Diumenge dur, i més aviat trist

He vist el tema del finançament a la premsa, però deixaré passar uns dies per comentar-ho. Que polítics i analistes facin la seva feina. Oblidarem per un dia a la Secta perquè gaudeixin dels seus “èxits i enganys”

Hem anat a acomiadar a l’Oriol que torna a Mèxic, ara a compartir vida amb la Claudia, la seva dona.

L’Ermengol, des del novembre passat, és a l’Argentina, i pel que sembla també amb ganes de quedar-s’hi.

Dels tres fills, dos has escampat la boira, ben lluny de casa i del país, a l’altra part del món.

Ja sé que som en temps de globalització però això no fa menys dura la llunyania.

I la sensació és que, en certa forma, els perds per partida doble, familiarment i com a País i tot plegat encara fa més forta aquesta sensació.

Sé perfectament que cal superar-ho, que cal aprendre a viure així, tal com són les coses, però cada vegada costa més.

Ens estem fent grans i tot això cada vegada es fa més feixuc.

Serà un diumenge llarg, molt llarg, massa llarg.