dissabte, 4 d’abril de 2009

D'acord, Josep

He llegit l’entrevista que el periodista Francesc Puigpelat fa a Josep Sort a l’AVUI, de 4 d’abril, que té l’interès de tractar el tema de les ONG.

Quan Josep Sort afirma que: “Jo diria no a la utilització que s’està fent de les ONG com a actors polítics a l’hora de dur a terme certes polítiques per part de determinats governs. Les ONG van tenir un origen “alternatiu”, però s’estan convertint en instruments dels governs.” està dient una veritat com un temple.

Ell ho té claríssim: Déu meu, salva'm de les OTG's, que encara em faran militar i tot!En un determinat moment l’entrevistador pregunta: “Parlem de les ONG progressistes...” i ell respon: “Hi ha ONGs que protesten molt per Gaza a les manifestacions que hi ha hagut recentment. Però, per exemple, no diuen res de Txetxènia. Depèn de qui sigui el dolent de la pel•lícula, entre les ONG hi ha mobilitzacions o no. No hi ha una actitud imparcial”.

A l’entrevista hi ha diverses preguntes i respostes d’interès sobre la qüestió. Val la pena llegir-la tota. La recomano.

divendres, 3 d’abril de 2009

"Bcn confindential" 2

L'inspector cèlebre, mostrant l'amoinat que estava per les 'investigacions' municipalsHaurem de tornar al tema d’ahir perquè dóna molt de si.

El títol de la informació que sobre la qüestió publica l’AVUI, de 3 d’abril, és prou explícit. Diu: “L’Ajuntament admet que no va poder aturar l’inspector corrupte”. Però, què caram vol dir això? Què no es van assabentar de res del què passava? Què no tenien prou autoritat per actuar? Què no és possible tocar a cap funcionari encara que delinqueixi? L’Ajuntament, més concretament els que hi manen, què caram s’han pensat, què som imbècils els ciutadans?

Aquest bon home és l'encarregat municipal de perseguir la corrupció. Una magnífica elecció, no cal dir-ho!El tinent d’alcalde Carles Martí, reconeix que el consistori barceloní havia rebut denúncies contra l’enginyer Quílez i afirma que “No el van relacionar amb el funcionari detingut i només el van traslladar de districte”. Sembla una broma, sinó fos un afer tan seriós.

Francament, s’arriba a un punt que costa d’entendre-ho, i costa més encara acceptar que les coses estiguin tan malament a la Casa Gran.

Sense necessitat d’acarnissar-se, sinó des de la més estricta normalitat, caldria demanar a tot l’equip de govern la dimissió i fer, excepcionalment, noves eleccions per cobrir la resta del mandat.

Cal foc nou. Mantenir la situació és un espectacle lamentable.

dijous, 2 d’abril de 2009

"Bcn confidential"

Ja la voldria el nostre Hereu una 'mossa' com aquesta!“LA Confindential” va ser una de les darreres grans pel•lícules de cine negre que a més a més va ser un bon èxit de taquilla. Un magnífic guió, un repartiment excel•lent i una direcció enèrgica van donar un gran resultat.

Ara tenim el guió per a un bon film que es podria titular “Barcelona confidential”. Hi ha de tot, policies, advocats, inspectors municipals, tots ells, corruptes. I pel que fa al tema, dels més recurrents: Prostitució, extorsió, tracta de blanques i esclavatge sexual.

Nova munició per a la Guàdia Urbana?I tot això passa a la nostra tan publicitada Barcelona, la ciutat dels prodigis, encara que aquesta vegada els prodigis són poc afalagadors i més aviat semblen els de certa “xusma del barri xino” del primer terç del segle passat.

Anem pujant en el rànquing del crim organitzat. A casa nostra cada vegada s’hi instal•len més grups mafiosos, els nivells de corrupció clarament delictius cada vegada estan més presents a determinades institucions, etc.

Sense que s’hagi d’establir cap relació directe el que si que és clar és que 30 anys d’ “esclerosi socialista” a l’Ajuntament de Barcelona no és pas el millor antídot per lluitar contra aquestes lacres.

dimecres, 1 d’abril de 2009

BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit… a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

dimarts, 31 de març de 2009

Per començar

Aquesta estètica de 'lladres' aniria com anell al dit al nou govern bascEls impostors que governaran Euzkadi, PP i PSOE, ja van cobrint els objectius marcats que evidentment no han de sorprendre a ningú doncs corresponen perfectament al seu espanyolisme i més concretament al seu caràcter “unionista espanyol”.

D’inici canviaran els mapes del servei meteorològic d’Euskal Telebista i ho limitaran exactament a l’espai de les tres províncies sense Nafarroa i sense el País Basc francès.

Segons fonts dels esmentats partits, s’impedirà donar cobertura a l’esquerra abertzale. Aquest grup de fatxes del PP/PSOE, després de tergiversar unes eleccions polítiques, ara volen silenciar les veus d’una part substancial de la societat basca.

Amb el nou govern 'nacionalista' basc, o Euskadi ha engrandit les seves fronteres o ha desaparegut del mapa.La cirereta del pastís la posa José Montilla a l’afirmar que “l’alternança política al País Basc és un senyal de solidesa i maduresa del sistema”. Sr. Montilla, ja coneixem el seu historial polític i que no prové pas d’un partit amb idees democràtiques. Semblava que havia canviat però en realitat només s’ha adaptat. Vostè forma part de tot aquest entorn que ha il·legalitzat partits polítics, ha tancat diaris i ha alterat la democràcia al País Basc.

No ens confongui, Sr. Montilla, perquè les coses són com són.

dilluns, 30 de març de 2009

Única? Primera?

La intervenció de la Caja Castilla-La Mancha sembla un fet intranscendent, una anècdota, un fet banal. La informació governamental és ben simple i senzilla: No passa res, no ha passat res.

Estic d’acord en què no cal crear malfiances sobre les caixes i els bancs, sobre el sistema financer en resum, però un cop dit això, no cal ni és bo ser inconscients.

El Barça de handball celebrant la desaparició del Ciudad Real... ara que el seu patrocinador ha 'palmat'L’entitat d’estalvis esmentada tenia problemes de fa temps. Se sabien i es coneixien i la intervenció s’ha hagut de fer per evitar mals majors i, si us plau, no entabaneu i no amagueu les coses, perquè no és veritat que no passsi res. S’ha hagut d’intervenir per necessitat, s’ha fet per tal de no deixar-la caure. Si el moment ha estat l’oportú o no és una altra qüestió i cal suposar que els tècnics han decidit bé i en el moment oportú.

Ara bé, no estaria malament poder saber què ha passat, si hi ha responsables de la situació, si els directius van fer el què calia fer i quan calia fer-ho i si també la crisi del sector immobiliari hi ha tingut res a veure.

En tots aquests afers sempre et quedes amb la sensació que no hi ha responsables, o sigui, que ningú es carrega el mort, i francament sembla injust!

I els rumors sobre altres entitats amb problemes?