Ni el nom ...

La crisi del partit socialista a França ja fa temps, molt de temps que s’arrossega. En realitat des de la fi de la “monarquia” de Miterrand, l’excol·laboracionista amb el govern de Vichy, els socialistes francesos no han aconseguit aixecar el cap.

Entre els sectors encara amb profunds tics marxistes, els que en podríem dir socialdemòcrates, hi ha tot un aiguabarreig que no s’acaba de definir ni en un sentit ni en un altre.

Les constants derrotes d’aquests darrers anys, juntament amb les cada vegades més cruentes lluites internes, estan duent a l’antiga SFIO –Secció Francesa de la Internacional Obrera– a un carreró sense sortida.

Ara fins i tot parlen de canviar el nom, de la necessitat d’evitar la mort clínica... Molt malament deu estar la situació quan s’arriba des de dins del propi partit a dir el que es diu.

Al pas que van potser si que acabarà sent possible que siguin substituïts pels verds-ecologistes de Daniel Cohn Bendit.

Sempre els queda l’opció de venir a Catalunya i/o anar a Espanya on el “socialisme” encara gaudeix de bona salut, encara que si triguen gaire igual es troben també a l’oposició.