Escepticisme

Ara, tot es lluitar contra la corrupció. Fins i tot hi ha partits que ja han suspès de militància o han expulsat militants sense haver-se demostrat la culpabilitat o no dels afectats. No s’ha respectat ni la presumpció d’innocència. Ara sembla que calgui anar a la recerca de la puresa. Aviat tots els partits hauran de canviar els seus colors corporatius i s’hauran de vestir de blanc. Podrien fer el mes de Maria en ple mes de novembre. Tot plegat acaba semblant una funció de teatre, i a més a més, francament, dolent.

Per què no s’actua en comptes de fer tanta comèdia? No seria hora d’enfocar com cal el finançament dels ajuntaments? Aquest tema del finançament municipal és un clam des de fa temps i temps. No s’hi pot fer res o no s’hi vol fer res?

Ara diuen que s’ha d’actuar amb rigor. Que és que no s’hi ha actuat fins ara? Diuen que han fallat els controls. De qui depenien? Que es denunciï a qui no ha fet correctament la seva feina. Al final acabarà passant allò tan típic que no hi ha responsables.

Resulta que el Parlament es va fer el sord i el cec davant d’informes que insinuaven la situació. O sigui, més persones que no van complir amb el seu deure.

Ara entrarà en funcionament l’Oficina Antifrau. Serà eficaç?

Francament si tot plegat ha de ser una mena de “vodevil” per seguir igual, potser que ens l’estalviem. Si s’ha de seguir l’esquema “espanyol” d’anar fent lleis, reglaments, ordenances per a incomplir-les després, no cal.

Pensem que aquest Estat que ens sotmet té el gran honor de ser un dels que més lleis fa que després s’incompleixen. La dita popular ja ho deixa prou clar: la llei és per incomplir-la o per saltar-se-la. Així anem!