor. Això si atacant a CIU i acusant-los de que les seves pressions han estat contraproduents.

Caldrà denunciar la maniobra amb tota la contundència que es pugui perquè fa molts dies que ens estan ensarronant amb mentides i mitges veritats.

Si us plau, a qui decideixi per part de CIU: Cap més acte “responsable”. Que pacti el tripartit i que ho assumeixin!

dijous, 25 de setembre de 2008

Guanyarà!

Sembla que la sèrie '24 hores' va encertar al vaticinar un President negre... esperem que no acabi igual que el de la sèrieSembla evident que les possibilitats de Barack Obama d’esdevenir el primer President negre dels EEUU es van confirmant.

Malgrat que la situació de teòric empat amb la candidatura republicana feia dubtar de la força inicial d’Obama, vista l’actual conjuntura de crisi financera, resulta difícil pensar que pugui guanyar el candidat republicà.

Que la crisi no sigui precisament un factor de generació voluntària dels demòcrates farà que l’estat de l’economia afavoreixi a qui no té el govern. Això quasi sempre és així.

El regnat del Dràcula texà s'acosta a la seva fí...No sóc pas dels que pensen que hi hagi diferències substancials pel que fa a la política internacional entre els dos candidats. Ara bé, els dos tenen diferències substancials amb la política que ha mantingut l’administració Bush, però malgrat tot Obama es veurà condicionat a actuar amb més determinació i més resolució en els punts calents del planeta. Les grans línies de la política nord-americana no canviaran substancialment, el canvi tindrà més repercussió a la política domèstica del gegant americà.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Una més

O els dónes la pasta als hereus d'aquests personatges...Tothom deu recordar aquells moments tan “dolços” de quan fem la declaració de la renda, normalment en plena primavera.

Quan després de barallar-te amb els diversos conceptes de la declaració i arribes a prop del final, t’has d’enfrontar al capítol de l’assignació “obligatòria” que això sí, et deixa triar entre l’església espanyola o les ONG espanyoles. Sempre tens l’opció de deixar-ho en blanc el qual vol dir que l’Agència Tributària acabarà fent el que vulgui.

Ara a més a més, ens assabentem que el PSOE, i per tant el govern espanyol, s’oposen a la territorialització del 0’70%.

...o te la roben els hereus d'aquest altre!Segons diu la notícia: “El secretari de moviments socials del PSOE, Pedro Zerolo, es va reunir amb representants d’ONGs d’àmbit estatal i els va assegurar que el govern no posarà en qüestió un sistema que ha funcionat correctament”. Correctament per a qui? Per tots aquells que es beneficien i juguen amb aquests diners? Tot això té un nom i és fer de lladres per un costat i després aparèixer com a bons i solidaris. Francament fastigós!

No podem triar a quina organització dediquem la nostra aportació, i es podria fer, però a més a més ens furten qualsevol possibilitat des d’Espanya. Fins i tot en això ens foten. Colla de lladres!

dimarts, 23 de setembre de 2008

Ja ho tenen a punt

Repetiu mil vegades: és el millor finançament possible... és el millor finançament possible... i al final us ho creureu!!Tota aquesta farsa del finançament que han anat muntant els de la Secta, tant la central espanyola com la sucursal catalana, sembla que està arribant al final. Podríem dir que estan acabant el tercer acte.

Hi ha símptomes clars, veiem-los:

1– Tothom té perfectament assumit que a la votació pels pressupostos el PSC/PSOE els votarà.

2 - Fa dies que el President Montilla i tota la seva colla van insistint que s’ha d’asserenar el tema, que “sortir de mare” i pressionar només fa que dificultar-ho més i fer inviable un acord.

3– Els mateixos, ara, no paren d’atacar a CIU tot fent esment que és Convergència qui està fent tots els possibles per impossibilitar l’acord.

El que costa deixar-ho, quan us s'ha habituat a 'menjar calent'4 – ERC ja es prepara tot afirmant que un mal acord de finançament no pot ser un obstacle per continuar al govern de la Generalitat.

5 – Van augmentant les veus segons les quals CIU és qui trenca la unitat, unitat que en realitat no ha existit mai, doncs el PSC/PSOE no ha estat en cap moment per la unitat.

El melodrama segueix el seu curs i cal tancar el final que ja el sabem: un finançament miserable que es vendrà com el millor possible, i anar tirant.

I una demanda final: que CIU no torni a caure en els “rotllos responsables” i acabi salvant tant a la Secta com a ERC i a IC. Que cadascú assumeixi el que ha d’assumir!

dilluns, 22 de setembre de 2008

Vicky Cristina

La foto del meu prometatge... no, però s'hi assembla força!Hi he anat amb la senyora perquè avui fa 45 anys que ens vàrem prometre. Avui això pot semblar desfasat però abans es feia. Ni pitjor ni millor, senzillament diferent.

Ho hem aprofitat per anar a veure el film “Vicky Cristina Barcelona” de Woody Allen, i francament, ens la podíem haver estalviat. No és que sigui especialment dolenta que no ho és, però li manca trempera en tots els sentits. La història és bastant plana, sense gaire interès.

L'Scarlet no feia la sensació d'estar en la millor formaTé algun moment que aixeca el llistó, fins i tot l’Scarlett sembla estar absent, com si la cosa no anés amb la seva actuació.

Barcelona hi queda bé, però no crec que aquest fos l’objectiu de la pel·lícula.

Em resulta molt més interessant el Woody Allen amb les seves neurosis, amb el seu Manhattan, amb els seus records o amb la seva magnífica “Delictes i faltes”.

No ho sé, potser l’opinió no sigui compartida, però no crec que “Vicky Cristina Barcelona” resti entre els bons films del Director de Nova York.

diumenge, 21 de setembre de 2008

De què serveix?

Molta foto guapa, però poca utilitat pràcticaFa temps que havia pensat de parlar-ne, però ho anava deixant per veure com evolucionava el tema.

Em sembla que és el moment de comentar el cas del Galeusca o Galeuscat com vulgueu, perquè la qüestió comença a fer pudor, per dir-ho d’alguna forma.

La millor definició que he trobat per qualificar GaleuscaQue el PNB i el BNG vetllin pels seus interessos, o pels interessos dels seus pobles, Euskadi i Galizia, em sembla perfectament normal, però val la pena preguntar-se per a què serveix el Galeuscat.

Serveix, potser, per donar-se suport mútuament quan hi ha eleccions?

Serveix, potser, per fer coalicions quan hi ha eleccions a nivell europeu?

Si almenys servís per intercanviar informacions polítiques d’interès “real”, plantejar estratègies de fons a nivell estatal... aleshores tindria algun sentit, però fa tota la sensació que de tot això res de res.