dissabte, 28 de març de 2009

Obiols i la "causa comuna"

Un retrat escaient del personatge?Realment el personatge té ben poc interès. Cal reconèixer que no n’ha tingut mai gaire.

Ara, de fa un cert temps, promociona la seva “Casa comuna”, darrer encàrrec que li ha fet la Secta per tal de tenir-lo entretingut i poder així atacar i menystenir la “Casa Gran del catalanisme” promoguda per CDC.

Les característiques del personatge són ben conegudes. Des dels temps de Josep Pallach, ell era un dels elements triats per atacar-lo i denigrar-lo en tot el possible, fins a l’actualitat on segueix sent un dels líders que té com a missió especial atacar a tot el que soni a convergent des del punt de vista ideològic i doctrinal.

Fa temps que com a renovador del discurs socialista és un autèntic zero a l’esquerra, i si hem de parlar dels continguts catalanistes, aquests són ben equiparables als del nacionalisme espanyol.

Els partits també tenen morts a l'armari que han de treure a passejar...També és ben cert que dins de la Secta ja fa molt de temps que ningú li fot ni cas doncs el que ell i d’altres s’anomenen el sector catalanista està més mort que viu.

Sempre ha destacat pel seu discurs sectari, discurs que amb el pas del temps ha quedat com un exemple del que podríem anomenar “discurs carca d’esquerres”.

El seu discurs renovador sempre ha anat del res al no res.

divendres, 27 de març de 2009

Calia fer-ho

Els empresaris de la carn avisen: O per les bones, o per les males?Els empresaris han sortit al carrer. Els de la petita i mitjana empresa s’han hagut de convertir en manifestants.

Em sembla molt bé el que han fet perquè era del tot necessari sortir al carrer, demostrar que ja n’hi ha prou, que ja estan farts d’un govern inepte.

S’ha hagut d’aguantar molt de temps l’actitud d’un govern que ha estat negant la crisi, mesos i mesos, sense fer res de res, sense adoptar mesures, sense planificar, simplement veient el que passava, mirant com es desenvolupava el desastre, però això si, fent el recompte d’aturats que va augmentant dia a dia.

És convenient que es posi a tota aquesta gent davant del mirall a veure si són capaços d’adonar-se’n de la seva pròpia incompetència.

ZP: Massa serps per a tant poc encantador!Aquest encantador de serps que és ZP encara és capaç de promoure noves mesures “populistes” com la que ara està intentant amb l’avortament, encara que em sembla que poc marge li queda.

Potser ara és el moment de posar-lo entre l’espasa i la paret i fer-li fer allò que per ell mateix és incapaç de fer. Però se li ha de fer pagar a preu d’or, i si ha de caure, francament, que caigui.

dijous, 26 de març de 2009

Alcalde Hereu, quina vergonya!

Il·lustres veins del senyor Hereu, que s'han quedat gelats amb les campanyes municipalsVostè, en teoria, és un servidor públic però a la pràctica ha acabat esdevenint un supervivent de la Secta a l’Ajuntament de Barcelona.

El patetisme de la seva gestió està arribant a un punt que acabarà sent recordat com l’enterrador de la “Barcelona olímpica/fòrum socialista”. Els seus antecessors ja s’hi van lluir prou seguint els esquemes del “porciolisme”. El seu “honor” serà fer-ne l’epitafi.

Podrà ser recordat com el de la campanya publicitària més llarga de tota la història de la ciutat. Ho recorda? La de les pàgines de la “Barcelona Guia de la Ciutat” que ens vàrem haver d’empassar mesos i mesos. Tot seguit ens va tocar el “Visc(a) Barcelona” durant una llarga temporada i ara per acabar-ho d’adobar ens engalta el “Fent Barcelona”.

Aquesta vegada algú hi ha posat una mica de senderi, i ha hagut de ser el CAC -Consell de l’Audiovisual de Catalunya-. Però diguem-ho tot: per la denúncia dels grups de l’oposició, CIU i PP. I com sempre ERC jugant a la “puta i la ramoneta”.

Aquestes 'funcionaries' de carrer també fan Barcelona, oi?Malgrat tot no ens preocupem que l’Ajuntament ens obsequiarà fins a afartar-nos de la publicitat de l’exposició sobre el “PAM, Pla d’Actuació Municipal 2008-2011”. Això és el que podran acabar fent després de la resolució del CAC.

Senyor Jordi Hereu, si tingués un mínim de sentit del ridícul ja faria temps que hauria presentat la dimissió. I no seria gens estrany que es produís abans de la fi del mandat per tal de facilitar el pas al succesor de la Secta. I l’hereu previst és Carles Martí?

dimecres, 25 de març de 2009

Jordi Sànchez

Jordi, no ens entristeixisFa temps que no llegia res de l’exlíder de “La Crida”. Fins i tot fa molt que no me’l trobo, ni pel barri de Sants de Barcelona, ni al “Metro”.

