dissabte, 22 de novembre de 2008

La mort als tretze anys

Portada del recordatori de l'AlèxiaQuarts d’una d’un dissabte assolellat. Talment un dia de l’estiuet de Sant Martí, al tanatori de Les Corts de Barcelona. Recordatori i comiat per la mort de l’Alèxia de 13 anys. Una leucèmia se l’ha emportada.

L’ambient de dolor omplia els rostres i es feia present arreu. Flotava, era perceptible, d’una presència fins i tot angoixant.

La cerimònia ha estat una vall de llàgrimes. Els sanglots i els plors dels companys d’escola han omplert la sala, s’han encomanat a tothom. El plor era general, explícit o contingut, i era difícil contenir-lo.

El Petit PríncepEl bocí que han llegit del Petit Príncep ha calat ben a fons i ben endins. L’emoció durant tota la cerimònia del comiat ha estat intensa, molt intensa.

La mort quasi sempre és dura pel que té de separació, d’allunyament, però en aquests casos té un punt d’injustícia, de crueltat, de duresa innecessària.

Després de tot el que han dit els parents i companys que han parlat de l’Alèxia un pot arribar a creure en l’existència dels àngels i creure-hi per necessitat i per trobar sentit a la mort de l’Alèxia, de totes les Alèxies d’aquest món.

Segur que trobarà al Petit Príncep.

divendres, 21 de novembre de 2008

Els alcaldes, també

Aquest paisatge ha canviat molt, els darrers tempsS’han despertat i ja fan cua, malgrat que estan al final de la cua. Sembla que s’han adonat tard que ells són, potser, els més afectats per la voracitat fiscal de l’Estat Espanyol.

Els alcaldes finalment han vist, i finalment ho han expressat, que estan mal finançats, molt mal finançats, perquè l’Estat els té deixats de la mà de Déu.

També és veritat que fins ara havien protestat ben poc. Eren els beneficiaris del boom de la construcció i a través de les llicències d’obres i altres ingressos relacionats amb la construcció anaven fent.

Alcaldes socialistes escoltant les ordres del carrer NicaraguaAra això s’ha acabat i les despeses i els compromisos socials bé s’han de pagar. És el moment d’exigir el finançament correcte de les administracions locals. A qui? Doncs són faves comptades, a l’Estat, i cal exigir i començar a negociar amb aquests autèntics experts a enredar i engalipar a Déu i sa mare. Ho tenen molt difícil però no tenen cap altra opció.

Però, no us preocupeu, que des de l’Estat ja sortiran dient que això és feina de la Generalitat, i la Secta, com és normal, acabarà acceptant les ordres dels seus amos.

dijous, 20 de novembre de 2008

Avergonyit (s)

Ni la poca vergonya d'en Sala Martín a l'hora de vestir és comparable a la del nostre 'govern'Ho he dit més d’un cop. A vegades no cal escriure sinó remarcar i aconsellar el que ja ha escrit algú altre, sovint millor i més clarament del que ho hauria fet un mateix.

Aquest és el cas de l’article de Xavier Sala Martín publicat a la pàgina 8 de l’AVUI, de 20 de novembre. Recomano que us el llegiu. El títol és “Avergonyit” i fa referència a l’article ja famós del “The Economist”. Res a afegir-hi perquè no cal. És prou clar i diàfan.

Aquest sentiment de vergonya el tenim molts catalans de fa molt de temps. Des del primer tripartit, augmentat sensiblement amb el segon tripartit, el tenim per l’actitud “espanyolitzant” d’ERC, el tenim per haver de suportar un President de la Generalitat que sovint sembla analfabet funcional, i sap greu haver de dir coses així. El tenim per la submissió d’ERC a un partit tan espanyolista com el PSOE, el tenim per... No cal parlar-ne més!

dimecres, 19 de novembre de 2008

Judici/Farsa

Resulta difícil anomenar-lo de cap altra forma. Estic parlant del judici iniciat aquests dies a Moscou sobre l'assassinat d'Anna Politkóvskaia.

Tothom té clar que no se'n traurà res de net, i sinó mirem-nos alguns dels fets. Com a acusats només hi hauran uns suposats còmplices, ni l'assassí o assassins materials. Ni qui els va contractar no hi serà. Cal recordar que Aleksandr Litvinenko, que va assenyalar les autoritats del Kremlin com a responsables de la mort de la periodista, també fou assassinat, enverinat a Londres.

Esperem que la teva mort no sigui en va!Tot plegat per denunciar les matances i altres salvatjades comeses a Txetxènia per l'exèrcit rus. Cal recordar que a Rússia 49 periodistes han estat assassinats des de 1992.

És evident que els actuals amos del Kremlin no estan disposats a admetre crítiques sobre segons què, i sobre segons qui i evidentment ho fan sense embuts, ni embolcalls democràtics. Ho fan a l'estil soviètic. Com en temps passats.

