dissabte, 7 de març de 2009

Responsables. Per a què? Per a qui?

Al tripartit del PSC que els doni aire el PP: A Euskadi ha funcionat, no?De sobte van sorgint com si fossin bolets, les crides a la responsabilitat, però el que és evident és que aquests bolets són verinosos, i per tant no cal ni tastar-los.

La governabilitat d’Espanya ara resulta que està esperant a CIU, resulta que ens necessiten. Francament, que s’ho pintin a l’oli!

No ens aporta res per al país i no ens aporta res a CIU. A qui aportaria, evidentment és al tripartit, li aportaria oxigen i arguments per a mantenir-se i fins i tot per a reeditar altra vegada aquesta desgràcia del tripartit.

Cal que ho tinguem del tot clar, i que anem insistint sobre la inconveniència d’aquesta possibilitat. No pot haver-hi un moment de respir. Cal aturar aquesta possibilitat des de tots els racons possibles.

Sembla que en ZP està diposat a 'apoyar' qualsevol cosa per tal de ser rescatatQue s’apanyi el PSOE amb la seva Espanya, que s’apanyin els del tripartit amb la seva “Catalunya d’entesa i progrés”. En aquest sentit no hem d’anar a salvar a ningú, ja s’ho faran.

Cal treballar i fer-ho bé de cara a les properes eleccions nacionals i guanyar-les, i si pot ser per majoria absoluta encara millor. No hi ha cap alternativa.

Els espanyols ja ho veiem, van a la seva i sempre hi han anat. El que deia Josep Pla: “entre un espanyol de dretes i un espanyol d’esquerres no hi ha cap diferència”. Encara en dubtem?

dijous, 5 de març de 2009

Riure per no plorar

La secta buscarà arguments al seu laboratori d'idees preferit: qualsevol abocadorDesprés de les eleccions/tupinada a Euskadi i absolutament a part de com acabi tot plegat, el que resulta còmic són determinades reaccions a Catalunya.

En la perspectiva del pacte “espanyolista” al País Basc, l’acord PP-PSOE, i com a conseqüència la possible pèrdua del suport al PSOE per part del PNB i del BNG, la Secta a Catalunya ha posat en marxa el seu especial ventilador amb missatges tan bonics com:

-Valorar la possible via de suport de CIU al PSOE per donar estabilitat i governabilitat al govern de l’Estat.

Què li passa a l'amic Ferran?-Argumenten que així CIU tindria a la mà forçar un bon finançament per a Catalunya.

Hi ha d’altres arguments semblants que van i aniran escampant els Zaragoza, els Iceta, els Montilla i qui calgui. Resulta curiós que en Joan Ferran està en silenci. Què li han posat el morrió?

M’agradaria pensar, i demano, que CIU no caigui a la trampa. I ERC? Seguirà donant suport a canvi de no res perquè són d’esquerres? Si es volen anar cavant la pròpia tomba, allà ells!

dimecres, 4 de març de 2009

Qüestió de noms?

Guanyar fent trampes... costum molt arrelat a l'Espanya constitucionalPer desgràcia, en el cas d’Euskadi, determinats mots són formes d’emmascarar les realitats, o més ben dit, l’ús de determinats noms i la instrumentalització que se’n fa estan sovint distorsionats.

Per començar, quan el parlament espanyol va votar la llei de partits, simplement estava votant una llei feta a mida per prohibir i il·legalitzar unes idees, un moviment ciutadà i finalment un partit.

Ara, en el procés de negociació del nou govern sortit de les darreres eleccions, la premsa i els mitjans de comunicació en general tornen a distorsionar les coses a través del llenguatge.

Que els agradi el joc de pilota no vol dir que als bascos els agradi el frontismeAmb aquestes premisses els espanyolistes es converteixen en constitucionalistes, els plantejaments nacionalistes bascos, encara que siguin de signe moderat passen a ser radicals i una part substancial de l’esquerra independentista basca ha passat a ser il·legal i prohibida.

A part que la “justícia” i l’executiu espanyol han determinat a priori els resultats electorals, al País Basc ara intenten dur a terme una estratègia complementària que és redefinir, des d’una òptica espanyola, un nou “frontisme”. Els bons, doncs, són defensors de la constitució: PSOE, PP i UPD contra els que ells anomenen els radicals: PNB, Aralar, EB i EA.

La distorsió del llenguatge com a arma política. Res de nou!

dimarts, 3 de març de 2009

Què passa? (2)

Fa uns dies em preguntava en aquest mateix bloc i amb el títol de “Què passa?” el per què la “Setmana del Llibre en Català” s’havia deixat de fer a Barcelona.

Me n’ha informat la Federació de Barcelona de CDC, i en Jaume Ciurana, m’ha tramès la nota que es va fer pública el passat 30 d’octubre de 2008.

La nota em sembla adequada i correcte però té el problema del des- coneixement públic que ha tingut el posicionament. Havent-hi com sembla qu hi ha un cert “distanciament” per dir-ho suament, de la premsa, caldria cercar formes alternatives i innovadores per promocionar aquests tipus d’informacions.

L’actitut espanyolitzant i vergonyosa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona cal donar-la a conèixer i amplificar-la.

La necessitat de canvi al Cap i Casal cada dia es fa més evident. Enllaço la nota esmentada.