Al diari “AVUI”, de 25 de març, hi ha un article seu titolat “Responsabilitat política” i com que normalment m’havien interessat i encara m’interessen els seus textos l’he llegit i m’he quedat amb una sensació, per dir-ho d’ alguna forma, estranya.

L'Alonso fa cara de preocupat, no trobeu? Aguantar la pressió d'en Fullmontilla deu ser dur...A l’apartat final de l’esmentat article que comença dient “Del que succeeixi a Catalunya...” hi ha unes frases que m’han provocat, francament, una sensació de tristor quan l’autor hi afirma, referint-se al President Montilla, que: “És el president i ha de liderar, i a més té 25 diputats catalans sota el seu control al Congrés de Diputats. Ningú com ell pot establir criteris que realment siguin determinants”.

Dues preguntes: Creu realment que el Sr. José Montilla lidera i controla els 25 diputats del PSC/PSOE?

No creu que el Sr.Montilla transfereix quan cal, les ordres que li arriben del PSOE del qual n’és un alt dirigent?

dimarts, 24 de març de 2009

Sentit de l'humor?

La política a vegades aconsegueix que l’humor sorgeixi de les mateixes declaracions del seus màxims líders.

Ara, ves per on, Joan Puigcercós, també vol fer la seva corresponent “Casa Gran”, la de l’esquerra catalana.

En plena crisi econòmica, amb els bancs i les caixes que no donen hipoteques. Com ho pensa fer? En realitat ja fa temps que ell i els seus han donat “Cases Grans” als seus amics del PSC/PSOE: les dues de la Plaça Sant Jaume, la de l’Ajuntament de Girona i tantes d’altres.

Quanta ambició! Què no en tenen prou amb la caseta actual, amb Pati dels Tarongers inclosa?I diu que la Casa Gran és per captar nous habitants per ERC, provinents dels entorns de la Secta i d’ICV. Innocència o simplement estupidesa?

Què no en tenen prou amb l’estratègia de la “pluja fina” i la de la Catalunya social?

Potser no cal ni parlar-ne més perquè podríem arribar a la conclusió aquella que diu “qui no té feina el gat pentina”. Encara que si triguen gaire no els quedarà ni casa, ni feina, ni gat.

dilluns, 23 de març de 2009

A veure si n'aprenem!

Li acaben d'explicar un acudit: 'El saben áquel que dice que Montilla estaba presionando... ja, ja, jaSovint encara ens trobem comentaristes a la premsa, contertulians a les ràdios i d’altres creadors d’opinió parlant, discutint i debatent sobre les dues ànimes de la Secta, la catalanista i l’espanyolista.

Les pròpies paraules de l’home fort de la Secta a Catalunya penso que aclareixen les coses. Quan Montilla afirma a la cloenda de l’Escola d’Hivern del PSC-PSOE que els 25 diputats elegits a Catalunya no trencaran la disciplina de vot a les Corts espanyoles, encara que això fos per aconseguir un bon finançament, ho deixen clar del tot.

'El mudito Montiya, é una maraviya'... canten a Ferraz, després de rebre les 'queixes' del PSCI afegeix “que l’estil dels socialistes catalans es fer compatible la recerca d’un bon acord pel finançament amb la participació responsable del seu partit en el projecte del PSOE”.

ZP encara ho va deixar molt més clar fa uns mesos quan va afirmar: “Pero si el PSC somos nosotros”.

Valdria la pena de demanar a determinats periodistes que deixin de fer volar coloms, de vendre fum i d’entabanar-nos.

Seria bo que fessin més cas als propis protagonistes que quan volen parlar clar ja ho fan.

diumenge, 22 de març de 2009

Nàpols

Sort que el Servei d'Ordre no era ni dels mossos ni d'aquests 'amics'Fa goig saber que més de 100.000 persones s’han manifestat a la capital de la Campania, contra la “camorra”.

Penso que com a símptoma social el fet és important en si mateix malgrat ser evident que no n’hi ha prou.

Calen tot un seguit de mesures, policials unes, financeres altres i socials la resta per intentar eradicar la camorra de la vida napolitana. No serà una feina fàcil ni curta però cal fer-la amb decisió, amb mitjans i amb convenciment.

Don Vito Corleone dubtant sobre on instal·lar-se a Barcelona: costat mar, o costat montanya... de la Plaça Sant Jaume! Segur que s'hi troba com a casa!Possiblement costarà i hi haurà víctimes però les coses han arribat a uns extrems que la necessitat d’adoptar criteris clars per a lluitar-hi ha esdevingut una necessitat social i política inexcusable.

I farem bé de recordar que Barcelona en concret i Catalunya en general han esdevingut des de fa temps, refugi i lloc de treball per a molts membres de la “camorra”. Confiem que això es tingui ben present i s’hi lluiti adequadament.

La conscienciació que implica la manifestació és un pas important que requereix una continuïtat en les accions de tot tipus que cal desenvolupar.

Els napolitans es mereixen que es pugui extirpar aquesta lacra.