dissabte, 29 de novembre de 2008

50 anys de SOLIDARITAT D'OBRERS DE CATALUNYA

Vista parcial del sopar de 50 anys de commemoració del neixament de SOCAhir a la nit, una quarantena de persones, ens vàrem reunir tot sopant per commemorar els 50 anys de la fundació de SOC –Solidaritat d’Obrers de Catalunya-, el primer sindicat català després de l’aixecament franquista i la conseqüent guerra civil.

Jaume Terribas, primer Secretari General de SOCAmb la presència del primer Secretari General de SOC, Jaume Terribas i el de diversos militants dels anys 60 i 70 del segle passat, es desenvoluparen uns quants parlaments sobre aquesta història del sindicalisme català, història pendent encara per ser explicada i escrita i que hauria de ser-ho a través dels seus militants .Encara hi som a temps i hauríem de fer-ho.

Recordàrem els absents, entre ells, Xavier Casassas, Antoni Navarro i Joan Lluís Mauri, tots ells morts ja fa temps.

Logotip de SOCDe SOC en va sorgir la CSTC –Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya-, posteriorment la CSC –Confederació Sindical de Catalunya- i finalment la Intersindical-CSC.

Des d’aquí aprofito per demanar als actuals dirigents de la Intersindical-CSC que desfacin l’error o malentès que estan propagant de fa temps sobre els inicis de SOC. És cert que durant un breu període el nom fou SOCC – Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya- però això no té res a veure amb la laïcitat de l’organització, perquè sempre va ser laica i només hi va haver un canvi de nom.

És molt recomanable que es faci aquesta rectificació, perquè no volem creure que pretenguin allò de que “una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat”.

divendres, 28 de novembre de 2008

dijous, 27 de novembre de 2008

No podríem ser veïns?

Abans danès, que espanyolNo seria possible formar part de Dinamarca? No ens podríem separar tranquil·lament i continuar sent amics, i treballar i conviure com si res, i amb plena llibertat?

No podria ser que portats pel seu europeisme, Espanya i França es traguessin la son de les orelles i fossin capaços de reconèixer els neguits i les ànsies de llibertat de catalans i bascos i contribuïssin a una millor relació entre tots els pobles de la Península Ibèrica?

Seria possible poder compartir amb espanyols i francesos les llibertats que ells ja tenen?

Tot el que sigui ibèric ajuda... i més si és pernil, oi?Seria possible una millor relació entre tots els pobles de la península a partir de la llibertat de cada un d’ells?

Ho seria, evidentment, si sabessin fer com els pobles escandinaus que han pogut fer i han fet transformacions nacionals tals com processos d’independència, de separació, sense violències, a través de pactes i de democràcia.

Potser quan espanyols i francesos hagin acabat les seves neurosis “nacionalistes” (grandeses, imperis, històries, etc.), potser aleshores...

L’exemple de Dinamarca, amb el probable procés d’autodeterminació de Groenlàndia, és una via molt clara de com es poden fer les coses.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Carod es postula

Autocar de militants 'marca blanca' d'ERC dirigint-se a la seu del PSOE-CAquest noi no para. Són molts anys de PSAN, de Nacionalistes d’Esquerra i molts anys d’extraparlamentari. Vol recuperar els anys perduts.

Té un nou projecte, bé, de nou no en té res, sinó mireu-vos “les idees força” que expressa.

“Partit de govern, estable”. En termes més entenedors vol dir no deixar la mamella per res del món perquè ha costat molt aconseguir-la.

El monument a la mamella, que presidirà la seu d'ERC“Partit català i cosmopolita, no antiespanyol”. Diguem-ne simplement PSOE o marca blanca del PSOE si així pot portar més vots a la Secta.

“Partit d’esquerra, no de front patriòtic”. Concreció directe: el que vol és el domini definitiu del PSOE.

No havia estat mai tan amatent als seus amos com ara.

Definitivament queda del tot clar que el Sr. Carod Rovira és un polític espanyol que treballa a Catalunya i que és un infiltrat del PSOE dins d’Esquerra.

