Carod Rovira vers la EE catalana

No és que em vingui de gust, però... cal parlar-ne.

El discurs-sermó que Carod-Rovira va fer dimecres dia 4, a La Pedrera, i que diuen que va deixar tanta gent al carrer, encara que la cabuda de l’auditori esmentat no dóna per gaire, va ser important i traça, finalment, un futur ja prou insinuat.

Podeu trobar referències per la xarxa, i potser fins i tot el discurs complet.

Des que parlava de la pluja fina ha anat reafirmant una sèrie de trets que el porten directament cap a la Secta (PSC/PSOE).

La seva teoria sobre que el nacionalisme ha mort i que visca la nació no deixa de ser la mateixa del “catalanisme ligh” , que recordem-ho, quasi sempre es predica contra el nacionalisme català.

Aquesa definició de la “nació inclusiva”, que tan defensen determinats intel·lectuals propers als àmbits “sectaris” del carrer Nicaragua de Barcelona i del Baix Llobregat, sempre acaba sent la contraposició al que ells anomenen “nacionalisme excloent” de CDC, oblidant tota la pedagogia i la pràctica del dia a dia. CDC sempre ha parlat d’un sol poble, d’integrar la immigració. Política desenvolupada pels convergents des dels anys 80 del segle passat fins ara.

Els qui han mantingut i mantenen els guetos són i han estat el PSC-PSOE ja que així tenen una pila de vots captius.

Sentint determinats aspectes del discurs, a part que faci angúnia copçar el seu narcisisme perquè realment sembla que es cregui el salvador de no sé sap ben bé què, l’aposta per convertir ERC amb una nova Euskadiko Esquerra, que recordem-ho, va acabar integrada al PSOE, és el fi perseguit per Carod-Rovira. Com que no crec que pugui aconseguir-ho, la seva única sortida és la integració al PSOE. Primer el discurs, l’argumentació, després vindrà la integració. No li queda cap més sortida.