divendres, 12 de desembre de 2008

Les "victòries" de Joan Ferran

Els gossos s'assemblen als amos, oi? Aquí teniu el gos del diputat FerranEl “descrostador” oficial de la Secta, el diputat i portaveu del PSC/PSOE al Parlament de Catalunya, pot començar a estar content amb els resultats de les seves campanyes, dels seus improperis i dels seus insults.

El programa de la Neus Bonet, substituta de l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, ha perdut 70.000 oients. El diputat Joan Ferran ja pot gaudir del seu èxit: Un programa que quan el dirigia i presentava en Bassas era el primer en audiència, ha perdut 70.000 persones que el seguien assíduament.

Els programadors de Catalunya Ràdio planificant la programació mensualLa submissió i la poca personalitat de la substituta és la victòria d’una mediocritat encara més remarcable, la de Joan Ferran, que prové directament de l’actuació de tot un govern presidit pel President de la Generalitat més mediocre des de la instauració de la democràcia.

Tota victòria d’aquest personatge és una derrota per a Catalunya, una derrota per als catalans. Caldria esbrinar si les actituds del personatge són simplement, obediència a qui li paga, simple espanyolisme o el tema té a veure amb el “complex psicològic” de l’auto odi.

dijous, 11 de desembre de 2008

Les properes eleccions

Si Esquerra (abans ERC) vol una candidatura catalanista coherent... aquest és el seu homeEm refereixo a les europees que s’han de fer dins el primer semestre de l’any que ve, i per tant els rumors i les notícies sobre possibles candidats i coalicions es van escampant.

Pel que fa a Catalunya, a Espanya ja s’ho faran, han començat els cants de sirena d’ERC vers CIU amb afirmacions tan boniques com les de fer una candidatura nacionalista o catalanista, com vulgueu. Tinc clar que en aquest cas el que cal és exigir coherència als homes de Puigcercós i que vagin amb qui governen. Mantenir el govern de la Generalitat, i per més escarni, les diputacions de Lleida i Girona amb una ínfima presència electoral i a la vegada voler anar conjuntament amb CIU... Au, home! L’única resposta possible és enviar-los a pastar fang.

Esquerra podia fitxar en Reem-B com a portaveu: s'expressa millor que en Putxinel·li grosSi tant interès hi tenen que facin el que han de fer, i que ja haurien d’haver fet fa temps: sortir del govern de la Generalitat i deixar caure al Sr. Montilla i els seus. No ho volen fer, o no poden, perquè han de mantenir els sous i la feina de moltes persones? Doncs molt bé, és el seu problema.

I si us plau, que CDC no faci el préssec. Tenim un excel•lent candidat i aquest és l’Alfons López Tena. Aprofitem-lo. I això no vol dir que si en posterior comtesses electorals de més importància com les nacionals cal que s’hi presenti, doncs s’hi presenta, i s’ha acabat. Aquest capital polític no es pot menysprear. S’ha de rendibilitzar.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Per què no ho deixen estar?

Quina mània tenen alguns de voler enviar al PSC als lleons!Amb motiu de la votació al Senat dels pressupostos per l’any 2009, la premsa i en general, tots els mitjans de comunicació, els blogs, etc. tornen amb la repetida història que el PSC no s’ha desmarcat del PSOE a la votació corresponent, encara que segueixi pendent l’acord de finançament.I què?

Cal mantenir aquest galimaties amb un tema que qualsevol persona amb un mínim senderi sap perfectament que el PSOE inclou dins la seva estructura la federació catalana que a efectes de la seva actuació a Catalunya s’autoanomena PSC? Cal que en aquesta comèdia i enganyifa tothom li doni tanta cobertura?

Per tot això quan es parla d’unitat de les forces catalanistes a Catalunya cal concretar de què es parla, perquè sinó ens farem un garbuix que només afavorirà l’espanyolisme més rampant a Catalunya.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Joan Tardà

Propera modalitat olímpica en què excel·liran els esportistes espanyolsNo em ve de gust comentar les declaracions del diputat Tardà perquè ni les considero interessants, ni tenen substància política.

La reacció espanyola de determinats polítics i mitjans de comunicació, com sempre, és desmesurada, histèrica i fora de lloc.

Però convé preguntar-nos: si això ho hagués dit un altre diputat que no fos català, la reacció hauria estat la mateixa?

El “linxament d’un català” és un esport espanyol que no decau mai, sempre està de moda. Ara li ha tocat al diputat d’ERC. Qui serà el proper?

Pel que fa al diputat, té tot el dret a dir el que ha dit. D’això se’n diu llibertat d’expressió. Pel que fa a l’oportunitat o no de les esmentades declaracions, em sembla que és el seu problema, el problema del seu partit. Potser fins i tot els és rendible però aquest és un aspecte que ja el determinaran les eleccions quan toquin. No cal fer-hi més voltes.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Grècia

La crisi és de tanta 'magnitud' que no ho arregla ni l'AlexandreCausa una certa sorpresa veure les imatges dels durs enfrontaments entre manifestants i policies a diverses ciutats gregues. La mort d’un manifestant ha agreujat la situació.

Ni les informacions que es poden captar per la TV ni les que es donen per la ràdio no acaben d’aclarir les claus dels disturbis. De la premsa alguna cosa se’n dedueix encara que no pas gaire.

És possible que elements com la crisi econòmica, la corrupció generalitzada de la classe política, i una certa desesperació de zones que no se n’acaben de sortir d’un subdesenvolupament profund i que ve de molt lluny en el temps, són elements determinants d’aquest estat de crisi latent.

Que es quedin aquesta paia, aviam si ho arregla!A vegades sembla que els fantasmes de la història moderna, tals com la guerra amb Turquia, la guerra civil i la dictadura dels coronels és un pòsit que marca en excés la Grècia actual.

Fa la sensació que Grècia no s’ha acabat d’integrar a la Unió Europea ni en els temps de bonança econòmica.

Potser aquest domini de les dues grans famílies de la política grega que han estat poderoses, i en certa forma continuen representant el “poder”, no faciliten una renovació real de l’escena política de Grècia.

Possiblement la retirada definitiva de tots els “Papandreu i els Karamanlis” i un esquema menys centralista de l’estat, serviria per portar nous aires a aquest escenari.