Ho sap ERC tot això o és que ja li va bé?

dimarts, 25 de novembre de 2008

Somnolència, mentida i memòria d'uns fets

Que la seva criatura no vol dormir... discurset del Montilla, i a clapar tot seguitLa somnolència que planava ahir sobre els assistents a la conferència del President de la Generalitat, és, junt amb l’esment que va fer de “sentit de país”, l’únic que es pot dir de la conferència de José Montilla sobre els dos anys de “no govern”. En resum: grisor i mentides. Res de nou, oi?

Com a mínim la presó li ha servit per aprendre a afeitar-seLa notícia de l’alliberament de Christian Klar, que va formar part de la RAF (Fracció de l’Exèrcit Roig) a Alemanya, ens retorna a les més sinistres conseqüències de les revoltes de 1968 a Alemanya, França i Itàlia amb diversos assassinats comesos i que van culminar amb el d’Aldo Moro a Itàlia.

Dels fets de 1968 se’n derivaren dues tendències: la més coherent, la revolucionària violenta que va culminar amb una bona corrua de crims, i l’evolucionista, que simplement va anar vers el poder al cap dels anys en nom del socialisme o més ben dit, de la socialdemocràcia i fins i tot des de la dreta.

dilluns, 24 de novembre de 2008

I el reivindiquen!

El tripi II no vol trobar-se a la cua de l'OTGÉs comprensible que reivindiquin el tripartit els que el van fer. Són dos anys de viure de l’administració i cal mantenir els sous de tota la canalla, des d’auxiliars fins a alts càrrecs, i si a més tenim present la situació econòmica general encara s’entén més.

També és veritat que són dos anys grisos, dos anys de gestió als nivells més baixos possibles, dos anys de rebaixar la Generalitat a una simple suma de diputacions, dos anys de no tenir política nacional, dos anys d’inèrcia espanyola. En resum, dos anys ben tristos.

Francisco de Quevedo... nou portaveu del tripi?Ara faran balanç d’allò que han fet. Podran fer-ho curt o necessitaran algun escriptor barroc que els ompli pàgines i pàgines per aconseguir emmascarar la nul·litat d’aquest govern.

Ens queden encara dos anys, que confiem que no arribi ni a un, perquè ERC es vegi obligada a plegar després del finançament i de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Encara que sentint en Puigcercós ja ha quedat clar que ni una cosa ni l’altra són motiu per deixar el govern. No estan disposats a engruixir les xifres de l’atur. La bicoca es defensa fins els darrers moments i fins a les últimes conseqüències.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Lider, de què?

Així ha quedat el gat, després de tanta pentinada socialista!El PSOE reclama a Zapatero que lideri l’esquerra dins la UE. Que genials que són! Quan no tenen feina, pentinen el gat.

Deuen pensar-se que totes les esquerres europees estan esperant el manà que els trametrà el déu Zapatero. Segur que tant la Ségolène Royal com la Martine Aubry estan més preocupades per ser estimades i tenir el suport de ZP que no pas per guanyar les primàries del PSF. Davant d’un estadista guapo, potent, amb idees i principis, amb una “estratègia mundial imparable”, no hi ha possibilitat de comparació. Churchill, De Gasperi, Adenauer i De Gaulle no van ser res més que aprenents del gran, de d’incomparable ZP.

En això deu ser lider en ZP: en exportador de 'bananas'Líder, de què? Només té la possibilitat de ser-ho d’una “República bananera regida per un Borbó”. Ben poqueta cosa, rei meu! Amb això no pots anar enlloc, encara que de tant en tant puguis aprofitar-te de mercenaris molt ben pagats que guanyen una Eurocopa o una Copa Davis.

Què pot oferir? Un país que encara arrossega greus dosis de franquisme, tant polític com social, un país que no ha fet neteja del seu passat colonial i dictatorial, un país on els fantasmes de l’antic règim encara campen amb tota llibertat i impunitat.

Més modèstia i menys papanatisme .