dissabte, 14 de febrer de 2009

Recaptar tot robant!

Us presentem el nou responsable ministerial d'ONG's 'espanyoles'Sempre hi tornen. Mai en tenen prou. Ho volen tot!

Per segona vegada perquè ja ho van intentar l’any 2005. Volen que les subvencions que es derivin de les aportacions que fem els ciutadans a través de la declaració de la renda per a fins socials, només vagi per associacions i/o organitzacions no governamentals (ONG) d’àmbit estatal. O sigui si volen subvencions han de ser d’àmbit espanyol. Fastigós! No es tracta de veure la qualitat de les organitzacions, la bondat o no dels plans, l’eficàcia i l’eficiència dels projectes, no. Simplement es tracta que les organitzacions perdin la seva independència i la seva catalanitat.

Fotografia presa durant una inspecció ministerial a una ONG catalanaEls hauria de preocupar que els ciutadans tinguessin la informació de quines organitzacions opten a aquestes subvencions i que els ciutadans poguessin triar a qui es donen. Però què estem dient? La missió de l’estat espanyol és recaptar i a vegades, robar, i distribuir entre els seus, o sigui un segon robatori en molts casos. Aquesta sembla ser l’essència d’Espanya. Confiem en una resposta contundent dels polítics catalans i de la societat civil.

divendres, 13 de febrer de 2009

Eleccions "condicionades"

El nou Lehendakari de la república bananera d'Euskadi?Comencen les campanyes per a les eleccions als Parlaments de Galizia i Euskadi, amb una campanya, concretament la d'Euskadi totalment condicionada.

La pressió del poder executiu espanyol sobre l'aparell judicial ha fet que aquest hagi resolt la il.legalització de les candidatures de l'esquerra abertzale. I ho han aconseguit. No poden presentar-se. És igual si els noms dels candidats són coneguts o no ho són, simplement el govern espanyol ha decidit i la justícia ha obeït. Pitjor que una república bananera, Espanya ha actuat amb una de les tradicions més habituals de la seva història, "el ordeno y mando".

Racionalitat democràtica? Cap ni una, simples criteris polítics determinats a priori.

Democràcia a Euskadi? Simplement el govern espanyol no la vol i s'ha acabat.

Mantenir possibles interlocutors? Espanya no necessita interlocutors, Espanya necessita i vol adversaris, i potser més aviat enemics.

Els seus hereus tenen possibilitats reals de fer-se amb el govern d'Euskadi...Diàleg? Espanya mai ha pres l'opció del diàleg, més aviat la de l'enfrontament i amb la pretensió sempre de sotmetre.

Solucions? L' única solució "espanyola" és sotmetre, i si ho han de fer per la força ho fan i si cal per les armes ho farien. Diuen que, ara per ara, amb l'OTAN, la Unió Europea, tot això no és possible, però francament no ho sé.

El que dèiem, una campanya i unes eleccions desnaturalitzades pel govern espanyol, i es diuen govern i d'esquerres. Simples continuadors del franquisme és el que són.

dijous, 12 de febrer de 2009

Ja hi tornem a ser!

Sort que la sèrie 'Con 8 basta' no transcorria a Catalunya...Es repeteix la jugada, els jugadors i la temporada, i us asseguro que no va pas de futbol, perquè estem parlant de la vaga, dels mestres i del mes de març.

Ja la preparen i l’anuncien per al proper 19 de març. Els pares ja es poden anar preparant per celebrar el “Dia del Pare” ja que tindran els fills a casa i podran gaudir de la data en família. I és que tenim uns mestres que no ens el mereixem, sempre estan pensant amb el benestar de les mares, dels pares i dels fills i sobretot en la conciliació de la vida laboral i familiar. No em direu que no és bonic “facilitar” que els nens estiguin a casa el dia del pare!

Ara el motiu és la nova Llei d’Educació, i també la modificació del calendari escolar, però no us preocupeu, que sinó seria qualsevol altra causa, doncs d’immobilisme del sector fa impossible qualsevol reforma. Els mestres de la pública tenen la feina per a tota la vida i no volen que es modifiqui res. Conservadors que són.

A protestar-ho tot, no fos cas que canviés res...I encara no ha sortit el tema recurrent, però aviat el trauran personatges tan nefastos com els representants dels sindicats de mestres, tant els corporativistes com els confederals, que és el dels “privilegis de l’escola privada”.

