Montilla, el ...

Sempre resulta difícil parlar d’algú que és diu i en diuen Montilla, bàsicament perquè no saps que en pots dir i que tingui alguna substància.

Quan un llegeix coses com “Montilla contraposa l’Estatut als extrems” penses allò de “¿Por qué no te callas?”

Això de marcar el centre com el terreny propi, com si fos un simple mamífer que ha de marcar terreny, està tan suat que ningú en fot ni cas.

Si el Sr.Montilla ha de marcar terreny sap molt bé des d’on el pot marcar i fins on arriba. És ben estret i definit.

El terreny del Sr.Montilla va de l’Estatut retallat, per cert, retallat per ell mateix, a l’Estatut retallat pel Tribunal Constitucional espanyol.

El terreny de joc del Sr. Montilla no té cap més espai en el qual es pugui moure. Ell va marcar i va definir, ben clarament, el camp de joc que simplement venia delimitat per uns extrems que eren, per un costat el “retallat per ell mateix i la Secta que dirigeix” i per l’altre el que li deixarà encara més retallat el Tribunal Constitucional.

En realitat no té cap centre per on es pugui moure, o si que el té, però aquest està a Espanya.