dissabte, 10 de gener de 2009

Això del finançament

Zapatero i Solbes, a punt d'iniciar la cursa infatigable del finançament!Fa tant de temps que dura, i dura, i dura que ja comença a semblar aquell anunci de les piles “Duracel”.

Quan es mira la quantitat de propostes, de contrapropostes, de pseudo-propostes, i sobretot el teatre que munta aquest embaucador de Rodríguez Zapatero, fent comèdia amb tothom, acaba semblant que tot ha estat dit quan encara no s’ha concretat res de res.

A Catalunya podem dir missa, si volem, però només un crupier reparteix joc, i es diu Gobierno de EspanyaDe la cançó unitària a Catalunya tothom sap i sabia des del primer dia que no en podíem esperar res. En aquest joc només hi ha un partit, el PSC-PSOE, el qual aparentment juga a dues cartes, la de Catalunya i Espanya, quan en realitat només juga a la d’Espanya. Que aquesta veu l’hagin d’anar modulant segons els interessa en cada moment és una altra qüestió.

Per acabar, cal demanar a Ramon Tremosa i a Elisenda Paluzié, que quan hi hagi “acord” ens expliquin el resultat real d’una forma entenedora per veure, almenys, com i en quines quantitats ens han pres el pèl aquesta vegada. Amén!

divendres, 9 de gener de 2009

La màfia energética

D'espies a empresaris monopolísitcs: la sort és que ara maten, només, de fred!!Que el comunisme a Rússia hagi acabat esdevenint un règim autoritari no té res de sorprenent. És perfectament coherent.

Que elements procedents de la temuda KGB siguin avui els dirigents de la “democràcia russa” n’és una de les conseqüències i per tant només podem esperar-ne accions pròpies d’aquest tipus de personatges.

La coacció, les amenaces, les extorsions i les accions militars si calen, en seran els tres definitoris. És i serà així.

Per superar el xantatge rus... Europa ja ha trobat la solució ideal: recuperar el braserDavant d’això caldrà que Europa es prepari per cercar alternatives energètiques, per pressionar comercialment quan sigui necessari, i sobretot perquè tingui una política general i també de seguretat, clara, definida i unitària.

Amb els dirigents russos actuals no s’hi pot tractar des d’una posició de feblesa, de democràcies toves i desunides.

La Unió Europea ha d’afavorir en tot el que pugui el procés democratitzador de la societat russa, però a la vegada també ho ha de fer sobre les exrepúbliques soviètiques, es diguin Ucraïna, Geòrgia, etc, i no serà pas fàcil però cal fer-ho perquè ens hi va el futur.

dijous, 8 de gener de 2009

Evidentment, Sr. González Casanova?

Si Marx fou socialdemòcrata, el Ché fou el creador del vèrmut i de l'elegància!L’afirmació que fa el Sr. González Casanova, a l’entrevista de la periodista Mar Jiménez, a l’AVUI de 8 de gener, té dos aspectes a comentar:

El primer i potser més anecdòtic és l’afirmació que fa dient: “Evidentment, Marx hauria estat ara un socialdemòcrata”. Sembla que l’exprofessor universitari es dedica a fer de guionista de cine, de temes com “Retorno al futuro”, “Regreso al pasado” i d’altres de semblants.

El segon és un tema pitjor. Amb el llenguatge espès i críptic que sempre l’ha caracteritzat, diu: Pregunta de la periodista: “L’esquerra espanyola se sent més còmoda amb la dreta catalana”? Resposta: “Sempre! L’intent que van fer els socialistes catalans d’aconseguir un Estat federal el van espatllar els pactes de Pujol amb Suárez i amb González. Pujol va pactar amb un socialista conservador que no volia tenir socialistes avançats governant a Catalunya. Aquesta és la història”.

La frase ha commocionat l'entorn 'sociata' actual, que no surt del desconcert!Es nota que no és historiador. De quin socialisme català està parlant? De quins polítics socialistes d’aquells temps està parlant? De Pallach? De Raventós? D’Ernest Lluch? Qui eren segons vostè els socialistes avançats? És dels que encara no ha paït la victòria de Jordi Pujol l’any 1980?

Els socialistes, que segons vostè volien l’estat federal, què van fer realment per aconseguir-ho? Per exemple, donar cobertura a la Loapa.

No culpìn als altres d’allò que vostès no varen saber aconseguir o que no pogueren fer-ho possible.

dimecres, 7 de gener de 2009

C O = P E

Hi ha processos evolutius que s'han de vigilar d'apropNo us preocupeu, no és cap jeroglífic: és l’evolució de la “Carmencita”, Carmen Chacón. La que ha anat de la CO, Catalunya Optimista a la PE, Patriota Espanyola.

Encara que, més que evolució, és la constatació que darrera d’una afiliada destacada de la “Secta”, i en aquest cas sorgida del mateix Baix Llobregat, no hi ha res més que una “nacionalista espanyola” convençuda.

Ja ha complert els seus somnis polítics: conèixer el Soldadet de Plom!!I aquesta diuen que pot ser la successora del ZP? Anar del res al no res és fàcil i senzill, tant a nivell ideol•lògic, com de solidesa intel•lectual. És el que hi ha, però què hi farem!

Si en tot aquest procés el resultat final és que ens la podem treure de Catalunya, francament, benvingut sigui. Sabem que hi ha aspirants a fer el seu paper i continuar “oferint glòries a Espanya”, però n’hi hauria una de menys. No és pas menyspreable!

La frase del seu discurset és mereixedora de la concessió de la “ciutadania jacobina francesa”: “Som el que vau ser, serem el que sou. Aquest és, en la seva senzillesa, l’himne abreujat de tota la pàtria”. La frase és d’Ernest Renan. Si teniu humor esbrineu qui era i quines idees mantenia sobre la “nació francesa”.

dilluns, 5 de gener de 2009

Una bona notícia a l'Àfrica

Ciutadà ganès advertint al Col·legi electoral que no tanquessin... que tenia intenció d'anar a votar!Aquesta vegada no hem de parlar de la sida, ni d’un nou cop d’estat, ni de qualsevol règim corrupte, ni de noves guerres, ni d’enfrontaments tribals, sinó que podem fer-ho de fets positius i encoratjadors.

A Ghana s’han celebrat eleccions presidencials i les ha guanyat el candidat opositor, John Atta Mills.

Els observadors, tant africans com occidentals, han destacat que aquestes eleccions s´han celebrat sense cap tipus de violència i sense que hi hagi hagut frau.

No és pas un fet qualsevol perquè pot servir de model per molts altres països del continent, fet aquest que pot ajudar a consolidar polítiques que condueixin, encara que sigui a poc a poc i malgrat la crisi, a un cert desenvolupament tant polític com econòmic.