Un dels greus problemes del nostre món polític és l’excessiu nombre de mestres i professors que hi ha dins els partits polítics i principalment en els “autoanomenats partits d’esquerres”.

dimecres, 11 de febrer de 2009

"El rasclet"

Aquest xicot ens té ben fotografiats, als catalansAquesta és una petita secció de l’AVUI, on en el dia d’avui, 11 de febrer, i amb el títol de “La Catalunya que està neutralitzada” dóna una lliçó tant pel que fa al contingut com a la forma.

De forma clara i breu, Josep Maria Torrent, defineix la situació d’aquesta Catalunya. En reprodueixo alguns paràgrafs: “Estem tan adormits i subvencionats que ens hem oblidat d’actuar en defensa dels interessos del país”, “...confiar –com va fer ERC el 2003 i el 2006– la presidència de Catalunya a una formació que mai podrà actuar com voldria i lliurament a Madrid...va ser un autèntic suïcidi nacional”. Per afirmar finalment: “No ens enganyem, el damnificat no és Montilla; “qui hi perd són els ciutadans i el país; els primers hi perden els seus diners; el segon, la seva dignitat”. No es pot dir més clar.

Ara bé a ERC els queda el recurs de dir com fa més d’un, que ja no llegeixen l’AVUI perquè sempre els ataca. La fórmula és vella, no debatre ni rebatre, simplement matar (metafòricament) el missatger.

dimarts, 10 de febrer de 2009

Fedelatina? No és el model que ens convé

Aquest 'marroquí' d'adopció està fent una feina integradora descomunalLa tasca que està desenvolupant la sectorial d’immigració de CDC és una aposta del tot necessària per al País, per al seu futur i és una clara opció per a la integració dels nou vinguts a la societat catalana. Una aposta per aconseguir una Catalunya que pugui continuar sent un sol poble.

S’han iniciat contactes amb grups “latinos”, fet aquest de gran importància, tant pel pes d’aquesta immigració procedent de Llatinoamèrica, com per l’emmirallament que tenen, en general, per les “Espanyes”.

La immigració llatinoamericana està sent tocada i manipulada, des de fa temps, per la maquinària de la Secta a través de l’organització anomenada “Fedelatina”, comandada i dirigida, de fet, per Josep Ma. Sala, l’exsecretari d’organització, condemnat al seu dia pel finançament irregular del seu partit (PSC/PSOE).

El PSC no integra: només saben 'lidiar' amb la immigracióCal recordar el sistema de treballar-se la immigració per part d’aquest home: clientelisme, creació i manteniment de guetos i per sobre de tot, integració a la simbologia i a la llengua espanyola.

Si us ha arribat mai, via bústies o via comerços de barri, la revista “Gente” veureu el to que s’hi gasta. Convé recordar que el personatge ha estat sempre un acèrrim defensor de la “Feria de Abril” de Barcelona.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Mama, por!

Zapatero no t'amoinis: això que vols impedir, ja està passantLlegint els titulars a la primera plana de l’AVUI, de dilluns 9 de febrer, a un l’hi agafa un calfred que es pot convertir amb un malson aquesta nit. Els reprodueixo:

“ZP no flexibilitzarà els acomiadaments”, “El president espanyol avisa als empresaris que no facilitarà la retallada de plantilles”, “Promet que cap família quedarà desvalguda”. Tenint present les grans facultats que té per mentir i el desconeixement de l’economia que té el personatge n’hi ha per tremolar.

Fins i tot havia pensat ensenyar el diari als “habitants de la rodona” de l’entrada al Metro de la Línia 3 de l’estació de Plaça Catalunya-Rambla de Barcelona, que per cert cada dia són més nombrosos, però davant la possibilitat de ser apallissat he passat de llarg.

Ja tenim nou concursant per a l'Espàrtac Teran: en ZPQue aquest home és un bocamoll no és descobrir res de nou, però és que arriba a un punt que fa por per inconscient.

A les antípodes de declaracions com les del President Jordi Pujol, quan afirma que millor que les empreses retallin plantilles que no pas que pleguin, perquè la primera opció dóna possibilitats de recuperar activitat mentre la segona significa la mort per sempre de l’empresa.