No tot és igual, ni tothom és igual!

Des de l’inici de l’anomenat cas Millet fins a les darreres detencions sembla com si de cop tot Catalunya estigui plena de corruptes i aprofitats, i francament, això no és veritat.

El que si que ho és, i no únicament a Catalunya, és que les connexions entre el món immobiliari i el de la construcció i determinats segments de la política i de les administracions públiques són un caldo de cultiu que dóna molt de joc i sovint acaba desenvocant en els terrenys de la corrupció i del tràfic d’influències.

Seria el moment de plantejar-se seriosament temes pendents de fa temps i temps, tals com una bona llei de finançament dels partits polítics i evidentment també dels ajuntaments. Que s’acabi amb aquesta continuada necessitat de tots els consistoris de cercar diners de sota les pedres, que es financin com cal els municipis, etc.

Aquestes i d’altres qüestions tothom les sap i que és urgent que es solucionin també tothom n’és conscient. Per què no s’hi fa res? Per desídia? Per mandra?

Per què no es permeten les donacions als partits polítics, i que a més més siguin públiques i publicitades? Tothom en sabria la procedència i no passaria res i podríem judicar i votar amb més coneixement de causa.

Per què tot s’ha de mantenir igual sense canviar res quan és evident que cal fer-ho?

I una pregunta final: com és que els bancs poden transferir i portar diners als paradisos fiscals? Sense la participació de la banca podrien existir aquests paradisos?