dimarts, 14 d’octubre de 2008

La "niña" de Zapatero

M'havia oblidat de la “niña de Zapatero” però ara, la noia de la Catalunya optimista, retorna.
Com? Amb declaracions tan brillants com la d'afirmar: “l'exèrcit ha passat de ser temut a ser admirat en una sola generació”.

Podria ser simplement que la “Ministro” hagi canviat la seva percepció personal de l'exèrcit degut a la seva responsabilitat actual.

Vol dir, senyora Ministra, que l'exèrcit ha canviat tant?Però potser que no generalitzi, senyora, perquè hauria de saber, i és ben probable que ho sàpiga, que aquest exèrcit del qual parla continua sent temut com sempre i tan poc admirat també com sempre.

Una cosa és que gràcies a que som a la Unió Europea i a l'OTAN ja no poden fer les coses que li eren habituals tals com “pronunciamientos, alzamientos, etc”. Però, Senyora Chacon, res més que això.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

El "coñazo"

Un 'coñazo'? T'has quedat curt, Mariano!Signaria ara mateix per tal de que s’instaurés com a norma deixar sempre els micròfons oberts.

Seria la forma d’humanitzar als polítics: de saber de què estan cansats, de saber realment el què els agradaria fer, de conèixer els seus estats d’ànim, en resum de veure com són realment.

A mi personalment la declaració del Senyor Rajoy dient: “que coñazo lo del desfile” em sembla una declaració perfectament normal i saludable. Una altra cosa és que li toqui anar-hi i suportar-ho.

Això és un 'coñazo', també!El microfon obert en aquest cas ha permès humanitzar el personatge, convertir-lo en una persona normal, de carn i ossos i per un moment hem pogut saber el que pensava.

La reacció de Leire Pajín del PSOE afirmant que per Rajoy totes les qüestions d’Estat són un “coñazo”, són simplement paraules de miserable. I aquí que uns siguin del PSOE i els altres del PP és el que menys importància té.