CiU denuncia que l’actitud de desinterès i les contínues dificultats del Govern d’Hereu amb la Setmana del Llibre en Català l’ha portat a deixar Barcelona

El regidor de Cultura de Convergència i Unió, Jaume Ciurana, recorda que en només un any la capital catalana ha perdut també el Saló del Llibre i es pregunta què ha quedat dels bons propòsits de ‘l’Any del Llibre i la Lectura’

Barcelona.- El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha denunciat avui que l’actitud d’absolut desinterès i les contínues dificultats que el Govern de l’Alcalde Jordi Hereu ha mantingut amb la Setmana del Llibre en Català l’ha portat els seus organitzadors a deixar Barcelona. El regidor de Cultura de CiU, Jaume Ciurana, ha recordat que en només un any la capital catalana ha perdut també el Saló del Llibre i s’ha preguntat què ha quedat dels bons propòsits de ‘l’Any del Llibre i la Lectura’, celebrat pel consistori l’any 2005.

La Setmana del Llibre en Català que es venia celebrant a la ciutat de Barcelona des de fa 26 anys, segons Jaume Ciurana, ja havia estat víctima de les decisions municipals altres vegades que l’havien obligat a canviar d’ubicació en diverses ocasions. La Setmana s’ha desenvolupat al Pla de la Catedral, a la Plaça Catalunya o a les Drassanes. Des d’ahir sabem, que la Setmana del Llibre en Català es trasllada al municipi de Sant Cugat del Vallès.

“Considerem molt greu que el desinterès i les dificultats posades per l’Ajuntament de Barcelona hagin empès als responsables de la Setmana del Llibre en Català a deixar la ciutat i cercar una població alternativa on celebrar-la”, ha dit Ciurana. “Sembla mentida que des de l’equip de Govern municipal no es tingui ni la sensibilitat ni la voluntat de potenciar un esdeveniment com aquest”, ha declarat el regidor de CiU, que ha explicat que “l’Ajuntament de Barcelona no sap o no vol exercir de capital de Catalunya ni de la cultura catalana i això és francament lamentable”.
A parer de Ciurana, “és inexplicable aquesta actitud municipal envers un sector, l’editorial, del qual Barcelona sempre ha presumit”. “L’Ajuntament hauria de potenciar, ajudar i fer les coses fàcils al sector i no posar-li totes les dificultats el món”, ha explicat el regidor nacionalista, que ha dit que “segons diuen els responsables de la Setmana, l’Alcalde no els ha volgut rebre, i això ja és un indicador de l’interès nul que el PSC té envers el sector editorial.”

La falta de suport municipal haurà deixat Barcelona aquest any sense dos esdeveniments vinculats al món del llibre, el Saló del Llibre, que se celebrava a la Fira de Barcelona, i ara, la Setmana del Llibre en Català. “On han quedat els bons propòsits de l’Any del Llibre i la Lectura?”, s’ha preguntat Ciurana, que ha denunciat que “una vegada més l’Ajuntament de Barcelona ha optat per les polítiques d’aparador i no per un suport decidit al sector editorial”. “Demanem que l’Ajuntament es replantegi la seva actitud, de manera que encara sigui possible la celebració de la Setmana a Barcelona”, ha conclòs Jaume Ciurana

Barcelona, 30 d’octubre de 2008

dilluns, 2 de març de 2009

Hi haurà algú?

I perquè no montar un Guàntanamo a Guipuscoa pels il·legalitzats? En España, si quieren, pueden!No hi haurà ningú que es plantegi seriosament la revocació de la “llei de partits”?

No hi haurà cap partit, cap polític, siguin espanyols, catalans, bascos o gallecs amb les idees prou clares i decidides per començar a treballar per eliminar aquesta “aberració democràtica”?

Fins quan caldrà acceptar aquesta visió tan espanyola d’eliminar allò que no comparteixen?

Fins quan caldrà acceptar eleccions “restringides” i controlades des de Madrid ?

Una nova idea: I perquè no un mur per aillar tota la comarca del Gohierri?No seria hora que conjuntament PNB, CIU, ERC, BNG i IU comencessin a pressionar per aconseguir aquest objectiu i acabar amb aquesta distorsió de la voluntat popular?

Sabem que no és fàcil, però això no vol dir que ni tan sols s’intenti i que es posi en evidència aquesta democràcia “made in spain”.

Respecte els resultats a Euskadi, només dir que allà han hagut de fer una llei “ad hoc” per aconseguir el què volien els poders fàctics espanyols. A Catalunya, ERC els va estalviar la feina!

diumenge, 1 de març de 2009

No ho entenc!

PSOE, PP i UPYD estarien d'acord: Aquest és el millor lehendakari possibleAvui hi ha eleccions a Galícia i a Euzkadi. Bé, n’hi ha de normals a Galícia i de restringides al País Basc.

Els poders mediàtics/polítics i judicials espanyols han actuat en bloc sense cap tipus d’independència entre ells i van decidir excloure a una part de l’esquerra abertzale. Han quedat excloses totes les possibles sortides que tenien els antics votants d’Herri Batasuna, només resta l’opció d’Aralar, i evidentment, la del PNB.

Els esmentats poders han decidit augmentar els possibles “praticants de terrorisme” a 200.000 persones o més.

Cap relació entre idees i realitats, entre arguments i fets provats. No cal. N’hi ha uns que ja han decidit el què, el com i el per què. No és necessari demostrar res.

Parlamentaris espanyols, poc després d'aprovar la Llei de PartitsResulta francament trist, contemplar com s’accepta tot això. És lamentable veure com la classe política en general es renta les mans d’aquesta qüestió. I això no és una qüestió menor doncs el deteriorament de la democràcia sempre acaba sent general, i ens afecta a tots.

Em sorprenen i m’avergonyeixen, determinades declaracions sobre l’eficàcia de la mesura. Si només tenim present aquests termes, mals averanys són de preveure per a la vida democràtica.