dissabte, 27 de desembre de 2008

La litúrgia de fi d'any

Catalans: amb patinet a tot arreu, que hi ha crisi!Els darrers dies de l’any porten implícitament les bones noves de l’augment de les pensions, de l’augment del salari mínim, i les no tan bones dels augments de preus de productes i serveis, sovint serveis regulats per l’Estat que és qui marca les noves tarifes.

Totes aquestes tarifes augmentaran molt per sobre de l’IPC, per exemple, l’electricitat un 11% i així podríem anar enumerant-ne d’altres.

Si anem a serveis d’ús general com el Metro i els trens de rodalies ens trobarem també amb augments molt per sobre de l’IPC. Sempre s’actua sobre els serveis que més s’utilitzen.

Les úniques viudes negres que poden anar tirant la mar de bé!Continuarem amb la vergonya de les pensions de viudetat, seguirem amb les misèries de les pensions mínimes, que s’haurien d’haver equiparat ja fa temps al SMI (Salari Mínim Interprofessional).

I tot això succeeix en plena crisi econòmica i governant les esquerres a tot arreu: a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Val a dir que això de les esquerres és un fet cada vegada més de tipus estètic.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Dimissó? Destitució?

El pobre Valdero, intentant incrementar el pressupost del seu 'negociat'La dimissió d’Emili Valdero del càrrec que tenia al Departament de Comerç..., dirigit per Josep Huguet, hauria de ser considerat com un fet perfectament normal, però sembla que cal embolicar-ho. En primer lloc el Conseller afirma que l’ha destituït per inepte. L’afectat argumenta que li han disminuït un 50% el pressupost que li corresponia per les tasques que tenia encomanades, critica la submissió d’ERC al PSC/PSOE entre d’altres.

Resulta difícil esbrinar la veritat i les autèntiques raons de la dimissió/destitució.

No hi ha res millor que ser amic d'en Carretero... per perdre la feina!Quan no tens totes les dades per saber el què ha passat, t’has de moure per aproximacions, les més objectives possibles, i n’hi ha dues que donen, almenys, pistes: La primera que l’afectat havia anunciat ja fa temps que s’integrava al corrent intern d’ERC anomenada “Reagrupament” encapçalada per Joan Carretero, i la segona és el caràcter i la forma de fer de Josep Huguet que són prou coneguts, per dir-ho suament, de tipus autoritari. Recordem que ja han plegat sis alts càrrecs de la seva Conselleria.

Que cadascú en tregui les seves conclusions.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Ja hi som!

Ara si que t'ha tocat la 'grossa', nano!Ja no hi ha remei, ja ha arribat! Era d’esperar, ho sabia. La premsa avui ho reflecteix clarament: les fotos de grups de persones amb alegria desenfrenada i obrint ampolles de xampany és la prova més evident. És Nadal i la rifa n’és la constatació més clara. Tant és que toqui on toqui, les imatges sempre són les mateixes. Només varien lleugerament els comentaris: “Catalunya ha estat agraciada amb...”, “només ha tocat una part del cinquè a Catalunya...”, i totes les variacions que vulgueu.

Ja no se'n veuen d'aquests, per la ciutat!Els que ja som grans trobem a faltar les figures de la Guàrdia Urbana quan regulava el trànsit a Barcelona i rebia els regals de la ciutadania. Trobem a faltar les felicitacions “del basurero, del farolero, del cartero, del...”

Resumint, com diu el títol, ja hi som i tocar ballar. Que cadascú ho passi el millor que pugui, i si cal, que ho suporti amb tota tranquil•litat, i pensem que aquestes festes són ben dures per a les persones que estan soles. La “felicitat” general, evidencia més encara, la duresa d’aquesta solitud. Malgrat tot, bones festes!

dilluns, 22 de desembre de 2008

Il.luminats i assassins

El satràpa libi devia estar assedegat de whisky...Al llegir avui a la premsa l’acte de record i homenatge a les víctimes de l’atemptat de Lockerbie em venen les imatges i es reprodueix la indignació d’aquells moments.

Era el 21 de desembre de 1988 i una bomba col•locada dins de l’avió va fer explosió. El resultat fou de 270 morts entre ells 11 veïns de la petita localitat escocesa. L’avió feia la ruta Londres-New York.

La paranoia d’un il•luminat, el “messies-salvador” d’aquells moments, Gadaffi i el seu règim de tipus personal i dictatorial, foren els instigadors polítics de l’atemptat, perpetrat de fet per membres dels serveis secrets libis.

No tots els llibres verds són perjudicials, eh!Recordo encara avui com per determinats ambients es distribuïen exemplars del famós “Llibre verd” que era la bíblia de la revolució líbia. Dubto que ningú arribes a superar els primers fulls.

Com resulta habitual els “salvadors polítics” sempre acaben amb les mans tacades de sang.

Que el personatge hagi acabat sent acceptat per la comunitat internacional només és degut a la geopolítica i possiblement al petroli. Que s’hagi tornat un moderat i un “líder” responsable no l’eximeix de la seva responsabilitat en l’assassinat de 281 persones.