Aquesta Rússia no pot ser tractada per Europa com una democràcia, sinó com un perill del qual cal defensar-se, i evidentment seria bo ajudar als demòcrates russos que lluiten per un escenari més obert i lliure per a tots els seus ciutadans. Seria estimulant veure-hi reflectit el suport de les esquerres catalanes, però això són figues d'un altre paner, i potser és demanar massa.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Nissan i engany

Gràcies a Montilla i ZP, aquest serà el nou model estrella Nissan fabricat a Catalunya...Ja fa dies que anem patint el sarau de la Nissan: l'expedient o ERO (expedient de regulació d'0cupació), les manifestacions al carrer, la ridícula visita del President de la Generalitat a la seu de l'empresa a París, etc.

També hem sentit a dir que el tema es podria solucionar amb la fabricació d'un nou model de cotxe que funcionaria amb energia elèctrica. Tot molt bonic, sí senyors, però el que ningú ha volgut dir fins ara és que això és mentida perquè aquest vehicle es fabricarà a Valladolid, i amb tota seguretat estarà avalat per exempcions fiscals per fer la factoria, amb els terrenys de franc, i amb l'evident suport del govern del Sr. Zapatero.

... i aquest el nou tren de mercaderiesDe tot això el President de la Generalitat no en sabia res?

Del tren de mercaderies amb via exclusiva per arribar a la frontera francesa i enllaçar amb la xarxa europea, algú en sap alguna cosa? També ho haurem de solucionar fent-ho de peatge? Potser seria la solució.

El govern espanyol, i l'estructura de l'Estat o sigui els famosos subsecretaris, segueixen fent el que sempre han fet i continuaran fent: defensar els seus interessos i evidentment aquests no són els de Catalunya.

Resulta difícil d'entendre el fet que ERC i ICV donin suport a aquestes polítiques contràries a Catalunya i als treballadors catalans. S'han begut l'enteniment?

Amb amics com Zapatero, evidentment, no calen enemics.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Els incompliments

Objectiu aconseguit: he enganyat als catalans tantes vegades com he volgut!No cal ni enumerar-los. Afecten a tot plegat. Tant poden ser sobre l'Aeroport del Prat com sobre els trens de rodalies, com sobre el mateix Estatut, el finançament... Tant se val!

Convé destacar el caràcter sistemàtic dels incompliments perquè no són ni circumstancials ni anecdòtics, sinó que són fruit de tota una estratègia política del govern espanyol i de tot els organismes que en depenen, ja siguin tribunals, organismes "teòricament independents"...Tant se val!

I per part de Catalunya quina resposta hi ha? La submissió d'IC i d'ERC i l'acord en general del PP i del PSOE (delegació Catalunya). La resposta de CDC és avui l' única nota positiva, i per desgràcia la resposta convergent no és prou contundent.

L'actitud de la Secta és en general d'assentiment amb una mica de "teiatru" que serveix per tapar les pròpies vergonyes i poder així justificar-se davant dels seus socis (ICV i ERC).

Prototipus del bon militant d'IniciativaEl paper d'escolanets d'ICV és perfectament normal i comprensible doncs l' única forma de ser alguna cosa en aquesta vall de llàgrimes que és avui la política catalana és la de fer de crossa quan els de la Secta ho requereixin, paper certament bastant galdós però útil per salvar quotes de poder que impliquen llocs de treball i sous.

A ERC, la seva "brillant aposta estratègica per la pluja fina", els continua anant bé. Si l'haguessin de variar, el nombre d'aturats a Catalunya s'ampliaria molt i les situacions personals de molts "esquerranistes" acabarien sent molt delicades. I amb les coses de menjar no s'hi juga.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Refundar, què?

El pobre Adam no sabia ni fer actes de constitució!En aquests moments de crisis, de problemes a les enitats financeres, de convulsions borsàries hi ha coses ben curioses pel que fa al llenguatge.Per exemple, tota aquesta "neura" i comèdia sobre la refundació del capitalisme. De què parlen, de què parlem quan s'esmenta la refundació del capitalisme.

El capitalisme no ha estat fundat mai: no és una associació que va fer una assemblea constituent i uns estatuts. Fa anys, les esquerres i els progressistes, varen crear aquell fantasma de la "trilateral", el govern mundial a l'ombra que controlava els malvats capitalistes sota la direcció del "capitalisme monopolista nordamericà". La generalització de la socialdemocràcia va acabar amb un cert tipus de llenguatge conspiratiu.

Les regles del Monopoly també valdrien per a la 'refundació', no?Ara, per deformacions i simplismes conceptuals, ens parlen d'una refundació que des del primer dia és una bajanada sense cap sentit.

Parlem de la reforma del sistema financer, parlem de la necessitat d'instaurar determinats controls sobre les entitats bancàries, i de moltes coses més que hi estan relacionades, però si us plau, no vengueu entabanades mentals buides de contingut i sense cap sentit.

I potser que tinguem clar que l'autèntica crisi és aquella que afecta els llocs de treball. que afecta els crédits a les empreses per tal de que puguin seguit treballant i produint.

Tot això no priva que calguin controls més estrictes sobre tot el sistema financer i si calo es sancioni als responsbles de determinades operatives de bancs i caixes que han portat a la situació actual.