divendres, 3 d’octubre de 2008

Fins quan? Fins a on?

Unitat al Parlament, relativa, perquè el PP no hi és i hagués estat interessant que hi fos.

CIU, en un acte més de responsabilitat que francament no sé si calia, ha fet possible aquest pronunciament unitari.

Cal preguntar-se quan i com es trencarà i qui el trencarà. A on? No ho sé, però es trencarà. Quan? Això ho marcaran els interessos del PSOE, inclosos els de la sucursal catalana.

Per on s'esquerdarà la presa?Sobre qui el trencarà no cal tenir-ne gaires dubtes: serà la Secta encara que ho intentarà presentar com a inevitable.

Les apostes estan obertes, podríem fer com els anglesos i apostar per mirar d’encertar-ho i almenys tenir alguna forma de premi.

Una consideració si que cal fer-la i és que CIU ha fet allò que la Secta no hauria fet mai si hagués estat a l’oposició; donar suport al Govern. I podríem acabar dient allò que cada persona i cada grup es comporten com el que són.

dijous, 2 d’octubre de 2008

1 d'octubre

Cartell del Dia de la Gent Gran?Abans, l‘1 d’octubre, era el “Dia del Caudillo”. Ho va ser durant tot el franquisme i ara resulta que el primer dia del mes d’octubre és el “Dia de la Gent Gran”. Aviat caldrà ampliar els dies de l’any per tal d’encabir-hi tots els “Dies” que cal celebrar.

Pot ser útil aprofitar-ho per tornar, desgraciadament, a parlar de la “Llei de la dependència”. Només observant qui en parla i veient en quin sentit se’n parla sobren els comentaris.

En Rafael Ribó hauria de deixar de fer de Síndic i convertir-se en... Robin Hood!!El Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, ha hagut de renyar públicament a la Consellera corresponent, la Sra. Carme Capdevila, pels endarreriments en les tramitacions i les valoracions de les persones que ho demanen. La Sra. Capdevila ha hagut de manifestar que el govern espanyol no paga el que correspon a la Generalitat sobre el tema i que de fet no es poden assumir les prestacions pertinents.

I aquesta llei havia de ser la quarta pota de l’estat del benestar. Si el Senyor Zapatero en tingués, li hauria de caure la cara de vergonya.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

“Quina tristor tan gran...”

Les lletres de la paret semblen fetes a mida pel tripartitLa frase forma part d’una cançó infantil però és perfectament vàlida per definir l’oratòria d’ahir d’aquest President de la Generalitat que ens toca patir dia a dia.

Sobre el finançament no hi ha cap dubte que ja sé sap com anirà.

L’estratègia continua estant orientada a aconseguir que s’hi “emmerdi” CIU per així poder repartir la responsabilitat entre tots.

Ja ho he dit altres vegades però ho repeteixo: CIU no té cap necessitat de quedar-hi atrapada, ni que continuïn apel·lant a la “responsabilitat”.

Montilla o Barragán: ¡tanto monta, monta tanto!Pel que fa a la resta del “discurs” del President, lamentable. Ni dóna ni pot donar més de si. És el que hi ha i realment és molt minso. Els apartats “pujolians” no tenen ni la força, ni la solvència, ni la gràcia del President Pujol.

La gravetat de la decisió presa per ERC de fer President al Sr. Montilla és totalment imperdonable i caldrà retenir-la a la memòria per procurar fer-la pagar ben cara als seus inductors.

L’error de confondre la Televisió Digital Terrestre amb la Televisió Digital Terrenal ja ho diu tot del President. No sap ni de què parla.

dimarts, 30 de setembre de 2008

Referèndum?

En actes com aquests devia aprendre democràcia el senyor Hereu!!L’alcalde de Barcelona, el sectari Jordi Hereu, ja ho ha deixat ben clar; res de res de referèndums, ell vol “democràcia”, però el greu problema que té és que ja fa temps que no sap ni què vol dir.

En front del tema del tramvia que hauria de passar per la Diagonal i tot el que suposa per aquesta Avinguda i per la ciutat en general, determinats estaments i polítics han demanat fer una consulta ciutadana. Res d’estrany, oi?.

Segons l'alcalde Hereu això és un Objecte Votador No Identificat (OVNI)Però aquest “gran demòcrata” que és el Sr. Jordi Hereu s’hi ha negat. Referèndum no, però això sí, diu que farà la corresponent consulta democràtica.

L’alcalde aconseguirà que algun comitè o consell municipal voti i que voti a favor del que vulgui l’alcalde i el seu equip de govern i feina feta.

Quin final tan llarg i trist ens espera d’aquest Ajuntament que ells en diuen “socialista” i que de fet n’haurien de dir “de supervivència”!

dilluns, 29 de setembre de 2008

Un gran musical

L'espectacle mereix aquest Coliseu!Anar al teatre, concretament al Teatre Coliseum de Barcelona, trobar-se el teatre ple, una companyia catalana, un musical de creació pròpia, no una franquícia, són en principi fets que et fan sentir optimista.

Després de gaudir de l’espectacle, fins i tot amb aplaudiments intercalats per alguns dels números, un té la sensació que encara hi ha gent amb capacitat per crear i fer-ho en català i fer-ho molt bé.

Aquest nano realment sap el que es fa:Els creadors són joves, els actors i cantants són joves, una gran part dels espectadors també eren joves i tots junts vam fruir d’un gran musical. En Manu Guix, un dels creadors, ja ho va ser d’aquella joia de fa uns anys: “El musical més petit”.

Tenim bons creadors, ara cal que el públic ho reconegui.

Un fet és cert i és que el teatre és car per a l’espectador, i gràcies a que l’agrupació d’empreses teatrals fa una rebaixa general del 50% dels preus durant la setmana de la Mercè a Barcelona hem pogut anar-hi.

Un bon "derby"

Ara resultarà que el Barça va guanyar gràcies a l'àrbitre!! Quins nassos!!Ahir vam poder gaudir del primer Espanyol-Barça de la temporada i dic gaudir perquè va ser un magnífic partit de futbol amb els ingredients que fan d’aquest esport un autèntic espectacle.

El partit va tenir de tot: bon joc per part del Barça, entusiasme i esperit de lluita per part de l’Espanyol, errors arbitrals, polèmiques, de tot i força, i emoció fins el darrer moment amb gol de penal al darrer moment. Just o injust el penal? No ho sé, francament. També va ser un error arbitral donar per vàlid el gol periquito.

Pel que fa al resultat penso que va ser just perquè la superioritat del Barça va ser inqüestionable tant per joc com per ocasions.

Pel que fa als incidents més val ni comentar-los. Només una pregunta: Com s’entren les bengales?